Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cinemàtica estel·lar

Índex Cinemàtica estel·lar

La cinemàtica estel·lar és l'estudi del moviment dels estels sense tenir en compte com l'han adquirit.

61 les relacions: AE del Cotxer, Anell de Barnard, Any llum, Argentina, Armènia, Associació estel·lar, Associació estel·lar d'Escorpió-Centaure, Asterisme, Astrònom, Astrometria, Astronomia, Carro Gran, Cúmul globular, Cúmul obert, Centre galàctic, Constel·lació, Constel·lació del Triangle Austral, Coordenades galàctiques, Dinàmica estel·lar, Efecte Doppler, Estel, Estrella binària, Estrella de neutrons, Estrella T Tauri, Forat negre, Força de marea, Galàxia, Galàxia d'Andròmeda, Galàxia nana, Gran Núvol de Magalhães, Gravetat, Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics, Hipparcos, Medi interestel·lar, Metal·licitat, Mi de la Coloma, Moviment propi, Moviment retrògrad i prògrad, Núvol molecular, Nebulosa d'Orió, Nebulosa de reflexió, Observatori Astronòmic de Córdoba, Observatori de raigs X Chandra, Olin J. Eggen, Paral·laxi, Parsec, RX J0822-4300, Seqüència principal, Sidney van den Bergh, Sistema binari, ..., Sol, Supernova, Tipus espectral, Víktor Ambartsumian, Vela X-1, Velocitat d'escapament, Velocitat radial, Velocitat supersònica, Via Làctia, VISTA (telescopi), Xoc en arc. Ampliar l'índex (11 més) »

AE del Cotxer

AE del Cotxer (AE Aurigae) és una estrella fugitiva (runaway star en anglès) a la constel·lació del Cotxer (Auriga).

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і AE del Cotxer · Veure més »

Anell de Barnard

L'anell de Barnard (Sh 2-276) és una nebulosa d'emissió de la constel·lació d'Orió.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Anell de Barnard · Veure més »

Any llum

La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Any llum · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Argentina · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Armènia · Veure més »

Associació estel·lar

El cúmul del Trapezi a la Nebulosa d'Orió, és una associació estel·lar OB. Una associació estel·lar és un cúmul estel·lar caracteritzat per una unió gravitacional molt feble, menys intensa que la que manté units els cúmuls oberts i els cúmuls globulars.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Associació estel·lar · Veure més »

Associació estel·lar d'Escorpió-Centaure

Mapa de l'associació estel·lar d'Escorpió-Centaure L'associació estel·lar d'Escorpió-Centaure (anomenada també Sco-Cen) és l'associació estel·lar OB més propera al Sol.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Associació estel·lar d'Escorpió-Centaure · Veure més »

Asterisme

Un asterisme és un conjunt d'estels brillants d'una constel·lació o de constel·lacions properes que es reconeix independent de la constel·lació o constel·lacions de les quals formen part.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Asterisme · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Astrònom · Veure més »

Astrometria

L'astrometria és la part de l'astronomia que s'encarrega d'estudiar la posició i el moviment dels astres.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Astrometria · Veure més »

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Astronomia · Veure més »

Carro Gran

El Carro Gran o, simplement, el Carro, és el nom amb el qual es coneix l'asterisme format pels set estels més brillants de la constel·lació de l'Ossa Major.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Carro Gran · Veure més »

Cúmul globular

cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Cúmul globular · Veure més »

Cúmul obert

M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Cúmul obert · Veure més »

Centre galàctic

El centre galàctic és el centre de rotació de la Via Làctia.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Centre galàctic · Veure més »

Constel·lació

Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Constel·lació · Veure més »

Constel·lació del Triangle Austral

El Triangle Austral (Triangulum Australe) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Constel·lació del Triangle Austral · Veure més »

Coordenades galàctiques

Visió artística de la Via Làctia mostrant la seva longitud en relació al Sol El sistema de coordenades galàctiques és un sistema de seguiment de l'esfera celeste adaptat als objectes situats a la nostra galàxia i no situats en el veïnatge proper del Sol.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Coordenades galàctiques · Veure més »

Dinàmica estel·lar

La dinàmica estel·lar és una branca de l'astrofísica que descriu de manera estadística el moviment col·lectiu dels estels provocat per la mútua gravetat.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Dinàmica estel·lar · Veure més »

Efecte Doppler

Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Efecte Doppler · Veure més »

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Estel · Veure més »

Estrella binària

Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Estrella binària · Veure més »

Estrella de neutrons

Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Estrella de neutrons · Veure més »

Estrella T Tauri

'''Estrella T Tauri''' amb un disc circumestel·lar (representació artística) Les estrelles T Tauri, o estels T Tauri, són un tipus d'estrelles variables irregulars anomenades a partir de l'objecte prototípic del grup, en aquest cas, l'estrella T Tauri.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Estrella T Tauri · Veure més »

Forat negre

El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Forat negre · Veure més »

Força de marea

Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Força de marea · Veure més »

Galàxia

anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Galàxia · Veure més »

Galàxia d'Andròmeda

La galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Galàxia d'Andròmeda · Veure més »

Galàxia nana

L'Espiral magallànica, una galàxia satèl·lit de la Via Làctia Una galàxia nana és una galàxia petita composta per diversos milers de milions d'estrelles, un nombre petit en comparació amb la Via Làctia, que conté entre 200 i 400 milers de milions d'estrelles.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Galàxia nana · Veure més »

Gran Núvol de Magalhães

El Gran Núvol de Magalhães (LMC, de l'anglès Large Magellanic Cloud) és una galàxia irregular que orbita al voltant de la Via Làctia i, per tant, forma part del Grup Local de galàxies.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Gran Núvol de Magalhães · Veure més »

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Gravetat · Veure més »

Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics

El Harvard–Smithsonian Center for Astrophysics (CfA) o Centre d'Astrofísica de la Universitat Harvard i la Smithsonian Institution, és una de les principals institucions mundials en astrofísica.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics · Veure més »

Hipparcos

Hipparcos (High Precision Parallax Collecting Satellite), abreviat HIP, va ser un satèl·lit astromètric llançat per l'Agència Espacial Europea (ESA) i dedicat a mesurar el paral·laxi i els moviments propis de més de 2,5 milions d'estrelles a menys de 150 pc de la Terra.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Hipparcos · Veure més »

Medi interestel·lar

El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Medi interestel·lar · Veure més »

Metal·licitat

Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Metal·licitat · Veure més »

Mi de la Coloma

Mi de Coloma (μ Columbae) és un estel a la constel·lació de Coloma de magnitud aparent +5,18.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Mi de la Coloma · Veure més »

Moviment propi

arc segons per any. En astronomia, s'anomena moviment propi el moviment aparent de les estrelles sobre l'esfera celeste.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Moviment propi · Veure més »

Moviment retrògrad i prògrad

Òrbita retrògrada: el satèl·lit (vermell) orbita en sentit oposat a la rotació del seu primari (blau/negre). En astronomia, el moviment retrògrad indica, en general, el moviment orbital o rotacional d'un cos en sentit oposat a la rotació del seu primari.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Moviment retrògrad i prògrad · Veure més »

Núvol molecular

En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H₂).

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Núvol molecular · Veure més »

Nebulosa d'Orió

La nebulosa d'Orió (Messier 42,M42, or NGC 1976) és una nebulosa difusa situada al sud del cinturó d'Orió.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Nebulosa d'Orió · Veure més »

Nebulosa de reflexió

M45) En astronomia, les nebuloses de reflexió són núvols de pols que simplement reflecteixen la llum d'una o diverses estrelles veïnes.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Nebulosa de reflexió · Veure més »

Observatori Astronòmic de Córdoba

L'Observatori Astronòmic de Córdoba és una institució de recerca, docència i extensió astronòmica de l'Argentina pertanyent la Universitat Nacional de Córdoba, creat el 24 d'octubre de 1871 pel President de l'Argentina Domingo Faustino Sarmiento.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Observatori Astronòmic de Córdoba · Veure més »

Observatori de raigs X Chandra

L'observatori de raigs X Chandra és un satèl·lit artificial llançat per la NASA el 23 de juliol de 1999.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Observatori de raigs X Chandra · Veure més »

Olin J. Eggen

Olin Jeuck Eggen (1919 – 1998) va ser un astrònom estatunidenc.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Olin J. Eggen · Veure més »

Paral·laxi

La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Paral·laxi · Veure més »

Parsec

El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Parsec · Veure més »

RX J0822-4300

RX J0822-4300, sovint denominat "Bola de Canó Còsmica", és un estel de neutrons silenciós que actualment s'allunya del centre del romanent de supernova, Puppis A, a més de 5.400.000 km/h; 1500 km/s; ~0.5% de la velocitat de la llum), per la qual cosa és un dels estels de moviment més ràpid que s'haja trobat. Els astrònoms van utilitzar l'Observatori de rajos X Chandra de la NASA per observar l'estel durant un període de cinc anys per determinar la seva velocitat. A aquesta velocitat, l'estel serà expulsat de la galàxia dins de milions d'anys. Encara que la bola de canó còsmica no és l'únic estel híperveloç descobert, és única en l'origen aparent de la seva velocitat. Uns altres poden haver derivat els seus d'un impuls gravitatori al voltant del presumpte forat negre supermasiu de la Via Làctia, Sagitarius A*. Les teories actuals no expliquen com poden aconseguir-se tals velocitats a partir d'una explosió de supernova. Podria ser un possible estel de quarks. No obstant això, una anàlisi més recent (2012) del mateix grup va llançar una velocitat de reculada més modesta de 672±115 km/s, que és molt menys problemàtica teòricament.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і RX J0822-4300 · Veure més »

Seqüència principal

Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Seqüència principal · Veure més »

Sidney van den Bergh

, OC, FRS, és un astrònom canadenc retirat.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Sidney van den Bergh · Veure més »

Sistema binari

El sistema binari és un sistema de numeració en el qual tots els nombres es representen utilitzant com a base dues xifres: zero i un (0 i 1).

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Sistema binari · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Sol · Veure més »

Supernova

Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Supernova · Veure més »

Tipus espectral

El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Tipus espectral · Veure més »

Víktor Ambartsumian

fou un astrofísic soviètic armeni, un dels fundadors de l'astrofísica teòrica.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Víktor Ambartsumian · Veure més »

Vela X-1

Vela X-1 (Vel X-1) és un sistema binari compost per un púlsar -una estrella de neutrons - i una estrella massiva, formant una binària d'alta massa emissora de raigs X. Està situada en el si de la constel·lació de la Vela, sent la seva font més brillant de raigs X. L'estrella acompanyant, HD 77581 (SAO 220.767 / HIP 44.368), (SIMBAD) és relativament brillant -magnitud aparent + 6,93-, sent coneguda des de fa més d'un segle.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Vela X-1 · Veure més »

Velocitat d'escapament

Fig. 1. Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta orbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima necessària per a que un cos sense propulsió pugui escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Velocitat d'escapament · Veure més »

Velocitat radial

La velocitat radial és la velocitat d'un objecte respecte a la visual de l'observador.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Velocitat radial · Veure més »

Velocitat supersònica

F/A-18 Hornet trencant la barrera del so (7 de juliol de 1999) Una velocitat és supersònica quan és major que la velocitat del so, és a dir, major que 1.225 km/h (a l'aire) al nivell del mar.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Velocitat supersònica · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Via Làctia · Veure més »

VISTA (telescopi)

VISTA a la nit. VISTA (sigles en anglès de Visible and Infrared Survey Telescope for Astronomy; en català, Telescopi astronòmic de rastreig d'espectre visible i infraroig) és un telescopi reflector d'ampli camp amb un mirall de 4,1 m de diàmetre, situat a l'Observatori Paranal, a Xile.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і VISTA (telescopi) · Veure més »

Xoc en arc

Imatges de xocs en arc a la nebulosa d'Orió El xoc en arc (bow shock en anglès) és l'àrea entre la magnetosfera i un medi ambient.

Nou!!: Cinemàtica estel·lar і Xoc en arc · Veure més »

Redirigeix aquí:

Associacions OB, Associacions R, Associacions T, Associació OB, Associació R, Associació T, Grup d'estrelles en moviment, Velocitat espacial, Velocitat espacial (astronomia).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »