Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Atrek, Àhmad Sanjar, Bahram Xah, Bayhak, Bukharà, Dècada del 1130, Djand, Hazarasp, Juwayní, Kara-khitai, Köneürgenç, Khwarizm, Mar Càspia, Mar d'Aral, Nasa, Nixapur, Otrar, Qarakhànida, Sirdarià, 1127, 1128, 1137, 1139, 1141, 1142, 1143, 1144, 1147, 1148, 1152, 1153, 1156, 1157, 15 de novembre, 19 de novembre, 30 de juliol, 9 de maig, 9 de setembre.
Atrek
Atrek és un riu de l'Iran i del Turkmenistan.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Atrek · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Àhmad Sanjar · Veure més »
Bahram Xah
Bahram Xah ibn Massud o, senzillament, Bahram Xah (1084-1157) fou sultà gaznèvida del 1117 al 1157, fill de Massud III Alà-ad-Dawla.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Bahram Xah · Veure més »
Bayhak
Bayhak fou un antic districte del Gran Khorasan a l'oest de Nishapur.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Bayhak · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Bukharà · Veure més »
Dècada del 1130
Sense descripció.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Dècada del 1130 · Veure més »
Djand
Jand, Djand, Jend o Jund fou una antiga ciutat del Sirdarià inferior al Kazakhstan.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Djand · Veure més »
Hazarasp
Hazarasp (Mil Cavalls) fou una antiga ciutat del Khwarizm a la riba esquerra de l'Oxus o Amudarià.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Hazarasp · Veure més »
Juwayní
* Alà-ad-Din Juwayní (1226-1283), governador i historiador persa ilkhànida.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Juwayní · Veure més »
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Kara-khitai · Veure més »
Köneürgenç
Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنهگرگانج Kohna Gūrgānj o کهنهاورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Köneürgenç · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Khwarizm · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Mar Càspia · Veure més »
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Mar d'Aral · Veure més »
Nasa
Nasa o Nisa fou una antiga ciutat de Turkmenistan.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Nasa · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Nixapur · Veure més »
Otrar
Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Otrar · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Qarakhànida · Veure més »
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і Sirdarià · Veure més »
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 1127 · Veure més »
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 1128 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 1137 · Veure més »
1139
El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 1139 · Veure més »
1141
Sense descripció.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 1141 · Veure més »
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 1142 · Veure més »
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 1143 · Veure més »
1144
El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 1144 · Veure més »
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 1147 · Veure més »
1148
Sense descripció.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 1148 · Veure més »
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 1152 · Veure més »
1153
;Països Catalans.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 1153 · Veure més »
1156
Sense descripció.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 1156 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 1157 · Veure més »
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 15 de novembre · Veure més »
19 de novembre
El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 19 de novembre · Veure més »
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 30 de juliol · Veure més »
9 de maig
El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 9 de maig · Veure més »
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin і 9 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Atsiz ben Muhammad ben Anushtigin, Atsiz ibn Muhammad ibn Anushtigin, Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin.
