Accés més ràpid que el navegador!
172 les relacions: Aliment, Amniotes, Anèl·lids, Anomalocarídids, Antena (biologia), Aparell digestiu, Aparell urinari, Apèndix (artròpodes), Apèndix birrami, Aranyes, Aràcnids, Arthropleura, Articulació (anatomia), Articulats, Artropodització, Ècdisi, Àcid desoxiribonucleic, Bestiar, Branquiòpodes, Brànquia, Cambrià, Carbonat de calci, Cas genitiu, Cèfalon, Cefalocàrides, Cefalotòrax, Celoma, Celomats, Centcames, Cervell, Cinorrincs, Cirrípedes, Cladística, Clade, Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, Col·lèmbols, Convergència evolutiva, Cor, Cordats, Coure, Cranc dels cocoters, Cranc gegant del Japó, Crancs, Crustacis, Cuc, Cutícula, Cutícula (artròpodes), Dimorfisme sexual, Dioècia, Diplòpodes, ..., Diplurs, Ecdisozous, Ectoderma, Embrió, Epidermis, Eruga, Esòfag, Escorpins, Esquelet, Esquizoramis, Estomodeu, Euriptèrides, Evolució, Exoesquelet, Extinció, Extinció del Permià-Triàsic, Fílum, Fòssil, Ferro, Filogènia, Gamba, Gangli limfàtic, Gen gap, Georges Cuvier, Glucosa, Grec antic, Gust, Hemocel, Hemocianina, Hemoglobina, Hemolimfa, Hermafrodita, Hexàpodes, Holocè, Humitat, Insectes, Invertebrats, Isòpodes, Larva, Lípid, Locomoció animal, Lofotrocozous, Malacostracis, Mandíbula (artròpodes), Mandibulats, Maxil·lòpodes, Maxil·les, Múscul, Membrana (interfície), Merostomats, Mesoderma, Metamorfosi, Metàmer, Milpeus, Miriàpodes, Mitocondri, Monofiletisme, Muda, Navalla suïssa, Nematodes, Nematomorfs, Ocel (anatomia), Olfacte, Onicòfors, Opistosoma, Ossicle, Ostracodes, Ou (biologia), Oviparisme, Ovoviviparisme, Oxigen, Paleontologia, Panartròpodes, Pancrustacis, Papallona, Partenogènesi, Pauròpodes, Pedipalp, Perèion, Peu, Picnogònids, Pigidi, Pinça, Pla corporal, Plàncton, Pol·linització, Polifiletisme, Pressió sanguínia, Priapúlids, Protòstoms, Proteïna, Proturs, Pseudocelomats, Pterygotus, Quelícer, Quelicerats, Quilòpodes, Quitina, Remipedis, Respiració cutània, Sang, Símfils, Segmentació (biologia), Sensília, Seta (biologia), Sistema circulatori, Sistema nerviós, Sistema nerviós central, Sistema nerviós simpàtic, Sistema respiratori, Subembrancament, Tagma, Tardígrads, Tèlson, Tòrax (artròpodes), Timpà (anatomia), Tràquea (artròpodes), Trilobitomorfs, Trilobits, Ull compost, Viviparisme, Zoologia. Ampliar l'índex (122 més) »
Aliment
Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.
Nou!!: Artròpodes і Aliment · Veure més »
Amniotes
Els amniotes (Amniota) són un clade de vertebrats terrestres, els primers que s'independitzaren totalment del medi aquàtic.
Nou!!: Artròpodes і Amniotes · Veure més »
Anèl·lids
Els anèl·lids (Annelida) són un gran embrancament d'animals invertebrats que conté més de 22.000 espècies vivents, entre les quals hi ha els nerèidids, els cucs de terra i les sangoneres.
Nou!!: Artròpodes і Anèl·lids · Veure més »
Anomalocarídids
Els anomalocarídids ('gambes anòmales') són una família d'animals marins molt antics coneguts a partir de fòssils trobats en jaciments del Cambrià a la Xina, Nord-amèrica i Austràlia.
Nou!!: Artròpodes і Anomalocarídids · Veure més »
Antena (biologia)
panerola és un insecte amb unes llargues antenes. Les antenes són apèndixs presents en els segments frontals de molts artròpodes.
Nou!!: Artròpodes і Antena (biologia) · Veure més »
Aparell digestiu
En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.
Nou!!: Artròpodes і Aparell digestiu · Veure més »
Aparell urinari
L’aparell urinari (o sistema urinari, o nefrourinari) és l'encarregat de formar i expulsar l'orina.
Nou!!: Artròpodes і Aparell urinari · Veure més »
Apèndix (artròpodes)
Dibuix representant diverses menes d'apèndixs en crustacis Els apèndixs són estructures anatòmiques parelles exclusives dels artròpodes, de fet en són una de les característiques definitòries d'aquest grup animal i que dona nom al grup (arthro, articulat i podos, peu).
Nou!!: Artròpodes і Apèndix (artròpodes) · Veure més »
Apèndix birrami
Els apèndixs birramis són un tipus de podòmers.
Nou!!: Artròpodes і Apèndix birrami · Veure més »
Aranyes
''Araneus diadematus'' Les aranyes (Araneae) són un ordre d'artròpodes quelicerats adaptats al medi aeri, amb vuit cames i un parell de quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí.
Nou!!: Artròpodes і Aranyes · Veure més »
Aràcnids
Els aràcnids (Arachnida, gr. arakhne, 'aranya') són una classe d'artròpodes del subfílum dels quelicerats (juntament amb els euriptèrides i els xifosurs).
