Accés més ràpid que el navegador!
186 les relacions: Abieshu, Abirattaix, Accad, Adab, Adadapaliddina, Adadnirari I, Adadnirari III, Adadxumaiddina, Adadxumausur, Agum I, Agum II, Agum III, Aixurnirari III, Aixurubal·lit I, Akhenaton, Amel-Marduk, Amenofis III, Ammiditana, Ammisaduqa, Amorrites, Antic Egipte, Apil-Sin, Araxa, Assarhaddon, Assíria, Assur, Èridu, Babilònia, Babilònia (ciutat), Baltasar, Borsippa, Burnaburiaix I, Burnaburiaix II, Cambises II de Pèrsia, Carquemix, Cartes d'Amarna, Cassites, Ciaxares de Mèdia, Cilícia, Cir II el Gran, Dècada del 1020 aC, Dècada del 530 aC, Dècada del 540 aC, Dècada del 550 aC, Dècada del 560 aC, Dècada del 570 aC, Dècada del 580 aC, Dècada del 590 aC, Dècada del 600 aC, Dècada del 610 aC, ..., Dècada del 620 aC, Dilbat, Dur-Kurigalzu, Eixnunna, Ekal·latum, Elam, Enlilnadinakhi, Enlilnadinapli, Enlilnadinxumi, Enlilnirari, Epopeia de Guilgameix, Eriba-Marduk, Estat sobirà, Eufrates, Gandaix, Gaza, Girsu, Gutis, Hammurabi, Harran, Hattusilis III, Hitites, Hora, Imperi Mede, Imperi Neobabilònic, Imperi paleobabilònic, Iraq, Isin, Ittimardukbalatu, Ixtar, Jerusalem, Josies, Juliol, Kadaixman-Enlil I, Kadaixman-Enlil II, Kadaixmankharbe, Kadaixmankharbe II, Kadaixmanturgu, Kaixtiliaix I, Kaixtiliaix II, Kaixtiliaix III, Kaixtiliaix IV, Kandalanu, Karaindaix, Karakhardaix, Keshi, Kharbaixikhu, Kishurra, Kix, Kudur-Enlil, Kurigalzu I, Kurigalzu II, Kutha, Labashi-Marduk, Lagaix, Larsa, Llista dels reis de Babilònia, Maig, Malgium, Marduk, Marduk-Apal-Iddina II, Marduk-Kabitahheixu, Marduk-Zer, Mardukakhkheriba, Mardukaplaiddina, Marduknadinakhkhe, Mardukxapikzeri, Mari (Mesopotàmia), Maskham-shapir, Medes, Medicina, Meguidó, Melixiku, Mesopotàmia, Muntanyes del Taure, Mushezib-Marduk, Nabònides, Nabonassar, Nabopolassar, Nabu-Xum-Libur, Nabucodonosor I, Nabucodonosor II, Nazibugaix, Nazimaruttaix, Nínive, Necó II, Neriglissar, Nimrod (personatge del Gènesi), Ninurtanadinxumi, Nippur, Opi, País de la Mar, Península del Sinaí, Puzur-Aixur III, Regne de Judà, Sabium, Salmanassar V, Samsuditana, Samsuiluna, Sargon II, Segle XI aC, Segle XII aC, Segle XIX aC, Segle XVI aC, Segle XVII aC, Segle XVIII aC, Sennàquerib, Sin-Mubal·lit, Sinxarixkun, Sinxumulixir, Sippar, Suhum, Sumer, Sumuabum, Sumulael, Sutruk-Nakhunte, Teglatfalassar III, Terqa, Tigris, Tiptakzi, Tir, Torre de Babel, Tukultininurta I, Tuttul, Ulamburiaix, Umma (ciutat estat), Ur, Uruk, Urzigurumaix, Xagarakti-Xuriaix, Xamaix, Xamxi-Adad V, Yamutbal, Zababaixumaiddina, Zabalam, 23 de novembre. Ampliar l'índex (136 més) »
Abieshu
Abieshu o Abī-Ešuḫ o també Abi'eshukh va ser rei de Babilònia entre el 1711 aC i el 1684 aC, de la Dinastia I amorrita de l'Imperi paleobabilònic.
Nou!!: Babilònia і Abieshu · Veure més »
Abirattaix
Abirattaix o Abīrattaš va ser rei dels cassites de Khana territori constituït pels antics regnes de Mari i Terqa, segons consta a la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Abirattaix · Veure més »
Accad
Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI) va ser una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon.
Nou!!: Babilònia і Accad · Veure més »
Adab
Adab o Ud-Nun fou una ciutat estat de Mesopotàmia entre Telloh i Nippur; al lloc de la moderna Bismaya o Bismya, a la governació de Wasit, a l'Iraq.
Nou!!: Babilònia і Adab · Veure més »
Adadapaliddina
Adadapaliddina o també Adad-apla-iddina (en accadi: 90px) va ser un rei usurpador del tron de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Adadapaliddina · Veure més »
Adadnirari I
Adadnirari I o Adad-nirari I va ser rei d'Assíria possiblement des dels anys 1300 aC/1290 aC als 1270 aC/1260 aC en un regnat de prop de 30 anys, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Babilònia і Adadnirari I · Veure més »
Adadnirari III
Adadnirari III o Adad-nirari III va ser rei d'Assíria, fill i successor de Xamxi-Adad V. Va regnar durant 28 anys, del 811 al 783 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria, i com que era menor d'edat va estar alguns anys sota regència de la seva mare, la reina vídua Sammuramat.
Nou!!: Babilònia і Adadnirari III · Veure més »
Adadxumaiddina
Adadxumaiddina o Adad-šuma-iddina va ser rei de Babilònia durant sis anys.
Nou!!: Babilònia і Adadxumaiddina · Veure més »
Adadxumausur
Adadshumausur o Adad-šuma-uṣur va ser un rei cassita de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Adadxumausur · Veure més »
Agum I
Agum I, que portava els epítets de Maḫrû, "el primer," o rabi, "el gran", va ser el segon rei conegut dels cassites, segons la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Agum I · Veure més »
Agum II
Agum II o segurament també Agum-Kakrine va ser un rei dels cassites i de Babilònia que regnava cap a l'any el 1570 aC.
Nou!!: Babilònia і Agum II · Veure més »
Agum III
Agum III va ser un rei cassita de Babilònia cap a la meitat del.
Nou!!: Babilònia і Agum III · Veure més »
Aixurnirari III
Aixurnirari III o Aššur-nirari III va ser rei d'Assíria cap als anys 1193 aC - 1187 aC.
Nou!!: Babilònia і Aixurnirari III · Veure més »
Aixurubal·lit I
Aixurubal·lit I o Aššur-uballiṭ I (en accadi "El deu Aixur ha donat la vida") va ser rei d'Assíria, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Babilònia і Aixurubal·lit I · Veure més »
Akhenaton
Akhenaton o Amenhotep IV (també conegut amb el nom hel·lenitzat dAmenofis IV) va regnar a l'antic Egipte a la primera meitat del segle XIV aC, vers 1350 a 1335 aC.
Nou!!: Babilònia і Akhenaton · Veure més »
Amel-Marduk
o també Awil-Marduk o Evil-Merodach va ser el tercer rei de la Dinastia Neobabilònica o Caldea que va regnar a Babilònia entre els anys 562 aC i 560 aC.
Nou!!: Babilònia і Amel-Marduk · Veure més »
Amenofis III
Amenofis III també anomenat Amenhotep III fou un faraó de la dinastia XVIII que governà Egipte aproximadament quaranta anys (ca. 1390-80 i 1350-40 aC), essent el seu regnat pròsper i estable.
Nou!!: Babilònia і Amenofis III · Veure més »
Ammiditana
Ammiditana va ser rei de Babilònia (1684-1647 aC), de la Dinastia I de l'Imperi paleobabilònic, fill i successor d'Abieshu.
Nou!!: Babilònia і Ammiditana · Veure més »
Ammisaduqa
Ammisaduqa o Ammi-ṣaduqa va ser rei de Babilònia entre els anys 1646 aC i 1626 aC.
Nou!!: Babilònia і Ammisaduqa · Veure més »
Amorrites
Els amorrites (martu en sumeri i amurru en acadià) van ser un gran grup ètnic, d'origen semita, probablement originat a Aràbia i emigrat a Síria i a Mesopotàmia cap a l'any 2500 aC.
Nou!!: Babilònia і Amorrites · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Babilònia і Antic Egipte · Veure més »
Apil-Sin
Apil-Sin va ser el quart rei de la dinastia amorita de Babilònia segons la Llista dels reis de Babilònia, fill i successor de Sabium.
Nou!!: Babilònia і Apil-Sin · Veure més »
Araxa
Araxa (elamita Harakqa, accadià Arahu) és el nom en antic persa del cap de la rebel·lió babilònia contra Darios I de Pèrsia.
Nou!!: Babilònia і Araxa · Veure més »
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Nou!!: Babilònia і Assarhaddon · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Babilònia і Assíria · Veure més »
Assur
Assur fou l'antiga capital d'Assíria i la que va donar nom al seu poble.
Nou!!: Babilònia і Assur · Veure més »
Èridu
Mapa Èridu i Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Temple d'Abzu Èridu (sumeri: Eridu; transliterat: Eriduki; logograma cuneïforme: 𒉣𒆠 (signes literals: NUN.KI) fou una ciutat de Mesopotàmia. El seu nom vol dir 'ciutat poderosa'. En els començaments de la civilització sumèria, la ciutat d'Èridu va ser el centre d'una cultura que va tenir certa hegemonia temporal, que després va passar a Badtibira. Èridu fou el primer lloc de la baixa Mesopotàmia on es va donar la vida sedentària testimoniada per una sèrie d'estrats descoberts a l'extrem sud del país i que també es presenten a Ur, Tell el-Obeid i la kala d'Hajji Mohammed, a l'oest d'Uruk, i arriben fins a Nippur, al centre de Babilònia (Sumèria) i Ras el-Amya, més al nord. La ceràmica està treballada al torn lent, i és generalment monocolor amb dibuixos geomètrics, de vegades com aquarel·les en fons blanc; hi apareixen rarament representacions d'animals. Els colors més usats són el violeta i el verd. La forma clàssica és un plat amb vora ampla i abundant decoració interior. Poques vegades tenen pics o anses. La llista de reis de Sumèria diu que quan la reialesa va baixar del cel, Èridu en fou la primera ciutat, i dona el nom d'alguns reis: Alulim (28.800 anys), Alalngar (36.000 anys); dos reis sense nom (64.800 anys). Després "va caure, i la reialesa va passar a Bad-tibira" (Badtibira). Evidentment, el temps de regnat és totalment llegendari. La mitologia sumèria l'esmenta com una de les cinc ciutats construïdes abans del diluvi. Adapa U-an, anomenat el primer home, meitat humà i meitat déu, que tenia el títol d'Abgallu (ab.
Nou!!: Babilònia і Èridu · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Babilònia і Babilònia · Veure més »
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Nou!!: Babilònia і Babilònia (ciutat) · Veure més »
Baltasar
Baltasar (en hebreu bíblic בלשאצר; en accadi: Bel-Sarra-usur; en grec: Balthazar, que significa "protegeix la seva vida", o, possiblement, " Bel protegir el rei"; 539 aC) va ser corregent de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Baltasar · Veure més »
Borsippa
Localització de '''Borsippa''' a Mesopotàmia Borsippa fou una ciutat estat de Mesopotàmia (Sumeri: BAD.SI.(A).AB.BAKI; Accadià: Barsip i Til-Barsip) als dos costats d'un llac de 17,7 km al sud-oest de Babilònia a la riba oriental de l'Eufrates, avui a la governació de Babil a l'Iraq, portant el nom de Birs Nimrud.
Nou!!: Babilònia і Borsippa · Veure més »
Burnaburiaix I
Burnaburiaix I o Burnaburiaš I va ser fill i successor d'Agum II en el tron de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Burnaburiaix I · Veure més »
Burnaburiaix II
Burnaburiaix II o Burna-Buriaš II va ser un rei cassita de Babilònia, del País de la Mar, de Khana i de part d'Accàdia.
Nou!!: Babilònia і Burnaburiaix II · Veure més »
Cambises II de Pèrsia
Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.
Nou!!: Babilònia і Cambises II de Pèrsia · Veure més »
Carquemix
Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix, o també Karkemish, Karkemiš o Carchemish, va ser una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.
Nou!!: Babilònia і Carquemix · Veure més »
Cartes d'Amarna
Les cartes d'Amarna són quatre centenars de tauletes d'argila amb inscripcions cuneïformes, conegudes també com les tauletes d'Amarna.
Nou!!: Babilònia і Cartes d'Amarna · Veure més »
Cassites
Els cassites (en accadi kaššû) eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.
Nou!!: Babilònia і Cassites · Veure més »
Ciaxares de Mèdia
Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.
Nou!!: Babilònia і Ciaxares de Mèdia · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Babilònia і Cilícia · Veure més »
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Nou!!: Babilònia і Cir II el Gran · Veure més »
Dècada del 1020 aC
La dècada del 1020 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 1029 aC fins al 31 de desembre del 1020 aC.
Nou!!: Babilònia і Dècada del 1020 aC · Veure més »
Dècada del 530 aC
Sense descripció.
Nou!!: Babilònia і Dècada del 530 aC · Veure més »
Dècada del 540 aC
Sense descripció.
Nou!!: Babilònia і Dècada del 540 aC · Veure més »
Dècada del 550 aC
Sense descripció.
Nou!!: Babilònia і Dècada del 550 aC · Veure més »
Dècada del 560 aC
Sense descripció.
Nou!!: Babilònia і Dècada del 560 aC · Veure més »
Dècada del 570 aC
Sense descripció.
Nou!!: Babilònia і Dècada del 570 aC · Veure més »
Dècada del 580 aC
Sense descripció.
Nou!!: Babilònia і Dècada del 580 aC · Veure més »
Dècada del 590 aC
Sense descripció.
Nou!!: Babilònia і Dècada del 590 aC · Veure més »
Dècada del 600 aC
Sense descripció.
Nou!!: Babilònia і Dècada del 600 aC · Veure més »
Dècada del 610 aC
La dècada del 610 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 619 aC fins al 31 de desembre del 610 aC.
Nou!!: Babilònia і Dècada del 610 aC · Veure més »
Dècada del 620 aC
La dècada del 620 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 629 aC fins al 31 de desembre del 620 aC.
Nou!!: Babilònia і Dècada del 620 aC · Veure més »
Dilbat
Dilbat fou una ciutat estat de Mesopotàmia que correspon a la moderna Tell ed-Duleim o Tell al-Deylam a l'Iraq.
Nou!!: Babilònia і Dilbat · Veure més »
Dur-Kurigalzu
Dur-Kurigalzu fou una ciutat fundada pels cassites al a la confluència entre el Tigris i el Diyala a uns 30 km a l'oest de Bagdad.
Nou!!: Babilònia і Dur-Kurigalzu · Veure més »
Eixnunna
Eixunnuna i Babilònia en temps de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Eixnunna o Ešnunna (actualment Tell Asmar) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va arribar al seu màxim poder al quan va formar el regne de Warum.
Nou!!: Babilònia і Eixnunna · Veure més »
Ekal·latum
Ekal·latum (en accadi 𒌷𒂍𒃲𒈨𒌍, transliterat URUE2.GAL.MEŠ, que significaria "els palaus") va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que existia cap a l'any 1850 aC al nord-oest del regne de Warum (Eixnunna).
Nou!!: Babilònia і Ekal·latum · Veure més »
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Nou!!: Babilònia і Elam · Veure més »
Enlilnadinakhi
Enlilnadinakhi o Enlil-nādin-aḫi va ser rei de Babilònia uns dos o tres anys, l'últim de la dinastia cassita.
Nou!!: Babilònia і Enlilnadinakhi · Veure més »
Enlilnadinapli
Enlilnadinapli o Enlil-nādin-apli va ser el cinquè rei de la Segona dinastia d'Isin, i IV dinastia de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Enlilnadinapli · Veure més »
Enlilnadinxumi
Enlilnadinxumi o Enlil-nādin-šumi va ser un rei cassita de Babilònia i del País de la Mar.
Nou!!: Babilònia і Enlilnadinxumi · Veure més »
Enlilnirari
Enlilnirari o Enlil-nērāru va ser rei d'Assíria.
Nou!!: Babilònia і Enlilnirari · Veure més »
Epopeia de Guilgameix
LEpopeia de Guilgameix o Poema de Guilgameix és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d'Uruk.
Nou!!: Babilònia і Epopeia de Guilgameix · Veure més »
Eriba-Marduk
Eriba-Marduk va ser rei de Babilònia possiblement entre els anys 769 aC i 761 aC.
Nou!!: Babilònia і Eriba-Marduk · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Babilònia і Estat sobirà · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Babilònia і Eufrates · Veure més »
Gandaix
Gandaix o també Gandaš va ser el primer rei conegut dels cassites, però es desconeixen les dates del seu regnat.
Nou!!: Babilònia і Gandaix · Veure més »
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Nou!!: Babilònia і Gaza · Veure més »
Girsu
Girsu (𒄈𒋢𒆠) fou una ciutat estat de Mesopotàmia actual tell Telloh a la governació de Dhi Qar a l'Iraq.
Nou!!: Babilònia і Girsu · Veure més »
Gutis
Els gutis o quteus (en sumeri: 𒄖𒌅𒌝𒆠,Gu-tu-umki o 𒄖𒋾𒌝𒆠,Gu-ti-umki) van ser un poble a l'est del Tigris, que des del 2200 aC van participar en les lluites per dominar Accad, regne del que en van arribar a ocupar una part, primer breument (2180 aC-2175 aC) i, més tard, per més temps (2159 aC-2116 aC).
Nou!!: Babilònia і Gutis · Veure més »
Hammurabi
Màxima extensió de l'Imperi de Hammurabi Hammurabi (en amorrita Ammurapi, 'el Pare que cura') va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, que va regnar entre 1792-1750 aC, segons la cronologia mitjana, o entre 1728-1686 a.n.e., segons la cronologia curta.
Nou!!: Babilònia і Hammurabi · Veure més »
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Nou!!: Babilònia і Harran · Veure més »
Hattusilis III
Hattusilis III va ser rei d'Hakpis entre els anys 1290-1270 aC, i rei dels hitites segurament entre el 1270-1250 aC.
Nou!!: Babilònia і Hattusilis III · Veure més »
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Nou!!: Babilònia і Hitites · Veure més »
Hora
L'hora, símbol h, és una unitat de temps igual a 3 600 segons.
Nou!!: Babilònia і Hora · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Babilònia і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Neobabilònic
Màxima extensió de l'Imperi Neobabilònic. La porta d'Ixtar de Babilònia tal com està reconstruïda al Museu Pergamon de Berlín LImperi Neobabilònic o Segon Imperi Babilònic, va ser un període dins la història de Mesopotàmia que es va iniciar l'any 626 aC i va acabar l'any 539 aC.
Nou!!: Babilònia і Imperi Neobabilònic · Veure més »
Imperi paleobabilònic
Es coneix pel nom dImperi paleobabilònic i Primer Imperi Babilònic l'estat creat per Hammurabi (1792-1595 a.n.e. segons la cronologia mitjana; 1728-1531 a.n.e. segons la cronologia curta).
Nou!!: Babilònia і Imperi paleobabilònic · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Babilònia і Iraq · Veure més »
Isin
Isin i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Isin (en sumeri 𒉌𒋛𒅔𒆠) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia, que s'esmenta com independent cap al 2400 aC, i passa cap al 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i després a mans de Sargon d'Accad i els seus successors.
Nou!!: Babilònia і Isin · Veure més »
Ittimardukbalatu
Ittimardukbalatu o Itti-Marduk-balāṭu va ser el segon rei de la dinastia d'Isin a Babilònia, successor del seu pare Marduk-Kabitahheixu cap a l'any 1138 aC.
Nou!!: Babilònia і Ittimardukbalatu · Veure més »
Ixtar
Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i a la religió hitita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes.
Nou!!: Babilònia і Ixtar · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Babilònia і Jerusalem · Veure més »
Josies
El Escorial El rei Josies per Julius Schnoor von Carolsfeld. Josies (en hebreu יאשיהו בן-אמון Yôšiyyāhû ben Amon), segons la Bíblia, va ser el setzè rei de Judà.
Nou!!: Babilònia і Josies · Veure més »
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Babilònia і Juliol · Veure més »
Kadaixman-Enlil I
Kadaixman-Enlil I o Kadašman-Enlil I va ser un rei cassita de Babilònia, Khana, País de la Mar i part d'Accàdia.
