Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Assíria

Índex Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

227 les relacions: Abazu, Accad, Adadnirari I, Adadnirari II, Adadnirari III, Adadsalulu, Adamu, Adasi, Adiabene, Aixaridapal-Ekur, Aixurbelkala, Aixurbelnixeixu, Aixurdan I, Aixurdan II, Aixurdan III, Aixuretililani, Aixurnadinahhe I, Aixurnadinahhe II, Aixurnadinapli, Aixurnirari I, Aixurnirari II, Aixurnirari III, Aixurnirari IV, Aixurnirari V, Aixurrabi I, Aixurrabi II, Aixurreixixi I, Aixurreixixi II, Aixurrimnixeixu, Aixurubal·lit I, Aixurubal·lit II, Aixurxaduni, Akhlamu, Akiya, Alalakh, Aminu, Amorrites, Arameu, Arbela, Arikdenili, Arpad, Arrapha, Art assiri, Art mesopotàmic, Ashur, Asinum, Assarhaddon, Asshur, Assiriologia, Assiris, ..., Assur, Assuraplaidin, Assurbanipal, Assurdugul, Assurnasirpal I, Assurnasirpal II, Azarah, Azarià, Àrab sirià, Babilònia, Bandera d'Assíria, Bazaia, Bíblia, Belu, Belubani, Carquemix, Cassites, Ciaxares de Mèdia, Cimmeris, Damasc, Dècada del 620 aC, Didanu, Dur Xarrukin, Edom, Egipte, Eixnunna, Ekal·latum, Elam, Enlilkudurriusur, Enlilnasir I, Enlilnasir II, Enlilnirari, Eriba-Adad I, Eriba-Adad II, Erixum I, Erixum II, Erixum III, Escites, Eufrates, Fenícia, Filisteu, Gènesi, Gentilici, Giges, Gutis, Guzana, Hama, Hammurabi, Hanu, Harharu, Harran, Harsu, Hittites, Ikunum, Ila-kabkabu, Iluixuma, Imperi Hittita, Imsu, Ipqi-Ixtar, Iptar-Sin, Isana, Isauru, Israel, Ixme-Dagan I, Ixme-Dagan II, Jemdet Nasr, Karum, Kültepe, Kedah, Khabur, Khindanu, Kikkia, Kudmukhi, Lamassu, Laqi, Libaia, Llac Urmia, Lul·laia, Lullubi, Mandaru, Mar Càspia, Mardukaplaiddina, Mari (Mesopotàmia), Medes, Mesopotàmia, Mitanni, Mut-Aixkur, Mutakkilnusku, Nabonassar, Nabopolassar, Nabucodonosor I, Nabucodonosor II, Nairi, Naram-Sin, Nasir-Sin, Nínive, Nimrud, Ninurtaapal-Ekur, Ninurtatukulti-Aixur, Nuabu, Nurili, Nusaybin, Nuzi, País de la Mar, Província romana de Síria, Psamètic I, Puzur-Aixur I, Puzur-Aixur II, Puzur-Aixur III, Regió de Síria, Regne de Judà, Regne de Lídia, Relleu, Rimuix d'Assíria, Salmanassar I, Salmanassar II, Salmanassar III, Salmanassar IV, Salmanassar V, Samaria, Sargon d'Accad, Sargon I d'Assíria, Sargon II, Sausatatar, Sem (bíblic), Semíramis, Sennàquerib, Shattuara I, Shattuara II, Shuhi, Sidó, Sinnamir, Sinxarixkun, Sinxumulixir, Suhlamu, Sulili, Sumer, Sumeri, Suteus, Taharqa, Teglatfalassar I, Teglatfalassar II, Teglatfalassar III, Tell Hassuna, Tell Leilan, Tepe Gaura, Terqa, Til Barsip, Tir, Tudiya, Tukultininurta I, Tukultininurta II, Turukku, Tushum, Uixpia, Ur, Ur-Nammu, Urartu, Urkesh, Uruk, Utukhengal, Wasashatta, Washukanni, Xallimahhe, Xamxi-Adad I, Xamxi-Adad II, Xamxi-Adad III, Xamxi-Adad IV, Xamxi-Adad V, Xarma-Adad I, Xarma-Adad II, Xinamu, Xuninua, Yangi, Zamua, Zuabu, 23 de novembre. Ampliar l'índex (177 més) »

Abazu

Abazu (Accadià 𒀊𒀀𒍪, transliterat Ab-a-zu) fou un antic reis d'Assíria que apareix a la llista com el tretzè entre els "disset reis que vivien en tendes" segons les Cròniques Mesopotàmiques.

Nou!!: Assíria і Abazu · Veure més »

Accad

Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI)fou una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon, capital d'un imperi conegut amb el mateix nom.

Nou!!: Assíria і Accad · Veure més »

Adadnirari I

Adadnirari I fou rei d'Assíria vers 1300/1290 a 1270/1260 aC en un regnat de prop de 30 anys.

Nou!!: Assíria і Adadnirari I · Veure més »

Adadnirari II

Assíria a l'inici del regnat d'Adadnirari II Assíria al final del regnat d'Adadnirari II Adadnirari II fou rei d'Assíria del 912 al 891 aC.

Nou!!: Assíria і Adadnirari II · Veure més »

Adadnirari III

Adadnirari III fou rei d'Assíria, fill i successor de Shamshi-Adad V. Va regnar del 811 al 783 aC, i com que era menor d'edat va estar alguns anys sota regència de la seva mare, la reina vídua Sammuramat, el període de la qual varia segons les fonts però que hauria estat vers 811 a 805 aC.

Nou!!: Assíria і Adadnirari III · Veure més »

Adadsalulu

Adadsalulu fou un rei d'Assíria del confús període històric entre el 1730/1720 aC i el 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.

Nou!!: Assíria і Adadsalulu · Veure més »

Adamu

Adamu fou un primerenc rei assiri, i apareix com el segon entre els "disset reis que vivien en tendes de campanya" dins de les Cròniques de Mesopotàmia.

Nou!!: Assíria і Adamu · Veure més »

Adasi

Adasi fou un rei d'Assíria del confús període històric entre el 1730/1720 aC i el 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.

Nou!!: Assíria і Adasi · Veure més »

Adiabene

Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).

Nou!!: Assíria і Adiabene · Veure més »

Aixaridapal-Ekur

Aixaridapal-Ekur fou rei d'Assíria vers 1076-1074 aC.

Nou!!: Assíria і Aixaridapal-Ekur · Veure més »

Aixurbelkala

Ashurbelkala (també Assurbelkala "(el déu) Aššur és el senyor de totes les coses") fou rei d'Assíria de vers el 1074 aC al 1056 aC.

Nou!!: Assíria і Aixurbelkala · Veure més »

Aixurbelnixeixu

Aixurbelnixeixu fou rei d'Assíria.

Nou!!: Assíria і Aixurbelnixeixu · Veure més »

Aixurdan I

Aixurdan I (Aššurdān o Assurdan) fou rei d'Assíria de vers el 1179 al 1133 aC.

Nou!!: Assíria і Aixurdan I · Veure més »

Aixurdan II

Aixurdan II fou rei d'Assíria de vers el 935 aC al 912 aC amb un regnat de 23 anys.

Nou!!: Assíria і Aixurdan II · Veure més »

Aixurdan III

Aixurdan III o Assurdan III fou rei d'Assíria fill d'Adadnirari III i successor del seu germà Salmanassar IV.

Nou!!: Assíria і Aixurdan III · Veure més »

Aixuretililani

Aixuretililani o Aixur-etil-ilani (nom complet Aixur-etil-ili-ukinni) fou rei d'Assíria vers (630 aC - 627 aC).

Nou!!: Assíria і Aixuretililani · Veure més »

Aixurnadinahhe I

Aixurnadinahhe I fou rei d'Assíria.

Nou!!: Assíria і Aixurnadinahhe I · Veure més »

Aixurnadinahhe II

Aixurnadinahhe II (El deu Ashur ha tingut un germà, en llengua accadiana) fou rei d'Assíria, fill i successor Ashurrimnisheshu, que hauria regnat vers els primers anys del (vers 1400/1390 a 1390/1380 aC).

Nou!!: Assíria і Aixurnadinahhe II · Veure més »

Aixurnadinapli

Aixurnadinapli (El deu Aixur ha donat un fill) fou rei d'Assíria vers 1196-1193 aC.

Nou!!: Assíria і Aixurnadinapli · Veure més »

Aixurnirari I

Aixurnirari I (Aixur-Nirari I) fou rei d'Assíria vers 1545-1520 aC.

Nou!!: Assíria і Aixurnirari I · Veure més »

Aixurnirari II

Aixurnirari II fou rei d'Assíria.

Nou!!: Assíria і Aixurnirari II · Veure més »

Aixurnirari III

Aixurnirari III fou rei d'Assíria vers 1193 - 1187 aC.

Nou!!: Assíria і Aixurnirari III · Veure més »

Aixurnirari IV

Aixurnirari IV fou rei d'Assíria vers 1019-1013 aC amb un regnat d'uns 7 anys.

Nou!!: Assíria і Aixurnirari IV · Veure més »

Aixurnirari V

Aixurnirari o Assurnirari V fou rei d'Assíria del 755 al 745 aC.

Nou!!: Assíria і Aixurnirari V · Veure més »

Aixurrabi I

Aixurrabi I fou rei d'Assíria.

Nou!!: Assíria і Aixurrabi I · Veure més »

Aixurrabi II

Aixurrabi II fou un rei d'Assíria, un dels que més anys va governar, amb un regnat estimat en 41 anys entre 1013 i 972 aC.

Nou!!: Assíria і Aixurrabi II · Veure més »

Aixurreixixi I

Assíria durant el govern d'Ashurreshishi Aixurreixixi I (Ashurreshaisi I o Assur-Resa-Isil) fou rei d'Assíria de vers 1132 aC a 1116 aC.

Nou!!: Assíria і Aixurreixixi I · Veure més »

Aixurreixixi II

Aixurreixixi II fou rei d'Assíria vers 972 a 967 aC.

Nou!!: Assíria і Aixurreixixi II · Veure més »

Aixurrimnixeixu

Aixurrimnixeixu fou rei d'Assíria.

Nou!!: Assíria і Aixurrimnixeixu · Veure més »

Aixurubal·lit I

Aixurubal·lit I (El deu Aixur ha donat la vida) fou rei d'Assíria.

Nou!!: Assíria і Aixurubal·lit I · Veure més »

Aixurubal·lit II

Aixurubal·lit II (Aššur-uballiṭ II) fou el darrer rei d'Assíria del 612 al 609 aC regnant amb capital a Harran.

Nou!!: Assíria і Aixurubal·lit II · Veure més »

Aixurxaduni

Aixurxaduni fou un rei d'Assíria que va governar només durant un mes vers el 1475 o 1470 aC.

Nou!!: Assíria і Aixurxaduni · Veure més »

Akhlamu

Akhlamu (Ahlamu, literalment "Els companys") foren grups semites tribals establerts a l'alta Mesopotàmia, esmentats a partir del segle XIII aC com enemics dels assiris que van fer diverses campanyes contra aquestos i altres nòmades.

Nou!!: Assíria і Akhlamu · Veure més »

Akiya

Akiya fou rei d'Assur, segon successor de Sulili (que podria ser el seu avi) i successor de Kikkiya (possiblement el seu pare).

Nou!!: Assíria і Akiya · Veure més »

Alalakh

Alalakh (hittita: Alalaḫ) és el nom d'una antiga ciutat estat prop de la moderna Antakya, a la vall d'Amuq, a la província turca d'Hatay.

Nou!!: Assíria і Alalakh · Veure més »

Aminu

Aminu fou un suposat rei d'Assíria, segurament cap dels amorrites de la regió.

Nou!!: Assíria і Aminu · Veure més »

Amorrites

Els amorrites foren un gran grup ètnic probablement originat a Aràbia i emigrat a Síria i Mesopotàmia vers el 2500 aC.

Nou!!: Assíria і Amorrites · Veure més »

Arameu

Larameu (en arameu: ܐܪܡܝܐ, en hebreu: ארמית) és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Nou!!: Assíria і Arameu · Veure més »

Arbela

Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab, administrativament part del Kurdistan (Iraq).

Nou!!: Assíria і Arbela · Veure més »

Arikdenili

Arikdenili fou rei d'Assíria vers 1320/1310 a 1300/1290 aC.

Nou!!: Assíria і Arikdenili · Veure més »

Arpad

Arpad fou una antiga ciutat de Síria que existia al tercer mil·lenni, i correspon probablement a la moderna Tell Erfad.

Nou!!: Assíria і Arpad · Veure més »

Arrapha

Regnes Hurrites Mapa general vers 1770 aC Arrapha o Arrapkha fou una ciutat-estat i regne de la part oriental del Tigris esmentat cap al 1800 aC propera a la moderna ciutat de Kirkuk.

Nou!!: Assíria і Arrapha · Veure més »

Art assiri

L'Art assiri es va estendre en tres fases històriques: el període Paleoassiri o l'Imperi Antic (del 1950 aC fins al 1365 a. C.), incloent el període de submissió al poder babiloni, a l'Edat Mitjana o l'Imperi Mitjà (de 1365 aC a 932 aC) i el període Neoassiri o imperi nou (de 932 aC a 612 aC).

Nou!!: Assíria і Art assiri · Veure més »

Art mesopotàmic

Tauleta de comptabilitat de cap a 2040 aC. d'Ur. Estàtua sedent del príncep Gudea obra sumèria de diorita de Gudea, príncep de Lagash, de cap a 2.120 aC. Lart de Mesopotàmia s'origina des de l'edat de Bronze a les cultures de Sumer, Imperis Accadi Babiloni i Assiri.

Nou!!: Assíria і Art mesopotàmic · Veure més »

Ashur

*Assur, primera capital d'Assíria.

Nou!!: Assíria і Ashur · Veure més »

Asinum

Asinum fou rei d'Assíria vers el 1730 aC.

Nou!!: Assíria і Asinum · Veure més »

Assarhaddon

Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) fou rei d'Assíria vers 681-669 aC, fill de Senaquerib i la princesa Zakutu (o Naqīʾa) i pare d'Assurbanipal.

Nou!!: Assíria і Assarhaddon · Veure més »

Asshur

Segell cilíndric i la seva impressió, representant una escena mitològica: Asshur atacant un monstre és aclamat per una deessa. Segles IX-VIII aC Assur o Asshur és la divinitat tutelar de la ciutat d'Assur, i d'Assíria.

Nou!!: Assíria і Asshur · Veure més »

Assiriologia

Brau alat Dur-Sharrukin (actual Khorsabad), Museu del Louvre Lassiriologia (del grec Ἀσσυρίᾱ, 'Assíria', i -λογία, 'estudi') és l'estudi arqueològic, històric i lingüístic de l'antiga Mesopotàmia i les cultures relacionades que usaven l'escriptura cuneïforme.

Nou!!: Assíria і Assiriologia · Veure més »

Assiris

El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.

Nou!!: Assíria і Assiris · Veure més »

Assur

Assur fou l'antiga capital d'Assíria i la que va donar nom al seu poble.

Nou!!: Assíria і Assur · Veure més »

Assuraplaidin

Assuraplaidin fou un rei d'Assíria del confús període històric entre el 1730/1720 aC i el 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.

Nou!!: Assíria і Assuraplaidin · Veure més »

Assurbanipal

Assurbanipal o Ashurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Assur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.

Nou!!: Assíria і Assurbanipal · Veure més »

Assurdugul

Assurdugul (Ashur-Dugul) fou un rei d'Assíria del confús període històric que entre 1730/1720 aC i 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.

Nou!!: Assíria і Assurdugul · Veure més »

Assurnasirpal I

Assurnasirpal I o Ashurnasirpal I (Aššur-nâṣir-apli I, Aššur-nâṣir-pal I o Assur-nasir-pal I, que vol dir: " Assur protegeix al seu fill") fou rei d'Assíria vers 1050 a 1031 aC.

Nou!!: Assíria і Assurnasirpal I · Veure més »

Assurnasirpal II

Assíria sota Assurnasirpal II Assurnasirpal II (? - 859 aC) fou un rei d'Assíria que va regnar entre els anys 884 i 859 aC.

Nou!!: Assíria і Assurnasirpal II · Veure més »

Azarah

Azarah (Accadià: 𒀀𒍝𒊏𒄴, transliterat A-za-ra-aḫ) fou un antic rei d'Assíria que apareix a les llistes com el quinzè dels "disset reis que vivien en tendes" segons les Cròniques Mesopotàmiques, Va succeir a Belu i el va succeir Ushpia.

Nou!!: Assíria і Azarah · Veure més »

Azarià

Segons la Bíblia, Azarià o Ozies (en hebreu עזיה בן-אמציה Uziyah ben Amatzyah) va ser el desè rei de Judà.

Nou!!: Assíria і Azarià · Veure més »

Àrab sirià

El sirià o siri és un dels dialectes orientals de la llengua àrab, i és parlat principalment a Síria.

Nou!!: Assíria і Àrab sirià · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Assíria і Babilònia · Veure més »

Bandera d'Assíria

La bandera assíria fou establerta fou establerta en el 1974 en el sisè congrés de l'Assyrian Universal Alliance a Yonkers.

Nou!!: Assíria і Bandera d'Assíria · Veure més »

Bazaia

Bazaia (Bazaiju) fou un rei d'Assíria del període d'uns 250 anys (vers 1700-1545 aC) en el qual van regnar 14 sobirans (incloent un usurpador) dels quals no existeixen notícies, monuments o inscripcions, ni són esmentats en texts contemporanis o posteriors, i només es coneixen per les llistes reials.

Nou!!: Assíria і Bazaia · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Assíria і Bíblia · Veure més »

Belu

Belu (Accadià: 𒁁𒇻𒌑, transliterat Be-lu-ú) fou un antic rei d'Assíria que apareix a les llistes com el catorzè rei entre els "disset reis que vivien en tendes" segons les Cròniques Mosopotàniques.

Nou!!: Assíria і Belu · Veure més »

Belubani

Belubani fou rei d'Assíria fill i successor d'Adasi.

Nou!!: Assíria і Belubani · Veure més »

Carquemix

Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix (pot aparèixer també com a Karkemish, Karkemiš o Carchemish) fou una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.

Nou!!: Assíria і Carquemix · Veure més »

Cassites

Estela de període cassita Els cassites foren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.

Nou!!: Assíria і Cassites · Veure més »

Ciaxares de Mèdia

Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.

Nou!!: Assíria і Ciaxares de Mèdia · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris foren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tauric) fins al segle VII aC quan va envair l'Àsia Menor. Eren molts propers als escites ètnicament i arqueològicament idèntics. Segurament els escites van expulsar els cimmeris dels seus hàbitats originals i llavors van iniciar la invasió de l'Àsia Menor. Els cimmeris van donar el nom a Crimea. Els assiris els anomenen Ga-mir o Gi-mir-a-a (Gimirri), que voldria dir poble que va i ve. Els arqueòlegs els identifiquen amb la cultura de Novočerkass a les planes d'herba entre el Pruth i el Don, cultura que va florir entre el 900 i el 650 aC. Vers el final del segle VIII aC els cimmeris es van començar a desplaçar cap al Caucas, van passar per Còlquida i fins al riu Halys envaint l'Àsia Menor a l'oest d'aquest riu, i van atacar Urartu i Assíria. Abans del 675 aC van destruir el regne dels mushki (frigis) on regnava Mides IV. Mentre a la part occidental del regne sorgia el regne de Lídia, a les planes de Frígia es van establir el cimmeris. En els següents anys van atacar Urartu i Assíria. Van atacar també Lídia però foren rebutjats pel rei Giges. Un segon atac devastador es va produir vers el 644 en el que la capital Sardes fou saquejada. Encara durant uns anys van atacar el regne així com Urartu i Assíria, estenent-se cap a Paflagònia (on van ocupar Sinope i van destruir moltes colònies gregues de la costa nord de l'Euxí) però el progressiu assentament els va fer menys actius i progressivament els lidis van ocupar part del seu territori sota el rei Aliates II; en canvi Urartu va desaparèixer al començament del segle VI aC a mans d'una branca dels cimmeris i després es van aliar als medes. Foren aturats a les portes cilícies pel rei assiri Assurbanipal. Quasi al mateix temps que desapareixia Urartu els cimmeris també van desaparèixer de la historia. El romans van identificar als cimmeris amb els cimbres però això fou un error originat per la similitud dels noms. Categoria:Grups sàrmates.

Nou!!: Assíria і Cimmeris · Veure més »

Damasc

Damasc (en àrab دمشق, Dimaixq; en llatí Damascus; en grec Damaskos; en català medieval Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Assíria і Damasc · Veure més »

Dècada del 620 aC

Sense descripció.

Nou!!: Assíria і Dècada del 620 aC · Veure més »

Didanu

Didanu fou un rei d'Assíria, un dels 16 reis esmentats com que vivien en tendes i per tant eren nòmades, i era el cap d'una tribu semìtica.

Nou!!: Assíria і Didanu · Veure més »

Dur Xarrukin

Dibuix del palau Brau alt amb cap humà Dur Xarrukin (a vegades es presenta com a Dur Sharrukin o també Dur-Sharrukin) fou una ciutat d'Assíria, efímera capital entre 707 o 706 aC i 705 aC.

Nou!!: Assíria і Dur Xarrukin · Veure més »

Edom

Edom (hebreu אֱדוֹם) o Idumea (grec antic Ἰδουμαία, llatí Idūmaea) fou una regió de Judea, situada al sud d'Hebron i fins a la mar Morta a l'est.

Nou!!: Assíria і Edom · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Assíria і Egipte · Veure més »

Eixnunna

Eixunnuna i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Eixnunna o Eixunna (actualment Tell Asmar) fou una ciutat-estat de Mesopotàmia que arriba al seu màxim poder el segle XVIII aC formant llavors el regne de Warum.

Nou!!: Assíria і Eixnunna · Veure més »

Ekal·latum

Ekal·latum fou una ciutat-estat de Mesopotàmia que existia vers el 1850 aC al nord-oest del regne de Warum (Eshnunna).

Nou!!: Assíria і Ekal·latum · Veure més »

Elam

Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.

Nou!!: Assíria і Elam · Veure més »

Enlilkudurriusur

Enlilkudurriusur fou rei d'Assíria vers 1187-1182 aC.

Nou!!: Assíria і Enlilkudurriusur · Veure més »

Enlilnasir I

Enlil-nasir I fou un rei d'Assíria que va governar vers 1500-1490/1485 aC segons la cronologia mitjana.

Nou!!: Assíria і Enlilnasir I · Veure més »

Enlilnasir II

Enlilnasir II fou rei d'Assíria.

Nou!!: Assíria і Enlilnasir II · Veure més »

Enlilnirari

Enlilnirari fou rei d'Assíria, fill i successor d'Ashuruballit.

Nou!!: Assíria і Enlilnirari · Veure més »

Eriba-Adad I

Eriba-Adad I fou rei d'Assíria que va governar a la primera meitat del, vers 1390/1380 a 1370/1360 aC, durant uns 25 anys.

Nou!!: Assíria і Eriba-Adad I · Veure més »

Eriba-Adad II

Eriba-Adad II fou rei d'Assíria vers 1055 a 1054 aC.

Nou!!: Assíria і Eriba-Adad II · Veure més »

Erixum I

Erixum I (Ērišum) fou rei d'Assur (Assíria) vers 1906 a 1867 aC.

Nou!!: Assíria і Erixum I · Veure més »

Erixum II

Erixum II fou un rei d'Assíria que hauria estat enderrocat per Xamxi-Adad I vers 1808 aC.

Nou!!: Assíria і Erixum II · Veure més »

Erixum III

Erixum III fou un rei d'Assíria del període d'uns 250 anys (vers 1700-1545 aC) en el qual van regnar 14 sobirans (incloent un usurpador) dels quals no existeixen notícies, monuments o inscripcions, ni són esmentats en texts contemporanis o posteriors, i només es coneixen per les llistes reials.

Nou!!: Assíria і Erixum III · Veure més »

Escites

Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Assíria і Escites · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en àrab الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd Fırat; en persa فرات, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; en siríac, Frot o, Prât; en grec antic Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Assíria і Eufrates · Veure més »

Fenícia

'''Fenícia''' Fenícia (en llatí, Phoenice o Phoenicia; en grec, Phoinike) fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel mont Líban i sense límits gaire precisos al nord i al sud.

Nou!!: Assíria і Fenícia · Veure més »

Filisteu

Els filisteus (en hebreu: פלשתים felistim, en àrab: فلستيون falistiun) van ser un poble que va envair la costa meridional de Canaan al voltant de l'època de l'arribada de les tribus d'Israel.

Nou!!: Assíria і Filisteu · Veure més »

Gènesi

El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.

Nou!!: Assíria і Gènesi · Veure més »

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble...). Solen tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu.

Nou!!: Assíria і Gentilici · Veure més »

Giges

Giges (grec antic: Γύγη&#962), fill d'en Dàsquil, fou el primer rei de Lídia de la dinastia dels Mèrmnades, que va succeir-hi la dinastia dels Heraclides.

Nou!!: Assíria і Giges · Veure més »

Gutis

Els gutis o quteus foren un poble a l'est del Tigris, possibles avantpassats del kurds, que des del 2200 aC van participar en les lluites per dominar Accad, regne una part del qual varen arribar a ocupar, primer breument (2180 aC-2175 aC) i, més tard, per més temps (2159 aC-2116 aC).

Nou!!: Assíria і Gutis · Veure més »

Guzana

Guzana Guzana fou una ciutat aramea, capital del regne de Bit Bahiani.

Nou!!: Assíria і Guzana · Veure més »

Hama

Vista de la ciutat amb l'Orontes. Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (en àrab حماة, Ḥamā, literalment "fortalesa") és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.

Nou!!: Assíria і Hama · Veure més »

Hammurabi

estela que es conserva al museu del Louvre Hammurabi (en amorrita Ammurapi, el Pare que cura) va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, vers 1793 a 1750 aC segons la cronologia més acceptada.

Nou!!: Assíria і Hammurabi · Veure més »

Hanu

Hanu o Khanu fou un rei d'Assíria, un dels setze reis esmentats com que vivien en tendes i per tant eren nòmades en les Cròniques mesopotàmiques, i era el cap d'una tribu semítica.

Nou!!: Assíria і Hanu · Veure més »

Harharu

Harharu o Kharkharu fou un dels primers reis d'Assíria (el cinquè de la llista de reis) un dels setze esmentats com a cap tribal d'una tribu semítica nòmada "que vivia a la tenda".

Nou!!: Assíria і Harharu · Veure més »

Harran

Harran fou una antiga ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates a la vall del Balikh.

Nou!!: Assíria і Harran · Veure més »

Harsu

Harsu (accadià: 𒄯𒍮, transliterat Ḫar.Zum) fou un antic rei d'Assíria.

Nou!!: Assíria і Harsu · Veure més »

Hittites

Els hittites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Nou!!: Assíria і Hittites · Veure més »

Ikunum

Ikunum fou rei d'Assur, fill d'Ilushuma.

Nou!!: Assíria і Ikunum · Veure més »

Ila-kabkabu

Ila-kabkabu fou un cap amorrita que figura a les llistes de reis d'Assíria.

Nou!!: Assíria і Ila-kabkabu · Veure més »

Iluixuma

Iluixuma fou rei d'Assur (Assíria) segons la datació tradicional mitja vers 1945–1906 aC.

Nou!!: Assíria і Iluixuma · Veure més »

Imperi Hittita

Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hittita o Hitita fou l'estat dels hittites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.

Nou!!: Assíria і Imperi Hittita · Veure més »

Imsu

Imsu (Accadià: 𒅎𒍮, transliterat Im-ZUM) fou un antic rei d'Assíria, Apareix com el setè en la llista dels "disset reis que vivien en tendes" segons la Crònica Mesopotàmica.

Nou!!: Assíria і Imsu · Veure més »

Ipqi-Ixtar

Ibqi-Ixtar fou un rei d'Assíria del confós període històric que va de vers el 1730/1720 aC a 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.

Nou!!: Assíria і Ipqi-Ixtar · Veure més »

Iptar-Sin

Iptar-Sin (Entar-Sin) fou un rei d'Assíria del període d'uns 250 anys (vers 1700-1545 aC) en el qual van regnar 14 sobirans (incloent un usurpador) dels quals no existeixen notícies, monuments o inscripcions, ni són esmentats en texts contemporanis o posteriors, i només es coneixen per les llistes reials.

Nou!!: Assíria і Iptar-Sin · Veure més »

Isana

Isana fou una província d'Assíria de situació incerta.

Nou!!: Assíria і Isana · Veure més »

Isauru

Isauru foren un poble nòmada emigrat suposadament des d'Aràbia a partir del segle XIV aC, possiblement una branca dels pobles anomenats més tard arameus.

Nou!!: Assíria і Isauru · Veure més »

Israel

Israel (en hebreu: יִשְרָאֵל, Yisrael; en àrab:, Isrā'īl), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, Medinat Yisrael; en àrab: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, Dawlat Isrā'īl), és un Estat de l'Orient Mitjà, localitzat a la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Assíria і Israel · Veure més »

Ixme-Dagan I

Ixme-Dagan I (Išme-Dagan) fou rei d'Ekal·latum, fill gran de Xamxi-Adad I, que li va cedir el regne d'Ekal·latum (i al germà petit el de Mari) reservant-se per a si mateix la preeminència (vers 1782 aC).

Nou!!: Assíria і Ixme-Dagan I · Veure més »

Ixme-Dagan II

Ixme-Dagan II fou un rei d'Assíria del període d'uns 250 anys (vers 1700-1545 aC) en el qual van regnar 14 sobirans (incloent un usurpador) dels quals no existeixen notícies, monuments o inscripcions, ni són esmentats en texts contemporanis o posteriors, i només es coneixen per les llistes reials.

Nou!!: Assíria і Ixme-Dagan II · Veure més »

Jemdet Nasr

Períodes d'Uruk i Jemdet Nasr Figura trobada a Uruk del període Jemdet Nasr, proper al 3000 aC, avui al Louvre, París Jemdet Nasr és un lloc arqueològic de l'Iraq, a la governació de Babil, al nord-est de Babilònia i de Kish i a l'est de Kutha.

Nou!!: Assíria і Jemdet Nasr · Veure més »

Karum

Karum fou el nom genèric dels establiments comercials assiris a Àsia Menor.

Nou!!: Assíria і Karum · Veure més »

Kültepe

Kültepe és un poble de Turquia prop de la ciutat antiga de Kanesh, Kanes, Kaneš, Kanish, Kanis o Kaniš (en llengua hittita: Nesa o Neša, ocasionalment Anisa o Aniša), situat a la Província de Kayseri a la regió d'Anatòlia Central de Turquia a la conca del Kizil Irmak.

Nou!!: Assíria і Kültepe · Veure més »

Kedah

Kedah (Jawi:قدح, pop. 1,778,188) és un estat de Malàisia, localitzat al nord-oest de la Península de Malàisia.

Nou!!: Assíria і Kedah · Veure més »

Khabur

El Khabur (en  àrab نهر الخابور, nahr al-Ḫābūr, "riu al-Khabur"), també conegut com a Habor o Habur, és un riu de Síria, afluent del riu Eufrates, al qual desaigua a Karkisiyya, més avall de la ciutat de Deir ez-Zor.

Nou!!: Assíria і Khabur · Veure més »

Khindanu

Estats arameus a Mesopotàmia al segle IX aC Khindanu fou un estat arameu a la vora de l'Eufrates que tenia per capital la ciutat de Khindanu (la Kindani o Khindani esmentada en la inscripció assíria dels annals d'Assurnasirpal II).

Nou!!: Assíria і Khindanu · Veure més »

Kikkia

Kikkia fou rei d'Assur en època incerta però propera al 1900 aC.

Nou!!: Assíria і Kikkia · Veure més »

Kudmukhi

Kudmukhi, Kutmukhi o Kadmukhi (Kadmuhu) fou un estat tribal establert a la zona de la riba dreta del Tigris superior.

Nou!!: Assíria і Kudmukhi · Veure més »

Lamassu

Lamassu, Museu del Louvre (París). Lamassu, Museu de Pèrgam (Berlín). Un lamassu o shedu (en accadi: lamassu o šēdu) és una escultura que representa un cos de lleó o de bou alat amb cap humà que es col·locava a les entrades de les ciutats i a les portes dels palaus assiris com a signe de protecció.

Nou!!: Assíria і Lamassu · Veure més »

Laqi

Estats arameus a Mesopotàmia al segle IX aC Laqi (Laqu, Lakhi) fou un estat arameu a la vora de l'Eufrates que tenia per capital la ciutat de Laqi segurament a la riba dreta de l'Eufrates.

Nou!!: Assíria і Laqi · Veure més »

Libaia

Libaia o Libaiju fou un rei d'Assíria del període d'uns 250 anys (vers 1700-1545 aC) en el qual van regnar 14 sobirans (incloent un usurpador) dels quals no existeixen notícies, monuments o inscripcions, ni són esmentats en texts contemporanis o posteriors, i només es coneixen per les llistes reials.

Nou!!: Assíria і Libaia · Veure més »

Llac Urmia

Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.

Nou!!: Assíria і Llac Urmia · Veure més »

Lul·laia

Lul·laia (Lul·laiju) fou un rei d'Assíria, usurpador, que va regnar uns sis anys vers 1620-1615 aC.

Nou!!: Assíria і Lul·laia · Veure més »

Lullubi

Els lullubi o lulubi foren un grup de tribus que vivien al tercer mil·lenni aC.

Nou!!: Assíria і Lullubi · Veure més »

Mandaru

Mandaru (Accadià: 𒎙𒁕𒊒, transliterat Man-da-ru) fou un antic reis d'Assíria.

Nou!!: Assíria і Mandaru · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana (i mar Caspi) és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que forma part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Assíria і Mar Càspia · Veure més »

Mardukaplaiddina

Mardukaplaiddina fou rei de Babilònia, fill i successor vers el 1170 aC de Melishikhu.

Nou!!: Assíria і Mardukaplaiddina · Veure més »

Mari (Mesopotàmia)

Mari (en àrab: Mārī, مــاري, moderna Tell Hariri, en àrab: Tall al-Harīrī, تل الحريري) fou una antiga ciutat estat situada a l'Eufrates en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.

Nou!!: Assíria і Mari (Mesopotàmia) · Veure més »

Medes

El palau d'Apadana, detall de les escales del nord. Baixos-relleus del segle V mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera un arquer persa. Els medes (/miːdz/;; en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien a una zona coneguda amb el nom de Mèdia (nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia que parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells referien com a mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de les tribus d'aris des del final del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neo-Assiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbatana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kizil Irmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants llocs arqueològics (descoberts a l'oest d'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlavenels medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest d'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ectabana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat de Medes més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbatana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en llocs arqueològics perses com Persèpolis, a on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbatana, Rhagae i Aspadana,http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Assíria і Medes · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Assíria і Mesopotàmia · Veure més »

Mitanni

Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) fou un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC.

Nou!!: Assíria і Mitanni · Veure més »

Mut-Aixkur

Mut-Aixkur (Mutu-Aixkur, Mut-Askur o Mut-Aškur) fou rei d'Assíria, fill i successor d'Ixme-Dagan I segons la llista reial assíria.

Nou!!: Assíria і Mut-Aixkur · Veure més »

Mutakkilnusku

Mutakkilnusku fou rei d'Assíria de manera breu, vers el 1133 aC.

Nou!!: Assíria і Mutakkilnusku · Veure més »

Nabonassar

Nabonassar (que va regnar entre el 747 i el 734 aC.) va ser un rei babiloni.

Nou!!: Assíria і Nabonassar · Veure més »

Nabopolassar

Nabopolassar (en accadi Nabu-apla-us.ur o Nabu-apla-utsur) (658 aC - 605 aC) fou un rei caldeu de Babilònia, fundador de l'Imperi neobabilònic i artífex de la caiguda de l'Imperi Assiri.

Nou!!: Assíria і Nabopolassar · Veure més »

Nabucodonosor I

Nabucodonosor I - també escrit Nabuconodosor, Nabukudirriusur o Nabushadrezzar fou rei de Babilònia vers el 1125-1103 aC.

Nou!!: Assíria і Nabucodonosor I · Veure més »

Nabucodonosor II

Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.

Nou!!: Assíria і Nabucodonosor II · Veure més »

Nairi

Nairi fou un país situat entorn del llac Van que després forma el nucli del regne d'Urartu, i que cap al 1300 aC estava governat per molts petits reis o prínceps.

Nou!!: Assíria і Nairi · Veure més »

Naram-Sin

* Naram-Sin d'Accàdia, rei d'Accàdia vers 2190 – 2154 aC.

Nou!!: Assíria і Naram-Sin · Veure més »

Nasir-Sin

Nasir-Sin (o Nasirsin) fou un rei d'Assíria del confós període històric que va de vers el 1730/1720 aC a 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.

Nou!!: Assíria і Nasir-Sin · Veure més »

Nínive

Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive (/ nɪnɪvə /), Niniveh, Ninos o Ninive; Siri: ܢܝܼܢܘܹܐ era una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, al nord de l'actual Iraq.

Nou!!: Assíria і Nínive · Veure més »

Nimrud

Nimrud (coneguda com a Kalkhu pels assiris, i com a Calah o Kalakh en la Bíblia) fou una de les capitals d'Assíria, juntament amb Assur, Nínive i Dur Sharrukin.

Nou!!: Assíria і Nimrud · Veure més »

Ninurtaapal-Ekur

Ninurtaapal-Ekur fou rei d'Assíria vers 1182-1179 aC, al qual les llistes reials assenyales com a "fil d'Ila-Hadda, un descendent d'Eriba-Adad I", que estava al virregnat de Karduniaix.

Nou!!: Assíria і Ninurtaapal-Ekur · Veure més »

Ninurtatukulti-Aixur

Ninurtatukulti-Aixur fou rei d'Assíria que va governar de manera breu (s'ha d'entendre que menys d'un any vers 1133 aC).

Nou!!: Assíria і Ninurtatukulti-Aixur · Veure més »

Nuabu

Nuabu (Accadià: 𒉡𒀀𒁍, transliterat Nu-a-bu) fou un antic reis d'Assíria que apareix a les llistes com el dotzè rei entre els “disset reus que vivien en tendes" segons les Cròniques Mesopotàmiques.

Nou!!: Assíria і Nuabu · Veure més »

Nurili

Nurili (Nur-Ili) fou un rei d'Assíria que va governar vers 1485/1480 aC a 1475/1470 aC segons la cronologia mitjana.

Nou!!: Assíria і Nurili · Veure més »

Nusaybin

Nusaybin (siríac ܢܨܝܒܝܢ, Nṣibin, siríac modern ܨܘܒܐ, Ṣōbā, clàssica Mygdonios, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin, àrab Nasibin, armeni Mcbin o Nsepi o Nsepin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Assíria і Nusaybin · Veure més »

Nuzi

Localització de '''Nuzi''' a Mesopotàmia Nuzi, anteriorment anomenada Gashar, fou una ciutat que va constituir un enclavament comercial semita-acadià almenys des dels temps de Naramsin de Akkad.

Nou!!: Assíria і Nuzi · Veure més »

País de la Mar

El País de la Mar Pàg.

Nou!!: Assíria і País de la Mar · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Assíria і Província romana de Síria · Veure més »

Psamètic I

Psamètic I o Uahibra Psametiko (que va regnar entre el 664 i el 610 aC.) va ser el fundador i primer faraó Sais, com es coneix la dinastia XXVI d'Egipte, a començaments del denominat Període tardà d'Egipte.

Nou!!: Assíria і Psamètic I · Veure més »

Puzur-Aixur I

Puzur-Aixur fou rei d'Assur (Assíria) vers el 1975 aC.

Nou!!: Assíria і Puzur-Aixur I · Veure més »

Puzur-Aixur II

Puzur-Ashur II fou rei d'Assíria, fill i successor de Sargon I, generalment amb un regnat datat entre vers 1850 i 1830 aC però que podria ser una mica més antic (vers 1865 a 1857 aC).

Nou!!: Assíria і Puzur-Aixur II · Veure més »

Puzur-Aixur III

Puzur-Ashur III fou un rei d'Assíria que va governar vers 1520-1500 aC segons la cronologia mitjana.

Nou!!: Assíria і Puzur-Aixur III · Veure més »

Regió de Síria

Síria (en grec: Συρία, en llatí: Syría) fou el nom clàssic que es va donar a tota la regió del llevant incloent Fenícia, Síria pròpia i Palestina (anomenada generalment Celesíria, que vol dir 'Síria buida').

Nou!!: Assíria і Regió de Síria · Veure més »

Regne de Judà

El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) era un antic regne d'Orient pròxim, assentat a Palestina que va existir del segle X aC al VI aC.

Nou!!: Assíria і Regne de Judà · Veure més »

Regne de Lídia

Lídia (llatí Lydia, grec Λυδία), el país dels lidis, fou un regne hel·lenitzat de l'oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Assíria і Regne de Lídia · Veure més »

Relleu

Relleu és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa, tradicionalment anomenada Relleu de la Marina.

Nou!!: Assíria і Relleu · Veure més »

Rimuix d'Assíria

Rimuix o Rīmu, inscrit mri-mu-u fou rei d'Assíria vers 1740-1730 aC, potser vers el 1733 aC i per un curt espai de temps de mesos.

Nou!!: Assíria і Rimuix d'Assíria · Veure més »

Salmanassar I

Salmanassar I aboca la pols d'una ciutat conquerida en un temple assiri. Salmanassar I (Shulmanu-asharedu, El deu Shulmanu és preeminent") fou rei d'Assíria vers 1274/1265 a 1245/1235 aC.

Nou!!: Assíria і Salmanassar I · Veure més »

Salmanassar II

Salmanassar II (Shalmaneser II) fou rei d'Assíria vers 1031 a 1019 aC.

Nou!!: Assíria і Salmanassar II · Veure més »

Salmanassar III

Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.

Nou!!: Assíria і Salmanassar III · Veure més »

Salmanassar IV

Salmanassar IV fou rei d'Assíria del 783 al 773 aC, fill i successor d'Adadnirari III.

Nou!!: Assíria і Salmanassar IV · Veure més »

Salmanassar V

Salmanassar (millor: Salmanàssar) V (Shalmaneser V, accadià: Šulmanu-ašarid; hebreu: שַׁלְמַנְאֶסֶר, hebreu modern: Shalman'eser, tiberià: Šalmanʼéser; grec: Σαλμανάσαρ, Σαλαμανάσαρ, Σαλμανάσσαρ llatí: Salmanăsar) fou rei d'Assíria del 727 al 722 BC.

Nou!!: Assíria і Salmanassar V · Veure més »

Samaria

200x200px Samaria (en llatí Samaria, en grec Σαμαρεῖιτις, en hebreu שֹׁמְרוֹן Xomeron, en àrab سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samara o جبال نابلس, Jibal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia dAcrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord estava marcat per les muntanyes que des del mont Carmel anaven cap al sud-est.

Nou!!: Assíria і Samaria · Veure més »

Sargon d'Accad

Sargon d'Accad, anomenat Sargon el Gran, fou un rei semític fundador de la dinastia d'Accad i del primer imperi conegut.

Nou!!: Assíria і Sargon d'Accad · Veure més »

Sargon I d'Assíria

Sargon I fou rei d'Assíria (Assur) segons la cronologia mitjana vers la meitat del, però segons la llista d'oficials anuals (limnu) seria una mica anterior (1905 aC a 1865 aC).

Nou!!: Assíria і Sargon I d'Assíria · Veure més »

Sargon II

Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Nou (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.

Nou!!: Assíria і Sargon II · Veure més »

Sausatatar

Sausatatar (Saukshatr.

Nou!!: Assíria і Sausatatar · Veure més »

Sem (bíblic)

En el Gènesi, capítol desè i onzè, Sem (en hebreu שֵׁם בן-נוֹחַ Xēm ben Nōah i en àrab سام بن نوح Sām ibn Nūh) és el fill de Noè que va ser pare de.

Nou!!: Assíria і Sem (bíblic) · Veure més »

Semíramis

* Semíramis fou una deïtat assíria.

Nou!!: Assíria і Semíramis · Veure més »

Sennàquerib

Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.

Nou!!: Assíria і Sennàquerib · Veure més »

Shattuara I

Shattuara I fou rei de Mitanni vers el 1320 aC.

Nou!!: Assíria і Shattuara I · Veure més »

Shattuara II

Shattuara II fou rei de Mitanni vers el 1280 aC.

Nou!!: Assíria і Shattuara II · Veure més »

Shuhi

Estats arameus a Mesopotàmia al segle IX aC Shuhi (Suhi, Suhu, Sukhi, Shukhi) fou un estat arameu de l'Eufrates que tenia per capital la ciutat d'Anat o Hanat més avall de la desembocadura del Khabur (una segona capital fou Suru, una ciutat a l'Eufrates diferent de la Suru del Khabur).

Nou!!: Assíria і Shuhi · Veure més »

Sidó

Vista de la ciutat de Sidó Sidó, moderna Saïda en francès o en àrab صيدا, Ṣaydā (fenici צדן, Ṣydwn; grec: Σιδών; llatí: Sidon; hebreu צידון, Ṣīḏōn; turc: Sayda) és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.

Nou!!: Assíria і Sidó · Veure més »

Sinnamir

Sinnamir (o Sin-Namir) fou un rei d'Assíria del confós període històric que va de vers el 1730/1720 aC a 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.

Nou!!: Assíria і Sinnamir · Veure més »

Sinxarixkun

Sinxarixkun (Sin-xar-ixkun) fou rei de Babilònia (vers 627 i/o 626 aC) i d'Assíria (626 a 612 aC) que seria el rei Saràkos (Saracus) de l'historiador Berós.

Nou!!: Assíria і Sinxarixkun · Veure més »

Sinxumulixir

Sinxumulixir (o Sin-xumu-lixir) fou un general i usurpador del poder reial a Assíria el 626 aC.

Nou!!: Assíria і Sinxumulixir · Veure més »

Suhlamu

Suhlamu (Accadià: 𒆤𒆷𒀀𒈬, transliterat: Suḫ4-la-a-mu) fou un sobirà assiri del període antic assiri.

Nou!!: Assíria і Suhlamu · Veure més »

Sulili

Sulili o Sulilu fou rei d'Assíria el considerat fundador de la reialesa.

Nou!!: Assíria і Sulili · Veure més »

Sumer

Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) fou una regió al sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.

Nou!!: Assíria і Sumer · Veure més »

Sumeri

El sumeri (EME.GIR15 "llengua nadiua") va ésser parlat pels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.

Nou!!: Assíria і Sumeri · Veure més »

Suteus

Els suteus foren un grup nòmada semita que vivia en tendes al desert siri, prop de l'Eufrates des d'on van emigrar a diversos llocs.

Nou!!: Assíria і Suteus · Veure més »

Taharqa

Taharqa fou faraó d'Egipte (690-664 aC), possible fill de Piankhi i germà de Shebitku, al que va succeir vers el 690 aC.

Nou!!: Assíria і Taharqa · Veure més »

Teglatfalassar I

Assíria en temps de Teglatfalassar I Teglatfalassar I (Tiglath-Pileser, Tiglat-Pilesser, forma hebrea derivada de l'accadià: Tukultī-apil-Ešarra.

Nou!!: Assíria і Teglatfalassar I · Veure més »

Teglatfalassar II

Teglatfalassar II (Tiglath-Pileser II, accadià Tukultī-apil-Ešarra)) fou rei d'Assíria vers 967 a 935 aC. El seu regnat de 37 anys és un dels més llargs, sense arribar al petit grup de més de 40 anys, però tot i així les dades conegudes són molt reduïdes. Era fill d'Ashurreshishi II al que va succeir a la seva mort. Va morir el 935 aC i el va succeir el seu fill Ashurdan II.

Nou!!: Assíria і Teglatfalassar II · Veure més »

Teglatfalassar III

Teglatfalassar III Teglatfalassar III fou rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 al 727 aC.

Nou!!: Assíria і Teglatfalassar III · Veure més »

Tell Hassuna

Cultures calcolítiques d'Hassuna i Halaf. Hassuna o Tell Hassuna és un lloc arqueològic de Mesopotàmia a la governació de Nínive, a l'Iraq, a la riba oest del Tigris i al sud de Mossul a uns 35 km al sud-oest de Nínive.

Nou!!: Assíria і Tell Hassuna · Veure més »

Tell Leilan

Vista de Tell Leilan Situació Tell Leilan és un lloc arqueològic de Síria prop del riu Djarrah afluent del Khabur, a la governació d'al-Hasakah.

Nou!!: Assíria і Tell Leilan · Veure més »

Tepe Gaura

Tepe Gawra o Tepe Gaura és un lloc arqueològic de Mesopotàmia al nord-oest de l'Iraq prop de l'antiga Ninive a 3 km de Khorsabad i 25 km al nord-est de Mossul, a la governació de Ninive.

Nou!!: Assíria і Tepe Gaura · Veure més »

Terqa

Terqa vers el 1770 aC Terqa fou una ciutat-estat situada a uns 60 km al nord-oest de Mari, a l'Eufrates central, al lloc de la moderna Tell Ashara a Síria a 80 km de la frontera amb Iraq.

Nou!!: Assíria і Terqa · Veure més »

Til Barsip

Til Barsip (Tarbusibi) és una antiga ciutat de l'Eufrates que correspon probablement a la moderna Tell Ahmar o Tell a-Ahmar.

Nou!!: Assíria і Til Barsip · Veure més »

Tir

Tir és una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Nou!!: Assíria і Tir · Veure més »

Tudiya

Tudiya és el primer rei de les llistes reials assíries.

Nou!!: Assíria і Tudiya · Veure més »

Tukultininurta I

Tukultininurta I (antigament Tukultininib o Tukulti-Ninib quan el nom de la deïtat "Ninurta" fou transcrita com Ninib) fou rei d'Assíria vers 1235-1196 aC.

Nou!!: Assíria і Tukultininurta I · Veure més »

Tukultininurta II

Mapa Tukultininurta II fou rei d'Assíria del 890 aC al 884 aC.

Nou!!: Assíria і Tukultininurta II · Veure més »

Turukku

Turukku, turukkum o turuqueus fou una tribu del regne de Mari.

Nou!!: Assíria і Turukku · Veure més »

Tushum

Mapa La zona de l'alt Tigris en temps de Zimri-Lim de Mari Tushan o Tushum fou una ciutat-estat i regne que existia al a la zona del Tigris superior a uns 28 km a l'est-sud-est de la moderna Diyarbekir, i a similar distància de l'antiga Nihriya, capital del regne del mateix nom.

Nou!!: Assíria і Tushum · Veure més »

Uixpia

Uxipia fou un rei d'Assur que consta a la llista de reis assíria i és conegut a més per dues inscripcions de successors.

Nou!!: Assíria і Uixpia · Veure més »

Ur

Mari i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Ur fou una ciutat estat de Mesopotàmia.

Nou!!: Assíria і Ur · Veure més »

Ur-Nammu

Ur Ur-Nammu fou el fundador de la tercera dinastia d'Ur i va governar Ur del 2111 aC al 2110 aC i com a rei del 2110 aC al 2094 aC.

Nou!!: Assíria і Ur-Nammu · Veure més »

Urartu

Urartu fou un regne a la zona del llac Van a Armènia.

Nou!!: Assíria і Urartu · Veure més »

Urkesh

Regnes Hurrites Urkesh (Urkis o Urkiš o Urkish) fou un regne hurrita esmentat cap al 2500 aC-2000 aC a la regió del riu Khabur a Síria.

Nou!!: Assíria і Urkesh · Veure més »

Uruk

Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (cuneïforme: 𒌷 𒀔, URU Unug; sumèria: Unug; accadi: Uruk; arameu/hebreu: אֶרֶךְ Erech; grec antic: Ὀρχόη Orchoē, Ὠρύγεια Ōrugeia; àrab: وركاء, Warka ') va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est del llit actual del riu Eufrates, junt a l'antic canal sec del riu Eufrates, a uns 30 km a l'est de la moderna As-Samawa, al-Muthanna, l'Iraq.

Nou!!: Assíria і Uruk · Veure més »

Utukhengal

Utukhengal fou rei d'Uruk del 2116 aC al 2110 aC.

Nou!!: Assíria і Utukhengal · Veure més »

Wasashatta

Wasashatta fou rei de Mitanni, fill i successor de Shattuara I. Regnava vers el 1290 aC.

Nou!!: Assíria і Wasashatta · Veure més »

Washukanni

Washukanni o Waššukanni (també Washshukanni, Wassuganni, Vasukhani i altres variants) fou la capital del regne hurrita de Mitanni.

Nou!!: Assíria і Washukanni · Veure més »

Xallimahhe

Xallimahhe (Xalim-Ahum) fou rei d'Assur (Assíria), successor (i probablement fill) de Puzur-Ashur, vers 1940 aC.

Nou!!: Assíria і Xallimahhe · Veure més »

Xamxi-Adad I

Imperi de Shamshi-Adad I vers 1780 aC Xamxi-Adad I (Šamši-Adad) (final - principi) fou rei de l'Alta Mesopotàmia amb capital a Shubat-Enlil.

Nou!!: Assíria і Xamxi-Adad I · Veure més »

Xamxi-Adad II

Xamxi-Adad II fou un rei d'Assíria del període d'uns 250 anys (vers 1700-1545 aC) en el qual van regnar 14 sobirans (incloent un usurpador) dels quals no existeixen notícies, monuments o inscripcions, ni són esmentats en texts contemporanis o posteriors, i només es coneixen per les llistes reials.

Nou!!: Assíria і Xamxi-Adad II · Veure més »

Xamxi-Adad III

Xamxi-Adad III fou un rei d'Assíria del període d'uns 250 anys (vers 1700-1545 aC) en el qual van regnar 14 sobirans (incloent un usurpador) dels quals no existeixen notícies, monuments o inscripcions, ni són esmentats en texts contemporanis o posteriors, i només es coneixen per les llistes reials.

Nou!!: Assíria і Xamxi-Adad III · Veure més »

Xamxi-Adad IV

Xamxi-Adad IV fou rei d'Assíria de vers el 1054 al 1050 aC.

Nou!!: Assíria і Xamxi-Adad IV · Veure més »

Xamxi-Adad V

Xamxi-Adad V fou rei d'Assíria del 824 al 811 aC, tot i que no fou reconegut plenament fins al 822 aC.

Nou!!: Assíria і Xamxi-Adad V · Veure més »

Xarma-Adad I

Xarma-Adad I fou un rei d'Assíria del període d'uns 250 anys (vers 1700-1545 aC) en el qual van regnar 14 sobirans (incloent un usurpador) dels quals no existeixen notícies, monuments o inscripcions, ni són esmentats en texts contemporanis o posteriors, i només es coneixen per les llistes reials.

Nou!!: Assíria і Xarma-Adad I · Veure més »

Xarma-Adad II

Xarma-Adad II fou un rei d'Assíria del període d'uns 250 anys (vers 1700-1545 aC) en el qual van regnar 14 sobirans (incloent un usurpador) dels quals no existeixen notícies, monuments o inscripcions, ni són esmentats en texts contemporanis o posteriors, i només es coneixen per les llistes reials.

Nou!!: Assíria і Xarma-Adad II · Veure més »

Xinamu

Xinamu (pot aparèixer com a Shinamu) fou una ciutat a la qual el rei Salmanassar I esmenta que hi va fer una expedició.

Nou!!: Assíria і Xinamu · Veure més »

Xuninua

Xuninua (Xu-Ninua) fou un rei d'Assíria del període d'uns 250 anys (vers 1700-1545 aC) en el qual van regnar 14 sobirans (incloent un usurpador) dels quals no existeixen notícies, monuments o inscripcions, ni són esmentats en texts contemporanis o posteriors, i només es coneixen per les llistes reials.

Nou!!: Assíria і Xuninua · Veure més »

Yangi

Yangi fou un primerenc monarca del primer període d'Assíria (Azuhinum).

Nou!!: Assíria і Yangi · Veure més »

Zamua

Zamua fou un regne que existia al a la part oriental d'Assíria, al sud del llac Urmia i fins a les muntanyes de Lullubi vers la regió del Diyala superior.

Nou!!: Assíria і Zamua · Veure més »

Zuabu

Zuabu (Accadià: 𒍪𒀀𒁍, transliterat Zu-a-bu) fou un antic reis d'Assíria.

Nou!!: Assíria і Zuabu · Veure més »

23 de novembre

El 23 de novembre és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Assíria і 23 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Asíria, Imperi Assiri, Imperi assiri.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »