51 les relacions: Agà, Artilleria, Belen, Hatay, Bursa, Creta, Danubi, Edirne, Egipte, Enciclopèdia de l'Islam, Etiòpia, Fortalesa Xumen, Genísser, Gran Visir, Guerra russo-turca (1828-1829), Homs, Ibrahim Paixà, Imperi Otomà, Imperi Rus, Infanteria, Mahmut II, Miloš Obrenović, Russe, Sèrbia, Vidin, Xumen, 1 de febrer, 10 de març, 12 d'abril, 13 de desembre, 15 de juny, 17 de juny, 1822, 1823, 1826, 1827, 1828, 1829, 1832, 1833, 1844, 1846, 1849, 20 de maig, 25 d'abril, 26 d'octubre, 26 de febrer, 29 de juliol, 31 d'agost, 4 d'agost, 9 de juliol, ..., 9 de maig. Ampliar l'índex (1 més) »
Agà
Agà (del turc, escrit en caràcters aràbics, o, i en persa; en noms propis sovint es transcriu Agha) és un qualificatiu utilitzat pels turcs.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Agà · Veure més »
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Artilleria · Veure més »
Belen, Hatay
Belen (Baylan) és una vila de Turquia de la província de Hatay, situada a la carretera entre İskenderun i Alep, a les muntanyes Nur.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Belen, Hatay · Veure més »
Bursa
Bursa (també coneguda històricament com a Brusa, en grec: Προύσσα, Prussa) és una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la província de Bursa.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Bursa · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Creta · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Danubi · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Edirne · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Egipte · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Etiòpia
Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Etiòpia · Veure més »
Fortalesa Xumen
La fortalesa Xumen (búlgar: Шуменска крепост, Shumenska krepost) és un jaciment arqueològic amb vista a la ciutat de Xumen, al nord-est de Bulgària.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Fortalesa Xumen · Veure més »
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Genísser · Veure més »
Gran Visir
El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظمor وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Gran Visir · Veure més »
Guerra russo-turca (1828-1829)
La Guerra Russo-Turca de 1828-1829 va ser un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà a partir de la lluita grega per la independència.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Guerra russo-turca (1828-1829) · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Homs · Veure més »
Ibrahim Paixà
* Ibrahim Paixà d'Egipte (Rumèlia, Imperi Otomà, 1789 - El Caire, 1848), general, governador i virrei en funcions d'Egipte.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Ibrahim Paixà · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Imperi Rus · Veure més »
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Infanteria · Veure més »
Mahmut II
Mahmut II (20 de juliol de 1785 – 1 de juliol de 1839) va ser soldà de l'Imperi Otomà des del 1808 fins a la seva mort.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Mahmut II · Veure més »
Miloš Obrenović
ciríl·lic serbi: Милош Обреновић; 18 de març de 1780 - 26 de setembre de 1860) va néixer Miloš Teodorović (Милош Теодоровић), príncep de Sèrbia de 1815 a 1839 i de 1858 a 1860. Participà en el Primer aixecament serbi i va liderar els serbis en el segon aixecament serbi i va fundar la Casa d'Obrenović. Sota el seu govern, Sèrbia es va convertir en un principat autònom dins de l'Imperi otomà. Príncep Miloš va dictaminar autocràticament, refusant-se permanentment de compartir el poder. Durant el seu mandat, va ser l'home més ric de Sèrbia i un dels més rics dels Balcans. Fill del camperol Tescho (Teodor), que s'havia casat amb Vischnja la qual era vídua d'Obrens von Brusnica, serví, en qualitat de servent, junt amb els seus germans Jovan i Jevrem a casa dels seus germanastres Jakov i Milà, i el 1804 s'adherí al moviment revolucionari dels serbis acabdillats per György Czerny. En morir el seu germanastre Milà, el qual era comandant en cap dels districtes de Rudnik, Poschega i Uschice, fou el seu successor i afegí al seu nom, Miloš, el d'Obrenović. En una invasió dels turcs el 1813, resistí tan valerosament i assolí tal superioritat, que obligà l'enemic a concedir una amnistia general i a ell la dignitat de príncep dels districtes de Poschega, Kragujevac i Rudnik. El 1815 Sèrbia es revoltà de nou comandada per Miloš. Al signar-se la pau el 1816 fou reconegut cap de Sèrbia pels turcs i després d'ordenar la mort de Czerny (6 de novembre de 1817), fou elegit príncep de Sèrbia pels knesos i l'alt clero. El 1827 l'Assemblea Nacional sèrbia, reunida Kragujevac ratificà el dret hereditari a favor de la seva família i ho confirmà el sultà el 15 d'agost de 1830. El 1834 prengué el títol d'Altesa.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Miloš Obrenović · Veure més »
Russe
Monument a la llibertat. Russe o Ruse (transliteració oficial); en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu. La seva població aproximada és de 178.000 habitants, cosa que la converteix en la cinquena més poblada del país i en el seu principal port.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Russe · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Sèrbia · Veure més »
Vidin
Vidin és una ciutat al nord-oest de Bulgària.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Vidin · Veure més »
Xumen
Pati de la mesquita de Tombul La fortalesa Avinguda de l'Escola Militar Xumen (búlgar Шумен, també escrit com a Shumen, Shoumen o Šumen, turc Şumnu) és la desena ciutat més gran de Bulgària i capital de la província de Xumen.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і Xumen · Veure més »
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 1 de febrer · Veure més »
10 de març
El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 10 de març · Veure més »
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 12 d'abril · Veure més »
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 13 de desembre · Veure més »
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 15 de juny · Veure més »
17 de juny
El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 17 de juny · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 1822 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 1823 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 1826 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 1827 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 1828 · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 1829 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 1832 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 1833 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 1844 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 1846 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 1849 · Veure més »
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 20 de maig · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 25 d'abril · Veure més »
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 26 d'octubre · Veure més »
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 26 de febrer · Veure més »
29 de juliol
El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 29 de juliol · Veure més »
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 31 d'agost · Veure més »
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 4 d'agost · Veure més »
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 9 de juliol · Veure més »
9 de maig
El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ağa Hüseyin Paixà і 9 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Agha Husayn Pasha, Ağa Hüseyin Paşa.