Nou!!: Babilònia і Kadaixman-Enlil I · Veure més »
Kadaixman-Enlil II
Kadaixman-Enlil II o Kadašman-Enlil II va ser fill i successor de Kadaixmanturgu com a rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Nou!!: Babilònia і Kadaixman-Enlil II · Veure més »
Kadaixmankharbe
Kadashmankharbe o Kadašman-Ḫarbe va ser probablement el fill i successor de Karaindaix com a rei de Babilònia, Khana, Accàdia i el País de la Mar, segons diu la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Kadaixmankharbe · Veure més »
Kadaixmankharbe II
Kadaixmankharbe II o Kadašman-Ḫarbe II va ser rei de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Kadaixmankharbe II · Veure més »
Kadaixmanturgu
Kadaixmanturgu o Kadašman-Turgu va ser probablement el fill i successor de Nazimaruttaix com a rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Nou!!: Babilònia і Kadaixmanturgu · Veure més »
Kaixtiliaix I
Kaixtiliaix I o Kaštiliaš I va ser rei dels cassites de Khana (Mari i Terqa) segons diu la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Kaixtiliaix I · Veure més »
Kaixtiliaix II
Kaixtiliaix II o Kaštiliaš II va ser rei dels cassites de Khana un estat constituït pels antics regnes deMari i Terqa). Segons la Llista dels reis de Babilònia, va ser el successor d'Abirattaix amb el qual es desconeix el parentiu, encara que alguns historiadors diuen que era el seu germà. Va regnar probablement cap a la meitat del. El va succeir Urzigurumaix.
Nou!!: Babilònia і Kaixtiliaix II · Veure més »
Kaixtiliaix III
Kaixtiliaix III o Kaštiliaš III va ser un rei cassita de Babilònia, Accàdia, Khana i altres regions.
Nou!!: Babilònia і Kaixtiliaix III · Veure més »
Kaixtiliaix IV
Kaixtiliaix IV o Kaštiliaš IV va ser fill i successor de Xagarakti-Xuriaix com a rei de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Nou!!: Babilònia і Kaixtiliaix IV · Veure més »
Kandalanu
va ser l'últim rei de la X Dinastia de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Kandalanu · Veure més »
Karaindaix
Karaindaix o Karaindaš va ser un rei cassita de Babilònia, de part d'Accàdia, de Khana i del País de la Mar.
Nou!!: Babilònia і Karaindaix · Veure més »
Karakhardaix
Karakhardaix o Kara-Hardaš va ser un rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Nou!!: Babilònia і Karakhardaix · Veure més »
Keshi
Keshi o Kesh fou una ciutat estat de Mesopotàmia.
Nou!!: Babilònia і Keshi · Veure més »
Kharbaixikhu
Kharbaixikhu o Ḫarba-Šiḥu va ser rei dels cassites de Khana, un territori format pels antics regnes de Mari i Terqa.
Nou!!: Babilònia і Kharbaixikhu · Veure més »
Kishurra
Kishurra fou una ciutat estat sumèria de Mesopotàmia, a la vora del riu Purattum, a l'Eufrates mitjà, a mig camí entre Uruk i Nippur, i just 7km al nord de Shuruppak.
Nou!!: Babilònia і Kishurra · Veure més »
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Nou!!: Babilònia і Kix · Veure més »
Kudur-Enlil
Kudur-Enlil va ser el successor de Kadaixman-Enlil II com a rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Nou!!: Babilònia і Kudur-Enlil · Veure més »
Kurigalzu I
Kurigalzu I va ser un rei cassita de Babilònia, d'una part d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Nou!!: Babilònia і Kurigalzu I · Veure més »
Kurigalzu II
Kurigalzu II va ser un rei cassita de Babilònia, del País de la Mar, d'Accàdia i de Khana.
Nou!!: Babilònia і Kurigalzu II · Veure més »
Kutha
Kutha (també apareix com Cithah, Cutha, Kuthah, Qutha i Quthah; en sumeri Gudua, moderna Tell Ibrahim a la governació de Babil) fou una ciutat estat de Mesopotàmia, a l'est d'Accad que apareix sotmesa a Sargon I, i que es va revoltar contra Naramsin el 2260 aC.
Nou!!: Babilònia і Kutha · Veure més »
Labashi-Marduk
Labashi-Marduk o Lābāši-Marduk va ser rei de Babilònia l'any 556 aC.
Nou!!: Babilònia і Labashi-Marduk · Veure més »
Lagaix
Lagaix i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Lagaix (en escriptura cuneïforme 𒉢𒁓𒆷𒆠, Lagaški; en sumeri Lagaš) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que es devia constituir com a estat independent cap al 2600 aC.
Nou!!: Babilònia і Lagaix · Veure més »
Larsa
Larsa i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Larsa, Laraq o Larak, possiblement la bíblica Ellasar, fou una ciutat estat de Mesopotàmia.
Nou!!: Babilònia і Larsa · Veure més »
Llista dels reis de Babilònia
Aquest article recull, en forma de llistes, tots els reis de Babilònia, ordenats cronològicament per dinasties en la forma en què s'ha trobat en tauletes escrites amb escriptura cuneïforme.
Nou!!: Babilònia і Llista dels reis de Babilònia · Veure més »
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Babilònia і Maig · Veure més »
Malgium
Malgium i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Malgium o de vegades Malkium, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia situada vora el riu Tigris i propera a la desembocadura del riu Diyala.
Nou!!: Babilònia і Malgium · Veure més »
Marduk
Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Bíblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Marduk · Veure més »
Marduk-Apal-Iddina II
Marduk-apla-iddina II (a la Bíblia apareix com a Merodach-baladan, també dit Marduk-baladan, Baladan i Berodach-baladan; literalment "Marduk m'ha donat un hereu") va ser un príncep de Caldea que regnà des d'almenys el 731 aC fins al 700 aC a Bit Yakin i del 722 al 710 aC a Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Marduk-Apal-Iddina II · Veure més »
Marduk-Kabitahheixu
Marduk-Kabitahheixu va ser governador d'Isin sota el rei elamita Kutir-Nakhunte.
Nou!!: Babilònia і Marduk-Kabitahheixu · Veure més »
Marduk-Zer
Marduk-Zer (en realitat Marduk-Zer-..., però la tauleta que porta el seu nom està una mica damnada i la part final no es pot llegir) va ser el desè i penúltim rei de la Segona dinastia d'Isin, IV dinastia de Babilònia, successor de l'efímer sobirà Mardukakhkheriba.
Nou!!: Babilònia і Marduk-Zer · Veure més »
Mardukakhkheriba
Mardukakhkheriba o també Marduk-aḫḫē-erība, va ser el novè rei de Babilònia de la Segona dinastia d'Isin, IV dinastia de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Mardukakhkheriba · Veure més »
Mardukaplaiddina
Mardukaplaiddina o Marduk-apla-iddina va ser un rei cassita de Babilònia, fill i successor, cap a l'any 1170 aC de Melixiku.
Nou!!: Babilònia і Mardukaplaiddina · Veure més »
Marduknadinakhkhe
Marduknadinakhkhe o Marduk-nādin-aḫḫe va ser el sisè rei de la Segona dinastia d'Isin, IV dinastia de Babilònia, i va regnar en un període aproximat entre l'any 1099 aC i 1082 aC.
Nou!!: Babilònia і Marduknadinakhkhe · Veure més »
Mardukxapikzeri
Mardukxapikzeri o Marduk-šāpik-zēri va succeir Marduknadinakhkhe com a rei de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Mardukxapikzeri · Veure més »
Mari (Mesopotàmia)
Mari (actualment Tell Hariri) va ser una antiga ciutat-estat situada a l'Eufrates, en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.
Nou!!: Babilònia і Mari (Mesopotàmia) · Veure més »
Maskham-shapir
Maskham-Shapir va ser una ciutat estat independent de Sumer i Mesopotàmia.
Nou!!: Babilònia і Maskham-shapir · Veure més »
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Nou!!: Babilònia і Medes · Veure més »
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Nou!!: Babilònia і Medicina · Veure més »
Meguidó
Meguidó (‘pujol, turó’;, potseriorment) és un tel que es troba al nord d'Israel, prop del quibuts Megido, uns 30 km al sud-est de Haifa.
Nou!!: Babilònia і Meguidó · Veure més »
Melixiku
Melixiku o Meli-Šiḫu, o també Melixipak (Meli-Šipak) va ser un rei cassita de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Melixiku · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Babilònia і Mesopotàmia · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Babilònia і Muntanyes del Taure · Veure més »
Mushezib-Marduk
o Mušēzib-Marduk va ser rei de Babilònia de l'any 693 aC al 689 aC, segons la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Mushezib-Marduk · Veure més »
Nabònides
Sîn, Museu Britànic Nabònides o Nabû-nāʾid va ser l'últim rei de Babilònia i de la Dinastia Caldea o Neobabilònica.
Nou!!: Babilònia і Nabònides · Veure més »
Nabonassar
Nabonassar (que va regnar entre el 747 i el 734 aC.) va ser un rei babiloni.
Nou!!: Babilònia і Nabonassar · Veure més »
Nabopolassar
Nabopolassar (en accadi Nabu-apla-us-ur o Nabu-apla-utsur) (658 aC - 605 aC) va ser un rei caldeu de Babilònia, fundador de l'Imperi neobabilònic i artífex de la caiguda de l'Imperi Assiri.
Nou!!: Babilònia і Nabopolassar · Veure més »
Nabu-Xum-Libur
Nabu-Xum-Libur va ser l'últim rei de la segona dinastia d'Isin, quarta de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Nabu-Xum-Libur · Veure més »
Nabucodonosor I
Nabucodonosor I - també escrit Nabuconodosor, Nabukudirriusur o Nabushadrezzar fou rei de la II dinastia d'Isin a Babilònia vers el 1125-1103 aC.
Nou!!: Babilònia і Nabucodonosor I · Veure més »
Nabucodonosor II
Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Nabucodonosor II · Veure més »
Nazibugaix
Nazibugaix (Suzigaix) o Nazi-Bugaš va ser un rei cassita de Babilònia, del País de la Mar, d'Accàdia i de Khana.
Nou!!: Babilònia і Nazibugaix · Veure més »
Nazimaruttaix
Nazimaruttaix o Nazi-Maruttaš va ser fill i successor de Kurigalzu II com a rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana, segons diu la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Nazimaruttaix · Veure més »
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Nou!!: Babilònia і Nínive · Veure més »
Necó II
Estela de Nekao II, dedicada a Isis i Osiris. Museu del Louvre Uahemibra Nekau o Nekao II fou un faraó de la dinastia XXVI que governà a l'antic Egipte del 610 al 595 aC.
Nou!!: Babilònia і Necó II · Veure més »
Neriglissar
o també Nergal-šar-uṣur va ser el quart rei de Babilònia de l'anomenada Dinastia Caldea entre els anys 560 aC i 556 aC, segons la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Neriglissar · Veure més »
Nimrod (personatge del Gènesi)
En el capítol desè del Gènesi, Nimrod és un fill de Cuix, net de Cam i besnét de Noè.
Nou!!: Babilònia і Nimrod (personatge del Gènesi) · Veure més »
Ninurtanadinxumi
Ninurtanadinxumi o Ninurta-nādin-šumi va ser rei de Babilònia, el tercer de la Segona dinastia d'Isin, IV dinastia de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Ninurtanadinxumi · Veure més »
Nippur
Localització de '''Nippur''' a Mesopotàmia. Nippur (en sumeri Nibru, sovint registrat amb el logograma 𒂗𒆤𒆠, EN.LÍLKI, "Ciutat d'Enlil", en accadi Nibbur) actualment Tell Nuffar, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk.
Nou!!: Babilònia і Nippur · Veure més »
Opi
Bola de 200 grams d'opi produït a Espanya, amb els envasos per la recollida i un euro d'escala L'opi és una droga analgèsica narcòtica d'olor característica i un sabor amargant que s'obté fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum), exsudant i dessecant a l'aire el làtex obtingut.
Nou!!: Babilònia і Opi · Veure més »
País de la Mar
El País de la Mar Pàg.
Nou!!: Babilònia і País de la Mar · Veure més »
Península del Sinaí
La península del Sinaí és una península de forma triangular, situada a la part asiàtica del Pròxim Orient.
Nou!!: Babilònia і Península del Sinaí · Veure més »
Puzur-Aixur III
Puzur-Aixur III o Puzur-Aššur III va ser un rei d'Assíria que va governar potser entre els anys 1520 aC i 1500 aC, segons la cronologia mitjana.
Nou!!: Babilònia і Puzur-Aixur III · Veure més »
Regne de Judà
El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) va ser un regne assentat a l'antiga Canaan i que es va crear després de la divisió del Regne d'Israel.
Nou!!: Babilònia і Regne de Judà · Veure més »
Sabium
Sabium o Sa-bu-u va ser el tercer rei de la primera dinastia de Babilònia (dinastia amorrita), segons la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Sabium · Veure més »
Salmanassar V
Salmanassar V (millor: Salmanàssar) (en accadi: Šulmanu-ašarid, en hebreu: שַׁלְמַנְאֶסֶר, hebreu modern: Shalman'eser, tiberià: Šalmanʼéser; grec antic: Σαλμανάσαρ, Σαλαμανάσαρ, Σαλμανάσσαρ llatí: Salmanăsar) va ser rei d'Assíria del 727 aC al 722 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Babilònia і Salmanassar V · Veure més »
Samsuditana
Samsuditana va ser rei de Babilònia (cap als anys 1625-1595 aC).
Nou!!: Babilònia і Samsuditana · Veure més »
Samsuiluna
Samsuiluna també anomenat Šamšu-iluna, o Shamshu Iluna va ser rei de Babilònia, de la Dinastia I amorrea a l'Imperi paleobabilònic, cap a l'any 1749 aC fins possiblement el 1712 aC.
Nou!!: Babilònia і Samsuiluna · Veure més »
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Nou!!: Babilònia і Sargon II · Veure més »
Segle XI aC
El segle XI aC a Europa forma part del període de l'edat del ferro on continuen els canvis engegats al segle anterior, de manera que les antigues civilitzacions de l'edat del bronze cedeixen el control a nous pobles.
Nou!!: Babilònia і Segle XI aC · Veure més »
Segle XII aC
El segle XII aC es pot considerar un període de crisi dins l'edat antiga (col·lapse de l'edat de bronze), ja que diverses civilitzacions arriben a la seva fi (com la micènica o la hitita) a causa de la pressió de tribus guerreres semiorganitzades i guerres frontereres.
Nou!!: Babilònia і Segle XII aC · Veure més »
Segle XIX aC
El segle XIX aC és el període que comprèn els anys inclosos entre el 1900 aC i el 1801 aC.
Nou!!: Babilònia і Segle XIX aC · Veure més »
Segle XVI aC
El segle XVI aC comprèn els anys inclosos entre el 1600 aC i el 1501 aC i està marcat pel declivi temporal de Babilònia i la recuperació del poder per part d'Egipte després de l'expulsió dels hikses per part d'Amosis.
Nou!!: Babilònia і Segle XVI aC · Veure més »
Segle XVII aC
El segle XVII aC és un període que comprèn els anys inclosos entre el 1700 aC i el 1601 aC.
Nou!!: Babilònia і Segle XVII aC · Veure més »
Segle XVIII aC
El segle XVIII aC comença l'1 de gener del 1800 aC i acaba el 31 de desembre del 1701 aC.
Nou!!: Babilònia і Segle XVIII aC · Veure més »
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Nou!!: Babilònia і Sennàquerib · Veure més »
Sin-Mubal·lit
Sin-Mubal·lit va ser rei de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Sin-Mubal·lit · Veure més »
Sinxarixkun
Sinxarixkun (Sin-xar-ixkun) fou rei de Babilònia (vers 627 i/o 626 aC) i d'Assíria (626 a 612 aC) que seria el rei Saràkos (Saracus) de l'historiador Berós.
Nou!!: Babilònia і Sinxarixkun · Veure més »
Sinxumulixir
Sinxumulixir (o Sin-xumu-lixir) fou un general i usurpador del poder reial a Assíria el 626 aC.
Nou!!: Babilònia і Sinxumulixir · Veure més »
Sippar
Sippar (en sumeri: 𒌓𒄒𒉣𒆠, Zimbir) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que al començament de la civilització sumèria va exercir per un temps l'hegemonia, que va perdre davant de la ciutat de Xuruppak.
Nou!!: Babilònia і Sippar · Veure més »
Suhum
Mapa Suhum (Sukhum) era el nom d'una regió que s'esmenta a les tauletes de Mari al; als seus habitants se'ls anomena suheus.
Nou!!: Babilònia і Suhum · Veure més »
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Nou!!: Babilònia і Sumer · Veure més »
Sumuabum
Sumuabum o Sumu-Abum va ser el primer rei de la primera dinastia de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Sumuabum · Veure més »
Sumulael
Sumulael o també Sumula-Ilum o Sumu-la-El va ser el segon rei de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Sumulael · Veure més »
Sutruk-Nakhunte
Sutruk-Nakhunte o Šutruk-Naḫḫunte va ser fill i successor d'Hallutush-Inshushinak com a rei d'Elam, el segon de la dinastia sutrúquida.
Nou!!: Babilònia і Sutruk-Nakhunte · Veure més »
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.
Nou!!: Babilònia і Teglatfalassar III · Veure més »
Terqa
Terqa vers el 1770 aC Terqa va ser una ciutat estat situada a uns 60 km al nord-oest de Mari, a l'Eufrates central, al lloc de la moderna Tell Ashara a Síria a 80 km de la frontera amb Iraq.
Nou!!: Babilònia і Terqa · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Babilònia і Tigris · Veure més »
Tiptakzi
Tiptakzi va ser el vuitè governant (o el novè, si es compta Uixi) de la dinastia dels cassites de Khana, un territori sorgit dels antics regnes de Mari i Terqa.
Nou!!: Babilònia і Tiptakzi · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Babilònia і Tir · Veure més »
Torre de Babel
Torre de Babel segons Pieter Brueghel el Vell, segle XVI La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte que emprengueren els humans després del gran diluvi universal per construir una ciutat en vertical a Babel.
Nou!!: Babilònia і Torre de Babel · Veure més »
Tukultininurta I
Tukultininurta I o Tukulti-Ninurta I (antigament Tukultininib o Tukulti-Ninib quan el nom de la deïtat "Ninurta" es va transcriure Ninib) va ser rei d'Assíria cap als anys 1235 aC - 1196 aC.
Nou!!: Babilònia і Tukultininurta I · Veure més »
Tuttul
Tuttul (modernament assenyalada com Tuttul del sud) fou una ciutat autònoma de l'antiga Mesopotàmia situada a uns 100 km al nord de Kish a l'Eufrates, que probablement depenia de la ciutat estat de Mari cap al 2337 aC quan fou conquerida per Sargon I. El culte principal era llavors al déu Dagan, un déu semita, que també era venerat a Mari.
Nou!!: Babilònia і Tuttul · Veure més »
Ulamburiaix
Ulamburiaix o Ulamburiaš va ser fill de Burnaburiaix I, i rei del País de la Mar i després de Babilònia.
Nou!!: Babilònia і Ulamburiaix · Veure més »
Umma (ciutat estat)
Umma amb Lugal-Zage-Si cap al 2350 aC. Kish, Umma i Akkad, 2400 a 2350 aC. Umma va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Nou!!: Babilònia і Umma (ciutat estat) · Veure més »
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Nou!!: Babilònia і Ur · Veure més »
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Nou!!: Babilònia і Uruk · Veure més »
Urzigurumaix
Urzigurumaix o Urzigurumaš va ser rei dels cassites de Khana, un estat format pels antics regnes de Mari i Terqa.
Nou!!: Babilònia і Urzigurumaix · Veure més »
Xagarakti-Xuriaix
Xagarakti-Xuriaix o Šagarakti-Šuriaš va ser el successor de Kudur-Enlil, del que potser era fill, com a rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Nou!!: Babilònia і Xagarakti-Xuriaix · Veure més »
Xamaix
conquistador babiloni Xamaix (accadi: Šamaš; fenici: 𐤔𐤌𐤔 šmš; siríac clàssic: ܫܡܫܐ, šemša) era una divinitat venerada a l'antiga Mesopotàmia (equivalent a lUtu sumeri (en sumeri, dUD 𒀭𒌓)).
Nou!!: Babilònia і Xamaix · Veure més »
Xamxi-Adad V
Xamxi-Adad V fou rei d'Assíria del 824 al 811 aC, tot i que no fou reconegut plenament fins al 822 aC.
Nou!!: Babilònia і Xamxi-Adad V · Veure més »
Yamutbal
Mapa Yamutbal fou una tribu dels amorrites.
Nou!!: Babilònia і Yamutbal · Veure més »
Zababaixumaiddina
Zababaixumaiddina o Zababa-šuma-iddina va ser, segons la Llista dels reis un rei de Babilònia de la dinastia cassita, cap a l'any 1160 aC.
Nou!!: Babilònia і Zababaixumaiddina · Veure més »
Zabalam
Zabalam o Zabala va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Nou!!: Babilònia і Zabalam · Veure més »
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Babilònia і 23 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Babilonis, Babilònia (regió), Babilònica, Imperi babilònic, Virregnat de Karduniash.
