Accés més ràpid que el navegador!
77 les relacions: Alexandre II de Judea, Alexandria, Ambitus, Antígon de Judea, Antípatre d'Idumea, Aristobul II de Judea, Arquelau (general), Arquelau I de Comana, Batalla de Farsàlia, Berenice IV, Cavaller romà, Cònsol romà, Ciceró, Cilícia, Comicis romans, Contracte, Cursus honorum, Dalmàcia, Dau, Feix romà, Flavi Josep, Fraates III de Pàrtia, Gabínia d'usures, Gabínia de pirates, Gens Gabínia, Gneu Pompeu Magne, Hircà II, Il·líria, Imperi Part, In Pisonem, Judea, Juli Cèsar, Julia repetundarum, La guerra jueva, Lòl·lia (amant de Cèsar), Legat (antiga Roma), Luci Canidi Cras, Luci Domici Ahenobarb (cònsol 94 aC), Macabeus, Macedònia (província romana), Majestas, Mansio, Mar Mediterrània, Marc Antoni, Marc Emili Escaure (governador), Mitridates III de Pàrtia, Mitridates VI Eupàtor, Mont Tabor, Oracle, Orodes II de Pàrtia, ..., Pelúsion, Post reditum in senatu, Pretor, Pro Sestio, Província romana de Síria, Ptolemeu XII Auletes, Publi Clodi Pulcre, Publicà, Pupia, Quint Asconi Pedià, Quint Cornifici el Jove, Salona (Dalmàcia), Seleuc VII Cibiosactes, Senat Romà, Sobre la seva casa, Suborn, Túsculum, Tribú de la plebs, Tribus romanes, Triomf, Triumvir, Usura, Vi, Vil·la romana, 1 de febrer, 1 de març, 28 de setembre. Ampliar l'índex (27 més) »
Alexandre II de Judea
Alexandre II de Judea fou el fill gran d'Aristòbul II de Judea.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Alexandre II de Judea · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Alexandria · Veure més »
Ambitus
Ambitus (literalment 'donar voltes entorn', 'anar al voltant') era un delicte practicat a l'antiga Roma que consistia en els suborns per obtenir càrrecs públics.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Ambitus · Veure més »
Antígon de Judea
Antígon de Judea (en llatí Antigonus, en grec Ἀντίγονος) fou rei de Judea, fill d'Aristòbul II i el darrer dels reis macabeus.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Antígon de Judea · Veure més »
Antípatre d'Idumea
Antípatre d'Idumea（Antipater) fou governador de Judea i pare d'Herodes el Gran. Segons la genealogia difosa contemporàniament, era fill d'un noble idumeu també anomenat Antípatre o Antipas, que havia rebut el govern d'Idumea d'Alexandre Janeu i de la seva dona Alexandra. Antípatre es va criar a la cort d'Alexandre Janeu. No hi ha cap prova d'això; el que se sap és que era mig àrab i fou fet general en cap de l'exèrcit jueu per Alexandre Janeu més per les seves relacions amb els àrabs que per la noblesa del seu origen que probablement també existia. Estava casat amb Cipros, una dona de la noblesa nabatea. El 65 aC va convèncer el rei Hircà II de Judea, deposat pel seu germà Aristobul II de Judea, de refugiar-se a la cort d'Aretes, rei dels nabateus. Es va fer client de Gneu Pompeu i probablement va fer un intent diplomàtic de col·locar al tron a Aretes, intent que no va reeixir (64 aC). El 63 aC Pompeu va ocupar Jerusalem i Aristobul II fou deposat. Antípatre va ser fidel llavors a Hircà II i va treballar per les seves bones relacions amb els romans. Els seus serveis contra Alexandre Asmoneu (fill d'Aristòbul II) i contra Arquelau a Egipte (57 aC i 56 aC) foren agraïts per Escaure i Gabini lloctinents de Pompeu a Síria. El 48 aC hom li va concedir la ciutadania romana i el 47 aC Juli Cèsar va confirmar Hircà II com a gran sacerdot tot i les queixes d'Antígon de Judea (l'altre fill d'Aristòbul II) i Antípatre fou nomenat procurador de Judea. Quan Cèsar va deixar Síria per marxar contra Farnaces, Antípatre va garantir la tranquil·litat a Judea i va nomenar als seus fills Fasael i Herodes governadors de Jerusalem i de Galilea, respectivament. El 46 aC es va oposar a la idea del fill Herodes d'eliminar a Hircà II; el 43 aC, un any després de la mort de Cèsar va regular els impostos que havia imposat a Judea el republicà Cassi com a suport a les seves tropes. Va morir el 43 aC enverinat per l'àrab Màlic (a qui havia salvat la vida dues vegades) que va subornar el coper d'Hircà II per administrar-li el verí. De la seva dona Cipros va tenir quatre fills: Fasael, Herodes, Josep i Ferores; i una filla, Salomé.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Antípatre d'Idumea · Veure més »
Aristobul II de Judea
Aristobul II de Judea (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») va ser el fill més jove d'Alexandre Janeu i de Salomé Alexandra.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Aristobul II de Judea · Veure més »
