Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Anatòlia, Aquisgrà, Austràsia, Avaristan, Àsia, Àtila, Àustria, Bayan, Belgrad, Bessaràbia, Bohèmia, Bulgària, Burgàs, Calcedònia, Carlemany, Carpats, Caucas, Clodoveu I, Constantinoble, Danubi, Ducat del Friül, Edirne, Eslovènia, Estret de Kertx, Europa Central, Friül - Venècia Júlia, Gèpides, Gran Moràvia, Gregori de Tours, Heraclea Síntica, Heracli, Hongria, Huns, Imperi Romà d'Orient, Justinià I, Kutxa (reialme), Longobards, Magiars, Mar d'Azov, Mar Negra, Mèsia, Pannònia, Panticapea, Pipí d'Itàlia, Pomòrie, Raab, Rússia, Riu Don, Sava, Sírmium, ..., Sigebert I, Tisza, Transsilvània, Tràcia, Turíngia, Turcs occidentals, Turcs Orientals, Valàquia, Volga, 31 de juliol, 4 d'agost, 557, 560, 562, 565, 567, 570, 576, 582, 587, 592, 601, 602, 610, 619, 626, 630, 786, 791, 795, 799, 803, 805, 810, 895. Ampliar l'índex (35 més) »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Kaganat àvar і Anatòlia · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Kaganat àvar і Aquisgrà · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Kaganat àvar і Austràsia · Veure més »
Avaristan
Avaristan és el país dels àvars al Caucas (probablement no relacionats amb els àvars d'Europa) La zona apareix esmentada al amb un regne cristià format per la ciutat estat de Sarir que fou tributària dels alans fins al 630, i després dels khàzars fins al.
Nou!!: Kaganat àvar і Avaristan · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Kaganat àvar і Àsia · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Kaganat àvar і Àtila · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Kaganat àvar і Àustria · Veure més »
Bayan
* Província de Bayan-Ölgii, divisió administrativa més a l'oest de Mongòlia.
Nou!!: Kaganat àvar і Bayan · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Kaganat àvar і Belgrad · Veure més »
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Nou!!: Kaganat àvar і Bessaràbia · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Kaganat àvar і Bohèmia · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Kaganat àvar і Bulgària · Veure més »
Burgàs
Burgàs (en búlgar: Бургас) és una ciutat de Bulgària a la costa de la Mar Negra a la badia de Burgàs.
Nou!!: Kaganat àvar і Burgàs · Veure més »
Calcedònia
Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.
Nou!!: Kaganat àvar і Calcedònia · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Kaganat àvar і Carlemany · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Kaganat àvar і Carpats · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Kaganat àvar і Caucas · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Kaganat àvar і Clodoveu I · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Kaganat àvar і Constantinoble · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Kaganat àvar і Danubi · Veure més »
Ducat del Friül
El Ducat del Friül va ser un dels grans ducats de la Llombardia.
Nou!!: Kaganat àvar і Ducat del Friül · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Kaganat àvar і Edirne · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Kaganat àvar і Eslovènia · Veure més »
Estret de Kertx
L'estret de Kertx, antigament anomenat Bòsfor Cimmeri, connecta la mar Negre amb la mar d'Azov i separa les penínsules de Crimea (Ucraïna, ocupada per Rússia) a l'oest, i de Taman (Rússia) a l'est.
Nou!!: Kaganat àvar і Estret de Kertx · Veure més »
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Nou!!: Kaganat àvar і Europa Central · Veure més »
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Nou!!: Kaganat àvar і Friül - Venècia Júlia · Veure més »
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Nou!!: Kaganat àvar і Gèpides · Veure més »
Gran Moràvia
Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.
Nou!!: Kaganat àvar і Gran Moràvia · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Kaganat àvar і Gregori de Tours · Veure més »
Heraclea Síntica
Heraclea Síntica (en llatí Heracleia Síntica, en grec antic Ἡράκλεια Σιντική) era una ciutat grega de Tràcia incorporada al Regne de Macedònia, la principal ciutat del districte de Sintice, a la riba dreta del riu Estrímon.
Nou!!: Kaganat àvar і Heraclea Síntica · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Kaganat àvar і Heracli · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Kaganat àvar і Hongria · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Kaganat àvar і Huns · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Kaganat àvar і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Kaganat àvar і Justinià I · Veure més »
Kutxa (reialme)
Aksu en groc Kutxa o Kutxe (també Kuçar, Kuchar, en uigur كۇچار, en xinès simplificat 库车, tradicional 庫車, en pinyin Kùchē, romanitzat també com a Qiuzi, Qiuci, Chiu-tzu, Kiu-che, Kuei-tzu, en sànscrit Kucina, en tibetà Kutsahiyui) fou un regne budista de l'Àsia Central a la conca del Tarim, al modern Xinjiang (Xina).
Nou!!: Kaganat àvar і Kutxa (reialme) · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Kaganat àvar і Longobards · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Kaganat àvar і Magiars · Veure més »
Mar d'Azov
La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.
Nou!!: Kaganat àvar і Mar d'Azov · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Kaganat àvar і Mar Negra · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Kaganat àvar і Mèsia · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Kaganat àvar і Pannònia · Veure més »
Panticapea
Panticapea o Panticapèon (en Panticapaeum) era una important ciutat grega del Bòsfor Cimmeri a prop de l'entrada de la llacuna Meòtida (Mar d'Azov), a la desembocadura del riu Tànais.
Nou!!: Kaganat àvar і Panticapea · Veure més »
Pipí d'Itàlia
Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d'Itàlia (781-810) sota l'autoritat de son pare.
Nou!!: Kaganat àvar і Pipí d'Itàlia · Veure més »
Pomòrie
Vista aèria de Pomòrie Pomòrie (Поморие), a l'antiguitat i fins a 1934 coneguda com a Anquíalos (Anchialus; en Анхиало, Anhialo; Ahyolu; en protobúlgar, Tuthom) és una població i complex turístic costaner del sud-est de Bulgària, situat en una estreta península rocosa a la badia de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara de la mar Negra.
Nou!!: Kaganat àvar і Pomòrie · Veure més »
Raab
Raab és un petit municipi de l'Alta Àustria.
Nou!!: Kaganat àvar і Raab · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Kaganat àvar і Rússia · Veure més »
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Nou!!: Kaganat àvar і Riu Don · Veure més »
Sava
El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.
Nou!!: Kaganat àvar і Sava · Veure més »
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Kaganat àvar і Sírmium · Veure més »
Sigebert I
Sigebert I (535 - Vitry-en-Artois, 575) va ser rei merovingi d'Austràsia des de la mort del seu pare l'any 561 fins al seu assassinat el 575.
Nou!!: Kaganat àvar і Sigebert I · Veure més »
Tisza
On el Bódroh entra al Tyssa, ja a Hongria, a la ciutat de Tokaj (Tokai). aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna El Tisza al sud de Tokai (Tokaj), Hongria El riu Tisza a Szeged, Hongria Plànol del riu Tisza i del Danubi (en alemany) El riu Tisza (en hongarès: Tisza; en romanès, serbi i eslovac: Tisa, en ucraïnès: Тиса, que es transcriu del ciríl·lic com a Tyssa; en alemany: Theiß o Theiss) és el principal afluent esquerre del Danubi a més a més d'un dels principals d'Europa.
Nou!!: Kaganat àvar і Tisza · Veure més »
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Nou!!: Kaganat àvar і Transsilvània · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Kaganat àvar і Tràcia · Veure més »
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Nou!!: Kaganat àvar і Turíngia · Veure més »
Turcs occidentals
Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.
Nou!!: Kaganat àvar і Turcs occidentals · Veure més »
Turcs Orientals
kanat Turc Occidental i en blau, el Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs orientals (també coneguts com a Göktürks o Kök Türks) fou un estat turc que es va formar el 552.
Nou!!: Kaganat àvar і Turcs Orientals · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Kaganat àvar і Valàquia · Veure més »
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Nou!!: Kaganat àvar і Volga · Veure més »
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kaganat àvar і 31 de juliol · Veure més »
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kaganat àvar і 4 d'agost · Veure més »
557
El 557 (DLVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Kaganat àvar і 557 · Veure més »
560
El 560 (DCXCV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Kaganat àvar і 560 · Veure més »
562
El 562 (DLXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Kaganat àvar і 562 · Veure més »
565
El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Kaganat àvar і 565 · Veure més »
567
El 567 (DLXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Kaganat àvar і 567 · Veure més »
570
Sense descripció.
Nou!!: Kaganat àvar і 570 · Veure més »
576
Sense descripció.
Nou!!: Kaganat àvar і 576 · Veure més »
582
Sense descripció.
Nou!!: Kaganat àvar і 582 · Veure més »
587
El 587 (DLXXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Kaganat àvar і 587 · Veure més »
592
El 592 (DXCII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Kaganat àvar і 592 · Veure més »
601
El 601 (DCI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Kaganat àvar і 601 · Veure més »
602
El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.
Nou!!: Kaganat àvar і 602 · Veure més »
610
Sense descripció.
Nou!!: Kaganat àvar і 610 · Veure més »
619
Sense descripció.
Nou!!: Kaganat àvar і 619 · Veure més »
626
El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Kaganat àvar і 626 · Veure més »
630
Sense descripció.
Nou!!: Kaganat àvar і 630 · Veure més »
786
Sense descripció.
Nou!!: Kaganat àvar і 786 · Veure més »
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Kaganat àvar і 791 · Veure més »
795
Sense descripció.
Nou!!: Kaganat àvar і 795 · Veure més »
799
Sense descripció.
Nou!!: Kaganat àvar і 799 · Veure més »
803
Sense descripció.
Nou!!: Kaganat àvar і 803 · Veure més »
805
El 805 (DCCCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Kaganat àvar і 805 · Veure més »
810
El 810 (DCCCX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Kaganat àvar і 810 · Veure més »
895
El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Kaganat àvar і 895 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Avària, Khaganat àvar, Khanat àvar.
