Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí, Al-Baladhurí, Al-Thughur, Al-Walid I, Alep, Antioquia de l'Orontes, Bagras, Banu Kalb, Califat, Califat Omeia, Cilícia, Conquesta musulmana de Síria, Dülük, Emar, Enciclopèdia de l'Islam, Hamdànides, Harun ar-Raixid, Heracli, Homs, Ibn Hàwqal, Ibn Khurradàdhbih, Imperi Romà d'Orient, Jund, Manbij, Mardaïta, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muhàmmad ibn Alí ibn Xaddad, Muntanyes de Nur, Muntanyes del Taure, Qaisita, Qinnasrin, Raban, Samòsata, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Segona fitna, Tars (Turquia), Yaqut al-Hamawí, Zutt, 685, 688, 786, 789, 962, 965.
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Nou!!: Al-Awàssim і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí
Abu-Abd-ar-Rahman Abd-al-Màlik ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn Abbàs al-Haiximí (? - ar-Raqqà, 812?) fou un príncep abbàssida, cosí dels califes As-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur.
Nou!!: Al-Awàssim і Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí · Veure més »
Al-Baladhurí
Àhmad ibn Yahya ibn Jàbir ibn Dàwud al-Baladhurí, més conegut simplement per la seva nisba com a al-Baladhurí, fou un dels més grans historiadors àrabs del.
Nou!!: Al-Awàssim і Al-Baladhurí · Veure més »
Al-Thughur
Ath-Thughur, plural dath-Thaghr, literalment ‘bretxa’ o ‘obertura’, són punts de contacte entre l'islam i els territoris cristians o infidels.
Nou!!: Al-Awàssim і Al-Thughur · Veure més »
Al-Walid I
Al-Walid I (668 (674?)-715) fou el primer califa omeia marwànida de Damasc (705-715).
Nou!!: Al-Awàssim і Al-Walid I · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Al-Awàssim і Alep · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Al-Awàssim і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Bagras
Baghras (vista de la part oest) Bagras o Pagres (en llatí Pagrae, en grec antic Πάγπαι) era una ciutat de Síria al districte de Pièria prop de les Portes Síries, segons diu Ptolemeu, o al districte d'Antioquia prop de les Portes Amanides o Síries, segons precisa Estrabó.
Nou!!: Al-Awàssim і Bagras · Veure més »
Banu Kalb
Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.
Nou!!: Al-Awàssim і Banu Kalb · Veure més »
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Nou!!: Al-Awàssim і Califat · Veure més »
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Nou!!: Al-Awàssim і Califat Omeia · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Al-Awàssim і Cilícia · Veure més »
Conquesta musulmana de Síria
La conquesta musulmana de Síria va tenir lloc durant la primera meitat del i fa referència a la regió coneguda com a Xam, Llevant mediterrani o Gran Síria.
Nou!!: Al-Awàssim і Conquesta musulmana de Síria · Veure més »
Dülük
Dülük (en siríac Doliche, en grec Dolichenos, en llatí Dolichenus o Zeus Dolichenus, en kurd Dîlok) és una ciutat del districte de Şehitkamil, al nord-oest de Gaziantep, Turquia.
Nou!!: Al-Awàssim і Dülük · Veure més »
Emar
Emar, actualment Tell Meskene, a la governació d'Alep, va ser una ciutat a la vora de l'Eufrates, al sud de Carquemix, al lloc on l'Eufrates fa un tomb, uns 100 km a l'est d'Alep.
Nou!!: Al-Awàssim і Emar · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Al-Awàssim і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Al-Awàssim і Hamdànides · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Al-Awàssim і Harun ar-Raixid · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Al-Awàssim і Heracli · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Al-Awàssim і Homs · Veure més »
Ibn Hàwqal
Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí, més conegut com a Ibn Hàwqal, fou un escriptor i geògraf àrab del, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.
Nou!!: Al-Awàssim і Ibn Hàwqal · Veure més »
Ibn Khurradàdhbih
Abu-l-Qàssim Ubayd-Al·lah ibn Abd-Al·lah, més conegut com a Ibn Khurradàdhbih, fou un dels més antics geògrafs que va escriure en àrab, si bé era originari del Khurasan (Pèrsia), nascut vers 820/826 i mort vers 885/912.
Nou!!: Al-Awàssim і Ibn Khurradàdhbih · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Al-Awàssim і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Jund
Jund, en plural ajnad, tot i que també és habitual junds (pl.), és una paraula àrab que designava inicialment un exèrcit.
Nou!!: Al-Awàssim і Jund · Veure més »
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Nou!!: Al-Awàssim і Manbij · Veure més »
Mardaïta
Els mardaïtes o els jaràjima) foren un poble format per la barreja de grups tribals arameus (siríacs) amb altres elements (zutt, armenis i perses). El seu nom àrab derivada de la regió de Júrjuma, situada a les muntanyes Amanos (àrab Lukkam) i a les maresmes al nord d'Antioquia, entre Bayas i Buqa. Els mardaïtes eren nominalment cristians però poc interessats de fet en la religió i gaudien d'una semiindependència religiosa tot i que nominalment depenien del patriarca d'Antioquia, i política, ja que es limitaven a aportar lleves als romans d'Orient i algunes bandes d'irregulars. Els àrabs després de conquerir Antioquia de l'Orontes els van atacar sota la direcció d'Habib ibn Maslama al-Fihri i van acceptar servir als àrabs com espies i guàrdies de les Portes Cilícies, cooperant amb les guarnicions àrabs. Van quedar exempts de la jizya i podien tenir part al botí en les expedicions en les que participaven. Tot i així la seva lleialtat va oscil·lar entre musulmans i romans d'Orient. Segons l'historiador grec Teòfanes el Confessor, a la meitat del (vers 666) l'emperador Constantí II va organitzar una expedició dels mardaïtes contra Síria amb suport de tropes romanes d'Orient i els atacs van arribar fins a Jerusalem ocupant totes les muntanyes del Líban. Els esclaus fugitius d'origen grec se'ls van unir així com altres habitants cristians dels territoris de muntanya i van arribar a formar un exèrcit de milers d'homes. Muawiya I va haver de negociar amb l'Imperi Romà d'Orient i va signar un tractat de pau pel qual el califat pagaria un tribut anual a l'emperador i alliberaria 8000 captius, i a canvi l'emperador deixaria de donar suport als mardaïtes. Després van patir diverses derrotats davant els àrabs al Líban; vers el 669 o 670 es testimonia l'establiment de zutts al nord d'Antioquia i al país del mardaïtes i això podria haver estat una de les causes (o conseqüència) de la sortida i l'expedició mardaïta. El tractat entre el califat i Bizanci (probablement del 678 o 679) no està confirmat per les fonts àrabs i els historiadors han emès dubtes sobre l'afer. Sota Abd-al-Màlik ibn Marwan vers el 688, Justinià II aprofitant la guerra civil al califat, va llançar altre cop als mardaïtes contra Síria dirigits per oficials grecs. Aquesta vegada el califa va pactar amb els rebels i després va pactar amb l'Imperi; els historiadors pensen que Teòfanes va poder confondre aquest pacte amb el tractat del 678; altres pensen que els historiadors àrabs no esmenten el tractat del 978 perquè el van confondre amb el del 688 o 689. Teòfanes esmenta aquest segon tractat (el situa en dues dates diferents: el 684 o el 686, mentre al-Baladhuri el situa el 689). En aquest tractat, a canvi de la pau, el califat pagava diàriament a l'imperi mil peces d'or, un esclau un cavall de pura sang, i l'Imperi cedia la meitat de les taxes d'Armènia, Ibèria (Geòrgia) i Xipre (que quedava sota ocupació conjunta); a més a més els mardaïtes del Líban s'abstindrien d'atacar els àrabs i si ho feien serien atacats per les forces imperials. Per fer obeir l'ordre fou enviat al Líban el general Lleonci (després emperador) que va fer matar el cap mardaïta Joan i va obligar els mardaïtes a obeir, i a deu mil (o dotze mil) els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Tràcia i Armènia; fins llavors els mardaïtes havien estat una barrera a l'expansió àrab a la zona i la seva eliminació va permetre als àrabs disposar de bases sòlides al Taure i Antitaure i per envair l'Àsia Menor; els mardaïtes no van perdre la independència completament però d'altres tribus hostils àrabs es van establir als seus dominis i foren dispersats per les viles de les regions d'Homs i Damasc; els pagesos de la zona que se'ls havien unit van retornar als seus pobles i els esclaus fugitius van retornar amb els seus amos. Alguns guerrers mardaïtes van destacar al servei dels musulmans especialment Maymun al-Jurjumaní (Maïouma a les cròniques romanes d'Orient) que va tenir el favor del califa Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705) i va participar (sota el califa al-Walid I ibn Abd-al-Màlik, 705–715) a l'expedició de Màslama ibn Abd-al-Màlik contra Tíana en què va morir (vers 706 o 707.
Nou!!: Al-Awàssim і Mardaïta · Veure més »
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Nou!!: Al-Awàssim і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »
Muhàmmad ibn Alí ibn Xaddad
Izz-ad-Din Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Alí ibn Xaddad al-Halabí, més conegut simplement com a Ibn Xaddad, fou un historiador sirià nascut a Alep el 1217 i mort al Caire el 1285.
Nou!!: Al-Awàssim і Muhàmmad ibn Alí ibn Xaddad · Veure més »
Muntanyes de Nur
Les muntanyes de Nur és una serralada que forma part de les muntanyes del Taure.
Nou!!: Al-Awàssim і Muntanyes de Nur · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Al-Awàssim і Muntanyes del Taure · Veure més »
Qaisita
* qaisites, pertanyent als Qays Aylan, divisió entre àrabs del començament del primer califat.
Nou!!: Al-Awàssim і Qaisita · Veure més »
Qinnasrin
Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.
Nou!!: Al-Awàssim і Qinnasrin · Veure més »
Raban
Raban fou una fortalesa d'Armènia Menor dominada per Filaretos vers 1080 i que el 1082 va concedir (junt amb Kaysun) a Kog Vasil, el seu col·laborador; a la mort de Filaretos, Vasil dominava Raban i Kaysun i va reconèixer la sobirania seljúcida.
Nou!!: Al-Awàssim і Raban · Veure més »
Samòsata
Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.
Nou!!: Al-Awàssim і Samòsata · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Al-Awàssim і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Segona fitna
La segona fitna o segona guerra civil islàmica fou un període de desordre polític i militar amb una sèrie de conflictes que aparentment no estaven connectats directament entre si que van envoltar al món islàmic durant el govern dels omeies arran de la mort del califa Muàwiya I.
Nou!!: Al-Awàssim і Segona fitna · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Al-Awàssim і Tars (Turquia) · Veure més »
Yaqut al-Hamawí
Yaqut ibn Abd-Al·lah al-Hamawí ar-Rumí, més conegut simplement com a Yaqut al-Hamawí o Yaqut ar-Rumí (vers 1179 – Alep, 12 d'agost de 1229), fou un historiador i geògraf musulmà d'origen sirià, famós pels seus escrits enciclopèdics sobre el món islàmic.
Nou!!: Al-Awàssim і Yaqut al-Hamawí · Veure més »
Zutt
Zutt fou un poble del nord-oest de l'Índia, suposadament els jats, però sens dubte amb aportacions d'altres grups, contingents dels quals foren transferits inicialment a la regió del golf Pèrsic sota els sassànides i reforçats amb nous contingents a l'inici de l'islam, el 711, i sota els abbàssides.
Nou!!: Al-Awàssim і Zutt · Veure més »
685
El 685 (DCLXXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Awàssim і 685 · Veure més »
688
Sense descripció.
Nou!!: Al-Awàssim і 688 · Veure més »
786
Sense descripció.
Nou!!: Al-Awàssim і 786 · Veure més »
789
Sense descripció.
Nou!!: Al-Awàssim і 789 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Al-Awàssim і 962 · Veure més »
965
Sense descripció.
Nou!!: Al-Awàssim і 965 · Veure més »
