Accés més ràpid que el navegador!
74 les relacions: Agustí Duran i Sanpere, Ajuntament de Barcelona, Apel·les Mestres i Oñós, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona, Arxivística, Barcelona, Bibliografia, Biblioteca especialitzada, Biblioteca Massana, Casa de l'Ardiaca, Casa de la Ciutat (Barcelona), Col·lecció de premsa clandestina i d'exili antifranquista de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Col·leccions de guies urbanes de Barcelona, Commentaria super Usaticis Barchinone, Consolat de Mar, Convent de Santa Caterina (Barcelona), Diari Catalá, Diario de Barcelona, Diputació, El Noticiero Universal, El Poble Català, Esteve Gilabert Bruniquer i Riera, Fons documental, Fons oral Dones del 36, Fons Ronald Fraser d'història oral, Fons Serra i Pagès, Francesc Carreras i Candi, Franquisme, Generalitat de Catalunya, Goigs, Guerra Civil espanyola, Hemeroteca, Història de Barcelona, Ildefons Cerdà i Sunyer, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume el Conqueridor, Joan Josep d'Àustria, Joaquim Romaguera i Ramió, Jocs Florals, Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, Josep Maria López-Picó, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, La Flaca, La Humanitat, La Publicitat, La Rambla, La Renaixensa, ..., La Veu de Catalunya, Llegat Toda, Llibre Verd de Barcelona, Llibres de privilegis, Lo Pare Arcàngel, Mancomunitat de Catalunya, Miquel Garriga i Roca, Narcís Oller i de Moragas, Neus Català i Pallejà, Paleografia, Patrimoni documental, Pèl & Ploma, Pepe Beúnza, Pere Falqués i Urpí, Pergamins municipals de Barcelona, Plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca, Privilegi, Quatre Gats, Revolució Liberal, Ricard Opisso i Sala, Salvador Sanpere i Miquel, Segona Guerra Mundial, Taula de canvi, Tomasa Cuevas Gutiérrez. Ampliar l'índex (24 més) »
Agustí Duran i Sanpere
Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) va ser un historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg català.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Agustí Duran i Sanpere · Veure més »
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Apel·les Mestres i Oñós
Caricatura d''''Apel·les Mestres''' Popular il·lustració d'Apel·les MestresMonument a Apel·les Mestres al parc de la Font del RacóApeles Mestres (Barcelona, 28 d'octubre de 1854, –o 29– - 19 de juliol de 1936), també anomenat Apel·les Mestres segons la grafia fabriana, malgrat que ell s'ofenia profundament quan algú li corregia el nom, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Apel·les Mestres i Oñós · Veure més »
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
LArxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) és un òrgan dedicat a la recollida, conservació, organització i difusió dels fons i col·leccions fotogràfiques d'interès per a la història de la ciutat i per a la història de la fotografia.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Arxiu Fotogràfic de Barcelona · Veure més »
Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
L'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB), abans Arxiu Municipal Administratiu (AMA), és responsable de l'ingrés, la custòdia, el tractament i la difusió de la documentació produïda i rebuda per l'Ajuntament de Barcelona i altres fons documentals institucionals des del primer terç del fins a l'actualitat.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona · Veure més »
Arxiu Municipal de Barcelona
L'Arxiu Municipal de Barcelona s'ocupa de la gestió i l'organització del patrimoni documental cerats per l'Ajuntament de Barcelona i els seus organismes autònoms, a més d'aquells fons i col·leccions que els ciutadans dipositen per a la seva conservació.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Arxiu Municipal de Barcelona · Veure més »
Arxivística
L'arxivística és la ciència dels arxius que té per objecte l'estudi de la conservació i organització dels documents per facilitar la consulta administrativa i històrica.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Arxivística · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Barcelona · Veure més »
Bibliografia
Bibliografies a la Biblioteca Universitària de Graz La bibliografia (del grec bibliographia, literalment "escriptura de llibres") es pot referir a una disciplina o una llista ordenada de manera alfabètica o lògica dels llibres o altres documents sobre una matèria, d'un autor, d'una població o territori, o per altres criteris; o, fins i tot, a la tècnica de redacció dels repertoris bibliogràfics.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Bibliografia · Veure més »
Biblioteca especialitzada
Biblioteca especialitzada és una biblioteca formada per obres d'una determinada disciplina o branca del coneixement, que forma part de l'estructura d'una entitat, administració o organització i cerca satisfer les necessitats informatives del seu personal, per tal que aquest pugui assolir els seus objectius.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Biblioteca especialitzada · Veure més »
Biblioteca Massana
La Biblioteca Massana, és una col·lecció de llibres llegada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona per Agustí Massana i Pujol (1855-1921).
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Biblioteca Massana · Veure més »
Casa de l'Ardiaca
La casa de l'Ardiaca o ca l'Ardiaca, es troba al carrer de Santa Llúcia, 1, de Barcelona, a tocar de la catedral de Santa Eulàlia i està catalogada com a bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Casa de l'Ardiaca · Veure més »
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »
Col·lecció de premsa clandestina i d'exili antifranquista de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
La col·lecció de premsa clandestina de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona està formada per més d'un miler de títols que es van publicar durant la dictadura franquista i fins a la legalització dels partits polítics (1939-1977), i també per publicacions impreses a l'exili per part de refugiats de guerra i per les diferents agrupacions que es van reconstituir a l'exterior.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Col·lecció de premsa clandestina i d'exili antifranquista de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona · Veure més »
Col·leccions de guies urbanes de Barcelona
La Col·lecció de Guies Urbanes de Barcelona de la Biblioteca de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona és un recull de monografies amb denominacions tals com: manuals, calendaris, guies, itineraris, etc.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Col·leccions de guies urbanes de Barcelona · Veure més »
Commentaria super Usaticis Barchinone
Consellers de Barcelona Commentaria super Usaticis Barchinone és una obra del jurista català Jaume Marquilles sobre els Usatges de Barcelona.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Commentaria super Usaticis Barchinone · Veure més »
Consolat de Mar
Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Consolat de Mar · Veure més »
Convent de Santa Caterina (Barcelona)
El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Convent de Santa Caterina (Barcelona) · Veure més »
Diari Catalá
Diari Català, fundat per Valentí Almirall i Llozer el 1879, va ser el primer diari escrit íntegrament en català.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Diari Catalá · Veure més »
Diario de Barcelona
El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Diario de Barcelona · Veure més »
Diputació
Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Diputació · Veure més »
El Noticiero Universal
El Noticiero Universal va ser un diari en castellà, editat a Barcelona des del 15 d'abril de 1888 fins a l'octubre del 1985.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і El Noticiero Universal · Veure més »
El Poble Català
Un dels exemplars de la col·lecció de llibres que crearen: Biblioteca de El Poble Català. En aquest cas ''Nàufrags'' de Prudenci Bertrana de l'any 1907 El Poble Català (1904-1918) fou primer un setmanari i després un diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, que va néixer a Barcelona, com a continuació del setmanari del mateix nom, dirigit per Joan Ventosa i Calvell.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і El Poble Català · Veure més »
Esteve Gilabert Bruniquer i Riera
Esteve Gilabert Bruniquer i Riera (Granollers, 29 de juliol de 1561 - Barcelona, 1641) va ser un cronista, funcionari municipal i diplomàtic català.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Esteve Gilabert Bruniquer i Riera · Veure més »
Fons documental
En arxivística, un fons, també anomenat fons d'arxiu o fons documental, és un terme que designa el conjunt orgànic de documents, independentment de la seva data, de qualsevol tipologia, forma o suport, produït orgànicament, generat, reunit, acumulat, usat o rebut de manera natural per una persona particular, família o organisme a partir de l'exercici de les seves activitats.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Fons documental · Veure més »
Fons oral Dones del 36
El fons oral Dones del 36 de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) és una col·lecció de nou biografies orals de dones que van viure durant la Segona República i la Guerra civil espanyola.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Fons oral Dones del 36 · Veure més »
Fons Ronald Fraser d'història oral
El fons de l'historiador anglès Ronald Fraser, que pertany a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, és un recull de tres-cents testimonis reunits entre els anys 1973 i 1975 sobre la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Fons Ronald Fraser d'història oral · Veure més »
Fons Serra i Pagès
Rossend Serra i Pagès A la mort de l'insigne folklorista Rossend Serra i Pagès, el seu arxiu privat i la seva biblioteca van ser donats a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), on avui dia es conserven.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Fons Serra i Pagès · Veure més »
Francesc Carreras i Candi
va ser un historiador, geògraf i polític català, a més de conrear moltes altres disciplines com la filatèlia o l'excursionisme científic.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Francesc Carreras i Candi · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Franquisme · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Goigs
'''Goigs''' de Sant Pere Màrtir (1917) Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Goigs · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Hemeroteca
Hemeroteca (del grec heméra, que significa "dia", i théke, que significa "dipósit o "capsa"), és un edifici, sala, o pàgina web on es guarden, ordenen, conserven i classifiquen diaris, revistes i altres publicacions periòdiques de premsa escrita, arxivats per a la consulta.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Hemeroteca · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »
Ildefons Cerdà i Sunyer
Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer · Veure més »
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Joan Josep d'Àustria · Veure més »
Joaquim Romaguera i Ramió
Joaquim Romaguera i Ramió (Barcelona, 13 de gener de 1941 - Barcelona, 6 de setembre de 2006) fou un historiador i amant del cinema.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Joaquim Romaguera i Ramió · Veure més »
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Jocs Florals · Veure més »
Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Veure més »
Josep Maria López-Picó
Josep Maria López-Picó (Barcelona, 14 d'octubre de 1886 - Barcelona, 18 de maig de 1959) fou un poeta i editor català.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Josep Maria López-Picó · Veure més »
L'Esquella de la Torratxa
L'Esquella de la Torratxa va ser un setmanari satíric, republicà i anticlerical fundat a Barcelona el 5 de maig de 1872 pel llibreter Innocenci López i Bernagossi, editor d'altres revistes satíriques com La Campana de Gràcia.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і L'Esquella de la Torratxa · Veure més »
La Campana de Gràcia
La Campana de Gràcia fou un setmanari satíric, republicà i anticlerical.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і La Campana de Gràcia · Veure més »
La Flaca
La Flaca: revista liberal y anticarlista o simplement La Flaca, va ser una revista principalment de caràcter satíric, d'una tendència política republicana i federal.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і La Flaca · Veure més »
La Humanitat
La Humanitat va ser un diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de L'Opinió.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і La Humanitat · Veure més »
La Publicitat
La Publicitat va ser un diari originàriament en castellà, però posteriorment en català, editat entre 1878 i 1922 sota el nom La Publicidad i entre 1922 i 1939 sota el nom La Publicitat.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і La Publicitat · Veure més »
La Rambla
La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і La Rambla · Veure més »
La Renaixensa
La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і La Renaixensa · Veure més »
La Veu de Catalunya
La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і La Veu de Catalunya · Veure més »
Llegat Toda
El Llegat Toda és un conjunt de documents, llibres, gravats donats a diferents institucions culturals per Eduard Toda i Güell (1855-1941) La bibliofília i inquietuds culturals d'Eduard Toda el portaren, al llarg de la seva vida, a adquirir importants col·leccions bibliogràfiques.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Llegat Toda · Veure més »
Llibre Verd de Barcelona
El Llibre Verd de Barcelona és un dels llibres de privilegis de Barcelona més important de la ciutat, tant pel seu valor historicojurídic com artístic.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Llibre Verd de Barcelona · Veure més »
Llibres de privilegis
Llibre Verd de Barcelona. Arxiu Històric de la Ciutat de BarcelonaEls llibres de Privilegis són llibres realitzats des d'època antiga per monarquies, institucions eclesiàstiques i les corporacions públiques, les quals van tenir el costum de copiar en un llibre tots els documents que expedien (registres) o que rebien (cartularis), especialment aquells documents que eren garantia d'un privilegi, d'una propietat, d'un dret o d'una jurisdicció.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Llibres de privilegis · Veure més »
Lo Pare Arcàngel
Lo Pare Arcàngel va ser el primer periòdic publicat íntegrament en català.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Lo Pare Arcàngel · Veure més »
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »
Miquel Garriga i Roca
Façana de l'ajuntament de Mataró, obra de Miquel Garriga i Roca de l'any 1867 Miquel Garriga i Roca (Alella, 14 de gener de 1808 - Barcelona, 14 d'octubre de 1888) fou un arquitecte i urbanista.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Miquel Garriga i Roca · Veure més »
Narcís Oller i de Moragas
Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Narcís Oller i de Moragas · Veure més »
Neus Català i Pallejà
Neus Català i Pallejà (els Guiamets, 6 d'octubre de 1915 - 13 d'abril de 2019) va ser una militant comunista i activista antifeixista catalana, membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Neus Català i Pallejà · Veure més »
Paleografia
La paleografia (del grec "escriptura antiga") és una ciència auxiliar de la història que estudia les escriptures (història de l'escriptura) i, en concret, l'origen i l'evolució de les formes dels signes gràfics, de cara a poder interpretar bé els documents escrits.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Paleografia · Veure més »
Patrimoni documental
El patrimoni documental és un dels testimonis essencials de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col·lectivitat.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Patrimoni documental · Veure més »
Pèl & Ploma
Pèl & Ploma va ser una revista artística i literària que va editar 100 números del 3 de juny de 1899 al desembre de 1903.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Pèl & Ploma · Veure més »
Pepe Beúnza
Pepe Beúnza (Beas de Segura, Jaén, 1947) és considerat el primer objector de consciència al servei militar a l'estat espanyol de caràcter polític (és a dir, reivindicatiu d'un canvi social), i no solament religiós (tot i que ell es declarà catòlic), com havien dut a terme els testimonis de Jehovà abans d'ell.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Pepe Beúnza · Veure més »
Pere Falqués i Urpí
Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916) fou un arquitecte modernista català.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Pere Falqués i Urpí · Veure més »
Pergamins municipals de Barcelona
Pergamins municipals. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Any 1326 La sèrie documental dita Pergamins municipals de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona s'anomena així per distingir-la d'altres sèries també en pergamí de l'Arxiu Històric però que tenen una filiació diferent, com els Pergamins patrimonials o els Pergamins gremials, provinents, respectivament, d'arxius aliens a la institució municipal (arxius privats i familiars) i de corporacions professionals o d'associacions assistencials vinculades a un ofici menestral.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Pergamins municipals de Barcelona · Veure més »
Plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca
El plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca, més conegut pels especialistes com a quarterons Garriga i Roca, és un conjunt variat de plànols (quarterons) elaborats per l'arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca entre els anys 1859 i 1862, que conjuntament cobreixen tota la ciutat del moment, amb una qualitat cartogràfica i una riquesa de detall extraordinàries.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca · Veure més »
Privilegi
''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Privilegi · Veure més »
Quatre Gats
Quatre Gats va ser un setmanari artístic i literari català; en van aparèixer quinze números, des de la segona setmana de febrer fins al 25 de maig del 1899.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Quatre Gats · Veure més »
Revolució Liberal
Una Revolució Liberal és un tipus de revolució duta a terme, majoritàriament per la classe social de la burgesia i que aspira a esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Revolució Liberal · Veure més »
Ricard Opisso i Sala
fou un dibuixant i caricaturista català considerat com un dels millors cronistes gràfics de la societat barcelonina del seu temps.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Ricard Opisso i Sala · Veure més »
Salvador Sanpere i Miquel
Salvador Sanpere i Miquel (Barcelona, Catalunya, 1840 - 26 de setembre del 1915) fou un historiador, crític, publicista i polític català.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Salvador Sanpere i Miquel · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Taula de canvi
La taula de canvi o simplement taula era una institució econòmica pròpia de l'edat mitjana que facilitava la mobilitat de capitals en un context històric en què van augmentar del viatges i el comerç internacional.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Taula de canvi · Veure més »
Tomasa Cuevas Gutiérrez
Tomasa Cuevas Gutiérrez (Brihuega, província de Guadalajara, 7 de març de 1917- Barcelona, 25 d'abril de 2007) fou una militant comunista espanyola; recollí el testimoni de les dones que havien passat per les presons franquistes, reivindicant-ne la memòria.
Nou!!: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona і Tomasa Cuevas Gutiérrez · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arxiu Històric de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat, Arxiu històric de la ciutat de Barcelona.
