Accés més ràpid que el navegador!
118 les relacions: Abat Oliba, Acolliment a sagrat, Alarcos, Alfons el Cast, Almodis, Aragó, Arquebisbat de Barcelona, Artau I de Pallars Sobirà, Baixa edat mitjana, Barbastre, Barcelona, Batalla de Las Navas de Tolosa, Berenguer de Vilademuls, Berga, Bernat Tallaferro, Bovatge, Cardona, Catalunya, Catedral de Vic, Cervera, Clergat, Codi de Recesvint, Comtat d'Urgell, Comtat de Cerdanya, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, Corts Catalanes, Dret d'asil, Elna, Ermengol VIII d'Urgell, Feudalisme, Fondarella, Gausfred II de Rosselló, Girona, Guifré II de Cerdanya, Hispània, Imperi Carolingi, Laci, Lleida, Llenguadoc, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llombardia, Monedatge, Narbona, Niça, Normandia, Occitània, Olèrdola, Oleguer de Barcelona, ..., Osona, Pagès, Pallars, Pere el Catòlic, Pierre Bonnassie, Provença, Puigcerdà, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon de Caldes, Ramon Folc III de Cardona, Recesvint, Regalia, Regne d'Astúries, Regne de Lleó, Remences, Rosselló, Sagrera, Salses, Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Elna, Santa Seu, Sínodes de Toluges, Segle X, Septimània, Tarascó, Thomas N. Bisson, Toluges, Tortosa, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Usatges de Barcelona, Vic, Visigots, 1014, 1020, 1027, 1032, 1033, 1041, 1043, 1054, 1060, 1064, 1068, 1074, 1108, 1118, 1134, 1156, 1176, 1183, 1188, 1192, 1194, 1196, 1197, 1198, 1200, 1202, 1204, 1205, 1207, 1209, 1210, 1211, 1213, 1226, 22 de març. Ampliar l'índex (68 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Abat Oliba · Veure més »
Acolliment a sagrat
'''Acolliment a sagrat''', de Francisco Javier Amérigo y Aparici. 1892. (Museo del Prado, Madrid). L'acolliment a sagrat, conegut també amb el terme asil en sagrat (del grec σῦλος, silos, 'segur') era una llei medieval per la qual qualsevol perseguit per la justícia podia acollir-se a la protecció d'esglésies i monestirs.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Acolliment a sagrat · Veure més »
Alarcos
Alarcos és una zona arqueològica a la província de Ciudad Real a Castella-La Manxa Alarcos deu el seu nom a la fortalesa musulmana d'Al-Arak del districte de Qàlat Rabah, anomenada Santa María de Alarcos pels castellans.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Alarcos · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Alfons el Cast · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Almodis · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Aragó · Veure més »
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »
Artau I de Pallars Sobirà
Artau I de Pallars Sobirà (? - 1081) fou comte de Pallars Sobirà (1049-1081).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Artau I de Pallars Sobirà · Veure més »
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Baixa edat mitjana · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Barbastre · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Barcelona · Veure més »
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Batalla de Las Navas de Tolosa · Veure més »
Berenguer de Vilademuls
Berenguer de Vilademuls (Vilademuls s.XII – Montcada 1194) fou abat de Sant Feliu de Girona, arquebisbe de Tarragona, llegat apostòlic, i conseller de la cort d'Alfons el cast.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Berenguer de Vilademuls · Veure més »
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Berga · Veure més »
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Bernat Tallaferro · Veure més »
Bovatge
El bovatge era un impost que cobraven els reis normalment a l'inici del regnat.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Bovatge · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Cardona · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Catalunya · Veure més »
Catedral de Vic
La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte històric de la ciutat, és la seu de la diòcesi de Vic.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Catedral de Vic · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Cervera · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Clergat · Veure més »
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Codi de Recesvint · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Comtat del Rosselló · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Comtats catalans · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Corts Catalanes · Veure més »
Dret d'asil
El dret d'asil és la potestat que tenen els estats per a oferir protecció a determinades persones (nacionals d'altres estats), les vides dels quals, llibertats o drets fonamentals siguin objecte de persecució o violència, o es trobin amenaçats en el seu país d'origen o tercers països.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Dret d'asil · Veure més »
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Elna · Veure més »
Ermengol VIII d'Urgell
Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Ermengol VIII d'Urgell · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Feudalisme · Veure més »
Fondarella
Fondarella és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Fondarella · Veure més »
Gausfred II de Rosselló
Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Gausfred II de Rosselló · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Girona · Veure més »
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Guifré II de Cerdanya · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Hispània · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Imperi Carolingi · Veure més »
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Laci · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Lleida · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Llenguadoc · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Llombardia · Veure més »
Monedatge
El monedatge era un impost cobrat pel monarca, en principi per cada foc, a canvi de comprometre's a no alterar la qualitat de la moneda.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Monedatge · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Narbona · Veure més »
Niça
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Niça · Veure més »
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Normandia · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Occitània · Veure més »
Olèrdola
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Olèrdola · Veure més »
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Oleguer de Barcelona · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Osona · Veure més »
Pagès
''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Pagès · Veure més »
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Pallars · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Pere el Catòlic · Veure més »
Pierre Bonnassie
Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Pierre Bonnassie · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Provença · Veure més »
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Puigcerdà · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon de Caldes
Il·lustració del ''Liber feudorum maior'' que representa al rei Alfons II d'Aragó «el Cast» i al compilador d'aquesta obra, Ramon de Caldes Ramon de Caldes (? - 1199).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Ramon de Caldes · Veure més »
Ramon Folc III de Cardona
Ramon Folc III de Cardona fou vescomte de Cardona (1155-1176).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Ramon Folc III de Cardona · Veure més »
Recesvint
Recesvint, també anomenat Recceswinth, Recceswint, Reccaswinth o Recdeswinth, fou un rei visigot d'Hispània del 649 al 672.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Recesvint · Veure més »
Regalia
Una regalia és una prerrogativa reial medieval.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Regalia · Veure més »
Regne d'Astúries
El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Regne d'Astúries · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Regne de Lleó · Veure més »
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Remences · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Rosselló · Veure més »
Sagrera
La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori físic sagrat.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Sagrera · Veure més »
Salses
Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Salses · Veure més »
Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Elna
La catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Elna es troba a la ciutat d'Elna, en el municipi del mateix nom, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Elna · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Santa Seu · Veure més »
Sínodes de Toluges
Els sínodes de Toluges foren unes assemblees que tingueren lloc al a la població rossellonesa del mateix nom.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Sínodes de Toluges · Veure més »
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Segle X · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Septimània · Veure més »
Tarascó
Tarascó (en occità Tarascon; en francès Tarascon) és un municipi francès, al departament de Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Tarascó · Veure més »
Thomas N. Bisson
Thomas Noël Bisson (ciutat de Nova York, 1931) és un historiador estatunidenc.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Thomas N. Bisson · Veure més »
Toluges
Toluges (en francès Toulouges) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 8.544 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Toluges · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Tortosa · Veure més »
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), és una universitat situada a les ciutats de Vic, Manresa i Granollers.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Usatges de Barcelona · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Vic · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Pau i Treva de Déu і Visigots · Veure més »
1014
* '''Expedició normanda''' a Galícia.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1014 · Veure més »
1020
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1020 · Veure més »
1027
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1027 · Veure més »
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1032 · Veure més »
1033
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1033 · Veure més »
1041
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1041 · Veure més »
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1043 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1054 · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1060 · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1064 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1068 · Veure més »
1074
El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1074 · Veure més »
1108
;Països Catalans.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1108 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1118 · Veure més »
1134
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1134 · Veure més »
1156
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1156 · Veure més »
1176
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1176 · Veure més »
1183
El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1183 · Veure més »
1188
Països Catalans.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1188 · Veure més »
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1192 · Veure més »
1194
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1194 · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1196 · Veure més »
1197
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1197 · Veure més »
1198
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1198 · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1200 · Veure més »
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1202 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1204 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1205 · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1207 · Veure més »
1209
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1209 · Veure més »
1210
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1210 · Veure més »
1211
Sense descripció.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1211 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1213 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 1226 · Veure més »
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pau i Treva de Déu і 22 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Assamblea de Pau i Treva de Déu, Assemblees de Pau i Treva, La pau i treva de Déu, Pau de Déu, Pau i Treva, Pau i Treva de Deu, Pau i treva, Treva de Déu, Treva de déu.