Arquelau (general)
Arquelau (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou un general de Mitridates VI Eupator, rei del Pont que el 88 aC va dirigir les campanyes contra els romans a l'Àsia Menor.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Arquelau (general) · Veure més »
Arquelau I de Comana
Arquelau I (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou rei del Pont i sacerdot de Comana.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Arquelau I de Comana · Veure més »
Batalla de Farsàlia
La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Batalla de Farsàlia · Veure més »
Berenice IV
Berenice IV (Βερενίκη) fou reina d'Egipte del 57 aC al 55 aC.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Berenice IV · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Cavaller romà · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Cònsol romà · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Ciceró · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Cilícia · Veure més »
Comicis romans
Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Comicis romans · Veure més »
Contracte
Un contracte és l'acord de voluntats que genera drets i obligacions.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Contracte · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Cursus honorum · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Dalmàcia · Veure més »
Dau
Daus Paschier Joostens, ''De Alea'', 1642 Un dau és un cub amb un número en cada cara.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Dau · Veure més »
Feix romà
'''Feix romà''' El feix (en llatí fasces) era, a l'antiga Roma, un conjunt de varetes en forma de paquet cilíndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral (securis) que emergia entre les varetes.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Feix romà · Veure més »
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Flavi Josep · Veure més »
Fraates III de Pàrtia
Fraates III fou rei de Pàrtia des de vers el 69 aC fins al 57 aC.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Fraates III de Pàrtia · Veure més »
Gabínia d'usures
La lex Gabínia d'usures (Gabinia de usuris) va ser una llei romana establerta l'any 66 aC (685 de la fundació de Roma) a proposta del tribú de la plebs Aule Gabini.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Gabínia d'usures · Veure més »
Gabínia de pirates
La llei Gabínia de pirates (lex Gabinia de piratis) va ser una antiga llei romana establerta l'any 68 aC o començament del 67 aC (685 de la fundació de Roma) a proposta del tribú de la plebs Aule Gabini, un fidel de Gneu Pompeu Magne, sota els cònsols Luci Cecili Metel i Quint Marci Rex.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Gabínia de pirates · Veure més »
Gens Gabínia
Gabínia va ser una família romana d'origen plebeu que apareix al.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Gens Gabínia · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Hircà II
Hircà II (en llatí Hyrcanus, en grec antic Ὑρκανός) (s.II aC - 30 aC) va ser gran sacerdot, rei dels jueus i etnarca.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Hircà II · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Il·líria · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Imperi Part · Veure més »
In Pisonem
In Pisonem (Contra Pisó) és un discurs de Ciceró pronunciat al Senat romà l'any 55 aC contra Luci Calpurni Pisó Cesoní, acusant-lo d'estar “fora de la llei”, bàsicament, pel malestar de la província que supervisava, Macedònia.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і In Pisonem · Veure més »
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Judea · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Juli Cèsar · Veure més »
Julia repetundarum
Julia repetundarum va ser una antiga llei romana establerta per Juli Cèsar l'any 59 aC que regulava el crim de suborn, i el seu càstig i establia penes més severes que les que dictaven abans les lleis.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Julia repetundarum · Veure més »
La guerra jueva
La guerra jueva (en grec koiné: ΦλαυίουἸωσήπουἱστορία Ἰουδαϊκοῦ πολέμουπρὸς Ῥωμαίους βιβλία; Phlauiou Iōsēpou historia Ioudaikou polemou pros Rōmaious biblia) és una obra literària escrita per l'historiador jueu Flavi Josep en grec koiné al.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і La guerra jueva · Veure més »
Lòl·lia (amant de Cèsar)
Lòl·lia (en llatí Lollia) va ser la dona d'Aule Gabini que segons diu Suetoni va ser amant de Juli Cèsar.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Lòl·lia (amant de Cèsar) · Veure més »
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Legat (antiga Roma) · Veure més »
Luci Canidi Cras
Luci Canidi Cras (en llatí Lucius Canidius Crassus) va ser un militar i polític romà que era a la Gàl·lia l'any 43 aC quan Marc Antoni, després de la batalla de Mutina, es va refugiar en aquestes terres.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Luci Canidi Cras · Veure més »
Luci Domici Ahenobarb (cònsol 94 aC)
Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Cn.) va ser fill del Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 122 aC), i germà del cònsol del 96 aC Gneu Domici Ahenobarb (homònim del pare).
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Luci Domici Ahenobarb (cònsol 94 aC) · Veure més »
Macabeus
Fresc a St. Pankratius de Wiggensbach, per Franz Joseph Hermann: ''Martiri dels Macabeus'', 1771 Macabeus (o Maccabeus, en llatí Maccabaei, en grec, Makkabaioi) era el nom amb què són generalment coneguts els governants jueus dels segles II i I aC, descendents de Judes Macabeu, que va obtenir aquest renom per les seves glorioses victòries (Macabeu vol dir 'Martell' en el sentit de ‘vencedor’, de l'hebreu makkab).
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Macabeus · Veure més »
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Macedònia (província romana) · Veure més »
Majestas
Majestas va ser un delicte romà equiparat a l'alta traïció.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Majestas · Veure més »
Mansio
Restes dels fonaments d'una '''''mansio''''' de la Germània Superior, a l'actual localitat d'Eining (Baviera) A la Roma antiga, una mansio (paraula llatina provinent de mansus, forma verbal derivada de manere, que significa «passar la nit», és a dir, «lloc on passar la nit durant un viatge») fou un lloc d'estada en una via de comunicació després d'un dia de camí.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Mansio · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Mar Mediterrània · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Marc Antoni · Veure més »
Marc Emili Escaure (governador)
Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Escaurus) va ser un magistrat romà, fill de Marc Emili Escaure (cònsol).
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Marc Emili Escaure (governador) · Veure més »
Mitridates III de Pàrtia
Mitridates III fou rei de Pàrtia del 57 aC al 52 aC.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Mitridates III de Pàrtia · Veure més »
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »
Mont Tabor
El mont Tabor (en hebreu הַר תָּבוֹר; en àrab جبل الطور, Jabal aṭ-Ṭawr; en grec Όρος Θαβώρ) és un turó de Galilea a l'extrem nord-est de la plana d'Esdreló.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Mont Tabor · Veure més »
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Oracle · Veure més »
Orodes II de Pàrtia
Orodes II fou rei de Pàrtia proclamat vers el 54 aC i reconegut vers el 52 aC, i fins al 37 aC.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Orodes II de Pàrtia · Veure més »
Pelúsion
-. Pelúsion o Pelusi fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Pelúsion · Veure més »
Post reditum in senatu
Post reditum in senatu ('Al Senat després del retorn'), també conegut com a Cum de reditu suo senatui gratias egit ('Discurs de gratitud sobre el seu retorn al Senat') i, sobretot, Cum senatui gratias egit ('Discurs de gratitud al Senat') és el primer de la sèrie de tres discursos, juntament amb Post reditum ad Quirites i De domo sua, que va pronunciar Marc Tul·li Ciceró a la seva arribada a Roma l'any 57 aC, després del seu exili.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Post reditum in senatu · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Pretor · Veure més »
Pro Sestio
Marc Tul·li Ciceró, autor del discurs ''Pro Sestio.'' Pro Sestio, "Defensa de Sesti", és un discurs pronunciat per Ciceró l’any 56 aC a favor del tribú de la plebs Publi Sesti, acusat de vi (per actes de violència) i de ambitu (per corrupció) per homes de confiança de Publi Clodi Pulcre.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Pro Sestio · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Província romana de Síria · Veure més »
Ptolemeu XII Auletes
Representació de '''Ptolemeu XII Auletes''' aixafant els seus enemics amb una maça al temple d'Edfu Ptolemeu XII Neo-Dionís també Filopàtor i Filadelf però més conegut com a Ptolemeu XII Auletes (Πτολεμαῖος Νέος Διόνυσος Φιλοπάτωρ Φιλάδελφος, "Ptolemaios Néos Diónysos Philopátōr Philádelphos") fou rei d'Egipte del 80 aC al 58 aC i del 55 aC al 51 aC.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Ptolemeu XII Auletes · Veure més »
Publi Clodi Pulcre
Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher; 93 aC – 52 aC, del calendari pre Julià) va ser un magistrat membre de la gens Clàudia.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Publi Clodi Pulcre · Veure més »
Publicà
Els publicans (publicani en llatí plural) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Publicà · Veure més »
Pupia
La lex Pupia va ser una antiga llei romana instada per un tribú de la plebs de nom Pupi.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Pupia · Veure més »
Quint Asconi Pedià
Quint Asconi Pedià (en Quintus Asconius Pedianus) va ser un escriptor romà comentarista de Ciceró que va viure al.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Quint Asconi Pedià · Veure més »
Quint Cornifici el Jove
Quint Cornifici el jove (en Quintus Cornificius) va ser un cavaller i magistrat romà.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Quint Cornifici el Jove · Veure més »
Salona (Dalmàcia)
Salona (Σαλῶνα; també en plural, Salones: en Salonae) fou una ciutat romana de la costa de Dalmàcia on hi va néixer Dioclecià, que arribaria a ser emperador de Roma.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Salona (Dalmàcia) · Veure més »
Seleuc VII Cibiosactes
Seleuc VII Cibiosactes (en llatí Seleucus Cibiosactes, en grec antic Σέλευκος Κυβιοσάκτης) ('pescador carnisser') o també Seleuc Filomètor, fou rei selèucida amb poder local, a una data anterior al 69 aC i fins a una data no coneguda al tomb del 64 aC.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Seleuc VII Cibiosactes · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Senat Romà · Veure més »
Sobre la seva casa
Sobre la seva casa (en llatí: De domo sua ad pontifices) és un dels discursos que l'escriptor i polític romà Ciceró va pronunciar davant els pontífexs el 30 de setembre de l'any 57 aC, quan va tornar de l'exili, per poder reconstruir i reocupar la seua casa, que Clodi, el seu rival polític, havia destruït per a continuació consagrar el lloc i erigir-hi un monument a la Llibertat. Aquest discurs, juntament amb el Cum setatui gratias egit i el Cum populo gratias egit, també pronunciats l'any 57 aC, són fruits de les dificultats d'assegurar-se una compensació pels danys soferts.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Sobre la seva casa · Veure més »
Suborn
Representació d'un suborn. El suborn (calc del castellà) o, més pròpiament, subornació és un delicte que consisteix en el fet que una autoritat o funcionari públic accepte o sol·licite un obsequi a canvi de realitzar o d'ometre un acte.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Suborn · Veure més »
Túsculum
Restes del teatre de Túsculum Túsculum fou una ciutat del Latium prop del Puig Albanus.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Túsculum · Veure més »
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Tribú de la plebs · Veure més »
Tribus romanes
Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Tribus romanes · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Triomf · Veure més »
Triumvir
Triumvir era el nom que tenia el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Triumvir · Veure més »
Usura
La usura és el cobrament excessiu d'interessos per un préstec, de forma que es produeix un abús del creditor.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Usura · Veure més »
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Vi · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і Vil·la romana · Veure més »
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і 1 de febrer · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і 1 de març · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aulus Gabini (cònsol) і 28 de setembre · Veure més »
