Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Amasies, Amós, Ammonits, Asdod, Bíblia, Cronologia bíblica, Elat, Era comuna, Filisteu, Gat (Israel), Golf d'Àqaba, Hebreu, Isaïes (profeta), Jahvè (nom propi de Déu), Jeroboam II, Jerusalem, Joel, Jotam, Menahem, Munt Carmel, Osees, Pècah, Pecahià, Regne d'Israel, Regne de Judà, Xal·lum, Zacaries.
Amasies
Segons la Bíblia, Amasies (en hebreu אמציה בן-יהואש Amatzyah ben Yehoash) fou el novè rei de Judà.
Nou!!: Azarià і Amasies · Veure més »
Amós
Amós fou el primer profeta del que s'han conservat oracles a l'Antic Testament.
Nou!!: Azarià і Amós · Veure més »
Ammonits
Els ammonoïdeus (Ammonoidea) són una subclasse extinta de mol·luscs cefalòpodes coneguts popularment com a ammonits.
Nou!!: Azarià і Ammonits · Veure més »
Asdod
Asdod és la cinquena ciutat més gran d'Israel, amb una població d'uns 210.000 habitants.
Nou!!: Azarià і Asdod · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Azarià і Bíblia · Veure més »
Cronologia bíblica
La cronologia bíblica és aquella que pren com a base fonamental les dades i referències històriques i de temps que apareixen a la Bíblia, i que poden ser complementades en segon terme per dades de fonts seglars.
Nou!!: Azarià і Cronologia bíblica · Veure més »
Elat
Elat és la ciutat més meridional del districte del Sud d'Israel.
Nou!!: Azarià і Elat · Veure més »
Era comuna
Les expressions era comuna (abreujada e.c.) i abans de l'era comuna (abreujada a.e.c.) són les traduccions al català de les expressions angleses Common Era (abreujada CE) i Before the Common Era (abreujada BCE).
Nou!!: Azarià і Era comuna · Veure més »
Filisteu
Els filisteus (en hebreu: פלשתים felistim, en àrab: فلستيون falistiun) van ser un poble que va envair la costa meridional de Canaan al voltant de l'època de l'arribada de les tribus d'Israel.
Nou!!: Azarià і Filisteu · Veure més »
Gat (Israel)
Gat (coneguda com a Gat dels filisteus) fou una de les cinc ciutats estat filistees al nord-est del país dels filisteus, habitada pels gitites o gittites.
Nou!!: Azarià і Gat (Israel) · Veure més »
Golf d'Àqaba
El golf d'Àqaba, també anomenat golf d'Elat i més tradicionalment golf d'Àcaba, està situat al nord-est de la mar Roja de la qual forma part.
Nou!!: Azarià і Golf d'Àqaba · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Azarià і Hebreu · Veure més »
Isaïes (profeta)
Isaïes o Isaïas (en hebreu: ישעיהו; en llatí: Isāĭās; en grec: Ἠσαΐας) (transliterat: Yeshayahu), és un nom que en català es pot traduir com: Jahvè és salvació. Va ser el primer dels grans profetes d'Israel. Nascut al Segle VIII aC, probablement entre el 770 i el 760 aC, a Jerusalem, dins d'una família benestant, estava emparentat amb la família reial (cosí d'Azaries segons la tradició talmúdica). Profetitzà durant la crisi causada per l'expansió de l'imperi assiri. Per les seves pròpies declaracions se sap que va estar casat amb una profetessa i que tingué dos fills. Va ser "profeta de la cort" al Temple de Jerusalem, i va ser sacerdot de diversos reis. Va actuar durant els regnats de Jotam (745-742 aC9, Acaz (741-726 aC) i Ezequies (725-697 aC). Va ser un període molt agitat, i el profeta hi al·ludeix en els seus escrits: la guerra sirio-efraïmita, la mort del rei assiri Teglatfalassar III, la rebel·lió del regne del Nord contra Salmanassar V, els intents independentistes d'Ezequies ajudat per Egipte, i l'amenaça a la ciutat de Jerusalem per Sennàquerib. És considerat un dels profetes majors. S'estima que el ministeri profètic d'Isaïes va arribar a durar a prop de mig segle. Durant la seva primera etapa va predicar molts dels temes dels quals havia fet menció el profeta Amós, censurant el luxe excessiu de les dones de l'alta societat, condemnant la injustícia dels tribunals i atacant la corrupció dels savis i polítics. Isaïes va escriure com a mínim la primera part del llibre de la Bíblia que coneixem com a Llibre d'Isaïes. La seva obra mostra que era un gran poeta, amb estil brillant i de composició harmoniosa. Els crítics coincideixen que és l'autor dels capítols 1 a 12, 15 a 24 i 33 a 35, i es discuteix l'autoria de la resta del llibre. Els capítols 36 a 39 estan escrits en tercera persona i possiblement foren escrits per altres autors. Una de les seves profecies més conegudes va donar-la l'any 735, quan els reis d'Aram i d'Israel van fer una coalició contra Judà, i pretenien substituir el rei Acaz per un sobirà favorable a una coalició antiasiriana. El profeta va dir a Acaz que tingués fe i confiança en Jehovà, l'únic que el podria salvar. Però el rei, sense fer cas dels signes del cel, va immolar el seu fill a les divinitats paganes. Isaïes va donar aleshores l'anomenat "oracle d'Emmanuel", que més endavant va tornar a repetir al llarg del llibre. Deia que la prova de que Déu estava amb el seu poble era el naixement d'un nen a l'harem reial que es diria Emmanuel, al·ludint potser a Ezequies, el fill d'Acaz. Aquesta profecia va influir en el pensament cristià posterior que va considerar que Emmanuel seria el Messies. La incredulitat del rei i del poble van portar un càstig diví, i Samaria va ser capturada i es va arruïnar. Ezequies va voler arribar a un pacte amb Egipte per a sortir dels domini dels assiris, però Isaïes va predir que no seria possible. A la mort del rei assiri Sargon II, que s'havia apoderat de Samaria, va dir que el seu successor seria encara més terrible, però que Jerusalem se'n sortiria. En efecte, Sennàquerib, el successor, va haver de retirar-se del setge de Jerusalem a causa de diverses epidèmies al seu exèrcit i la sublevació d'algunes províncies al seu regne. Com a profeta, Isaïes era un home inspirat per la divinitat. Entrava en èxtasi quan "la mà de Jehovà" el tocava, i unes vegades tenia visions i altres escoltava "la veu de Déu". En els seus oracles anunciava dates concretes sobre quan passarien els fets. Era el profeta de la santedat purificadora de Déu, entesa sempre com a glòria i majestat de Jehovà. El poble sempre és mostrat com a ingrat cap al seu Déu. La part del llibre anomenat Deutero-Isaïes, que comprèn els capítols 40 a 55, està format per una sèrie de profecies destinades a donar forces als jueus desterrats a Babilònia, poc abans de què el rei Cir el Gran els permetés tornar a la seva pàtria. Els capítols 56-66 tracten de la reconstrucció del Temple. Fitxer:Isaiah.jpg|Icona russa del s. XVIII (Monestir de la Transfiguració, Kizhi, Carèlia) Fitxer:Dijon mosesbrunnen2.jpg|Escultura de Claus Sluter (s. XV), al Pou de Moisès de Dijon.
Nou!!: Azarià і Isaïes (profeta) · Veure més »
Jahvè (nom propi de Déu)
tetragrama en els manuscrits del Mar Mort en hebreu antic Jahvè és una transliteració de la paraula hebrea יהוה, formada per quatre lletres.
Nou!!: Azarià і Jahvè (nom propi de Déu) · Veure més »
Jeroboam II
Segons la Bíblia, Jeroboam (en hebreu, ירבעם בן-יואש Yerav’am ben Yeho’ash) va ser el tretzè rei del Regne d'Israel després de la seva divisió, durant 41 anys entre 782-753 a.n.e. segons la cronologia tradicional, o entre 844-803 a.n.e. segons la cronologia bíblica.
Nou!!: Azarià і Jeroboam II · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Azarià і Jerusalem · Veure més »
Joel
Joel (en llatí Joel, en grec) fou un historiador romà d'Orient que va viure al final del i començaments del i va escriure, que és una història de diversos fets notables històrics sobretot bizantins.
Nou!!: Azarià і Joel · Veure més »
Jotam
Segons la Bíblia, Jotam (en hebreu יותם בן-עזיה Yotam ben Uziyah) va ser l'onzè rei de Judà.
Nou!!: Azarià і Jotam · Veure més »
Menahem
Segons la Bíblia, Menahem (en hebreu, מנחם בן-גדי Menahēm ben Gadi) va ser el setzè rei del Regne d'Israel després de la seva divisió.
Nou!!: Azarià і Menahem · Veure més »
Munt Carmel
La muntanya del Carmel l'any 1894 El munt Carmel (en hebreu: כרמל) és una muntanya situada a la costa mediterrània d'Israel, de poca altura i extensió però famosa per les troballes i per l'orde religiós dels carmelites.
Nou!!: Azarià і Munt Carmel · Veure més »
Osees
''El profeta Osees'', pintat per Duccio di Buoninsegna a la Catedral de Siena (c. 1309-1311) A la Bíblia Hebrea, Osees (en hebreu הוֹשֵׁעַ) fill de Beeri, era un profeta del a Israel i autor del Llibre d'Osees que inclou les seves profecies.
Nou!!: Azarià і Osees · Veure més »
Pècah
Segons la Bíblia, Pècah (en hebreu, פקח בן-רמליהו Pekah ben Remalyahu) va ser el divuitè rei del Regne d'Israel després de la seva divisió, durant 20 anys, tot i que la cronologia tradicional el situa entre 740-732 a.n.e. En canvi, la cronologia bíblica el situa entre 778-758 a.n.e. Pècah era pròxim al rei Pecahià, però el va matar i va usurpar el tron.
Nou!!: Azarià і Pècah · Veure més »
Pecahià
Segons la Bíblia, Pecahià (en hebreu, פקחיה בן-מנחם Pekahyah ben Menahēm) va ser el dissetè rei del Regne d'Israel després de la seva divisió, durant 2 anys entre 742-740 a.n.e. segons la cronologia tradicional, o entre 780-778 a.n.e. segons la cronologia bíblica.
Nou!!: Azarià і Pecahià · Veure més »
Regne d'Israel
Segons la Bíblia i les religions abrahàmiques, el Regne d'Israel (en hebreu, מַמְלֶכֶת יִשְׂרָאֵל, Mamlékhet Yisra'el) va ser el regne proclamat pels israelites quan les tribus van demanar al jutge Samuel que designés un rei.
Nou!!: Azarià і Regne d'Israel · Veure més »
Regne de Judà
El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) va ser un regne assentat a l'antiga Canaan i que es va crear després de la divisió del Regne d'Israel.
Nou!!: Azarià і Regne de Judà · Veure més »
Xal·lum
Segons la Bíblia, Xal·lum (en hebreu, שלם בן-יבש Shallum ben Yavesh) és el quinzè rei del Regne d'Israel després de la seva divisió.
Nou!!: Azarià і Xal·lum · Veure més »
Zacaries
En el cristianisme, Zacaries fou un sacerdot jueu marit d'Elisabet, cosina de Maria, la mare de Jesús, i pare de sant Joan Baptista.
Nou!!: Azarià і Zacaries · Veure més »
