Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Búlgar

Índex Búlgar

El búlgar, български bǎlgarski, pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, de la seva branca meridional juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda molts consideren un dialecte del búlgar.

70 les relacions: A, Adjectiu, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Antic eslau, Article, Balcans, Bizanci, Boris I de Bulgària, Bulgària, Ciril i Metodi, Declinació gramatical, Església Ortodoxa, Eslovè, Francès, Glagolític, Grec, Imperi Otomà, Llatí, Llengües escandinaves, Llengües eslaves, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Llengües turqueses, Llengua analítica, Llengua fusional, Macedònic, Pere I de Rússia, Preslav, Rússia, Romanès, Rus, Segle XIX, Segle XVIII, Serbocroat, Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar, Substantiu, Turc, X-SAMPA, К, П, О, Н, Р, С, Т, У, Ф, Х, ..., Ц, Ч, Ш, Щ, Ъ, Ь, Ю, Я, М, И, Ж, З, Б, В, Г, Д, Е, Л, Й, 1945. Ampliar l'índex (20 més) »

A

La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.

Nou!!: Búlgar і A · Veure més »

Adjectiu

Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.

Nou!!: Búlgar і Adjectiu · Veure més »

Alfabet ciríl·lic

Alfabet ciríl·lic i altres alfabets llengua.

Nou!!: Búlgar і Alfabet ciríl·lic · Veure més »

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Nou!!: Búlgar і Alfabet fonètic internacional · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Búlgar і Alfabet grec · Veure més »

Antic eslau

L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Salònica, i emprada el segle IX pels germans bizantins Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i d'altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.

Nou!!: Búlgar і Antic eslau · Veure més »

Article

L'article és una categoria gramatical, mot o afix, de la classe dels determinants que acompanya un nom comú i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: tinc llibres / tinc els llibres, en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.

Nou!!: Búlgar і Article · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Búlgar і Balcans · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Búlgar і Bizanci · Veure més »

Boris I de Bulgària

Boris I de Bulgària (~825 - 907) o Boris I Miquel, després del seu bateig, o també Bogoris, fou rei de Bulgària, el primer amb títol de tsar i que l'any 864 adoptà la fe cristiana com a religió oficial de l'estat.

Nou!!: Búlgar і Boris I de Bulgària · Veure més »

Bulgària

Bulgària (en búlgar България, Balgària) és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est.

Nou!!: Búlgar і Bulgària · Veure més »

Ciril i Metodi

Els sants Ciril (nascut Constantí anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.

Nou!!: Búlgar і Ciril i Metodi · Veure més »

Declinació gramatical

En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...

Nou!!: Búlgar і Declinació gramatical · Veure més »

Església Ortodoxa

Patriarca de Constantinoble i Patriarca Ecumènic Bartomeu I, ''primus inter pares''. L'Església Ortodoxa és una de les tres grans denominacions del cristianisme, el cos dels cristians que, com l'Església Catòlica, declaren l'autoritat eclesiàstica per virtut de la successió apostòlica.

Nou!!: Búlgar і Església Ortodoxa · Veure més »

Eslovè

L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.

Nou!!: Búlgar і Eslovè · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Búlgar і Francès · Veure més »

Glagolític

Taula inscrita amb l'alfabet glagolític El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen.

Nou!!: Búlgar і Glagolític · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Búlgar і Grec · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Búlgar і Imperi Otomà · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Búlgar і Llatí · Veure més »

Llengües escandinaves

Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn.

Nou!!: Búlgar і Llengües escandinaves · Veure més »

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus, i són una branca de la família indoeuropea.

Nou!!: Búlgar і Llengües eslaves · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'imperi Romà.

Nou!!: Búlgar і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Búlgar і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengües turqueses

Les llengües turqueses són una família lingüística.

Nou!!: Búlgar і Llengües turqueses · Veure més »

Llengua analítica

Una llengua analítica o aïllant basa el seu lèxic en la unió de diferents morfemes lliures, cada un amb un significat, que es va sumant per formar nous mots (un exemple clar seria el xinès).

Nou!!: Búlgar і Llengua analítica · Veure més »

Llengua fusional

Una llengua fusional és un tipus de llengua flexiva.

Nou!!: Búlgar і Llengua fusional · Veure més »

Macedònic

El macedoni (македонски јазик, makedonski jazik, ) és una llengua que pertany al grup meridional-oriental de llengües eslaves, parlada per prop d'1,5 milions de persones, principalment a la República de Macedònia, on és una de les llengües oficials.

Nou!!: Búlgar і Macedònic · Veure més »

Pere I de Rússia

Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).

Nou!!: Búlgar і Pere I de Rússia · Veure més »

Preslav

Entrada a la ciutat Preslav fou una ciutat de Bulgària, capital del Primer Imperi búlgar des de l'any 893 fins al 972.

Nou!!: Búlgar і Preslav · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Búlgar і Rússia · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Búlgar і Romanès · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Búlgar і Rus · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Búlgar і Segle XIX · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Búlgar і Segle XVIII · Veure més »

Serbocroat

Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del segle XX per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.

Nou!!: Búlgar і Serbocroat · Veure més »

Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar

El Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar (Обтекаема система en búlgar) va ser creat per Liubomir Ivanov a l'Institut de les matemàtiques i de la informàtica en l'Acadèmia de Ciències de Bulgària en 1995 per a la Comissió Búlgara per als Topònims Antàrtics.

Nou!!: Búlgar і Sistema directe de transliteració de l'alfabet búlgar · Veure més »

Substantiu

En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.

Nou!!: Búlgar і Substantiu · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Búlgar і Turc · Veure més »

X-SAMPA

L'Alfabet Fonètic Estès SAM (X-SAMPA) és una variant de SAMPA creada el 1995 per John Christopher Wells, catedràtic de fonètica a la Universitat de Londres.

Nou!!: Búlgar і X-SAMPA · Veure més »

К

K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.

Nou!!: Búlgar і К · Veure més »

П

П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el bielorús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.

Nou!!: Búlgar і П · Veure més »

О

O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.

Nou!!: Búlgar і О · Veure més »

Н

Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.

Nou!!: Búlgar і Н · Veure més »

Р

Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Búlgar і Р · Veure més »

С

С, с (en cursiva C, c) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Búlgar і С · Veure més »

Т

Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.

Nou!!: Búlgar і Т · Veure més »

У

У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Búlgar і У · Veure més »

Ф

Ф, ф (en cursiva Ф, ф) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, vint-i-unena de l'alfabet rus.

Nou!!: Búlgar і Ф · Veure més »

Х

X, x (en cursiva X, x) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Búlgar і Х · Veure més »

Ц

Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.

Nou!!: Búlgar і Ц · Veure més »

Ч

Ч, ч (en cursiva: Ч, ч) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Búlgar і Ч · Veure més »

Ш

Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Búlgar і Ш · Veure més »

Щ

Щ, щ (en cursiva Щ, щ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Búlgar і Щ · Veure més »

Ъ

Ъ, ъ (en cursiva Ъ, ъ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, anomenada sovint signe dur (en rus твёрдый знак, tviordi znak) i s'empra en els alfabets rus, rutè i búlgar.

Nou!!: Búlgar і Ъ · Veure més »

Ь

El signe tou, Ь, ь (en cursiva Ь, ь) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Búlgar і Ь · Veure més »

Ю

Ю, ю (en cursiva Ю, ю) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Búlgar і Ю · Veure més »

Я

Я, я (en cursiva Я, я) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic anomenada ia pel so que representa (/ja/).

Nou!!: Búlgar і Я · Veure més »

М

М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.

Nou!!: Búlgar і М · Veure més »

И

И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.

Nou!!: Búlgar і И · Veure més »

Ж

Ж, ж (en cursiva: Ж, ж) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Búlgar і Ж · Veure més »

З

З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Búlgar і З · Veure més »

Б

Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Búlgar і Б · Veure més »

В

В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, bielorús, búlgar i ucraïnès.

Nou!!: Búlgar і В · Veure més »

Г

Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, bielorús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.

Nou!!: Búlgar і Г · Veure més »

Д

Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet bielorús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.

Nou!!: Búlgar і Д · Veure més »

Е

E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, bielorús, ucraïnès, búlgar i macedònic.

Nou!!: Búlgar і Е · Veure més »

Л

Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, bielorús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.

Nou!!: Búlgar і Л · Veure més »

Й

Й, й (en cursiva: Й, й) és l'onzena lletra dels alfabets rus i bielorús.

Nou!!: Búlgar і Й · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Búlgar і 1945 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Idioma búlgar, Български.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »