Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Anarquisme, Andreu Revertés i Llopart, Artemi Aiguader i Miró, Astúries, Banc d'Espanya, Barcelona, Bilbao, Cerdanya, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Confederació Nacional del Treball, Dionís Eroles i Batlle, Eduardo Barriobero y Herrán, Espanya, Esquerra Republicana de Catalunya, Eusebi Rodríguez Salas, Federació Anarquista Ibèrica, Fets de la Fatarella, Fets de Maig, França, Frederic Escofet i Alsina, Gijón, Govern de Catalunya 1934-1939, Joan Garcia Oliver, Joan Pons i Garlandí, Junta de Seguretat Interior de Catalunya, Los Solidarios, Manuel Escorza del Val, María Luisa Tejedor, Mèxic, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Patrulles de control, Puebla de Zaragoza, Segona República Espanyola, Societat de Maria (Maristes), Txekà, Uruguay (vaixell), 16 d'abril, 1897, 1922, 1923, 1924, 1926, 1937, 1974, 5 de maig.
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Anarquisme · Veure més »
Andreu Revertés i Llopart
Andreu Revertés i Llopart (Cornellà de Llobregat, 1894 - Calaf, 30 de novembre de 1936) fou un polític català, militant d'Estat Català i, des de 1931, d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Andreu Revertés i Llopart · Veure més »
Artemi Aiguader i Miró
Artemi Aiguader i Miró (la grafia familiar era Aguadé) (Reus, 1889 - Mèxic, 1946) fou un polític català, germà de Jaume Aiguader i Miró.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Artemi Aiguader i Miró · Veure més »
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Astúries · Veure més »
Banc d'Espanya
Edifici de la delegació del Banc d'Espanya a Barcelona. Lerma (Burgos). Casa de Ramón Santillán González, primer governador del Banco d'Espanya. Banc d'Espanya és el banc central d'Espanya i realitza com a tal les funcions de tresoreria de l'Estat, institut emissor, banc de bancs, inspecció del sistema bancari i assessorament de la política monetària i creditícia.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Banc d'Espanya · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Barcelona · Veure més »
Bilbao
Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Bilbao · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Cerdanya · Veure més »
Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya · Veure més »
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Confederació Nacional del Treball · Veure més »
Dionís Eroles i Batlle
Dionís Eroles i Batlle (Barcelona, 2 de novembre de 1900 - 1940 o 1941) fou un dirigent anarquista català.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Dionís Eroles i Batlle · Veure més »
Eduardo Barriobero y Herrán
Eduardo Barriobero y Herrán (Torrecilla en Cameros, La Rioja, 1877 - Barcelona, 10 de febrer de 1939) va ser un polític republicà federal espanyol proper també a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Eduardo Barriobero y Herrán · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Espanya · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Eusebi Rodríguez Salas
Eusebi Rodríguez Salas (Tarragona, 1885 - 1952) fou un polític català, conegut per ser el comissari general de les forces de policia de Catalunya conseller d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya pel PSUC, que va tenir un paper central en l'inici dels fets de maig.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Eusebi Rodríguez Salas · Veure més »
Federació Anarquista Ibèrica
La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Federació Anarquista Ibèrica · Veure més »
Fets de la Fatarella
Ubicació de la Fatarella respecte a la Terra Alta Els Fets de la Fatarella foren una sèrie de conflictes violents esdevinguts els darrers dies del gener del 1937 al poble de la Fatarella (Terra Alta) a conseqüència de la resistència dels seus habitants als intents de col·lectivització de les seves terres.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Fets de la Fatarella · Veure més »
Fets de Maig
Els Fets de Maig foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Fets de Maig · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і França · Veure més »
Frederic Escofet i Alsina
Frederic Escofet i Alsina (Barcelona, 15 de juliol del 1898 - 27 de març del 1987) fou un militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Frederic Escofet i Alsina · Veure més »
Gijón
Gijón (en asturià Xixón i oficialment Gijón/Xixón) és una ciutat i conceyu de la costa cantàbrica al Principat d'Astúries (Espanya).
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Gijón · Veure més »
Govern de Catalunya 1934-1939
El govern de Catalunya en el període 1934-1939 comença amb l'elecció de Lluís Companys com a president en una votació extraordinària del Parlament l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenció de la Lliga Regionalista.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Govern de Catalunya 1934-1939 · Veure més »
Joan Garcia Oliver
Joan Garcia Oliver (Reus, Baix Camp, 20 de gener del 1902 — Guadalajara, Mèxic, 13 de juliol del 1980) va ser un revolucionari anarcosindicalista català i ministre de la CNT durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Joan Garcia Oliver · Veure més »
Joan Pons i Garlandí
Joan Pons i Garlandí (l'Espluga Calba, 21 de febrer de 1898 - Montpeller, 4 de juliol de 1967) va ser un dels membres fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Joan Pons i Garlandí · Veure més »
Junta de Seguretat Interior de Catalunya
La Junta de Seguretat Interior de Catalunya fou un òrgan creat el setembre de 1936 fruit del pacte a què acabaven d'arribar les forces polítiques republicanes d'una banda i la CNT-FAI de l'altra.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Junta de Seguretat Interior de Catalunya · Veure més »
Los Solidarios
Los Solidarios va ser un grup anarquista armat fundat el 1922 com a resposta a la guerra bruta i el pistolerisme iniciats per sectors patronals i governamentals contra el Sindicat Únic.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Los Solidarios · Veure més »
Manuel Escorza del Val
Manuel Escorza del Val (Barcelona, 1912 - Valparaíso, Xile, 1968) fou un anarcosindicalista i més tard crític d'art.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Manuel Escorza del Val · Veure més »
María Luisa Tejedor
María Luisa Tejedor va ser una anarquista espanyola militant del grup d'acció directa Los Solidarios.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і María Luisa Tejedor · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Mèxic · Veure més »
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »
Patrulles de control
Les Patrulles de Control foren uns escamots més o menys espontanis formats per militants d'organitzacions obreres i/o d'esquerres just després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 per perseguir tota persona que consideressin sospitosa de colpista o simplement de no revolucionària.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Patrulles de control · Veure més »
Puebla de Zaragoza
La ciutat mexicana de Puebla, el nom oficial de la qual és Heroica Puebla de Zaragoza, també coneguda amb el seu nom de fundació Puebla de los Ángeles o Angelópolis, és la capital i la ciutat més gran de l'estat homònim, i la quarta més gran de Mèxic, amb 1.485.941 milions d'habitants (2005).
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Puebla de Zaragoza · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Segona República Espanyola · Veure més »
Societat de Maria (Maristes)
La Societat de Maria, en llatí Societas Mariae, és un institut religiós de dret pontifici, una congregació clerical.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Societat de Maria (Maristes) · Veure més »
Txekà
La Txekà (forma transcrita) o, adaptat al català, Txeca (del rus: ЧК - чрезвыча́йная коми́ссия Vserossiiskaisa txrezvitxainaia komissiia, Comissió Extraordinària) va ser la primera d'una sèrie d'organitzacions de seguretat de l'estat soviètiques.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Txekà · Veure més »
Uruguay (vaixell)
Uruguay és el nom que va rebre des del 1934 un vaixell-presó, famós durant la guerra civil espanyola.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і Uruguay (vaixell) · Veure més »
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і 16 d'abril · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і 1897 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і 1922 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і 1923 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і 1924 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і 1926 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і 1937 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і 1974 · Veure més »
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aurelio Fernández Sánchez і 5 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aureli Fernàndez, Aurelio Fernández.
