Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bèlgica

Índex Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

204 les relacions: Acer, Alemany, Alemanya, André Franquin, Anvers, Aquitània, Ara (diari), Avortament, Àstrid de Bèlgica, Àustria, Balduí de Bèlgica, Belgae, Benelux, Blitzkrieg, Brabant Flamenc, British Council, Brusseŀles, Brussels, Budisme, Burundi, Cambra de Representants de Bèlgica, Cap d'estat, Cap de govern, Carlemany, Carles el Calb, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Centralisme, Charleroi, Charles Michel, Clima atlàntic, Colonialisme, Comissió Europea, Competència econòmica, Comtat de Namur, Comunitat Econòmica Europea, Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, Comunitat Francesa de Bèlgica, Comunitat Germanòfona de Bèlgica, Confederació, Conferència de Berlín, Conflicte sociolingüístic de Bèlgica, Congrés de Viena, Consell de la Unió Europea, Constitució de Bèlgica, Crisi del Congo, Crisi lingüística de Lovaina, Democràcia parlamentària, Dinastia Carolíngia, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Merovíngia, ..., Disset Províncies, Distribució de la riquesa, Domicià, Ducat de Borgonya, Ecoregió, Edat mitjana, Eddy Merckx, Escalda, Escrutini proporcional plurinominal, Espai urbà, Espanya, Estat Lliure del Congo, Estats Units Bèlgics, Eupen, Euro, Eurobaròmetre, Europa Occidental, Federació, Federalisme, Federalisme belga, Felip de Bèlgica (rei dels belgues), Feu, Flandes, Fons Mundial per la Natura, França, Franc, Francès, Francs, Gals, Gant, Gàl·lia, Gàl·lia Belga, Geobotànica, Georges Simenon, Germans Dardenne, Gran planúria europea, Grau Celsius, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Guerra dels Vuitanta Anys, Hergé, Hinduisme, IJzer, Imperi Carolingi, Independència, Invasions bàrbares, Islam, Jacques Brel, Judaisme, Juli Cèsar, Justine Henin, Kim Clijsters, La Brabançonne, Le Monde Diplomatique, Leopold I de Bèlgica, Leopold II de Bèlgica, Lieja, Llatí, Llista de peixos de Bèlgica, Lluís el Germànic, Lotari II de Lotaríngia, Lovaina, Luxemburg, Luxemburguès, Malmedy, Mar del Nord, Marc Vipsani Agripa, Marne, Massís de les Ardenes, Monarquia constitucional, Mosa, Municipis de Bèlgica, Nacionalisme belga, Nacionalisme flamenc, Nacionalisme való, Neerlandès, Oligarquia, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Països Baixos, Països Baixos (topònim), Països Baixos Borgonyons, Països Baixos del sud, Països Baixos espanyols, Parlament, Parlament Europeu, Partició de Bèlgica, Partit Catòlic (Bèlgica), Partit Liberal (Bèlgica), Peyo, Plebiscit, Poder executiu, Poder judicial, Poder legislatiu, Primer Ministre de Bèlgica, Primera Guerra Mundial, Primera República Francesa, Primeres matèries, Principat de Lieja, Producte interior brut, Protestantisme, Província de Luxemburg, Províncies Unides, Quebec, Regió circumboreal, Regió de Brussel·les-Capital, Regió de les Ardenes, Regne Boreal, Regne de Lotaríngia, Regne Unit, Regne Unit dels Països Baixos, Reis dels belgues, Renaixement, René Magritte, República Democràtica del Congo, Revolució belga, Revolució Francesa, Ruanda, Ruanda-Urundi, Sacre Imperi Romanogermànic, Salvatore Adamo, Sambre, Segle I, Segle IX, Segle VIII, Segle XII, Segle XIX, Segle XV, Segle XVII, Segona Guerra Mundial, Semàntica, Sena, Senat de Bèlgica, Sindicat, Societat de Nacions, Sufragi universal, Te Deum, The New York Times, Tractat de Versalles, Unió Europea, Universitat de Gal·les, Universitat de Lovaina, Universitat Laval, Vaga general, Valònia, Való, Victor Horta, Vies navegables de Bèlgica, Vocabulari, Wilfried Martens, 1831, 1839, 2002, 2007, 2008, 324 (publicació digital). Ampliar l'índex (154 més) »

Acer

Pont fabricat en acer. Lacer és un material metàl·lic format bàsicament per un aliatge de ferro amb una mica de carboni i de vegades alguns additius.

Nou!!: Bèlgica і Acer · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Bèlgica і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Bèlgica і Alemanya · Veure més »

André Franquin

André Franquin (Etterbeek, Bèlgica, 3 de gener de 1924 - Saint-Laurent-du-Var, França, 5 de gener de 1997), conegut com a Franquin, va ser un dels autors de còmics iniciador i membre de l'anomenada Escola de Marcinelle, conegut per la seva incarnació nova de personatges com Espirú de Rob-Vel i el seu company Fantàstic creat per Jijé, el Marsupilami o encara Sergi Grapes.

Nou!!: Bèlgica і André Franquin · Veure més »

Anvers

Anvers (històricament, Antuèrpia; en neerlandès, Antwerpen) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.

Nou!!: Bèlgica і Anvers · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde).

Nou!!: Bèlgica і Aquitània · Veure més »

Ara (diari)

L'ARA és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya—.

Nou!!: Bèlgica і Ara (diari) · Veure més »

Avortament

Lavortament és un terme mèdic per designar la interrupció de l'embaràs per l'expulsió del fetus abans que aquest sigui viable entre les 20 i les 28 setmanes.

Nou!!: Bèlgica і Avortament · Veure més »

Àstrid de Bèlgica

Àstrid de Bèlgica, arxiduquessa d'Àustria (Castell del Belvedere (Palau de Laeken) 1962).

Nou!!: Bèlgica і Àstrid de Bèlgica · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Bèlgica і Àustria · Veure més »

Balduí de Bèlgica

Balduí de Bèlgica (Brussel·les, 1930 — Motril, Província de Granada, 1993) fou rei dels belgues des de 1951 fins a la seva mort.

Nou!!: Bèlgica і Balduí de Bèlgica · Veure més »

Belgae

Els belgues o belgae (plural del llatí Belga) eren els membres d'un poble antic, assentat a l'Europa occidental poc abans de l'era cristiana, concretament a la Gàl·lia septentrional.

Nou!!: Bèlgica і Belgae · Veure més »

Benelux

'''Benelux''' El nom de Benelux designa una regió formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.

Nou!!: Bèlgica і Benelux · Veure més »

Blitzkrieg

La Blitzkrieg (en català, guerra llampec) és una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic.

Nou!!: Bèlgica і Blitzkrieg · Veure més »

Brabant Flamenc

El Brabant Flamenc (en neerlandès Vlaams-Brabant) és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.

Nou!!: Bèlgica і Brabant Flamenc · Veure més »

British Council

El British Council és un institut cultural, una institució publica la missió de la qual és difondre el coneixement de la llengua anglesa i la seva cultura mitjançant la formació i altres activitats educatives.

Nou!!: Bèlgica і British Council · Veure més »

Brusseŀles

Brusseŀles (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Nou!!: Bèlgica і Brusseŀles · Veure més »

Brussels

* Brussels o Brussel·les, capital de Bèlgica.

Nou!!: Bèlgica і Brussels · Veure més »

Budisme

Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica oriental basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Nou!!: Bèlgica і Budisme · Veure més »

Burundi

Burundi és un estat de l'Àfrica centre-oriental, situat en un altiplà a la regió dels Grans Llacs, a la riba est del llac Tanganyika.

Nou!!: Bèlgica і Burundi · Veure més »

Cambra de Representants de Bèlgica

Logotip de la Cambra de Representants Interior de la Cambra de Representants La Cambra de Representants de Bèlgica (francès Chambre des Représentants de Belgique, neerlandès Belgische Kamer van Volksvertegenwoordigers, alemany Belgische Abgeordnetenkammer) o, de manera més genèrica, La Cambra, és una de les dues cambres del Parlament Federal Belga.

Nou!!: Bèlgica і Cambra de Representants de Bèlgica · Veure més »

Cap d'estat

El terme cap d'Estat és un terme genèric per referir-se a l'individu o al grup d'individus que són els principals representants públics d'un estat polític, federació, monarquia o república.

Nou!!: Bèlgica і Cap d'estat · Veure més »

Cap de govern

El cap de govern és la persona encarregada de l'exercici actiu del poder executiu del govern d'un estat.

Nou!!: Bèlgica і Cap de govern · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Bèlgica і Carlemany · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Bèlgica і Carles el Calb · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Bèlgica і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Nou!!: Bèlgica і Centralisme · Veure més »

Charleroi

Belfort de Charleroi. Charleroi (Chålerwè o Tchålerwè en való) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Bèlgica і Charleroi · Veure més »

Charles Michel

Charles Michel (nascut el 21 de desembre de 1975) és l'actual Primer Ministre de Bèlgica.

Nou!!: Bèlgica і Charles Michel · Veure més »

Clima atlàntic

Clima atlàntic El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits.

Nou!!: Bèlgica і Clima atlàntic · Veure més »

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és un procés d'expansió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Nou!!: Bèlgica і Colonialisme · Veure més »

Comissió Europea

Sala de reunions de la Comissió Europea La Comissió Europea és una institució políticament independent que representa i defensa els interessos de la Unió Europea (UE) i en regenta el poder executiu.

Nou!!: Bèlgica і Comissió Europea · Veure més »

Competència econòmica

Competència és la rivalitat entre dos o més subjectes sobre alguna cosa.

Nou!!: Bèlgica і Competència econòmica · Veure més »

Comtat de Namur

El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Bèlgica і Comtat de Namur · Veure més »

Comunitat Econòmica Europea

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra i els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.

Nou!!: Bèlgica і Comunitat Econòmica Europea · Veure més »

Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer

Bandera de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) fou una organització econòmica internacional, la primera de caràcter supranacional, i que és considerada com l'origen de l'actual Unió Europea (UE).

Nou!!: Bèlgica і Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer · Veure més »

Comunitat Francesa de Bèlgica

Bandera de la Comunitat Francesa de Bèlgica Situació de la Comunitat Francesa a Bèlgica (en vermell) La Comunitat Francesa de Bèlgica (Communauté Française de Belgique en francès) és una de les tres comunitats federals, una subdivisió administrativa de Bèlgica.

Nou!!: Bèlgica і Comunitat Francesa de Bèlgica · Veure més »

Comunitat Germanòfona de Bèlgica

La Comunitat Germanòfona de Bèlgica (en alemany: Deutschsprachige Gemeinschaft Belgiens) és una de les tres comunitats lingüístiques de Bèlgica, amb competències als nou municipis de l'est de Valònia, dins la província de Lieja.

Nou!!: Bèlgica і Comunitat Germanòfona de Bèlgica · Veure més »

Confederació

Una confederació és una associació d'estats sobirans o de comunitats creada per mitjà d'un tractat per l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.

Nou!!: Bèlgica і Confederació · Veure més »

Conferència de Berlín

La Conferència de Berlín o Tractat de Berlín (en alemany: Kongokonferenz) foren unes conferències tingudes entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885 a la ciutat de Berlín.

Nou!!: Bèlgica і Conferència de Berlín · Veure més »

Conflicte sociolingüístic de Bèlgica

El conflicte sociolingüístic de Bèlgica o problema lingüístic belga que encara perviu en l'actualitat, entre les comunitats neerlandòfones i francòfones, té arrels assentades des d'abans de la primera Constitució de Bèlgica.

Nou!!: Bèlgica і Conflicte sociolingüístic de Bèlgica · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Bèlgica і Congrés de Viena · Veure més »

Consell de la Unió Europea

El Consell de la Unió Europea (CUE) és el principal òrgan legislatiu i de presa de decisió de la Unió Europea, i representa els estats membres.

Nou!!: Bèlgica і Consell de la Unió Europea · Veure més »

Constitució de Bèlgica

La Constitució de Bèlgica es va crear el 1831.

Nou!!: Bèlgica і Constitució de Bèlgica · Veure més »

Crisi del Congo

La crisi o conflicte del Congo fa referència al període de guerra civil que esclatà pocs dies després de proclamada la independència del Congo Belga (30 de juny de 1960) constituí un cas paradigmàtic d'un conflicte de caràcter neocolonial.

Nou!!: Bèlgica і Crisi del Congo · Veure més »

Crisi lingüística de Lovaina

La crisi lingüística de Lovaina, recordada pels belgues francòfons amb la consigna flamenca Walen buiten! (en neerlandès, 'els valons fora!'), va ser una crisi política que va sacsejar Bèlgica entre el 5 de novembre de 1967 i el 31 de març de 1968.

Nou!!: Bèlgica і Crisi lingüística de Lovaina · Veure més »

Democràcia parlamentària

Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.

Nou!!: Bèlgica і Democràcia parlamentària · Veure més »

Dinastia Carolíngia

La dinastia Carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751.

Nou!!: Bèlgica і Dinastia Carolíngia · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Bèlgica і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Bèlgica і Dinastia Merovíngia · Veure més »

Disset Províncies

Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del segle XIV al XVI també anomenats Països Baixos.

Nou!!: Bèlgica і Disset Províncies · Veure més »

Distribució de la riquesa

Distribució de la riquesa al món, any 1992 data.

Nou!!: Bèlgica і Distribució de la riquesa · Veure més »

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Nou!!: Bèlgica і Domicià · Veure més »

Ducat de Borgonya

Armes dels ducs de Borgonya, incloent els principals símbols de la Dinastia Capet i Valois El Ducat de Borgonya (877 – 1477) té els seus orígens en una petita porció dels tradicionals territoris ocupats pels burgundis a la vora del riu Saona i que posteriorment donaria pas al Regne de Borgonya sota el domini dels Regne Franc.

Nou!!: Bèlgica і Ducat de Borgonya · Veure més »

Ecoregió

Mapa de localització d'ecoregions en la selva amazònica marcades per la línia groga. Una ecoregió (regió ecològica), de vegades anomenada bioregió, és una superfície definida de forma ecològica i geogràfica, més petita que una "ecozona".

Nou!!: Bèlgica і Ecoregió · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Bèlgica і Edat mitjana · Veure més »

Eddy Merckx

| Eddy Merckx va ser un ciclista professional belga considerat com un dels millors ciclistes de la història.

Nou!!: Bèlgica і Eddy Merckx · Veure més »

Escalda

L'Escalda (en neerlandès: Schelde, en francès: Escaut, en anglès Scheldt, en llatí Scaldis) és un riu que neix a França prop de Gouy (Aisne).

Nou!!: Bèlgica і Escalda · Veure més »

Escrutini proporcional plurinominal

La representació proporcional o l'escrutini proporcional plurinominal és un sistema electoral en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament.

Nou!!: Bèlgica і Escrutini proporcional plurinominal · Veure més »

Espai urbà

Per a la geografia urbana, l'espai urbà és l'espai propi dels nuclis urbans o ciutats, definits prèviament per criteris numèrics (30.000 habitants al Japó; 20.000 a Holanda; 10.000 a Espanya o Suïssa; 5.000 a Bèlgica, Xile o Àustria; 2.500 als Estats Units o Tailàndia; 2.000 a Argentina, Portugal o França; 200 als països escandinaus) o criteris funcionals (que el sector econòmic dominant no sigui el primari, sinó el sector secundari - ciutat industrial - o els serveis - ciutat de serveis -, encara que existeixen fins i tot les anomenades agrociutats).

Nou!!: Bèlgica і Espai urbà · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Bèlgica і Espanya · Veure més »

Estat Lliure del Congo

LEstat Lliure del Congo o Estat Independent del Congo (en francès État Indépendant du Congo) fou un antic domini colonial africà, propietat privada del rei Leopold II de Bèlgica, les fronteres del qual coincideixen amb l'actual República Democràtica del Congo.

Nou!!: Bèlgica і Estat Lliure del Congo · Veure més »

Estats Units Bèlgics

Els Estats Units bèlgics (en neerlandès: Verenigde Nederlandse Staten o Verenigde Belgische Staten) 1790-1790 són una confederació dels països dels Països Baixos austríacs que es van declarar independents de l'emperador Josep II.

Nou!!: Bèlgica і Estats Units Bèlgics · Veure més »

Eupen

Eupen és una ciutat belga de 18.040 habitants en la Província de Lieja, situada al marge del riu Weser a 12 km de la frontera amb Alemanya.

Nou!!: Bèlgica і Eupen · Veure més »

Euro

LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol:€) és la unitat monetària de dinou dels vint-i-vuit estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).

Nou!!: Bèlgica і Euro · Veure més »

Eurobaròmetre

L'eurobaròmetre és una enquesta periòdica als ciutadans de la UE sobre assumptes d'interès general que inclou dades des de 1973, essent així un dels instruments més rellevants per analitzar l'evolució de l'opinió pública.

Nou!!: Bèlgica і Eurobaròmetre · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa Occidental Europa - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'Occidental i una altra d'Oriental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Bèlgica і Europa Occidental · Veure més »

Federació

Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").

Nou!!: Bèlgica і Federació · Veure més »

Federalisme

Federacions El federalisme és una doctrina política que busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (Estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.

Nou!!: Bèlgica і Federalisme · Veure més »

Federalisme belga

Bèlgica està dividida en tres regions: Flandes, Valònia i Brussel·les. El federalisme belga és el federalisme aplicat a Bèlgica des de les reformes institucionals de 1970.

Nou!!: Bèlgica і Federalisme belga · Veure més »

Felip de Bèlgica (rei dels belgues)

Felip de Bèlgica (Castell del Belvedere -Palau de Laken-, 15 d'abril de 1960) és el rei dels belgues des de l'abdicació del seu pare, l'antic rei Albert II de Bèlgica, el 21 de juliol de 2013.

Nou!!: Bèlgica і Felip de Bèlgica (rei dels belgues) · Veure més »

Feu

Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat a canvi que se li lliurés un domini reial.

Nou!!: Bèlgica і Feu · Veure més »

Flandes

Flandes (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Bèlgica і Flandes · Veure més »

Fons Mundial per la Natura

El Fons Mundial per la Natura (en anglès: World Wide Fund for Nature, World Wildlife Fund o WWF) és una organització de conservació global de l'ambient, investigació i de defensa ambiental.

Nou!!: Bèlgica і Fons Mundial per la Natura · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Bèlgica і França · Veure més »

Franc

El franc és el nom de diverses unitats monetàries.

Nou!!: Bèlgica і Franc · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Bèlgica і Francès · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Bèlgica і Francs · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera Edat del Bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Bèlgica і Gals · Veure més »

Gant

Gant (oficialment en neerlandès Gent i en francès Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental a Bèlgica.

Nou!!: Bèlgica і Gant · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Bèlgica і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Belga

La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) fou una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.

Nou!!: Bèlgica і Gàl·lia Belga · Veure més »

Geobotànica

Autoretrat d'Alexander von Humboldt considerat el ''pare de la fitogeografia''. La geobotànica, fitogeografia, o geografia vegetal, és la branca de la biogeografia que estudia la distribució de les espècies vegetals sobre la Terra i allò que motiva aquesta distribució.

Nou!!: Bèlgica і Geobotànica · Veure més »

Georges Simenon

Georges Joseph Christian Simenon (Lieja, 13 de febrer de 1903 - Lausana, 4 de setembre de 1989) va ser un escriptor belga en llengua francesa.

Nou!!: Bèlgica і Georges Simenon · Veure més »

Germans Dardenne

Jean-Pierre Dardenne (Engis, 21 d'abril de 1951) i Luc Dardenne (Awirs, 10 de març de 1954) són dos germans cineastes belgues de la província valona de Lieja (Bèlgica).

Nou!!: Bèlgica і Germans Dardenne · Veure més »

Gran planúria europea

Topografia d'Europa, en gris la Gran planura europea. La Gran planúria europea és un pla d'Europa, l'accident geogràfic lliure de muntanyes més gran del continent encara que un cert nombre d'elevacions se situen a l'interior d'ella.

Nou!!: Bèlgica і Gran planúria europea · Veure més »

Grau Celsius

Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura, i deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.

Nou!!: Bèlgica і Grau Celsius · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies (llibre)

La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més conegut de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.

Nou!!: Bèlgica і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »

Guerra dels Vuitanta Anys

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.

Nou!!: Bèlgica і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »

Hergé

Georges Remi (Etterbeek, 22 de maig de 1907 - Brussel·les, 3 de març de 1983) va ser un historietista belga de gran renom, sobretot gràcies a la creació del famós personatge Tintín, l'any 1929.

Nou!!: Bèlgica і Hergé · Veure més »

Hinduisme

Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.

Nou!!: Bèlgica і Hinduisme · Veure més »

IJzer

L'IJzer (en francès Yser) és un riu curt i l'únic del territori belga que aboca al Mar del Nord.

Nou!!: Bèlgica і IJzer · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Bèlgica і Imperi Carolingi · Veure més »

Independència

Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.

Nou!!: Bèlgica і Independència · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares de l'Imperi romà. En blau, les invasions dels vàndals Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi romà des de l'inici del segle IV fins al segle VI: els vàndals, els huns, els gots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Bèlgica і Invasions bàrbares · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Bèlgica і Islam · Veure més »

Jacques Brel

Jacques Romain Georges Brel és un cantant i autor belga de cançons en francès, nascut a Schaerbeek (Brussel·les) el 8 d'abril de 1929 i mort a Bobigny el 9 d'octubre de 1978.

Nou!!: Bèlgica і Jacques Brel · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Bèlgica і Judaisme · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Bèlgica і Juli Cèsar · Veure més »

Justine Henin

Justine Henin (Lieja, Valònia, Bèlgica, 1 de juny de 1982), és una jugadora de tennis professional retirada que va ostentar el número 1 del rànquing mundial de la WTA durant 117 setmanes.

Nou!!: Bèlgica і Justine Henin · Veure més »

Kim Clijsters

Kim Clijsters és una jugadora de tennis professional, nascuda el 8 de juny de 1983 en Bilzen, Bèlgica.

Nou!!: Bèlgica і Kim Clijsters · Veure més »

La Brabançonne

La Brabançonne és l'himne nacional de Bèlgica.

Nou!!: Bèlgica і La Brabançonne · Veure més »

Le Monde Diplomatique

Le Monde Diplomatique és una publicació mensual francesa de contingut polític dirigida per Serge Halimi (abans per Ignacio Ramonet).

Nou!!: Bèlgica і Le Monde Diplomatique · Veure més »

Leopold I de Bèlgica

Leopold I de Bèlgica (Coburg 1798 - Brussel·les 1865).

Nou!!: Bèlgica і Leopold I de Bèlgica · Veure més »

Leopold II de Bèlgica

Leopold II de Bèlgica (Brussel·les 1835 - 1909) va ser el segon rei dels belgues, després del seu pare Leopold I de Bèlgica, entre 1865 i 1909.

Nou!!: Bèlgica і Leopold II de Bèlgica · Veure més »

Lieja

Lieja (Lîdje en való, Liège en francès, Luik en neerlandès, Lüttich en alemany) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.

Nou!!: Bèlgica і Lieja · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Bèlgica і Llatí · Veure més »

Llista de peixos de Bèlgica

Brema (''Abramis brama'') ''Aspitrigla cuculus'' Boga (''Boops boops'') Dragó lira (''Callionymus lyra'') ''Anarhichas lupus'' Trencavits (''Ammodytes tobianus'') Peix gat negre (''Ameiurus melas'') ''Amblyraja radiata'' ''Alosa alosa'' ''Alburnus alburnus'' ''Agonus cataphractus'' Talla-roques (''Acantholabrus palloni'') Tauró pelegrí (''Cetorhinus maximus'') Llissa vera (''Chelon labrosus'') ''Chondrostoma nasus'' Areng (''Clupea harengus'') ''Cottunculus microps'' Llengüeta blanca (''Crystallogobius linearis'') Aranyó (''Echiichthys vipera'') Peix clavellat (''Echinorhinus brucus'') ''Entelurus aequoreus'' Negret (''Etmopterus spinax'') ''Euthynnus alletteratus'' Aquesta llista de peixos de Bèlgica -incompleta- inclou 194 espècies de peixos que es poden trobar a Bèlgica ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.

Nou!!: Bèlgica і Llista de peixos de Bèlgica · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals similar a l'actual Alemanya.

Nou!!: Bèlgica і Lluís el Germànic · Veure més »

Lotari II de Lotaríngia

Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.

Nou!!: Bèlgica і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »

Lovaina

Lovaina (antigament Lavania en català, en neerlandès: Leuven, en francès: Louvain, en alemany: Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província belga del Brabant Flamenc, en la confluència dels rius Dijle i Voer.

Nou!!: Bèlgica і Lovaina · Veure més »

Luxemburg

El Gran Ducat de Luxemburg és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Bèlgica і Luxemburg · Veure més »

Luxemburguès

El luxemburguès o luxemburgués és la llengua germànica pròpia de Luxemburg.

Nou!!: Bèlgica і Luxemburguès · Veure més »

Malmedy

Malmedy (Måmdey en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Bèlgica і Malmedy · Veure més »

Mar del Nord

La mar del Nord (o el mar del Nord) és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud.

Nou!!: Bèlgica і Mar del Nord · Veure més »

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa, en llatí Marcus Vipsanius Agrippa (Dalmàcia 63 aC-Campània 12 aC) fou un militar i polític romà.

Nou!!: Bèlgica і Marc Vipsani Agripa · Veure més »

Marne

El Marne és un departament de França al nord-est del país, que forma part de la regió del Gran Est.

Nou!!: Bèlgica і Marne · Veure més »

Massís de les Ardenes

El massís de les Ardenes (situat entre Bèlgica i França, i bona part de Luxemburg) és un antic bloc hercinià format per gresos, roques calcàries i esquists paleozoics.

Nou!!: Bèlgica і Massís de les Ardenes · Veure més »

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en vermellUna monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Nou!!: Bèlgica і Monarquia constitucional · Veure més »

Mosa

El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.

Nou!!: Bèlgica і Mosa · Veure més »

Municipis de Bèlgica

Municipis de Bèlgica Aquesta llista dels municipis de Bèlgica, la més petita de les subdivisions de Bèlgica per ordre alfabètic dels noms oficials després de la darrera fase de fusió de municipis del 1983.

Nou!!: Bèlgica і Municipis de Bèlgica · Veure més »

Nacionalisme belga

El nacionalisme belga és una ideologia que es mostra favorable a un fort govern centralitzat de Bèlgica, amb menys o cap autonomia per a la comunitat flamenca, la comunitat francesa, la comunitat alemanya i la capital bilingüe de Brussel·les (on el francès i el neerlandès són els idiomes oficials), i les seves respectives regions ètniques a Bèlgica, que estan de les regions de Flandes, Valònia i la Regió de Brussel·les-Capital.

Nou!!: Bèlgica і Nacionalisme belga · Veure més »

Nacionalisme flamenc

El moviment flamenc empra una variant de la bandera de Flandes, on el lleó té la llengua i les urpes negres en comptes de vermelles. Els col·laboracionistes flamencs Borms i Daels Bandera del VNV El moviment flamenc (en neerlandès: Vlaamse Beweging) és un terme popular emprat per descriure el moviment que cerca una major autonomia o la independència per a Flandes, per a la protecció de la llengua neerlandesa a Flandes i la protecció de la seva cultura, tant al Flandes com al Flandes francès.

Nou!!: Bèlgica і Nacionalisme flamenc · Veure més »

Nacionalisme való

El nacionalisme való és el moviment polític que defensa Valònia com a nació.

Nou!!: Bèlgica і Nacionalisme való · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Bèlgica і Neerlandès · Veure més »

Oligarquia

L’oligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Nou!!: Bèlgica і Oligarquia · Veure més »

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du Traité de l'Atlantique Nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.

Nou!!: Bèlgica і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Bèlgica і Països Baixos · Veure més »

Països Baixos (topònim)

Al curs de la història, la noció geogràfica i política dels Països Baixos ha tingut diverses significacions que causen sovint confusió.

Nou!!: Bèlgica і Països Baixos (topònim) · Veure més »

Països Baixos Borgonyons

Països Baixos Borgonyons el 1477 Els Països Baixos Borgonyons (francès: Pays-Bas Bourguignons; luxemburguès: Burgundeschen Nidderlanden; neerlandès: Bourgondische Nederlanden), és un terme que descriu l'entitat geopolítica que abastava els territoris de la regió dels Països Baixos -Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i parts del nord de França- que van anar incorporant-se al domini dels ducs de Borgonya i que abasta un període comprès entre 1384 i 1482.

Nou!!: Bèlgica і Països Baixos Borgonyons · Veure més »

Països Baixos del sud

Països Baixos del Sud (o meridionals) és una denominació que s'utilitza de vegades en un context geogràfic per designar la part meridional de les Disset Províncies, els Països Baixos espanyols, els Països Baixos austríacs o Bèlgica, i en contrast amb els Països Baixos del nord.

Nou!!: Bèlgica і Països Baixos del sud · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Bèlgica і Països Baixos espanyols · Veure més »

Parlament

Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.

Nou!!: Bèlgica і Parlament · Veure més »

Parlament Europeu

Seu del Parlament Europeu a Brussel·les Nom del Parlament Europeu en les llengües oficials de la Unió Europea El Parlament Europeu (Europarlament, Eurocambra o PE) és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe.

Nou!!: Bèlgica і Parlament Europeu · Veure més »

Partició de Bèlgica

Comunitat germanòfona La partició de Bèlgica o dissolució de l'estat belga, consisteix en la separació de les regions de Flandes, de parla neerlandesa, i Valònia, de parla francesa.

Nou!!: Bèlgica і Partició de Bèlgica · Veure més »

Partit Catòlic (Bèlgica)

Partit Catòlic fou un partit polític belga constituït el 1869 com a Partit Catòlic Confessional (neerlandès Confessionele Katholieke Partij).

Nou!!: Bèlgica і Partit Catòlic (Bèlgica) · Veure més »

Partit Liberal (Bèlgica)

Partit Liberal (neerlandès Liberale Partij, francès Parti libéral) fou un partit polític belga que va existir de 1846 a 1961, quan canvià el seu nom pel de Partit per la Llibertat el Progrés, liderat per Omer Vanaudenhove, que posteriorment es va disgregar en el Partij voor Vrijheid en Vooruitgang flamenc i el Parti de la Liberté et du Progrès.

Nou!!: Bèlgica і Partit Liberal (Bèlgica) · Veure més »

Peyo

Pierre Culliford, àlies Peyo (Schaerbeek, 25 de juny de 1928 - 24 de desembre de 1992), va ser un dibuixant de còmics belga.

Nou!!: Bèlgica і Peyo · Veure més »

Plebiscit

El plebiscit (Plebiscitum) a l'antiga Roma era una votació assembleària dels plebeus.

Nou!!: Bèlgica і Plebiscit · Veure més »

Poder executiu

Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

Nou!!: Bèlgica і Poder executiu · Veure més »

Poder judicial

El poder judicial, o la judicatura, és una de les tres branques del poder de l'Estat (les altres són el poder legislatiu i el poder executiu), i està constituït pels jutges i magistrats.

Nou!!: Bèlgica і Poder judicial · Veure més »

Poder legislatiu

Estats sense parlamentEl poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).

Nou!!: Bèlgica і Poder legislatiu · Veure més »

Primer Ministre de Bèlgica

Número 16 de la Wetstraat / Rue de la Loi a Brussel és famosa per esser la residència del primer ministre belga El primer ministre de Bèlgica (Eerste Ministre en neerlandès, Premier Ministre en francès, i Premierminister en alemany) és el cap del govern federal del Regne de Bèlgica.

Nou!!: Bèlgica і Primer Ministre de Bèlgica · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Bèlgica і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera República Francesa

La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Nou!!: Bèlgica і Primera República Francesa · Veure més »

Primeres matèries

Les primeres matèries o les matèries primeres són els recursos d'origen mineral o agrícola que l'home extreu de la natura que, per una sèrie de transformacions industrials o artesanals es transformen en productes intermedis o productes de consumició.

Nou!!: Bèlgica і Primeres matèries · Veure més »

Principat de Lieja

El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Bèlgica і Principat de Lieja · Veure més »

Producte interior brut

Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.

Nou!!: Bèlgica і Producte interior brut · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Bèlgica і Protestantisme · Veure més »

Província de Luxemburg

Luxemburg (en való Lussimbork, en luxemburguès Lëtzebuerg) és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Valònia.

Nou!!: Bèlgica і Província de Luxemburg · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al segle XVIII, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Bèlgica і Províncies Unides · Veure més »

Quebec

El Quebec (en anglès Quebec; en francès Québec, pronunciat, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.

Nou!!: Bèlgica і Quebec · Veure més »

Regió circumboreal

Regions florístiques a Europa segons Wolfgang Frey i Rainer Lösch La Regió circumboreal és una regió florística dins del regne holàrtic a Euràsia i Amèrica del nord, està definida per botànics com Josias Braun-Blanquet i Armèn Takhtadjan.

Nou!!: Bèlgica і Regió circumboreal · Veure més »

Regió de Brussel·les-Capital

La Regió de Brussel·les-Capital (francès: Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) és una regió de Bèlgica, amb estatut de comunitat bilingüe (francès: 90% / neerlandès: 10%).

Nou!!: Bèlgica і Regió de Brussel·les-Capital · Veure més »

Regió de les Ardenes

La regió de les Ardenes (en els seus idiomes originals Ardennes) és una regió de boscos extensos i pujols, als països de Bèlgica, Luxemburg i una part de França, corresponent al departament de les Ardenes, a la regió de Xampanya-Ardenes El nom procedeix probablement del vocable cèltic «Ar Duen», que significa «La Negra», relacionat amb diferents selves negres o muntanyes negres de la toponímia.

Nou!!: Bèlgica і Regió de les Ardenes · Veure més »

Regne Boreal

''Juniperus communis'' subsp. ''communis'' a la bruguera de Lüneburg a Alemanya''Rhododendron tomentosum''El Regne Boreal o el Regne Holàrtic (Holarctis) és un regne florístic identificat pel botànic Ronald Good (i més tard per Armèn Takhtadjan), que inclou les zones de clima temperat a àrtic d’Amèrica del Nord i Euràsia.

Nou!!: Bèlgica і Regne Boreal · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnét de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Bèlgica і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Bèlgica і Regne Unit · Veure més »

Regne Unit dels Països Baixos

Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.

Nou!!: Bèlgica і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »

Reis dels belgues

Rei dels Belgues és el títol dels monarques de Bèlgica.

Nou!!: Bèlgica і Reis dels belgues · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Bèlgica і Renaixement · Veure més »

René Magritte

René Magritte (Lessines, 21 de novembre de 1898 - Brussel·les, 15 d'agost de 1967) fou un pintor belga, figura principal del moviment surrealista en aquest país i del realisme màgic.

Nou!!: Bèlgica і René Magritte · Veure més »

República Democràtica del Congo

La República Democràtica del Congo (antigament Zaire, i de vegades anomenat Congo Kinshasa o Congo Belga per a diferenciar-lo del Congo Brazzaville o República del Congo) és el segon país més gran de l'Àfrica.

Nou!!: Bèlgica і República Democràtica del Congo · Veure més »

Revolució belga

La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.

Nou!!: Bèlgica і Revolució belga · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Bèlgica і Revolució Francesa · Veure més »

Ruanda

Ruanda és un país de l'Àfrica Central sense sortida al mar o Estat sense litoral.

Nou!!: Bèlgica і Ruanda · Veure més »

Ruanda-Urundi

Ruanda-Urundi fou el nom del mandat de la Societat de Nacions i després de l'ONU confiat a Bèlgica sobre el regne de Ruanda i el regne de Burundi o Urundi, abans part de l'Àfrica Oriental Alemanya.

Nou!!: Bèlgica і Ruanda-Urundi · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Bèlgica і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salvatore Adamo

Salvatore Adamo (Comiso, Sicília, Itàlia, 1 de novembre de 1943) és un cantautor de fama internacional, és mig italià i mig belga.

Nou!!: Bèlgica і Salvatore Adamo · Veure més »

Sambre

El Sambre (en neerlandès Samber) és un riu de 193 km que neix a Le Nouvion-en-Thiérache, al departament de l'Aisne (França), i que desguassa al Mosa a Namur (Bèlgica). El canal Sambre-Oise connecta'l al riu Oise. Una gran part del riu es va canalitzar, per a facilitar la navegació amb embarcacions comercials de 250t de Landelies cap a Monceau i de 1.350 tones fins a Namur. El tram amont de Monceau, de Categoria I només serveix per a embarcacions esportives i turístiques. A la seva riba, Juli Cèsar va derrotar una coalició de nervis, atrebats i viromandus el 57 aC. Fitxer:SamberMerbesleChâteau.jpg| Fitxer:Meuse_confluent_Sambre.jpg| Fitxer:Landelies_050525.jpg| Fitxer:Lobbes JPG002.jpg| Fitxer:Pont i resclosa Labuissiere.jpg|.

Nou!!: Bèlgica і Sambre · Veure més »

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Nou!!: Bèlgica і Segle I · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Bèlgica і Segle IX · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Bèlgica і Segle VIII · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Bèlgica і Segle XII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Bèlgica і Segle XIX · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Bèlgica і Segle XV · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Bèlgica і Segle XVII · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Bèlgica і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Semàntica

La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.

Nou!!: Bèlgica і Semàntica · Veure més »

Sena

El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.

Nou!!: Bèlgica і Sena · Veure més »

Senat de Bèlgica

El Senat de Bèlgica (neerlandès:, le Sénat, der Senat) és una de les dues cambres en què es divideix el bicambral Parlament Federal de Bèlgica.

Nou!!: Bèlgica і Senat de Bèlgica · Veure més »

Sindicat

AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.

Nou!!: Bèlgica і Sindicat · Veure més »

Societat de Nacions

La Societat de Nacions (en francès: Société des Nations; en anglès: League of Nations; en alemany: Völkerbund), representada sovint per l'acrònim SdN, fou un organisme internacional, precedent de l'ONU actual.

Nou!!: Bèlgica і Societat de Nacions · Veure més »

Sufragi universal

El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.

Nou!!: Bèlgica і Sufragi universal · Veure més »

Te Deum

Te Deum de Marc-Antoine Charpentier Preludi del Te Deum de Charpentier Te Deum en cant gregorià Te Deum (en llatí: A tu, Déu, primeres paraules del càntic) és un dels primers himnes cristians, tradicional d'acció de gràcies.

Nou!!: Bèlgica і Te Deum · Veure més »

The New York Times

The New York Times és un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units.

Nou!!: Bèlgica і The New York Times · Veure més »

Tractat de Versalles

''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Bèlgica і Tractat de Versalles · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Bèlgica і Unió Europea · Veure més »

Universitat de Gal·les

La Universitat de Gal·les (en anglès: University of Wales, en gal·lès: Prifysgol Cymru) és una universitat confederal amb seu a Cardiff, Gal·les, Regne Unit.

Nou!!: Bèlgica і Universitat de Gal·les · Veure més »

Universitat de Lovaina

Biblioteca de la Universitat de LovainaLa Universitat Catòlica de Lovaina és la universitat més antiga de Bèlgica i també de les Disset Províncies, regió històrica sota el poder del Ducat de Borgonya, alhora que la universitat catòlica més antiga en actiu avui dia a tot el món.

Nou!!: Bèlgica і Universitat de Lovaina · Veure més »

Universitat Laval

Campus universitari La Universitat Laval, oficialment i en francès Université Laval és una universitat ubicada a la ciutat de Quebec, al Canadà.

Nou!!: Bèlgica і Universitat Laval · Veure més »

Vaga general

Minneapolis, juny de 1934. Una vaga general és una acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, consistent en deixar de treballar i manifestar-se al carrer per a aconseguir un objectiu econòmic o polític.

Nou!!: Bèlgica і Vaga general · Veure més »

Valònia

La Valònia (en francès Wallonie, alemany: Wallonien,neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.

Nou!!: Bèlgica і Valònia · Veure més »

Való

El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.

Nou!!: Bèlgica і Való · Veure més »

Victor Horta

Victor Horta (Gant, 6 de gener de 1861 - Brussel·les, 8 de setembre de 1947) fou un arquitecte belga, considerat –conjuntament amb Henry van de Velde i Paul Hankar– el pioner del modernisme a Bèlgica.

Nou!!: Bèlgica і Victor Horta · Veure més »

Vies navegables de Bèlgica

Les vies navegables de Bèlgica són de dos tipus: canals i rius.

Nou!!: Bèlgica і Vies navegables de Bèlgica · Veure més »

Vocabulari

El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.

Nou!!: Bèlgica і Vocabulari · Veure més »

Wilfried Martens

Achiel Emma Wilfried Martens, més conegut com a Wilfried Martens (pronunciació neerlandesa), (Sleidinge, Flandes Oriental, Flandes, Bèlgica, 19 d'abril de 1936 – Lokeren, Bèlgica, 9 d'octubre de 2013) fou un polític belga.

Nou!!: Bèlgica і Wilfried Martens · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bèlgica і 1831 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Bèlgica і 1839 · Veure més »

2002

;Països Catalans.

Nou!!: Bèlgica і 2002 · Veure més »

2007

; Gener.

Nou!!: Bèlgica і 2007 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 és un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Bèlgica і 2008 · Veure més »

324 (publicació digital)

324 (pronúncia fonètica: tres vint-i-quatre) és el portal d'Internet de notícies de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Nou!!: Bèlgica і 324 (publicació digital) · Veure més »

Redirigeix aquí:

Belgique, België, Bélgica, Estat belga, Regne de Bèlgica.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »