Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Illes Balears

Índex Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

281 les relacions: Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Alcúdia, Alemany, Alfons el Franc, Anglès, Antiga Grècia, Antiguitat clàssica, Antoni Maria Alcover i Sureda, Arròs, Arxipèlag, Ase balear, Atacs musulmans a les Illes Balears, Aviram, Àfrica, Baal, Baixa edat mitjana, Balears (província romana), Bandera de les Illes Balears, Bandera de Mallorca, Batalla de Llucmajor, Berenguer de Palou II, Biblioteca històrica, Ca de bestiar, Ca de bou, Ca de conills, Ca eivissenc, Ca mè, Ca rater, Cabra mallorquina, Cabra pitiüsa, Cabrera, Califat de Còrdova, Calvià, Camí d'en Kane, Cap de Formentor, Cap de govern, Capital, Carlemany, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carst, Castella, Català, Català balear, Catalunya Vella, Cavall, Cavall mallorquí, Cavall menorquí, Cens, Ciutat, ..., Colobra escurçonera, Colom borino, Colom d'escampadissa, Colom de Casta Grossa, Colom de pinta, Colom gavatxut mallorquí, Colom nas de xot, Comarques de Mallorca, Comtat de Cerdanya, Comtat del Rosselló, Comunitat autònoma, Conca occidental de la mar Mediterrània, Congrés dels Diputats, Conill pagès d'Eivissa, Conquesta de Mallorca, Consell de Formentera, Consell insular, Consell Insular d'Eivissa, Consell Insular de Mallorca, Consell Insular de Menorca, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Corts Generals, Decrets de Nova Planta, Diada de les Illes Balears, Diodor de Sicília, Dragonera, Edat del ferro, Eivissa, Eivissa (municipi), Eivissencs, El Toro (Menorca), Embotit, Emirat de Qúrtuba, Empordà, Endemisme, Es Malgrat, Es Pantaleu, Es Vedrà, Escrutini proporcional plurinominal, Espanya, Estatut d'autonomia, Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007, Estrabó, Expedició normanda de 859, Faralló d'Albarca, Felip VI de França, Fenicis, Fenotip, Ferreret (amfibi), Fona, Foner balear, Foradada, Formatge, Formentera, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Frédéric Chopin, Galeta, Gall dindi de Menorca, Gallina eivissenca, Gallina mallorquina, Gallina menorquina, Garrofer, Gastronomia d'Eivissa i Formentera, Gastronomia de les Illes Balears, Gastronomia de Mallorca, Gastronomia de Menorca, Gastronomia dels Països Catalans, Gastronomia mediterrània, Gòtic català, Gener, Genotip, George Sand, Germania de Mallorca, Gimnèsies, Gos, Govern de les Illes Balears, Gran i General Consell, Grec antic, Guerra de Successió Espanyola, Hypnomys morpheus, Illa, Illa d'en Colom, Illa de Formentor, Illa de l'Aire, Illa de la Porrassa, Illa de la Quarantena, Illa de la Torre, Illa dels Conills, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Illetes, Illot, Illot des Porros, Imperi Carolingi a les Illes Balears, Imperi Romà d'Orient, Indiot mallorquí, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Invertebrats, Jaleo, Jardí de les Hespèrides, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Jueus mallorquins, Justinià I, Khair ed-Din Barba-rossa, Lacèrtids, Licòfron, Llegum, Llengua fenícia, Llista d'illots de les Balears i les Pitiüses, Llista de municipis de les Illes Balears, Llista de races autòctones de les Illes Balears, Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, Maó, Magaluf, Mallorca, Mamífers, Mar Mediterrània, Marta (espècie), Menorca, Menorquins, Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics, Myotragus, Na Rodona, Nacionalitat històrica, Ocells, Orogènesi, Ovella blanca mallorquina, Ovella d'Artà, Ovella eivissenca, Ovella menorquina, Ovella roja mallorquina, Ovidi, País Valencià, Països Catalans, Palau dels Reis de Mallorca, Palau Reial de l'Almudaina, Palma, Parlament de les Illes Balears, Part Forana, Púnics, Pedra calcària, Peixos, Període posttalaiòtic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pigarg cuablanc, Pitiüses, Plini el Vell, Plistocè, Poder executiu, Poder legislatiu, Pol·lèntia, Pollença, Porc, Porc negre mallorquí, President del Govern de les Illes Balears, Producte interior brut, Província, Províncies d'Espanya, Puig de Randa, Puig Major, Quaternari, Quint Cecili Metel Baleàric, Raça, Ratpenats, Rèptils, Regne de Mallorca, Rei d'Espanya, Relicte, República Romana, Roma, S'Espalmador, S'Espardell, Sa Talaiassa, Sant Elm, Sant Francesc de Formentera, Saqueig de Maó, Sargantana de les Pitiüses, Sargantana gimnèsica, Síndic de greuges, Síndic de Greuges de les Illes Balears, Segona Guerra Púnica, Senat d'Espanya, Senglar, Senyoria de Montpeller, Serp blanca, Serra de Tramuntana, Sineu, Sistema Mediterrani Català, Substitució lingüística, Tagomago, Taifa, Talaia Freda, Talaiot, Terciari, Titus Livi, Topònims balears preromans, Tortuga d'estany, Tortuga mediterrània, Tractat d'Amiens, Tractat d'Utrecht, Turisme, Turisme a les Illes Balears, Vaca mallorquina, Vaca menorquina, València, Valldemossa, Vàndals, Virgili, Voltor negre, Xuetes, 1 de març, 1229, 1230, 1235, 1276, 1287, 1349, 1521, 1558, 1706, 1715, 1716, 1833, 1983, 2011, 30 d'abril, 31 de desembre, 8 d'agost. Ampliar l'índex (231 més) »

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.

Nou!!: Illes Balears і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam · Veure més »

Alcúdia

Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Nou!!: Illes Balears і Alcúdia · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Illes Balears і Alemany · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Illes Balears і Alfons el Franc · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Illes Balears і Anglès · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Illes Balears і Antiga Grècia · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Illes Balears і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Nou!!: Illes Balears і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: Illes Balears і Arròs · Veure més »

Arxipèlag

Un arxipèlag o arxipèleg és un conjunt d'illes sovint amb característiques geogràfiques o geomorfològiques similars, per exemple l'origen volcànic, un conjunt d'atols...

Nou!!: Illes Balears і Arxipèlag · Veure més »

Ase balear

Ase mallorquí L'ase balear (o ase mallorquí fins al 2006) és la raça d'ase pròpia de les Illes Balears.

Nou!!: Illes Balears і Ase balear · Veure més »

Atacs musulmans a les Illes Balears

Al llarg dels segles  i hi hagué diversos atacs musulmans a les Illes Balears, sense que, fins a l'any 903, arribassin a suposar l'ocupació efectiva del territori, tot i que la documentació existent permet deduir que hi hagué relacions de submissió, segurament concretada amb tributs, i actes de resistència a aquesta dependència.

Nou!!: Illes Balears і Atacs musulmans a les Illes Balears · Veure més »

Aviram

Aviram és el terme que en ramaderia designa tota la volateria mantinguda en un corral, com ara gallines, guatlles, oques, ànecs o estruços.

Nou!!: Illes Balears і Aviram · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Illes Balears і Àfrica · Veure més »

Baal

Baal d'Ugarit, Museu del Louvre Baal és un nom semític que significa ‘senyor’ i que s'ha aplicat a diversos déus i, posteriorment, a dimonis.

Nou!!: Illes Balears і Baal · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles  a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Nou!!: Illes Balears і Baixa edat mitjana · Veure més »

Balears (província romana)

Divisió provincial de Dioclecià del 298, amb sis províncies a les quals s'afegeix la ''Tingitana'' per constituir la ''Diòcesis Hispaniarum''. Balears fou un província romana creada el dC que comprenia les Illes Gimnèsies i les Pitiüses.

Nou!!: Illes Balears і Balears (província romana) · Veure més »

Bandera de les Illes Balears

La Bandera de les Illes Balears és l'oficial segons l'estatut d'autonomia de 1983.

Nou!!: Illes Balears і Bandera de les Illes Balears · Veure més »

Bandera de Mallorca

La bandera de Mallorca és el símbol oficial utilitzat pel Consell de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Bandera de Mallorca · Veure més »

Batalla de Llucmajor

La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Batalla de Llucmajor · Veure més »

Berenguer de Palou II

Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.

Nou!!: Illes Balears і Berenguer de Palou II · Veure més »

Biblioteca històrica

La Biblioteca històrica (Bibliotheca historica) és un tractat d'història de Diodor de Sicília del on descriu la història i la cultura de diversos pobles de l'antiguitat barrejant mites, informacions de primera mà i reculls d'autors anteriors.

Nou!!: Illes Balears і Biblioteca històrica · Veure més »

Ca de bestiar

Ca de bestiar El ca de bestiar mallorquí és un ca de pastor originari de l'illa de Mallorca i des de molt antic fou emprat com a gos pastor per a tota mena de bestiar, fins i tot aviram, i com a guarda i defensa a les cases de possessió.

Nou!!: Illes Balears і Ca de bestiar · Veure més »

Ca de bou

El ca de bou és una raça de gos autòctona de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Ca de bou · Veure més »

Ca de conills

El ca de conills menorquí, o també, simplement, ca de conills, és una raça de gos autòctona de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Ca de conills · Veure més »

Ca eivissenc

Ca eivissenc. El ca eivissenc o ca d'Eivissa, sovint anomenat popularment podenc eivissenc, és una raça de gos autòctona d'Eivissa, és un podenc que presenta uns sentits de la vista i de l'oïda molt desenvolupats, per la qual cosa ha estat destinat a la caça, sobretot del conill.

Nou!!: Illes Balears і Ca eivissenc · Veure més »

Ca mè

El ca mè mallorquí és una raça de ca de tipus bracoide d'estampa senzilla, sòbria i rústica, no gaire gros.

Nou!!: Illes Balears і Ca mè · Veure més »

Ca rater

El ca rater mallorquí és un ca de petites proporcions, originari de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Ca rater · Veure més »

Cabra mallorquina

Cabra mallorquina La cabra mallorquina (Capra aeagrus hircus) és un animal d'origen domèstic, el qual habita les zones muntanyoses de l'illa de Mallorca (Tramuntana i Llevant, principalment), de forma assilvestrada i gairebé sense gestió per part de l'home.

Nou!!: Illes Balears і Cabra mallorquina · Veure més »

Cabra pitiüsa

Cabra pitiüsa La cabra pitiüsa és una població tradicional no estandarditzada, per tant amb una gran variabilitat morfològica, cosa que en dificulta la descripció.

Nou!!: Illes Balears і Cabra pitiüsa · Veure més »

Cabrera

Cabrera és una petita illa de l'arxipèlag balear situada a 13,5 km al sud de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Cabrera · Veure més »

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Illes Balears і Califat de Còrdova · Veure més »

Calvià

Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Calvià · Veure més »

Camí d'en Kane

El camí d'en Kane és un camí de cavalls que travessava Menorca de Ciutadella a Maó i que avui des d'Es Mercadal a Maó és una ruta paisatgística.

Nou!!: Illes Balears і Camí d'en Kane · Veure més »

Cap de Formentor

El cap de Formentor és un cap situat a l'extrem septentrional de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Cap de Formentor · Veure més »

Cap de govern

El cap de govern és la persona encarregada de l'exercici actiu del poder executiu del govern d'un estat.

Nou!!: Illes Balears і Cap de govern · Veure més »

Capital

En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Illes Balears і Capital · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Illes Balears і Carlemany · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Illes Balears і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Illes Balears і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carst

Costes del Garraf: exemple de paisatge càrstic Paisatge de la regió de Kras Estalagmita Rascler Estalactites El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.

Nou!!: Illes Balears і Carst · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Illes Balears і Castella · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Illes Balears і Català · Veure més »

Català balear

El balear és el dialecte del català que es parla a les Illes Balears.

Nou!!: Illes Balears і Català balear · Veure més »

Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

Nou!!: Illes Balears і Catalunya Vella · Veure més »

Cavall

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.

Nou!!: Illes Balears і Cavall · Veure més »

Cavall mallorquí

El cavall mallorquí és una raça de cavall pròpia de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Cavall mallorquí · Veure més »

Cavall menorquí

Cavall menorquí en un jaleo El cavall menorquí és la raça de cavall pròpia de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Cavall menorquí · Veure més »

Cens

El cens és una mena de contracte, avui dia en desús, que es constitueix quan una persona (censatari) contreu l'obligació de pagar a una altra (anomenada censualista, censalista o censaler) una pensió (també anomenada cànon o renda) de caràcter anual (pagada en diners o espècie), com a contraprestació de la transmissió d'un capital (mobiliari o immobiliari) corresponent, i gravant una propietat seva amb la responsabilitat dels diners i del capital com a garantia del pagament.

Nou!!: Illes Balears і Cens · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Illes Balears і Ciutat · Veure més »

Colobra escurçonera

La colobra escurçonera, serp d'aigua, colobra d'aigua, escurçó d'aigua, colobra viperina o serp pudenta (Natrix maura) és una espècie de serp de la família colubridae.

Nou!!: Illes Balears і Colobra escurçonera · Veure més »

Colom borino

El Colom Borino és un tipus de colom de vol originari de Mallorca i que prové de l'encreuament de diverses races de coloms locals com són el Colom d'escampadissa i el Colom de pinta.

Nou!!: Illes Balears і Colom borino · Veure més »

Colom d'escampadissa

miniatura El colom d'escampadissa és un colom de grandària mitjana, d'aspecte allargat a causa del seu plomatge, sobretot el de les ales i el de la cua.

Nou!!: Illes Balears і Colom d'escampadissa · Veure més »

Colom de Casta Grossa

miniatura El Colom de Casta Grossa és una de les races de coloms pròpies de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Colom de Casta Grossa · Veure més »

Colom de pinta

miniatura El colom de pinta (Mallorca) o d'esbart (Menorca), és un colom de grandària mitjana a petita i de posat quasi horitzontal.

Nou!!: Illes Balears і Colom de pinta · Veure més »

Colom gavatxut mallorquí

miniatura El colom gavatxut mallorquí és un tipus de colom de grandària mitjana tirant a petita, harmoniós i esvelt, de pit ample i un gavatx de mida normal i no gaire despenjat.

Nou!!: Illes Balears і Colom gavatxut mallorquí · Veure més »

Colom nas de xot

miniatura El colom nas de xot o manacorí, és un colom de vol.

Nou!!: Illes Balears і Colom nas de xot · Veure més »

Comarques de Mallorca

La divisió comarcal de l'illa de Mallorca, que no té rang oficial, proposada per Ferran Dídac Lluch i Dubon, està formada per 6 comarques: Palma, Serra de Tramuntana, Raiguer, Pla de Mallorca, Migjorn i Llevant.

Nou!!: Illes Balears і Comarques de Mallorca · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Illes Balears і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Illes Balears і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comunitat autònoma

290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Illes Balears і Comunitat autònoma · Veure més »

Conca occidental de la mar Mediterrània

''Mediterrani occidental'' en un mapa alemany de 1906 (''Justhus Perthes See Atlas: Westliches Mittelmeer''). La Conca occidental de la mar Mediterrània o Mediterrani occidental es un concepte geogràfic amb implicacions històriques i geopolítiques.

Nou!!: Illes Balears і Conca occidental de la mar Mediterrània · Veure més »

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Nou!!: Illes Balears і Congrés dels Diputats · Veure més »

Conill pagès d'Eivissa

Conill pagès d'Eivissa El conill pagès o conill eivissenc (que són els dos noms amb què es coneix a l'illa d'Eivissa) és una raça autòctona de conills de l'illa d'Eivissa.

Nou!!: Illes Balears і Conill pagès d'Eivissa · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: Illes Balears і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Consell de Formentera

Bandera de Formentera.Senyal oficial del Consell Insular de Formentera. El Consell de Formentera és la institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Formentera, que exerceix les funcions d'ajuntament i de consell insular.

Nou!!: Illes Balears і Consell de Formentera · Veure més »

Consell insular

Un consell insular és una institució pròpia de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, arxipèlag de Cabrera, Formentera i illes adjacents amb la qual exerceixen un cert grau d'autogovern, amb unes competències establertes prèviament per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Nou!!: Illes Balears і Consell insular · Veure més »

Consell Insular d'Eivissa

Senyal oficial del Consell Insular d'Eivissa. El Consell Insular d'Eivissa és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa d'Eivissa.

Nou!!: Illes Balears і Consell Insular d'Eivissa · Veure més »

Consell Insular de Mallorca

El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Consell Insular de Mallorca · Veure més »

Consell Insular de Menorca

El Consell Insular de Menorca o, abreujadament a l'illa, Consell o CIMe, és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Consell Insular de Menorca · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Illes Balears і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Corona de Mallorca · Veure més »

Corts Generals

Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Illes Balears і Corts Generals · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Illes Balears і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Diada de les Illes Balears

La Diada de les Illes Balears, oficialment el Dia de les Illes Balears, és l'1 de març i se celebra cada any el primer diumenge de març, en commemoració de la data en què entrà en vigor l'Estatut d'Autonomia de 1983, que és també la mateixa que la del nou Estatut de 2007.

Nou!!: Illes Balears і Diada de les Illes Balears · Veure més »

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.

Nou!!: Illes Balears і Diodor de Sicília · Veure més »

Dragonera

La Dragonera és una illa de l'arxipèlag baleàric, sent-ne la sisena més gran.

Nou!!: Illes Balears і Dragonera · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Illes Balears і Edat del ferro · Veure més »

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Illes Balears і Eivissa · Veure més »

Eivissa (municipi)

Bandera del Consell d'Eivissa i Formentera, antiga bandera de la Universitat Eivissa, sovint Vila d'Eivissa o simplement Vila, és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa.

Nou!!: Illes Balears і Eivissa (municipi) · Veure més »

Eivissencs

Els eivissencs són un grup humà que viu predominantment a l'illa d'Eivissa.

Nou!!: Illes Balears і Eivissencs · Veure més »

El Toro (Menorca)

Monument al cim del Toro El Toro i Alaior El Toro és la muntanya més alta de Menorca amb 358 m d'altitud.

Nou!!: Illes Balears і El Toro (Menorca) · Veure més »

Embotit

Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.

Nou!!: Illes Balears і Embotit · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.

Nou!!: Illes Balears і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Illes Balears і Empordà · Veure més »

Endemisme

En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.

Nou!!: Illes Balears і Endemisme · Veure més »

Es Malgrat

Es Malgrat és un illot del sud-oest de Mallorca del municipi de Calvià, al sud Santa Ponça.

Nou!!: Illes Balears і Es Malgrat · Veure més »

Es Pantaleu

Es Pantaleu és un illot que es troba a 180 metres de la costa, davant la localitat mallorquina de Sant Elm (Andratx).

Nou!!: Illes Balears і Es Pantaleu · Veure més »

Es Vedrà

Es Vedrà és un illot que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de Cala d'Hort.

Nou!!: Illes Balears і Es Vedrà · Veure més »

Escrutini proporcional plurinominal

La representació proporcional o l'escrutini proporcional plurinominal és un sistema electoral en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament.

Nou!!: Illes Balears і Escrutini proporcional plurinominal · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Illes Balears і Espanya · Veure més »

Estatut d'autonomia

Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.

Nou!!: Illes Balears і Estatut d'autonomia · Veure més »

Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007

L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007, Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, constitueix la norma fonamental de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Nou!!: Illes Balears і Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007 · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Nou!!: Illes Balears і Estrabó · Veure més »

Expedició normanda de 859

Entre l'any 859 i 862 va tenir lloc l'expedició normanda de la Mediterrània, un dels atacs vikings més espectaculars.

Nou!!: Illes Balears і Expedició normanda de 859 · Veure més »

Faralló d'Albarca

El Faralló d'Albarca o des Matzoc és un illot que es troba al municipi d'Artà, a l'extrem nord-est de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Faralló d'Albarca · Veure més »

Felip VI de França

Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.

Nou!!: Illes Balears і Felip VI de França · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Illes Balears і Fenicis · Veure més »

Fenotip

''Donax variabilis'' mostren una extraordinària diversitat fenotípica, tant en el color com en el patró de les seves conquilles El fenotip és l'expressió gènica del genotip modulada per la interacció biològica amb el medi, és a dir, l'aparença externa d'un caràcter genètic.

Nou!!: Illes Balears і Fenotip · Veure més »

Ferreret (amfibi)

El ferreret (o ferreguet, forma que conviu amb la primera a Mallorca) és una espècie (Alytes muletensis) d'amfibi anur de la família Discoglossidae, endèmica de la serra de Tramuntana i de la Serra de Llevant, a Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Ferreret (amfibi) · Veure més »

Fona

Reconstrucció d'una fona balear. Tir amb la fona. La fona, passetja, bassetja o mandró, és una eina consistent en una corda o pell que permet projectar objectes a llarga distància.

Nou!!: Illes Balears і Fona · Veure més »

Foner balear

Els foners balears formaren un cos d'exèrcit de l'edat antiga integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic o talaiòtic final. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, de la fi del i aC, així com a la II Guerra Púnica. Posteriorment serviren com a tropes auxiliars d'infanteria lleugera en múltiples combats, entre els quals cal esmentar la seva presència a les legions de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies. La provisió de soldats mercenaris es feia per lleves voluntàries, encara que a la fase final de les guerres púniques els cartaginesos, impel·lits a reclutar noves tropes, tengueren enfrontaments amb les poblacions balears i sembla que, almenys a Menorca, procediren a lleves forçoses.

Nou!!: Illes Balears і Foner balear · Veure més »

Foradada

Foradada és un municipi de la comarca de la Noguera, a la zona del Segre Mitjà que comprèn 5 nuclis urbans, Foradada, que n'és la capital, Montsonís, Marcovau, Rubió de Dalt, Rubió del Mig i Rubió de Baix, actualment abandonat.

Nou!!: Illes Balears і Foradada · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Illes Balears і Formatge · Veure més »

Formentera

Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.

Nou!!: Illes Balears і Formentera · Veure més »

Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.

Nou!!: Illes Balears і Francesc de Borja Moll i Casasnovas · Veure més »

Frédéric Chopin

és generalment considerat el millor compositor polonès de la història i un dels millors compositors de piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament.

Nou!!: Illes Balears і Frédéric Chopin · Veure més »

Galeta

Galetes variades Una galeta maria Una galeta, galleta, o, si es fornegen dues vegades, bescuit és una pasta dolça i seca que en general se sol fer amb farina, ou, sucre i llet, si bé pot contenir també altres ingredients.

Nou!!: Illes Balears і Galeta · Veure més »

Gall dindi de Menorca

El Gall dindi de Menorca és una agrupació morfològica de l'especie Meleagris gallopavo, malgrat la gran variabilitat que presenta la població d'aquestes aus de Menorca avui dia, es poden assenyalar una sèrie de trets que marquen la diferència amb altres poblacions i, concretament, amb la mallorquina.

Nou!!: Illes Balears і Gall dindi de Menorca · Veure més »

Gallina eivissenca

miniatura La gallina eivissenca és un tipus d'au rústica, vigorosa, que fa la sensació d'animal feixuc, amb un posat vertical, tant al gall com a la gallina.

Nou!!: Illes Balears і Gallina eivissenca · Veure més »

Gallina mallorquina

miniatura La gallina mallorquina és una gallina pròpia de l'illa de Mallorca, molt semblant a la resta de gallines dels Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і Gallina mallorquina · Veure més »

Gallina menorquina

miniatura La gallina menorquina es va originar a partir de les gallines negres típiques de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Gallina menorquina · Veure més »

Garrofer

El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.

Nou!!: Illes Balears і Garrofer · Veure més »

Gastronomia d'Eivissa i Formentera

Sobrassada La gastronomia d'Eivissa i Formentera tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina de l'Illa d'Eivissa i de l'illa de Formentera, la qual es va repoblar el per eivissencs.

Nou!!: Illes Balears і Gastronomia d'Eivissa i Formentera · Veure més »

Gastronomia de les Illes Balears

La gastronomia de les Illes Balears és fruit de l'herència gastronòmica dels fenicis, romans, àrabs, catalans i altres cultures culinàries properes, i de la seva condició insular i marítima, és sobretot una cuina casolana de pagès i de mariner, amb un ús destacat del porc, de l'aviram, dels llegums, de l'arròs i del peix.

Nou!!: Illes Balears і Gastronomia de les Illes Balears · Veure més »

Gastronomia de Mallorca

Rubiols cuits. Dones fent bunyols de vent. Preparació de sobrassada el dia de les matances. La gastronomia de Mallorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Gastronomia de Mallorca · Veure més »

Gastronomia de Menorca

La gastronomia de Menorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Gastronomia de Menorca · Veure més »

Gastronomia dels Països Catalans

La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.

Nou!!: Illes Balears і Gastronomia dels Països Catalans · Veure més »

Gastronomia mediterrània

Amanida típica grega Per gastronomia mediterrànea s'entén el conjunt de plats típics i métodes de preparació que trobem a la Conca del Mediterrani, sobre tot al sud d'Europa.

Nou!!: Illes Balears і Gastronomia mediterrània · Veure més »

Gòtic català

XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.

Nou!!: Illes Balears і Gòtic català · Veure més »

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.

Nou!!: Illes Balears і Gener · Veure més »

Genotip

El genotip és representat en cadascun del seus trets en un quadre d'encreuament genètic, que mostra els genotips de dos progenitors heterozigots (Bb) per a un mateix caràcter. Els descendents tenen diferents genotips en funció de l'assignació al·lèlica per aquell genotip. En genètica, el genotip és la dotació de gens o al·lels que presenta una espècie o un individu concret.

Nou!!: Illes Balears і Genotip · Veure més »

George Sand

Amandine Aurore Lucile Dupin, més tard baronessa Dudevant i més coneguda pel seu pseudònim masculí George Sand (París, 1 de juliol del 1804 - 8 de juny del 1876), va ser una escriptora francesa.

Nou!!: Illes Balears і George Sand · Veure més »

Germania de Mallorca

La Germania de Mallorca fou una revolta que va enfrontar els menestrals i el poble de la ciutat de Mallorca, aliats amb la Part Forana de l'illa, amb l'alta noblesa i altres estaments ciutadans privilegiats.

Nou!!: Illes Balears і Germania de Mallorca · Veure més »

Gimnèsies

Les Gimnèsies o illes Gimnèsiques és el nom conjunt que els grecs donaven a Mallorca (la Gimnèsia Gran) i Menorca (la Gimnèsia Petita), amb els illots adjacents.

Nou!!: Illes Balears і Gimnèsies · Veure més »

Gos

El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.

Nou!!: Illes Balears і Gos · Veure més »

Govern de les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins al 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març.

Nou!!: Illes Balears і Govern de les Illes Balears · Veure més »

Gran i General Consell

El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Gran i General Consell · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Illes Balears і Grec antic · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Illes Balears і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Hypnomys morpheus

Hypnomys morpheus és una rata cellarda (o rata sarda) gimnèsica extinta.

Nou!!: Illes Balears і Hypnomys morpheus · Veure més »

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Nou!!: Illes Balears і Illa · Veure més »

Illa d'en Colom

L'Illa d'en Colom és un illot de 59 ha, separat uns 200 metres de la costa nord-est de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Illa d'en Colom · Veure més »

Illa de Formentor

Illa i platja de Formentor. L'Illa de Formentor és un illot situat a l'extrem nord de Mallorca i al sud-oest de la península de Formentor.

Nou!!: Illes Balears і Illa de Formentor · Veure més »

Illa de l'Aire

L'Illa de l'Aire és un illot deshabitat del sud-est de Menorca, davant de Punta Prima, al municipi de Sant Lluís.

Nou!!: Illes Balears і Illa de l'Aire · Veure més »

Illa de la Porrassa

L'illa de sa Porrassa és un illot del litoral mallorquí situat davant la platja de Magaluf, al municipi de Calvià.

Nou!!: Illes Balears і Illa de la Porrassa · Veure més »

Illa de la Quarantena

Illa de la Quarantena L'illa de la Quarantena és un illot situat a l'interior del Port de Maó amb una extensió de 10.000 m² i un perímetres de 500 metres.

Nou!!: Illes Balears і Illa de la Quarantena · Veure més »

Illa de la Torre

L'Illa de la Torre (popularment Illa de sa Torre) és un illot del litoral mallorquí situat davant Cala Xinxell i Bendinat, al municipi de Calvià, i que forma part del conjunt d'illots que pren el nom d'Illetes.

Nou!!: Illes Balears і Illa de la Torre · Veure més »

Illa dels Conills

Vista satèl·lit de l'arxipèlag amb Cabrera, més gran, al Sud i l'illa dels Conills, més petita, al Nord. L'Illa dels Conills és la segona de l'arxipèlag de Cabrera, ocupa una superfície d'1,37 km².

Nou!!: Illes Balears і Illa dels Conills · Veure més »

Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient

Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.

Nou!!: Illes Balears і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Illetes

Illetes és una barriada residencial i turística del terme de Calvià, a Mallorca, situat entre Cal Català i Bendinat, que pren el nom d'un grup d'illots de la costa de Calvià: l'Illa de la Caleta, l'Illa de l'Estenedor (avui unida a Mallorca per un istme) i l'Illa de la Torre.

Nou!!: Illes Balears і Illetes · Veure més »

Illot

Badia de Ha Long, una badia d'illots al Vietnam Corfú Un illot és una illa petita.

Nou!!: Illes Balears і Illot · Veure més »

Illot des Porros

LIllot des Porros és un illot del nord de Mallorca que pertany al municipi de Santa Margalida.

Nou!!: Illes Balears і Illot des Porros · Veure més »

Imperi Carolingi a les Illes Balears

La influència de l'Imperi Carolingi a les Illes Balears es troba testimoniada a diversos textos i cronicons francs.

Nou!!: Illes Balears і Imperi Carolingi a les Illes Balears · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Illes Balears і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Indiot mallorquí

miniatura L'indiot mallorquí és una agrupació racial de Mallorca del gall dindi.

Nou!!: Illes Balears і Indiot mallorquí · Veure més »

Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.

Nou!!: Illes Balears і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »

Invertebrats

Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.

Nou!!: Illes Balears і Invertebrats · Veure més »

Jaleo

Es jaleo a Maó Jaleo de nit El jaleo o ball de cavalls menorquí és una manifestació festiva tradicional de Menorca i present a totes les festes patronals de l'illa, a la qual cavalls engalanats i genets demostren la seva elegància i destresa al so de la música.

Nou!!: Illes Balears і Jaleo · Veure més »

Jardí de les Hespèrides

El Jardí de les Hespèrides fou un lloc mitològic situat, segons alguns, en els límits d'Occident; segons d'altres, més enllà del deserts de Líbia o bé al llunyà nord; sempre més enllà dels límits coneguts, on només els herois s'aventuraven a la recerca de la immortalitat.

Nou!!: Illes Balears і Jardí de les Hespèrides · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Illes Balears і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Nou!!: Illes Balears і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Nou!!: Illes Balears і Jaume III de Mallorca · Veure més »

Jueus mallorquins

La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans.

Nou!!: Illes Balears і Jueus mallorquins · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Illes Balears і Justinià I · Veure més »

Khair ed-Din Barba-rossa

Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.

Nou!!: Illes Balears і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »

Lacèrtids

Els lacèrtids (Lacertidae) són una família de rèptils escatosos del subordre del saures, oriünds d'Europa, Àfrica i Àsia.

Nou!!: Illes Balears і Lacèrtids · Veure més »

Licòfron

Licòfron, fill de Socles, fou un poeta i gramàtic de l'escola alexandrina nascut a Calcis d'Eubea.

Nou!!: Illes Balears і Licòfron · Veure més »

Llegum

Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).

Nou!!: Illes Balears і Llegum · Veure més »

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Nou!!: Illes Balears і Llengua fenícia · Veure més »

Llista d'illots de les Balears i les Pitiüses

Relació d'illots litorals agrupats per cada illa de les Balears i les Pitiüses.

Nou!!: Illes Balears і Llista d'illots de les Balears i les Pitiüses · Veure més »

Llista de municipis de les Illes Balears

Sense descripció.

Nou!!: Illes Balears і Llista de municipis de les Illes Balears · Veure més »

Llista de races autòctones de les Illes Balears

Aquesta és la llista dels animals de les Illes Balears que popularment, tradicionalment, i científicament, són considerats genuïns i no són criats enlloc més que a les Illes Balears i que mantenen unes característiques fenotípiques i genotípiques constants.

Nou!!: Illes Balears і Llista de races autòctones de les Illes Balears · Veure més »

Lluís Salvador d'Àustria-Toscana

L'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, retrat del 1900 que es troba a Son Marroig. Una casa tradicional txeca al museu que va fundar l'Arxiduc al poble de Přerov nad Labem (Txèquia). La punta de Sa Foradada des de la finca de l'Arxiduc, Son Marroig. Mirador rodó a Son Marroig Son Marroig. Bust de l'Arxiduc als jardins de l'ajuntament de Valldemossa, fet per Horacio de Eguía Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena (Ludwig Salvator von Habsburg-Lothringen. Florència, 1847 - Castell de Brandýs,''tx'' Bohèmia, Txèquia, 1915), arxiduc d'Àustria i príncep de Toscana amb el doble tractament d'altesa reial i imperial, anomenat generalment Arxiduc Lluís Salvador, fou un membre de la branca dels Àustria-Toscana de la mil·lenària casa dels Habsburg.

Nou!!: Illes Balears і Lluís Salvador d'Àustria-Toscana · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Maó · Veure més »

Magaluf

Magaluf Magaluf (o la variant en desús Magalluf) és un nucli costaner del municipi de Calvià, a Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Magaluf · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Illes Balears і Mallorca · Veure més »

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.

Nou!!: Illes Balears і Mamífers · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Illes Balears і Mar Mediterrània · Veure més »

Marta (espècie)

La marta o el mart (Martes martes) és una espècie de mamífer de la família dels mustèlids comuna a la major part d'Europa.

Nou!!: Illes Balears і Marta (espècie) · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Illes Balears і Menorca · Veure més »

Menorquins

Els menorquins són un grup humà que viu predominantment a l'illa de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Menorquins · Veure més »

Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics

Jaume Mir Els mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics són aquells mites creats per explicar l'origen dels pobladors indígenes de les Illes Balears a l'antiguitat.

Nou!!: Illes Balears і Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics · Veure més »

Myotragus

Myotragus és un gènere fòssil dins la subfamília dels Caprinae.

Nou!!: Illes Balears і Myotragus · Veure més »

Na Rodona

Na Rodona, illot circular petit situat a la part superior dreta de l'illa major Na Rodona (també Na Redona) és un illot de forma circular de l'arxipèlag de Cabrera situat just al nord de l'illa major, Cabrera.Té una superfície d'1,07 km².

Nou!!: Illes Balears і Na Rodona · Veure més »

Nacionalitat històrica

comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.

Nou!!: Illes Balears і Nacionalitat històrica · Veure més »

Ocells

Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.

Nou!!: Illes Balears і Ocells · Veure més »

Orogènesi

L'orogènesi és la formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal.

Nou!!: Illes Balears і Orogènesi · Veure més »

Ovella blanca mallorquina

Ovella blanca mallorquina L'ovella blanca mallorquina, o simplement ovella mallorquina, és un animal harmònic, rústic, de temperament tranquil, de llana basta de color blanc, que es presenta amb blens de forma variable.

Nou!!: Illes Balears і Ovella blanca mallorquina · Veure més »

Ovella d'Artà

L'ovella d'Artà és una raça extinta autòctona de les muntanyes d'Artà i Capdepera (Mallorca), que encara era abundant a final del, fou citada i dibuixada per l'Arxiduc Lluís Salvador a la seva obra Die Balearen, aleshores (1880), va xifrar la seva població a 23.000 exemplars.

Nou!!: Illes Balears і Ovella d'Artà · Veure més »

Ovella eivissenca

Ovella eivissenca La ovella eivissenca és un animal de grandària corporal mitjana, de tipus eumètric i perfil convex, de llana de color blanc, que es mostra en forma de blens piramidals.

Nou!!: Illes Balears і Ovella eivissenca · Veure més »

Ovella menorquina

Ovella menorquinaL'ovella menorquina és una raça d'ovella pròpia de l'illa de Menorca, essent una de les quatre races ovines oficialment reconegudes a l'arxipèlag balear (les altres són l'eivissenca, la mallorquina i la roja mallorquina. Tot i que és bona productora de llet, habitualment es cria per a vendre les cries com a carn, que és molt preuada i de qualitat consolidada. Segons el catàleg oficial de races ovines d'Espanya, la raça menorquina —juntament amb altre trenta-dues— es troba en perill d'extinció.

Nou!!: Illes Balears і Ovella menorquina · Veure més »

Ovella roja mallorquina

Un ramat d'ovelles roges L'ovella roja mallorquina procedeix de l'encreuament de races europees amb africanes.

Nou!!: Illes Balears і Ovella roja mallorquina · Veure més »

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: Illes Balears і Ovidi · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Illes Balears і País Valencià · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Illes Balears і Països Catalans · Veure més »

Palau dels Reis de Mallorca

El Palau dels Reis de Mallorca (o Castell Reial de Mallorca, o Castell Major) és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord.

Nou!!: Illes Balears і Palau dels Reis de Mallorca · Veure més »

Palau Reial de l'Almudaina

El Castell o Palau Reial de l'Almudaina, dit també simplement l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Palau Reial de l'Almudaina · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Palma · Veure més »

Parlament de les Illes Balears

El Parlament de les Illes Balears és segons l'Estatut la representació del poble de les illes.

Nou!!: Illes Balears і Parlament de les Illes Balears · Veure més »

Part Forana

Part Forana és el nom amb què es denomina tot el territori de Mallorca que no pertany a la ciutat de Mallorca (rebatejada a partir del amb el nom de Palma).

Nou!!: Illes Balears і Part Forana · Veure més »

Púnics

Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.

Nou!!: Illes Balears і Púnics · Veure més »

Pedra calcària

La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.

Nou!!: Illes Balears і Pedra calcària · Veure més »

Peixos

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.

Nou!!: Illes Balears і Peixos · Veure més »

Període posttalaiòtic

Foner balear del període posttalaiòtic El període posttalaiòtic, període talaiòtic final o període baleàric és la darrera fase cronològica, ja corresponent a la protohistòria, de la cultura talaiòtica, que es desenvolupa a les Illes Gimnèsies, Menorca i Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Període posttalaiòtic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Illes Balears і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Illes Balears і Pere el Gran · Veure més »

Pigarg cuablanc

El pigarg cuablanc o àguila marina (Haliaeetus albicilla), també conegut com a pigarg europeu, àguila de cua blanca, àguila de mar, àguila marina de cua blanca o àguila pescatera és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). No se'n coneixen subespècies.

Nou!!: Illes Balears і Pigarg cuablanc · Veure més »

Pitiüses

Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.

Nou!!: Illes Balears і Pitiüses · Veure més »

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Illes Balears і Plini el Vell · Veure més »

Plistocè

El Plistocè, de vegades Pleistocè, és un període geològic.

Nou!!: Illes Balears і Plistocè · Veure més »

Poder executiu

Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

Nou!!: Illes Balears і Poder executiu · Veure més »

Poder legislatiu

243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).

Nou!!: Illes Balears і Poder legislatiu · Veure més »

Pol·lèntia

MAN, Madrid Pol·lèntia (Pollentia) fou una ciutat romana fundada al nord de Mallorca pel general romà Quint Cecili Metel Baleàric sota l'actual ciutat d'Alcúdia, poc més tard de l'any 123 aC.

Nou!!: Illes Balears і Pol·lèntia · Veure més »

Pollença

Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.

Nou!!: Illes Balears і Pollença · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Illes Balears і Porc · Veure més »

Porc negre mallorquí

Porc negre mallorquí El porc negre mallorquí és una raça de porc tradicional de Mallorca.

Nou!!: Illes Balears і Porc negre mallorquí · Veure més »

President del Govern de les Illes Balears

El president del Govern de les Illes Balears és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix com a pròpies de la Comunitat Autònoma, juntament amb el Parlament, el Govern, els Consells insulars, els municipis i entitats locals, el Consell Consultiu de les Illes Balears, el Consell Audiovisual de les Illes Balears, i el Consell Econòmic i Social.

Nou!!: Illes Balears і President del Govern de les Illes Balears · Veure més »

Producte interior brut

Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.

Nou!!: Illes Balears і Producte interior brut · Veure més »

Província

romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.

Nou!!: Illes Balears і Província · Veure més »

Províncies d'Espanya

Mapa provincial d'Espanya Les províncies d'Espanya són divisions administratives locals d'Espanya conjuntament amb els municipis i les comunitats autònomes.

Nou!!: Illes Balears і Províncies d'Espanya · Veure més »

Puig de Randa

El puig de Randa o puig de Cura és la muntanya principal i que dona nom al massís de Randa de 543 m. Està situada entre els municipis d'Algaida i Llucmajor.

Nou!!: Illes Balears і Puig de Randa · Veure més »

Puig Major

El Puig Major és la muntanya més alta de l'illa de Mallorca i de totes les Illes Balears, amb una altitud de 1.436 m.

Nou!!: Illes Balears і Puig Major · Veure més »

Quaternari

El Quaternari és el període geològic que començà fa  milions d'anys i encara dura.

Nou!!: Illes Balears і Quaternari · Veure més »

Quint Cecili Metel Baleàric

'''Genealogia dels Cecili Metel'''. Quint Cecili Metel Baleàric (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.

Nou!!: Illes Balears і Quint Cecili Metel Baleàric · Veure més »

Raça

Una raça és una classificació informal que s'utilitza per classificar poblacions d'individus d'una mateixa espècie que, encara que tinguin capacitat de tenir descendència fèrtil, l'aïllament i la manca de flux genètic els ha pogut donar un seguit de propietats distintives.

Nou!!: Illes Balears і Raça · Veure més »

Ratpenats

Els ratpenats o voliacsConeguts igualment com a «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates»/«pinyes rates» o «mosseguellos».

Nou!!: Illes Balears і Ratpenats · Veure més »

Rèptils

Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus''). Els rèptils (Reptilia) són vertebrats amniotes de sang freda que tenen la pell coberta per escates o closques, en lloc de pèl o plomes.

Nou!!: Illes Balears і Rèptils · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Illes Balears і Regne de Mallorca · Veure més »

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.

Nou!!: Illes Balears і Rei d'Espanya · Veure més »

Relicte

El terme relicte remet als romanents supervivents de fenòmens naturals.

Nou!!: Illes Balears і Relicte · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Illes Balears і República Romana · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Illes Balears і Roma · Veure més »

S'Espalmador

S'Espalmador (pronunciat o) és una illa situada al nord de Formentera i al sud d'Eivissa, que depèn del municipi de Formentera i de la parròquia de Sant Ferran de ses Roques, i està inclosa al Parc natural de ses Salines.

Nou!!: Illes Balears і S'Espalmador · Veure més »

S'Espardell

S'Espalmador en primer pla i S'Espardell, darrere S'Espardell és una illa de les Pitiüses.

Nou!!: Illes Balears і S'Espardell · Veure més »

Sa Talaiassa

Vista des de sa Talaiassa en direcció nord-oest. Sa Talaiassa, sa Talaia o sa Talaia de Sant Josep és, amb 475 metres, la muntanya més alta d'Eivissa.

Nou!!: Illes Balears і Sa Talaiassa · Veure més »

Sant Elm

Sant Elm és una localitat turística de Mallorca situada al terme d'Andratx, davant l'illa de la Dragonera.

Nou!!: Illes Balears і Sant Elm · Veure més »

Sant Francesc de Formentera

Sant Francesc de Formentera és la capital oficiosa i la vila principal de Formentera, seu de l'ajuntament i dels principals serveis de l'illa.

Nou!!: Illes Balears і Sant Francesc de Formentera · Veure més »

Saqueig de Maó

El Saqueig de Maó de 1535 fou una ràtzia otomana contra el litoral menorquí.

Nou!!: Illes Balears і Saqueig de Maó · Veure més »

Sargantana de les Pitiüses

La sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels lacèrtids, endèmica de les Pitiüses.

Nou!!: Illes Balears і Sargantana de les Pitiüses · Veure més »

Sargantana gimnèsica

La sargantana gimnèsica (Podarcis lilfordi) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família Lacertidae, que viu a les illes Gimnèsies, i que ha desaparegut de les illes principals (Mallorca i Menorca), però no dels illots de l'entorn.

Nou!!: Illes Balears і Sargantana gimnèsica · Veure més »

Síndic de greuges

El síndic de greuges, conegut en altres llocs com a Ombudsman o Defensor del poble, és el funcionari d'un estat o d'un govern regional encarregat de representar els interessos dels ciutadans i de defensar-los dels abusos que puguin cometre els funcionaris d'un estat o de govern.

Nou!!: Illes Balears і Síndic de greuges · Veure més »

Síndic de Greuges de les Illes Balears

El Síndic de Greuges és l'alt comissionat del Parlament de les Illes Balears que té per missió la protecció i defensa dels drets fonamentals i de les llibertats públiques dels ciutadans, així com el control ordinari de l'Administració de la comunitat autònoma.

Nou!!: Illes Balears і Síndic de Greuges de les Illes Balears · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Illes Balears і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Senat d'Espanya

El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Nou!!: Illes Balears і Senat d'Espanya · Veure més »

Senglar

El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.

Nou!!: Illes Balears і Senglar · Veure més »

Senyoria de Montpeller

La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: Illes Balears і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Serp blanca

La serp blanca, serp ratllada o sacre (Zamenis scalaris) és una espècie de serp no verinosa de la família Colubridae, que es troba a l'illa de Menorca, a la costa mediterrània de la França continental i per tota la península Ibèrica excepte al nord, és a dir, tot el nord de la península excepte un estret tram al final oriental dels Pirineus Catalans i a les Alberes, que connecta el seu hàbitat amb el de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Illes Balears і Serp blanca · Veure més »

Serra de Tramuntana

Localització de la serra de Tramuntana El puig Major, el cim més alt de la serra de Tramuntana. La serra de Tramuntana és una serralada litoral que ocupa la part nord-occidental de Mallorca a les Illes Balears, terminació probable del sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d'Eivissa).

Nou!!: Illes Balears і Serra de Tramuntana · Veure més »

Sineu

Sineu (pronunciat) és una vila i municipi del Pla de Mallorca, en ple centre geogràfic de l'illa.

Nou!!: Illes Balears і Sineu · Veure més »

Sistema Mediterrani Català

El Sistema Mediterrani Català, també conegut com les Serralades Costaneres, és un sistema dual d'alineacions muntanyoses més o menys paral·leles, la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral.

Nou!!: Illes Balears і Sistema Mediterrani Català · Veure més »

Substitució lingüística

La substitució lingüística és un terme de la sociolingüística que es refereix al procés pel qual una comunitat lingüística abandona la seva llengua i acaba formant part d'una altra comunitat lingüística diferent.

Nou!!: Illes Balears і Substitució lingüística · Veure més »

Tagomago

Tagomago és un illot situat a l'extrem nord-oriental de l'illa d'Eivissa, davant de la punta d'en Valls, al municipi de Santa Eulària des Riu.

Nou!!: Illes Balears і Tagomago · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: Illes Balears і Taifa · Veure més »

Talaia Freda

El Puig de la Talaia Freda o, simplement, la Talaia Freda, amb els seus 562 metres, és la muntanya més alta de les Serres de Llevant, està situada al municipi d'Artà i forma part de la Serra Artana.

Nou!!: Illes Balears і Talaia Freda · Veure més »

Talaiot

'''Talaiot''' de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) '''Talaiot''' de Torellonet Vell (Menorca) Un talaiot és una estructura prehistòrica de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada.

Nou!!: Illes Balears і Talaiot · Veure més »

Terciari

El període Terciari és una antiga subdivisió del temps geològic, que abasta el temps des de la fi del Cretaci, fa 65 milions d'anys, fins al començament del Quaternari fa uns 1,6 milions d'anys.

Nou!!: Illes Balears і Terciari · Veure més »

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Nou!!: Illes Balears і Titus Livi · Veure més »

Topònims balears preromans

La toponímia preromana balear és la formada pel conjunt de noms de lloc als quals se'ls pressuposa un origen anterior a la integració de les Illes Balears i Pitiüses dins el món romà (123 aC).

Nou!!: Illes Balears і Topònims balears preromans · Veure més »

Tortuga d'estany

La tortuga d'estany (Emys orbicularis) és una tortuga de la família dels emídids (Emydidae).

Nou!!: Illes Balears і Tortuga d'estany · Veure més »

Tortuga mediterrània

La tortuga mediterrània o tortuga de terra (Testudo hermanni) és una espècie de tortuga de la família dels testudínids.

Nou!!: Illes Balears і Tortuga mediterrània · Veure més »

Tractat d'Amiens

Pàgina del tractat amb els vuit segells i corresponents rúbriques dels signants El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera República Francesa que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802.

Nou!!: Illes Balears і Tractat d'Amiens · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Illes Balears і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Turisme

Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.

Nou!!: Illes Balears і Turisme · Veure més »

Turisme a les Illes Balears

El turisme a les Illes Balears és un dels sectors econòmics més importants de les Illes Balears.

Nou!!: Illes Balears і Turisme a les Illes Balears · Veure més »

Vaca mallorquina

Vaca mallorquina La vaca mallorquina és la raça de vaca pròpia de l'illa de Mallorca, descendent del tronc boví roig convex de l'àrea mediterrània, del qual deriven també les vaques de Còrsega i Sardenya.

Nou!!: Illes Balears і Vaca mallorquina · Veure més »

Vaca menorquina

Vaca menorquina La vaca menorquina és una raça de vaca pròpia de l'illa de Menorca.

Nou!!: Illes Balears і Vaca menorquina · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Illes Balears і València · Veure més »

Valldemossa

Valldemossa és una vila i municipi de la Serra de Tramuntana de Mallorca, a 17 km de la capital, Palma.

Nou!!: Illes Balears і Valldemossa · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Illes Balears і Vàndals · Veure més »

Virgili

Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Nou!!: Illes Balears і Virgili · Veure més »

Voltor negre

El voltor negre o arpellot a les Balears (Aegypius monachus) és un ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae), única espècie viva del gènere Aegypius. És el rapinyaire més gran d'Europa i és un dels pocs voltors que s'hi poden trobar, juntament amb el voltor comú, l'aufrany i el trencalòs.

Nou!!: Illes Balears і Voltor negre · Veure més »

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Nou!!: Illes Balears і Xuetes · Veure més »

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Illes Balears і 1 de març · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1229 · Veure més »

1230

El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Illes Balears і 1230 · Veure més »

1235

Sense descripció.

Nou!!: Illes Balears і 1235 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1276 · Veure més »

1287

Sense descripció.

Nou!!: Illes Balears і 1287 · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1349 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1521 · Veure més »

1558

; Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1558 · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1706 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1715 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1716 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Illes Balears і 1833 · Veure més »

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Illes Balears і 1983 · Veure més »

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Illes Balears і 2011 · Veure més »

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Illes Balears і 30 d'abril · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Illes Balears і 31 de desembre · Veure més »

8 d'agost

El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Illes Balears і 8 d'agost · Veure més »

Redirigeix aquí:

Arxipèlag Balear, Arxipèlag balear, Balearides, Balears, CAIB, Comunitat Autònoma de les Illes Balears, Comunitat Balear, Comunitat autònoma de les Illes Balears, Illes Balears i Pitiüses, Les Balears, Política de les Illes Balears, Província de Balears, Ses Illes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »