Accés més ràpid que el navegador!
113 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Úmar, Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Abd-ar-Rahman al-Fihrí, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, Abd-ar-Rahman III, Al-Àndalus, Arle, As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, Ath-Thaghr al-Aqsà, Ath-Thaghr al-Àwsat, Badajoz, Barcelona, Batalla de Cutanda, Batalla de Guadalete, Batalla de la Garona, Batalla de Martorell (1114), Batalla de Poitiers (732), Batalla de Roncesvalls, Batalla de Tolosa (721), Borgonya, Calataiud, Califat de Còrdova, Canales, Carlemany, Carles Martell, Còrdova, Cesaraugusta, Ciutat d'Autun, Combat de Llívia, Comtat de Barcelona, Conquesta de Girona, Cora de Todmir, Daroca, Dinastia almoràvit, Duero, Ebre, Emirat de Làrida, Emirat de Qàlat al-Ayyub, Emirat de Saraqusta, Eudes I d'Aquitània, Fitna, Franc, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Narbonesa, Gibraltar, Hispània Tarraconense, Hixam I, Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, Iemen, Imperi Carolingi, ..., Imperi Romà, Llista de valís d'Arbuna, Llista de valís de l'Àndalus, Madina Salim, Madrid, Mar Mediterrània, Marca (territori), Marca Hispànica, Martí de Tours, Mauront, Mèrida, Mesquita, Musulmà, Narbona, Octubre, Omeies, Osca, Paderborn, Pamplona, Regne d'Aragó, Regne de Toledo, Regne Franc, Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus, Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus, Roine, Roncesvalls, Saraqusta, Septimània, Setge d'Arbuna (737), Setge de Saraqusta (1118), Setge de Saraqusta (778), Sevilla, Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí, Tajo, Talamanca, Toledo, Tudela, Tugíbides, Uthman ibn Naissa, Valí, Vassallatge, Visigots, Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí, 1114, 1118, 1119, 1120, 1124, 18 de desembre, 24 de setembre, 30 de setembre, 711, 714, 720, 732, 756, 777, 778, 784, 788, 929, 935, 937. Ampliar l'índex (63 més) »
Abd-al-Màlik ibn Úmar
Abd-al-Màlik ibn Úmar (? - 788) fou un militar andalusí.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Abd-al-Màlik ibn Úmar · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí
Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià (mort el 823), fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí · Veure més »
Abd-ar-Rahman al-Fihrí
Abd-ar-Rahman ibn Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí, més conegut simplement com a Abd-ar-Rahman al-Fihrí (? - 755), fou un general musulmà, besnet del conqueridor d'Ifríqiya, Uqba ibn Nafi, i membre d'una important nissaga àrab d'aquesta regió, els fíhrides, sota els omeies i els abbàssides.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Abd-ar-Rahman al-Fihrí · Veure més »
Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí
Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí (? - prop de Poitiers, 732) fou valí de l'Àndalus (721 i 730-732).
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí · Veure més »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Abd-ar-Rahman III · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Al-Àndalus · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Arle · Veure més »
As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní
As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní (m. Tolosa de Llenguadoc, 721) fou valí de l'Àndalus (719-721).
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní · Veure més »
Ath-Thaghr al-Aqsà
Ath-Thaghr al-Aqsa, també coneguda per la seva traducció literal com Frontera Extrema o Marca Extrema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre, integrada en ath-Thaghr al-Alà o Marca Superior, la circumscripció més allunyada de Qúrtuba i la més propera i exposada al perill cristià.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Ath-Thaghr al-Aqsà · Veure més »
Ath-Thaghr al-Àwsat
Ath-Thaghr al-Àwsat, també coneguda per la seva traducció literal Frontera Mitjana (o Frontera del Mig) o Marca mitjana (o Marca del Mig), era una divisió administrativa i militar al nord de l'Àndalus.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Ath-Thaghr al-Àwsat · Veure més »
Badajoz
Badajoz és una ciutat d'Extremadura a Espanya, capital de la província homònima.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Badajoz · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Barcelona · Veure més »
Batalla de Cutanda
La batalla de Cutanda de 1120 significà consolidació del domini d'Alfons I d'Aragó sobre Saraqusta.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Batalla de Cutanda · Veure més »
Batalla de Guadalete
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Batalla de Guadalete · Veure més »
Batalla de la Garona
La batalla del riu Garona es va lliurar al 732 entre un exèrcit omeia dirigit per Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, governador d'Al-Andalus, i les forces dels francs encapçalades per Odó el Gran, duc d'Aquitània.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Batalla de la Garona · Veure més »
Batalla de Martorell (1114)
La Batalla de Martorell de 1114 fou una batalla lluitada al congost de Martorell, entre Ramon Berenguer III i els comtats d'Urgell i Cerdanya contra els almoràvits.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Batalla de Martorell (1114) · Veure més »
Batalla de Poitiers (732)
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »
Batalla de Roncesvalls
La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Batalla de Roncesvalls · Veure més »
Batalla de Tolosa (721)
La batalla de Tolosa de 721 va ser una victòria de l'exèrcit franc comandat pel duc Eudes I d'Aquitània, sobre l'exèrcit musulmà del Califat Omeia.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Batalla de Tolosa (721) · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Borgonya · Veure més »
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Calataiud · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Califat de Còrdova · Veure més »
Canales
Canales és un municipi de la província d'Àvila, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Canales · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Carlemany · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Carles Martell · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Còrdova · Veure més »
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Cesaraugusta · Veure més »
Ciutat d'Autun
Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Ciutat d'Autun · Veure més »
Combat de Llívia
En l'inici del seu govern de l'Àndalus el 730, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí fou impugnat per Uthman ibn Naissa, el valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa, i sabent de l'opressió que patien els amazics al nord d'Àfrica, va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Combat de Llívia · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Comtat de Barcelona · Veure més »
Conquesta de Girona
La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Conquesta de Girona · Veure més »
Cora de Todmir
Ciutats integrants del pacte de Todmir, any 713.La cora de Todmir, també anomenada regne de Tudmir era una entitat territorial i política pertanyent al territori de l'Àndalus, predecessora del Regne de Múrcia.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Cora de Todmir · Veure més »
Daroca
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Daroca · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Dinastia almoràvit · Veure més »
Duero
El Duero o Douro és un dels majors rius de la península Ibèrica.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Duero · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Ebre · Veure més »
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Emirat de Làrida · Veure més »
Emirat de Qàlat al-Ayyub
L'emirat de Qàlat al-Ayyub fou un estat musulmà centrat a la ciutat de Qàlat al-Ayyub que va existir per un temps breu vers el 1046 fins al 1055.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Emirat de Qàlat al-Ayyub · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Eudes I d'Aquitània
Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Eudes I d'Aquitània · Veure més »
Fitna
Fitna —— és un mot àrab que es pot traduir com la divisió o la guerra civil en el si de l'islam.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Fitna · Veure més »
Franc
El franc és el nom de diverses unitats monetàries.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Franc · Veure més »
Gàl·lia Aquitània
Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Gàl·lia Aquitània · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Gibraltar · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Hispània Tarraconense · Veure més »
Hixam I
Hixam I o Hixam ibn Abd-ar-Rahman (Qúrtuba, 26 d'abril de 757-16 d'abril de 796) fou el segon emir omeia de Còrdova (788-796).
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Hixam I · Veure més »
Hussayn ibn Yahya al-Ansarí
Hussayn ibn Yahya al-Ansarí o al-Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, més conegut com a Hussayn al-Ansarí o simplement al-Ansarí, fou un valí de Saragossa (a. 774- d. 781).
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Hussayn ibn Yahya al-Ansarí · Veure més »
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Iemen · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Imperi Romà · Veure més »
Llista de valís d'Arbuna
Llista de valís d'Arbuna (720-759) des del setge de Narbona de 719 al setge d'Arbuna de 759.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Llista de valís d'Arbuna · Veure més »
Llista de valís de l'Àndalus
Llista dels valís de l'Àndalus, dependents del Califat omeia de Damasc, des de la conquesta del regne visigòtic de Toledo per Tàriq ibn Ziyad i Mussa ibn Nussayr fins a l'assumpció del poder per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, primer emir independent omeia.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Llista de valís de l'Àndalus · Veure més »
Madina Salim
Madínat Sàlim —en àrab مدينة سالم, Madīnat Sālim— era la capital musulmana d'ath-Thaghr al-Àwsat (marca mitja), construïda sobre la Ocilis romana i que es correspon amb l'actual Medinaceli.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Madina Salim · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Madrid · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Mar Mediterrània · Veure més »
Marca (territori)
Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Marca (territori) · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Marca Hispànica · Veure més »
Martí de Tours
Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Martí de Tours · Veure més »
Mauront
Mauront (Maurontus) o Mauronci (Maurontius) (vers 720- després del 739) fou un dels ducs i patricis que hi havia al regne de Borgonya sota Carles Martell, que va viure a la primera meitat del, que va organitzar una conspiració borgonyona per independitzar el regne de la nissaga del duc i majordom de palau Carles Martell i el seu home de confiança al territori, el patrici Abbó de Besançon, seguint les passes que 20 anys ans havia iniciat el patrici Antenor de Provença.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Mauront · Veure més »
Mèrida
Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Mèrida · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Mesquita · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Musulmà · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Narbona · Veure més »
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Octubre · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Omeies · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Osca · Veure més »
Paderborn
Paderborn és una ciutat d'Alemanya, que, després de conquerida als saxons per Carlemany, va ésser lloc de celebració de la dieta (Reichtstag) del Regne dels Francs el 777 i més tard seu d'un bisbat i arquebisbat amb poder temporal.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Paderborn · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Pamplona · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Regne de Toledo · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Regne Franc · Veure més »
Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus
L'evolució de la revolta amaziga del valiat d'Ifríqiya va impulsar la revolta dels amazics de la península ibèrica.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus · Veure més »
Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus
La revolta iemenita del Valiat d'al-Àndalus fou una revolta dels iemenites dins el Valiat de l'Àndalus durant el mandat de Yússuf al-Fihrí (746-755).
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Roine · Veure més »
Roncesvalls
Roncesvalls (en basc: Orreaga, oficialment bilingüe Orreaga/Roncesvalles) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Roncesvalls · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Saraqusta · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Septimània · Veure més »
Setge d'Arbuna (737)
El Setge d'Arbuna de 737 s'esdevé després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle i l'aliança del duc Mauront amb el valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra el valiat d'Arbuna, aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, cremà Avinyó després de la seva captura i travessà el Roine, passà a Septimània que creà sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que assetà, on trobà Athima, general de les forces musulmanes responsable de la defensa de la ciutat, que al saber que s'acostaven els francs es tancà a la ciutat per dirigir la seva defensa.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Setge d'Arbuna (737) · Veure més »
Setge de Saraqusta (1118)
El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Setge de Saraqusta (1118) · Veure més »
Setge de Saraqusta (778)
El setge de Saraqusta de 778 fou un enfrontament militar entre els francs i els andalusins que formà part de l'expedició de Carlemany, aliat amb els valís iemenites d'Al-Tagr al-Ala, per conquerir els territoris hispànics d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Setge de Saraqusta (778) · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Sevilla · Veure més »
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí ——, més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan, Sulayman al-Arabí o simplement al-Arabí (m. 780), fou valí de Barcelona (a. 777-780).
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí · Veure més »
Tajo
El Tajo (Tacho en aragonès, Tajo en castellà, Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la península Ibèrica.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Tajo · Veure més »
Talamanca
Talamanca és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Talamanca · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Toledo · Veure més »
Tudela
Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Tudela · Veure més »
Tugíbides
Els Banu Tujib o tugíbides (‘descendents de Tujib’) foren una família andalusina d'origen àrab, establerta a l'Àndalus poc després de la conquesta islàmica.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Tugíbides · Veure més »
Uthman ibn Naissa
Uthman ibn Naissa fou valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa o Manusa.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Uthman ibn Naissa · Veure més »
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Valí · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Vassallatge · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Visigots · Veure més »
Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí
Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí (vers 691 - 759 o 760) fou el darrer governador o valí de l'Àndalus (747-756).
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí · Veure més »
1114
Sense descripció.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 1114 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 1118 · Veure més »
1119
Sense descripció.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 1119 · Veure més »
1120
Sense descripció.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 1120 · Veure més »
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 1124 · Veure més »
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 18 de desembre · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 24 de setembre · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 30 de setembre · Veure més »
711
;Països Catalans.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 711 · Veure més »
714
Sense descripció.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 714 · Veure més »
720
Sense descripció.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 720 · Veure més »
732
Sense descripció.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 732 · Veure més »
756
Sense descripció.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 756 · Veure més »
777
Sense descripció.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 777 · Veure més »
778
;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 778 · Veure més »
784
Sense descripció.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 784 · Veure més »
788
Sense descripció.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 788 · Veure més »
929
Sense descripció.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 929 · Veure més »
935
Sense descripció.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 935 · Veure més »
937
Sense descripció.
Nou!!: Ath-Thaghr al-Alà і 937 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Tagr al-Ala, Al-tagr al-Ala, Al-tagr al-ala, Frontera Superior, Marca Superior.