Nou!!: Artròpodes і Aràcnids · Veure més »
Arthropleura
Arthropleura és un gènere d'artròpodes milpeus extints que van viure a l'actual Amèrica del Nord i Europa fa uns 345 a 290 milions d'anys, des de l'etapa Viseà del període Carbonífer inferior fins a l'etapa Sakmarià del període Permià inferior.
Nou!!: Artròpodes і Arthropleura · Veure més »
Articulació (anatomia)
En anatomia, una articulació, dita popularment plegador o jugament, és la totalitat de les estructures que intervenen en la unió de dos o més ossos.
Nou!!: Artròpodes і Articulació (anatomia) · Veure més »
Articulats
Els articulats (Articulata) són un grup taxonòmic clàssic de rang superior que agrupa els embrancaments Annelida i Arthropoda.
Nou!!: Artròpodes і Articulats · Veure més »
Artropodització
L'artropodització és el procés evolutiu per a la formació de l'embrancament dels artròpodes amb els trets apomòrfics següents.
Nou!!: Artròpodes і Artropodització · Veure més »
Ècdisi
Moments de la muda del cranc. El terme ècdisi (sortida o evasió, en grec) s'utilitza, generalment, per a referir-se al procés de muda de l'exoesquelet dels artròpodes, com ara els crancs.
Nou!!: Artròpodes і Ècdisi · Veure més »
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Nou!!: Artròpodes і Àcid desoxiribonucleic · Veure més »
Bestiar
vaca (vedella) pasturen juntes a Sud-àfrica. El bestiar és el conjunt d'animals domèstics d'una determinada espècie que es troben en una explotació ramadera.
Nou!!: Artròpodes і Bestiar · Veure més »
Branquiòpodes
Els branquiòpodes (Branchiopoda, gr. 'brànquies als peus') són una classe de crustacis fonamentalment d'aigua dolça amb una forma semblant a una gamba petita.
Nou!!: Artròpodes і Branquiòpodes · Veure més »
Brànquia
tritó que mostra les brànquies Brànquies dins el cap d'una tonyina En organismes aquàtics, les brànquies són un òrgan respiratori que serveix per a extreure oxigen de l'aigua i expulsar-hi diòxid de carboni.
Nou!!: Artròpodes і Brànquia · Veure més »
Cambrià
El Cambrià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Artròpodes і Cambrià · Veure més »
Carbonat de calci
El carbonat de calci és un compost inorgànic, una sal, constituïda per cations calci (2+) Ca^2+i anions carbonat CO3^2-enllaçats mitjançant enllaç iònic.
Nou!!: Artròpodes і Carbonat de calci · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Artròpodes і Cas genitiu · Veure més »
Cèfalon
Cap d'insecte (odonat) El cap o cèfalon és el tagma més anterior del cos dels artròpodes.
Nou!!: Artròpodes і Cèfalon · Veure més »
Cefalocàrides
Els cefalocàrides (Cephalocarida) són una classe de crustacis que agrupa nou espècies bentòniques.
Nou!!: Artròpodes і Cefalocàrides · Veure més »
Cefalotòrax
Morfologia d'un malacostraci; el '''cefalotòrax''' és la regió que inclou el cèfalon i el tòrax. El cefalotòrax (anomenat prosoma en alguns grups) és la primera gran secció del cos dels aràcnids i dels crustacis malacostracis.
Nou!!: Artròpodes і Cefalotòrax · Veure més »
Celoma
Tall transversal d'un cuc oligoquet mostrant el celoma (''coelom (body cavity)'') El celoma és una cavitat secundària d'origen mesodèrmic, limitada per l'epiteli (a diferència del pseudoceloma), i que conté un líquid a l'interior.
Nou!!: Artròpodes і Celoma · Veure més »
Celomats
Els celomats (Coelomata) són animals triblàstics que presenten celoma, si més no durant les fases embrionàries.
Nou!!: Artròpodes і Celomats · Veure més »
Centcames
Centcames o centpeus (mare d'alacrà a Altea o mare centcames a Pego i Sanet) és el nom comú de diverses espècies de miriàpodes de la classe dels quilòpodes.
Nou!!: Artròpodes і Centcames · Veure més »
Cervell
Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.
Nou!!: Artròpodes і Cervell · Veure més »
Cinorrincs
Els cinorrincs (Kinorhyncha, del grec kīneō, 'moure' + rhynchos 'musell') són un embrancament de diminuts (1 mm or menys) invertebrats pseudocelomats marins que viuen en el fang i la sorra de les profunditats.
Nou!!: Artròpodes і Cinorrincs · Veure més »
Cirrípedes
Gla de mar (Balanidae) Doble infecció en un cranc del rizocèfal (''Sacculina carcini'') Els cirrípedes (Cirripedia) són una subclasse de crustacis tecostracis que inclouen els peus de cabrit o percebes, de gran interès gastronòmic, i les glans de mar.
Nou!!: Artròpodes і Cirrípedes · Veure més »
Cladística
Aquest cladograma mostra la relació entre diversos grups d'insectes. En alguns cladogrames, la longitud de les línies horizontals indica el temps passat des de l'últim ancestre comú. La cladística (del grec κλάδος, klados.
Nou!!: Artròpodes і Cladística · Veure més »
Clade
Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.
Nou!!: Artròpodes і Clade · Veure més »
Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica
El Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica (en anglès, International Code of Zoological Nomenclature) (conegut per les seves sigles en anglès: ICZN) té com a propòsit fonamental proporcionar la màxima universalitat i continuïtat als noms científics dels animals, sempre respectant la llibertat dels científics per classificar els animals segons els seus criteris taxonòmics (ICZN, 1999).
Nou!!: Artròpodes і Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica · Veure més »
Col·lèmbols
Els col·lèmbols (Collembola) conformen el més gran dels tres llinatges d'hexàpodes no considerats insectes (els altres dos llinatges són Protura i Diplura), dins del fílum dels artròpodes.
Nou!!: Artròpodes і Col·lèmbols · Veure més »
Convergència evolutiva
La convergència evolutiva és un fenomen evolutiu pel que diferents organismes tendeixen, sota pressions ambientals equivalents, a desenvolupar en la seva evolució característiques (morfològiques, fisiològiques, etològiques, etc.) similars (estructures anàlogues).
Nou!!: Artròpodes і Convergència evolutiva · Veure més »
Cor
El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.
Nou!!: Artròpodes і Cor · Veure més »
Cordats
Els cordats (Chordata) són un embrancament d'animals que inclou els vertebrats, juntament amb una sèrie d'invertebrats estretament relacionats.
Nou!!: Artròpodes і Cordats · Veure més »
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Nou!!: Artròpodes і Coure · Veure més »
Cranc dels cocoters
El cranc dels cocoters (Birgus latro) és una espècie de crustaci decàpode terrestre de la família dels cenobítids.
Nou!!: Artròpodes і Cranc dels cocoters · Veure més »
Cranc gegant del Japó
El cranc gegant del Japó (Macrocheira kaempferi) és una espècie de crustaci decàpode de l'infraordre Brachyura.
Nou!!: Artròpodes і Cranc gegant del Japó · Veure més »
Crancs
Cranc o carranc és el nom comú de diverses espècies de crustacis decàpodes.
Nou!!: Artròpodes і Crancs · Veure més »
Crustacis
Els crustacis (Crustacea) són un subembrancament d'artròpodes que compta amb gairebé 67.000 espècies, però falten per descriure'n fins a cinc o deu vegades aquest nombre.
Nou!!: Artròpodes і Crustacis · Veure més »
Cuc
Un cuc o verm és qualsevol animal petit, tou, de forma allongada i amb apèndixs locomotors poc destacats o absents.
Nou!!: Artròpodes і Cuc · Veure més »
Cutícula
Secció d'una fulla; pot observar-se la cutícula, com una capa molt fina, a la part superior. La cutícula, en vegetals, és una capa protectora per a les cèl·lules epidèrmiques de les fulles, brots joves i tots els altres òrgans aeris de la planta sense peridermis.
Nou!!: Artròpodes і Cutícula · Veure més »
Cutícula (artròpodes)
Pèl sensorial; '''12''': Pèl; '''13''': Porus glandular. En els artròpodes, la cutícula és la capa més exterior del tegument, immediatament per sobre de l'epidermis i segregada per aquesta.
Nou!!: Artròpodes і Cutícula (artròpodes) · Veure més »
Dimorfisme sexual
Femella (esquerra) i mascle de faisà, mostrant la diferència de mida i color que hi ha entre els dos sexes El dimorfisme sexual és la diferència de formes, colors i mides que hi ha entre mascles i femelles d'una mateixa espècie.
Nou!!: Artròpodes і Dimorfisme sexual · Veure més »
Dioècia
El grèvol (''Ilex aquifolium'') és una planta dioica: (a dalt) brot amb flors del peu masculí; (dalt a la dreta) flor masculina augmentada que mostra estams amb pol·len i un estigma petit i estèril; (a sota) brot amb flors d'una planta femella; (sota a la dreta) flor femella augmentada que mostra l'estigma i uns estams petits sense pol·len i estèrils La dioècia (del grec: dues cases) és la disposició dels òrgans reproductors de les plantes anomenades dioiques en individus amb flors d'un sol sexe.
Nou!!: Artròpodes і Dioècia · Veure més »
Diplòpodes
Comparació entre dos diplòpodes dels ordres Julida (esquerra) i Polydesmida (dreta). Els diplòpodes (Diplopoda, del grec di, "dos", plo, "multiplicar per" i podos, "peu") són una classe de miriàpodes que inclou, entre d'altres, els populars milpeus.
Nou!!: Artròpodes і Diplòpodes · Veure més »
Diplurs
Els diplurs (Diplura, gr. "dues cues") són una classe del subfílum dels hexàpodes, molt pròxim als insectes vertaders.
Nou!!: Artròpodes і Diplurs · Veure més »
Ecdisozous
Els ecdisozous (Ecdysozoa) són un clade d'animals protòstoms que inclou els artròpodes, nematodes, i altres fílums menors.
Nou!!: Artròpodes і Ecdisozous · Veure més »
Ectoderma
Esquema on s'hi veu l'ectoderma L'ectoderma (del grec έξω, «fora», i -δέρμα, «pell») (molt sovint mal anomenada ectoderm) és la capa germinativa que s'hi troba a l'exterior dels embrions dels metazous.
Nou!!: Artròpodes і Ectoderma · Veure més »
Embrió
Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.
Nou!!: Artròpodes і Embrió · Veure més »
Epidermis
Esquema representant les capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia Preparació d'un tall histològic on s'aprecien els diversos estrats d'una epidermis sana Excoriació epidèrmica (dreta: detall). L'epidermis és la capa de teixit més externa de la pell.
Nou!!: Artròpodes і Epidermis · Veure més »
Eruga
Una eruga falses potes ''Papilio machaon'' Una eruga és la forma larvària d'un lepidòpter (un membre de l'ordre d'insectes que conté les papallones i les arnes).
Nou!!: Artròpodes і Eruga · Veure més »
Esòfag
Lesòfag és un tub muscular, a través del qual el bol alimentari (menjar) passa de la boca a l'estómac.
Nou!!: Artròpodes і Esòfag · Veure més »
Escorpins
Els escorpins o alacrans (Scorpiones) són un ordre d'aràcnids.
Nou!!: Artròpodes і Escorpins · Veure més »
Esquelet
Esquelet d'un rorqual blau En biologia, un esquelet és una carcassa rígida que proporciona la protecció i l'estructura en molts tipus d'animals, en particular els del cordats i els dels ecdisozous.
Nou!!: Artròpodes і Esquelet · Veure més »
Esquizoramis
Els esquizorramis (Schizoramia) són un clade o subfílum d'artròpodes proposat per Bergström (1997).
Nou!!: Artròpodes і Esquizoramis · Veure més »
Estomodeu
Lestomodeu, a l'embrió, és una invaginació de l'ectoderma situada a l'intestí anterior que donarà origen a la boca, constituint la cavitat bucal primitiva de l'embrió somític.
Nou!!: Artròpodes і Estomodeu · Veure més »
Euriptèrides
Els euriptèrides (Eurypterida, gr. euri, 'ample' i pteron, 'ala') són un grup extingit de quelicerats emparentats amb els aràcnids, que inclou els artròpodes més grossos que han existit.
Nou!!: Artròpodes і Euriptèrides · Veure més »
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Nou!!: Artròpodes і Evolució · Veure més »
Exoesquelet
Cap de formiga LexoesqueletAbans de l'Ortografia de l'IEC del 2017 s'escrivia exoesquelet.
Nou!!: Artròpodes і Exoesquelet · Veure més »
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Nou!!: Artròpodes і Extinció · Veure més »
Extinció del Permià-Triàsic
L'extinció del Permià-Triàsic (abreujada P-Tr) o extinció permiana fou una extinció massiva que es produí fa aproximadament 252 milions d'anys i marca el límit entre els períodes geològics Permià i Triàsic.
Nou!!: Artròpodes і Extinció del Permià-Triàsic · Veure més »
Fílum
En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.
Nou!!: Artròpodes і Fílum · Veure més »
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Nou!!: Artròpodes і Fòssil · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Artròpodes і Ferro · Veure més »
Filogènia
Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.
Nou!!: Artròpodes і Filogènia · Veure més »
Gamba
Les gambes (o quan són petitetes gamb(a)irots, gambosins i gambarotes en rossellonès) són un tipus de crustacis, amb una forma característica: tenen el cos prim, allargat i comprimit lateralment.
Nou!!: Artròpodes і Gamba · Veure més »
Gangli limfàtic
Els ganglis limfàtics o nòduls limfàtics són components del sistema limfàtic que actuen com a filtres per a partícules estranyes i contenen leucòcits.
Nou!!: Artròpodes і Gangli limfàtic · Veure més »
Gen gap
Hibridació d'àcids nucleics ''in situ'' amb ARNm d'alguns gens gap en un embrió primerenc de ''Drosophila'' Un gen gap és un tipus de gen implicat en el desenvolupament dels embrions segmentats d'alguns artròpodes.
Nou!!: Artròpodes і Gen gap · Veure més »
Georges Cuvier
Georges Cuvier, retratat per Mathieu-Ignace van Brée. Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert, Baró de Cuvier (Montbéliard, 23 d'agost de 1769 - París, 13 de maig de 1832), fou un naturalista i paleontòleg francès.
Nou!!: Artròpodes і Georges Cuvier · Veure més »
Glucosa
La glucosa o glicosa (DGLC), també anomenada sucre de raïm, és un monosacàrid que les cèl·lules utilitzen com a font d'energia i com a intermediari metabòlic.
Nou!!: Artròpodes і Glucosa · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Artròpodes і Grec antic · Veure més »
Gust
El sistema gustatori o sentit del gust (en plural gustos o gusts) és el sistema sensorial responsable de detectar substàncies químiques en forma sòlida i líquida a través dels receptors o cèl·lules gustatives.
Nou!!: Artròpodes і Gust · Veure més »
Hemocel
L'hemocel (que en grec: significa cavitat amb sang) en els artròpodes i els mol·luscs és la principal cavitat corporal.
Nou!!: Artròpodes і Hemocel · Veure més »
Hemocianina
Unitat d'hemocianina simple oxigenada en un pop Les hemocianines (en anglès: Hemocyanins o haemocyanins) són proteïnes que transporten oxigen a través del cos d'alguns animals invertebrats.
Nou!!: Artròpodes і Hemocianina · Veure més »
Hemoglobina
L'hemoglobina (abreujada com a Hb o Hgb) és la proteïna que transporta l'oxigen i conté ferro.
Nou!!: Artròpodes і Hemoglobina · Veure més »
Hemolimfa
Hemolimfa és el fluid intern equivalent a la sang en alguns invertebrats.
Nou!!: Artròpodes і Hemolimfa · Veure més »
Hermafrodita
Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.
Nou!!: Artròpodes і Hermafrodita · Veure més »
Hexàpodes
Els hexàpodes (Hexapoda) són un subfílumBrusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005.
Nou!!: Artròpodes і Hexàpodes · Veure més »
Holocè
LHolocèEn els parlars orientals.
Nou!!: Artròpodes і Holocè · Veure més »
Humitat
La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.
Nou!!: Artròpodes і Humitat · Veure més »
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Nou!!: Artròpodes і Insectes · Veure més »
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Nou!!: Artròpodes і Invertebrats · Veure més »
Isòpodes
''Anilocra capenis'' (Cymothoidae) parasitant un peix (''Pterogymnus laniarius'') ''Armadillidium vulgare'' un típic porquet de Sant Antoni Els isòpodes (Isopoda, gr. "peus iguals") són un ordre de crustacis del superordre Peracarida.
Nou!!: Artròpodes і Isòpodes · Veure més »
Larva
L'eruga de ''Proserpinus proserpina'', larva d'una papallona de la família dels esfíngids Les larves són les fases juvenils dels animals amb desenvolupament indirecte (amb metamorfosi) que tenen una anatomia, fisiologia i ecologia diferents de l'adult.
Nou!!: Artròpodes і Larva · Veure més »
Lípid
Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.
Nou!!: Artròpodes і Lípid · Veure més »
Locomoció animal
Una ratapinyada que vola. Les ratapinyades són els únics mamífers voladors. En biomecànica, la locomoció animal és l'estudi de com es mouen els animals.
Nou!!: Artròpodes і Locomoció animal · Veure més »
Lofotrocozous
Els lofotrocozous (Lophotrochozoa) o espirals (Spiralia) són un dels grans grups d'animals protostomats.
Nou!!: Artròpodes і Lofotrocozous · Veure més »
Malacostracis
Els malacostracis (Malacostraca) són la major classe de crustacis, amb quasi dos terços de totes les espècies actuals.
Nou!!: Artròpodes і Malacostracis · Veure més »
Mandíbula (artròpodes)
En els artròpodes, s'anomenen mandíbules les peces bucals postorals (disposades immediatament darrere la boca) dels mandibulats (crustacis, miriàpodes i hexàpodes).
Nou!!: Artròpodes і Mandíbula (artròpodes) · Veure més »
Mandibulats
Els mandibulats (Mandibulata) són un clade d'artròpodes que agrupa els clades dels miriàpodes i pancrustacis (crustacis+hexàpodes).
Nou!!: Artròpodes і Mandibulats · Veure més »
Maxil·lòpodes
Els maxil·lòpodes (Maxillopoda) són una antiga classe de crustacis, caracteritzada per la reducció de l'abdomen i dels seus apèndixs.
Nou!!: Artròpodes і Maxil·lòpodes · Veure més »
Maxil·les
265x265px Les maxil·les són una de les peces bucals dels artròpodes mandibulats (crustacis, miriàpodes i hexàpodes).
Nou!!: Artròpodes і Maxil·les · Veure més »
Múscul
Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.
Nou!!: Artròpodes і Múscul · Veure més »
Membrana (interfície)
Esquema d'una exclusió membranal basada en la mida. Una membrana és una capa de material que serveix de barrera selectiva entre dos estats i roman impermeable a partícules, grups de partícules o substàncies específiques quan se l'exposa a l'acció d'una força impulsora.
Nou!!: Artròpodes і Membrana (interfície) · Veure més »
Merostomats
''Limulus polyphemus'', segons Haeckel Els merostomats (Merostomata) són una classe d'artròpodes quelicerats.
Nou!!: Artròpodes і Merostomats · Veure més »
Mesoderma
Esquema en el que es distingeix el mesoderma El mesoderma és una de les tres capes germinals que apareix durant el desenvolupament embrionari i que se situa entre l'ectoderma i l'endoderma.
Nou!!: Artròpodes і Mesoderma · Veure més »
Metamorfosi
Metamorfosi d'un capgròs a una granota. Desclosa d'una papallona. La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per diferents estadis del seu desenvolupament.
Nou!!: Artròpodes і Metamorfosi · Veure més »
Metàmer
Metamerització homònoma d'un anèl·lid Metamerització heterònoma d'un insecte Pseudometameria d'un cestode Es coneix com a metàmer a cadascun dels segments que es repeteixen en celomats de simetria bilateral (Bilateria).
Nou!!: Artròpodes і Metàmer · Veure més »
Milpeus
Milpeus és el nom comú de diverses espècies de miriàpodes de la classe dels diplòpodes.
Nou!!: Artròpodes і Milpeus · Veure més »
Miriàpodes
Els miriàpodes (Myriapoda, del grec míria, 'deu mil', i podos, 'peu') són un subembrancament d'artròpodes similars als insectes en alguns aspectes, però amb força caràcters que els diferencien d'aquests.
Nou!!: Artròpodes і Miriàpodes · Veure més »
Mitocondri
Micrografia electrònica de dos mitocondris del teixit pulmonar d'un mamífer en els quals es poden apreciar la matriu i les membranes. Un mitocondri és un orgànul envoltat per una doble membrana que es troba en la majoria de les cèl·lules eucariotes.
Nou!!: Artròpodes і Mitocondri · Veure més »
Monofiletisme
aus formen un grup '''monofilètic'''En canvi els rèptils, animals de sang freda formarien un grup parafilètic, En contraposició els animals homeoterms (aus i mamífers) formarien un grup polifilètic. En filogènia el monofiletisme és una teoria evolucionista en la qual es determina que una branca jeràrquica qualsevol o un tronc taxonòmic deriva d'una única forma fonamental.
Nou!!: Artròpodes і Monofiletisme · Veure més »
Muda
En la zoologia, la muda (en artròpodes conegut com a ècdisi) és el procés, sovint periòdic, de canvi les estructures epidèrmiques o de renovació de certes estructures en alguns animals, com ara: el pèl, les plomes, la pell, les dents o les banyes.
Nou!!: Artròpodes і Muda · Veure més »
Navalla suïssa
Típica '''navalla suïssa''' fabricada per Victorinox. La navalla suïssa (al. schweizer Messer, fr. couteau suisse, it. coltellino svizzero) o, per l'origen històric, navalla de l'exèrcit suís (al. schweizer Armeemesser, fr. couteau de l'armée suisse, it. coltello dell'esercito svizzero) és la marca comercial i, alhora, el nom col·loquial, de les navalles multiús (o navalles multifuncionals) fabricades per les empreses suïsses Victorinox i Wenger.
Nou!!: Artròpodes і Navalla suïssa · Veure més »
Nematodes
Els nematodes (Nematoda) són un embrancaments d'invertebrats vermiformes, el més divers dels pseudocelomats.
Nou!!: Artròpodes і Nematodes · Veure més »
Nematomorfs
Els nematomorfs (Nematomorpha) o gordiacis (Gordiacea) constitueixen un fílum de cucs paràsits, que són superficialment similars als nematodes.
Nou!!: Artròpodes і Nematomorfs · Veure més »
Ocel (anatomia)
Aspecte del cap d'una vespa del gènere ''Polistes'' amb tres ocels ben visibles Un ocel és una petita estructura fotoreceptora present en alguns invertebrats, com anèl·lids i artròpodes, i que funcionen com a òrgans de la visió.
Nou!!: Artròpodes і Ocel (anatomia) · Veure més »
Olfacte
El sistema olfactiu humà: 1: Bulb olfactori 2: Cèl·lules mitrals 3: Os 4: Epiteli nasal 5: Glomèruls 6: Cèl·lules receptores olfactives. L'olfacte (del llatí olfactus), és el sentit encarregat de detectar i processar les olors.
Nou!!: Artròpodes і Olfacte · Veure més »
Onicòfors
Els onicòfors (Onycophora, gr. 'portadors d'urpes') constitueixen un embrancament d'animals terrestres d'aspecte envellutat, semblants a les erugues, l'existència dels quals està registrada des del Cambrià.
Nou!!: Artròpodes і Onicòfors · Veure més »
Opistosoma
Anatomia d'un aràcnid: (1) quatre parelles de potes (2) prosoma (cefalotòrax) (3) opistosoma (abdomen) L'opistosoma (opisthosoma) és la part posterior del cos d'alguns artròpodes darrere del prosoma (cefalotòrax).
Nou!!: Artròpodes і Opistosoma · Veure més »
Ossicle
Els ossicles, també anomenats cadena d'ossets, cadena ossicular, ossicles de l'orella, o ossicles auditius, és una formació situada en la caixa timpànica de l'orella mitjana composta per tres petits ossos (martell, enclusa i estrep), lligaments i moguts per músculs especials.
Nou!!: Artròpodes і Ossicle · Veure més »
Ostracodes
Els ostracodes o ostràcodes (Ostracoda), nom que deriva del mot grec óstrakon, que significa 'closca', són una classe dins Crustacea.
Nou!!: Artròpodes і Ostracodes · Veure més »
Ou (biologia)
Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.
Nou!!: Artròpodes і Ou (biologia) · Veure més »
Oviparisme
L'oviparisme (del llatí ovum, 'ou', i parire, 'parir') és la qualitat d'aquells animals que es reprodueixen mitjançant la posta d'ous, on es desenvolupa l'embrió, i a partir dels quals neix un nou animal de la mateixa espècie.
Nou!!: Artròpodes і Oviparisme · Veure més »
Ovoviviparisme
L'ovoviviparisme és un terme antiquat i poc precís que pretén descriure l'estratègia reproductiva pròpia de diferents animals amb la qual els ous romanen a l'interior de la femella fins al moment de llur desclosa.
Nou!!: Artròpodes і Ovoviviparisme · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Artròpodes і Oxigen · Veure més »
Paleontologia
La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils.
Nou!!: Artròpodes і Paleontologia · Veure més »
Panartròpodes
Els panartròpodes (Panarthropoda) són un clade que inclou els embrancaments dels artròpodes, tardígrads i onicòfors.
Nou!!: Artròpodes і Panartròpodes · Veure més »
Pancrustacis
Els pancrustacis (Pancrustacea) són un clade proposat per comprendre tots els crustacis i hexàpodes.
Nou!!: Artròpodes і Pancrustacis · Veure més »
Papallona
El terme papallona normalment es refereix a insectes de l'ordre Lepidoptera corresponents a la superfamília Papilionoidea.
Nou!!: Artròpodes і Papallona · Veure més »
Partenogènesi
La partenogènesi (del grec παρθένος parthénos.
Nou!!: Artròpodes і Partenogènesi · Veure més »
Pauròpodes
Els pauròpodes (Pauropoda, del grec pauro, "petit" i podo, "peu") són una classe de miriàpodes similars als quilòpodes (centpeus i afins), petits i antics.
Nou!!: Artròpodes і Pauròpodes · Veure més »
Pedipalp
Thelyphonida, en vista dorsal i els pedipalps de color verd Els pedipalps són un parell d'apèndixs dels quelicerats dels aràcnids araneids.
Nou!!: Artròpodes і Pedipalp · Veure més »
Perèion
Esquema del cos d'un malacostraci amb tots els segments toràcics lliures, de manera que el tòrax i el perèion són equivalents El perèion és un tagma o regió del cos dels crustacis, i fa referència al conjunt de toracòmers (segments del tòrax) lliures, no fusionats amb el cap.
Nou!!: Artròpodes і Perèion · Veure més »
Peu
Un peu és una estructura biològica i la part final de les extremitats inferior, emprada per a la locomoció que es troba en molts animals.
Nou!!: Artròpodes і Peu · Veure més »
Picnogònids
Els picnogònids (Pycnogonida) o pantòpodes (Pantopoda), també anomenats genèricament aranyes de mar, són una classe d'artròpodes marins.
Nou!!: Artròpodes і Picnogònids · Veure més »
Pigidi
Diagrama que mostra la localització del Cefàlon, tòrax i el pigidi d'un trilobit. El pigidi, en llatí i anglès: pygidium (plural pygidia), és la part posterior o closca del cos dels crustacis i d'alguns altres artròpodes, com els insectes i els extints trilobits.
Nou!!: Artròpodes і Pigidi · Veure més »
Pinça
Diferents tipus de Pinces. Una pinça o, més sovint referit en plural com a pinces, és un estri proveït de dues parts mòbils que d'una manera o altra es poden moure per subjectar entremig a un altre objecte.
Nou!!: Artròpodes і Pinça · Veure més »
Pla corporal
Un pla corporal és bàsicament la plantilla que determina la configuració del cos d'un organisme.
Nou!!: Artròpodes і Pla corporal · Veure més »
Plàncton
Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.
Nou!!: Artròpodes і Plàncton · Veure més »
Pol·linització
Pol·linització La pol·linització és un servei de l'ecosistema que consisteix en el transport del gra de pol·len que es correspon amb la micròspora des del sac pol·línic de l'estam fins a l'estigma (en les angiospermes), o fins al micròpil (en les gimnospermes) on finalment germinarà.
Nou!!: Artròpodes і Pol·linització · Veure més »
Polifiletisme
El grup d'animals de sang calenta considerat un temps com polifilètic El polifiletisme (del grec πολύς, «polús, molt») i φῦλον «phûlon, raça, tribu»."moltes races") és la condició filogènica d'un conjunt d'organismes que han estat situats en una mateixa agrupació però no comparteixen un avantpassat comú immediat. Un grup polifilètic està constituït per la unió artificial de branques disperses de l'arbre evolutiu. Es deuen a errors en la interpretació del parentiu, el criteri que s'empra per a la classificació dels éssers vius. S'expliquen per la presència de caràcters comuns adquirits de manera independent, a conseqüència de fenòmens evolutius com la convergència o el paral·lelisme. Un exemple de grups polifilètics són les algues, els esporozous i els insectívors. Els grups polifilètics són universalment rebutjats en les classificacions modernes, tot i que per inèrcia se segueixen emprant en obres divulgatives i fins i tot llibres de text. Un altre exemple, seria el grup dels animals de sang calenta, ja que conté tant les aus com els mamífers, però atès que el seu darrer ancestre era de sang freda, aquest queda exclòs del grup, i per tant l'agrupació no és monofilètica. Els grups polifilètics haurien sigut una mena de «calaixos de sastre» on van a parar tot un seguit de grups amb característiques semblants, però sense relacions filogenètiques directes.
Nou!!: Artròpodes і Polifiletisme · Veure més »
Pressió sanguínia
L'esfigmomanòmetre mesura la pressió sanguínia arterial La pressió sanguínia és la pressió exercida per la circulació de la sang a les parets dels vasos sanguinis, i és un dels principals signes vitals.
Nou!!: Artròpodes і Pressió sanguínia · Veure més »
Priapúlids
Els priapúlids (Priapulida, del grec πριάπος, priāpos 'Priapus' i del llatí. -ul-, diminutiu) o priàpuls (Priapula) són un embrancament de cucs marins pseudocelomats amb una probòscide o trompa espinosa extensible.
Nou!!: Artròpodes і Priapúlids · Veure més »
Protòstoms
Els protòstoms (Protostomia, gr.: 'primera boca') són un tàxon d'animals que, juntament amb els deuteròstoms, componen els bilaterals, animals amb simetria bilateral.
Nou!!: Artròpodes і Protòstoms · Veure més »
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Nou!!: Artròpodes і Proteïna · Veure més »
Proturs
Protur. ''Acerentomon'' sp. ''Acerentulus bulgaricus''. Els proturs (Protura) són una classe d'artròpodes del subfílum dels hexàpodes, molt propers als insectes vertaders.
Nou!!: Artròpodes і Proturs · Veure més »
Pseudocelomats
Els pseudocelomats (Pseudocoelomata) són una agrupació de filums la cavitat corporal dels quals no és d'origen mesodèrmic, sinó que representa un blastocel embrionari persistent que rep el nom pseudoceloma.
Nou!!: Artròpodes і Pseudocelomats · Veure més »
Pterygotus
Pterygotus és un gènere d'euriptèrida prehistòric de la família dels pterigòtids.
Nou!!: Artròpodes і Pterygotus · Veure més »
Quelícer
Els quelícers són peces bucals dels quelicerats (Chelicerata), un subfílum d'artròpodes que inclou els aràcnids (Arachnida), els merostomats (Merostomata) i segurament també els picnogònids (Pycnogonida).
Nou!!: Artròpodes і Quelícer · Veure més »
Quelicerats
Els quelicerats (Chelicerata) són un grup d'animals, considerats actualment un subembrancament de l'embrancament dels artròpodes (Arthropoda).
Nou!!: Artròpodes і Quelicerats · Veure més »
Quilòpodes
Els quilòpodes (Chilopoda, gr. khilos, 'llavi' i podos, 'peu') són una classe de miriàpodes predadors, verinosos i de moviments ràpids que tenen el cos llargs i moltes potes.
Nou!!: Artròpodes і Quilòpodes · Veure més »
Quitina
Estructura molecular de la '''quitina'''. Es pot observar dues unitats d'acetilglucosamina, unides per enllaços β-1,4La quitina (C8H13O5N)n és el component principal de les parets cel·lulars dels fongs i del resistent exoesquelet que tenen la majoria dels insectes i altres artròpodes, i alguns altres animals (les ràdules dels mol·luscs, els becs de cefalòpodes i les escates dels peixos i dels lissamfibis).
Nou!!: Artròpodes і Quitina · Veure més »
Remipedis
Els remipedis (Remipedia) constitueixen una classe de crustacis cecs que viuen en aqüífers costaners que contenen aigües subterrànies salines, amb poblacions identificades en quasi cada conca oceànica explorada fins ara, incloent-hi Austràlia, el mar Carib, i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Artròpodes і Remipedis · Veure més »
Respiració cutània
La respiració cutània, juntament amb la branquial, traqueal i pulmonar, és un dels quatre tipus de respiració que poden presentar els animals.
Nou!!: Artròpodes і Respiració cutània · Veure més »
Sang
Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.
Nou!!: Artròpodes і Sang · Veure més »
Símfils
Els símfils (Symphyla) constitueixen una classe de miriàpodes que es troba estretament emparentada amb els quilòpodes (centpeus).
Nou!!: Artròpodes і Símfils · Veure més »
Segmentació (biologia)
Els vertebrats tenen una columna vertebral i cervell segmentats. En biologia, la segmentació és la divisió d'alguns individus animals i vegetals en una sèrie de segments alguna cosa repetitius.
Nou!!: Artròpodes і Segmentació (biologia) · Veure més »
Sensília
artròpodes, en la qual s'observa una sensília (8-11); '''8''' i '''9''': cèl·lules associades; '''10''': terminació nerviosa; '''11''': element cuticular. Les sensílies (en llatí i anglès: sensillum en plural sensilla o sensillae) les unitats funcionals dels òrgans sensorials dels artròpodes; tenen origen ectodèrmic i normalment tenen forma d'espina, placa, vareta, con, o clavilla; es compon d'una o unes poques cèl·lules amb una connexió nerviosa.
Nou!!: Artròpodes і Sensília · Veure més »
Seta (biologia)
El terme seta (en llatí seta en singular, setae en plural, literalment 'cerra') en biologia i anatomia es fa servir per a denominar diverses estructures anatòmiques que tenen aparença de flocs pilosos o pinzells.
Nou!!: Artròpodes і Seta (biologia) · Veure més »
Sistema circulatori
Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos.
Nou!!: Artròpodes і Sistema circulatori · Veure més »
Sistema nerviós
Esquema del '''sistema nerviós''' de diversos animals. De dalt a baix: * Cnidaris * Platihelmints * Mol·luscs * Artròpodes * Cordats (Peixos i Ésser humà) El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.
Nou!!: Artròpodes і Sistema nerviós · Veure més »
Sistema nerviós central
El sistema nerviós central (SNC) està constituït per l'encèfal i la medul·la espinal.
Nou!!: Artròpodes і Sistema nerviós central · Veure més »
Sistema nerviós simpàtic
El sistema nerviós simpàtic (SNS) és una branca del sistema nerviós autònom, juntament amb el sistema nerviós entèric i el sistema nerviós parasimpàtic.
Nou!!: Artròpodes і Sistema nerviós simpàtic · Veure més »
Sistema respiratori
Esquema del sistema respiratori humà. El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme que està implicat en l'acte de la respiració.
Nou!!: Artròpodes і Sistema respiratori · Veure més »
Subembrancament
En biologia, un subembrancament és un tàxon intermedi entre embrancament i superclasse.
Nou!!: Artròpodes і Subembrancament · Veure més »
Tagma
Els tagmes d'un trilobit: cèfalon, tòrax i pigidi En biologia dels invertebrats, un tagma és una agrupació especialitzada de segments dels artròpodes, com ara el cap, el tòrax i l'abdomen amb una funció comuna.
Nou!!: Artròpodes і Tagma · Veure més »
Tardígrads
''Milnesium tardigradum''. Tardígrad en moviment al microscopi òptic. Els tardígrads (Tardigrada, del llatí tardus, 'lent', i gradus, 'pas') són un embrancament d'animals microscòpics pertanyents al superembrancament dels ecdisozous.
Nou!!: Artròpodes і Tardígrads · Veure més »
Tèlson
Tèlson ressaltat en taronja En zoologia s'anomena tèlson a l'última peça quitinosa de l'exoesquelet dels artròpodes, especialment de les gambetes i llagostes.
Nou!!: Artròpodes і Tèlson · Veure més »
Tòrax (artròpodes)
Dípter amb el tòrax taronja El tòrax dels artròpodes és el tagma o regió del cos situada entre el cap i l'abdomen.
Nou!!: Artròpodes і Tòrax (artròpodes) · Veure més »
Timpà (anatomia)
Estrep. 10: Caixa timpànica. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui. El timpà és una membrana elàstica, semitransparent, un xic cònica i, si no hi ha cap patologia, de color gris perlat.
Nou!!: Artròpodes і Timpà (anatomia) · Veure més »
Tràquea (artròpodes)
Els onicòfors.
Nou!!: Artròpodes і Tràquea (artròpodes) · Veure més »
Trilobitomorfs
Els trilobitomorfs (Trilobitomorpha) són un subfílum dels artròpodes on es trobarien, inicialment, les classes dels trilobits i els trilobitoïdeus, totalment independents i diferenciades.
Nou!!: Artròpodes і Trilobitomorfs · Veure més »
Trilobits
Els trilobits (Trilobita) són una classe d'artròpodes extints que aparegueren al període Cambrià inferior i prosperaren durant tot el Paleozoic inferior abans de començar un llarg declivi vers l'extinció quan, durant l'extinció del Devonià superior, s'extingiren tots els ordres de trilobits excepte els proètids.
Nou!!: Artròpodes і Trilobits · Veure més »
Ull compost
Ull compost d'un espiadimonis Ull compost de krill de l'Antàrtida vist en un microscopi electrònic Un ull compost és un òrgan visual que es troba en certs artròpodes, com insectes i crustacis.
Nou!!: Artròpodes і Ull compost · Veure més »
Viviparisme
''Poa alpina'', una herba en la qual les llavors germinen quan encara es troben aferrades a la planta materna. El viviparisme és una modalitat de reproducció pròpia dels organismes vivípars.
Nou!!: Artròpodes і Viviparisme · Veure més »
Zoologia
La zoologia és la branca de la biologia que tracta l'estudi científic dels animals.
Nou!!: Artròpodes і Zoologia · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arthropod, Arthropoda, Artròpode, Condylipoda, Euarthropoda, Euartròpode, Euartròpodes.
