Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Artròpodes

Índex Artròpodes

Els artròpodes (Arthropoda, del grec ἄρθρον, "articulat", i ποδός, "peu") són invertebrats dotats d'un exoesquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs.

163 les relacions: Aliment, Amniotes, Anèl·lids, Antena, Antena (biologia), Aparell digestiu, Aparell urinari, Apèndix (artròpodes), Aranyes, Aràcnids, Arthropleura, Articulat, Artropodització, Ècdisi, Àcid desoxiribonucleic, Bestiar, Branquiòpode, Brànquia, Cambrià, Carbonat de calci, Cèfalon, Cefalocàrid, Cefalotòrax, Celoma, Celomat, Centcames, Cervell, Cinorincs, Cirrípedes, Cladística, Clade, Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, Col·lèmbol, Convergència evolutiva, Cor, Cordats, Coure, Cranc aranya japonès, Cranc dels cocoters, Crancs, Crustacis, Cuc, Cutícula, Cutícula (artròpodes), Dimorfisme sexual, Dioècia, Diplòpodes, Diplur, Ecdisozous, Ectoderma, ..., Embrió, Epidermis, Eruga, Esòfag, Escorpins, Esquelet, Esquizoramis, Estomodeu, Evolució, Exoesquelet, Extinció, Fílum, Fòssil, Ferro, Filogènia, Gamba, Gangli limfàtic, Gen gap, Georges Cuvier, Glucosa, Grec antic, Gust, Hemocel, Hemocianina, Hemoglobina, Hemolimfa, Hermafrodita, Hexàpodes, Humitat, Insectes, Invertebrat, Isòpodes, Larva, Lípid, Locomoció animal, Lofotrocozous, Madrid, Malacostracis, Mandíbula (artròpodes), Mandibulats, Maxil·lòpode, Maxil·les, Múscul, Membrana (interfície), Merostomats, Mesoderma, Metamorfosi, Metàmer, Milpeus, Miriàpodes, Mitocondri, Monofiletisme, Muda, Navalla suïssa, Nematodes, Nematomorfs, Ocel (anatomia), Olfacte, Onicòfors, Opistosoma, Ossicle de l'orella, Ostràcode, Ou (biologia), Ovípar, Ovoviviparisme, Oxigen, Paleontologia, Panartròpodes, Pancrustacis, Partenogènesi, Pauròpodes, Pedipalp, Perèion, Picnogònids, Pigidi, Pinça, Pla corporal, Plàncton, Pol·linització, Polifiletisme, Pressió arterial, Priapúlids, Protòstoms, Proteïna, Protur, Pseudocelomats, Pterygotus, Quelícer, Quelicerats, Quilòpodes, Quitina, Remipedi, Respiració cutània, Sang, Símfils, Sensília, Sistema circulatori, Sistema nerviós, Sistema nerviós central, Sistema nerviós simpàtic, Sistema respiratori, Subfílum, Tagma, Tardígrads, Tèlson, Tòrax (artròpodes), Timpà (anatomia), Tràquea (artròpodes), Trilobitomorfs, Trilobits, Ull compost, Viviparisme, Zoologia. Ampliar l'índex (113 més) »

Aliment

Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.

Nou!!: Artròpodes і Aliment · Veure més »

Amniotes

Els amniotes (Amniota) són un clade de vertebrats que s'independitzaren totalment del medi aquàtic.

Nou!!: Artròpodes і Amniotes · Veure més »

Anèl·lids

Els anèl·lids (Annelida) constitueixen un gran embrancament de cucs segmentats en anells, que comprèn més de 17.000 espècies vivents, que inclouen, entre d'altres, els poliquets, els cucs de terra i les sangoneres.

Nou!!: Artròpodes і Anèl·lids · Veure més »

Antena

Fig.1 Fotografia d'una antena utilitzada pel projecte nord-america ECHELON. Fig.2 Antena radar Una antena, en telecomunicació, és l'element que s'encarrega d'enviar o de captar dels senyals electromagnètics tractats prèviament (modulats i amplificats).

Nou!!: Artròpodes і Antena · Veure més »

Antena (biologia)

panerola és un insecte amb unes llargues antenes. Les antenes són apèndixs presents en els segments frontals de molts artròpodes.

Nou!!: Artròpodes і Antena (biologia) · Veure més »

Aparell digestiu

En els organismes animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.

Nou!!: Artròpodes і Aparell digestiu · Veure més »

Aparell urinari

L'aparell urinari (o sistema urinari, o nefrourinari) és l'encarregat de formar i expulsar l'orina.

Nou!!: Artròpodes і Aparell urinari · Veure més »

Apèndix (artròpodes)

Els apèndixs són estructures anatòmiques parelles exclusives dels artròpodes, de fet en són una de les característiques definitòries d'aquest grup animal i que dóna nom al grup (arthro, articulat i podos, peu).

Nou!!: Artròpodes і Apèndix (artròpodes) · Veure més »

Aranyes

Araneus diadematus. Les aranyes (Araneae) són ordre d'artròpodes quelicerats adaptats al medi aeri, amb vuit potes i un parell de quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí.

Nou!!: Artròpodes і Aranyes · Veure més »

Aràcnids

Els aràcnids (Arachnida, gr. aráchne, "araña") són una classe artròpodes del subfílum dels quelicerats (juntament amb els euriptèrids i els xifosurs).

Nou!!: Artròpodes і Aràcnids · Veure més »

Arthropleura

Arthropleura és un gènere de miriàpodes prehistòric de la família dels artroplèurids.

Nou!!: Artròpodes і Arthropleura · Veure més »

Articulat

Els articulats (Articulata) són un grup taxonòmic clàssic de rang superior que agrupa els embrancaments Annelida i Arthropoda.

Nou!!: Artròpodes і Articulat · Veure més »

Artropodització

L'artropodització és el procés evolutiu per la formació de l'embrancament dels artròpodes amb els trets apomòrfics següents.

Nou!!: Artròpodes і Artropodització · Veure més »

Ècdisi

Moments de la muda del cranc. El terme ècdisi (sortida o evasió, en grec) s'utilitza, generalment, per a referir-se al procés de muda de l'exoesquelet dels artròpodes, com ara els crancs.

Nou!!: Artròpodes і Ècdisi · Veure més »

Àcid desoxiribonucleic

Estructura de part d'una doble hèlix d'ADN Làcid desoxiribonucleic (ADN o DNA) és un àcid nucleic que conté les instruccions genètiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament de tots els éssers vius coneguts, així com alguns virus.

Nou!!: Artròpodes і Àcid desoxiribonucleic · Veure més »

Bestiar

vaca (vedella) pasturen juntes a Sud-àfrica. El bestiar és el conjunt d'animals domèstics d'una determinada espècie que es troben en una explotació ramadera.

Nou!!: Artròpodes і Bestiar · Veure més »

Branquiòpode

Els branquiòpodes (Branchiopoda) són una classe de crustacis fonamentalment d'aigua dolça amb una forma semblant a una gamba petita.

Nou!!: Artròpodes і Branquiòpode · Veure més »

Brànquia

tritó que mostra les brànquies Brànquies dins el cap d'una tonyina En organismes aquàtics, les brànquies són un òrgan respiratori que serveix per a extreure oxigen de l'aigua i expulsar-hi diòxid de carboni.

Nou!!: Artròpodes і Brànquia · Veure més »

Cambrià

El Cambrià és un període geològic que començà fa milions d'anys, al final de l'eó Proterozoic, i s'acabà fa milions d'anys amb l'inici de l'Ordovicià.

Nou!!: Artròpodes і Cambrià · Veure més »

Carbonat de calci

El carbonat de calci és un compost químic, de fórmula CaCO3.

Nou!!: Artròpodes і Carbonat de calci · Veure més »

Cèfalon

Cap d'insecte (odonat) El cap o cèfalon és el tagma més anterior del cos dels artròpodes.

Nou!!: Artròpodes і Cèfalon · Veure més »

Cefalocàrid

Els cefalocàrids (Cephalocarida) són una classe de crustacis que agrupa nou espècies bentòniques.

Nou!!: Artròpodes і Cefalocàrid · Veure més »

Cefalotòrax

Morfologia d'un malacostraci; el '''cefalotòrax''' és la regió que inclou el cèfalon i el tòrax. El cefalotòrax (anomenat prosoma en alguns grups) és la primera gran secció del cos dels aràcnids i dels crustacis malacostracis.

Nou!!: Artròpodes і Cefalotòrax · Veure més »

Celoma

El celoma és una cavitat secundària d'origen mesodèrmic, limitada per l'epiteli (a diferència del pseudoceloma), i que conté un líquid a l'interior.

Nou!!: Artròpodes і Celoma · Veure més »

Celomat

Els celomats (Coelomata) són animals triblàstics que presenten celoma, si més no durant les fases embrionàries.

Nou!!: Artròpodes і Celomat · Veure més »

Centcames

Centcames, centpeus, o cuca de cent cames (mare d'alacrà a Altea o mare centcames a Pego i Sanet) és el nom comú de diverses espècies de miriàpodes de la classe dels quilòpodes.

Nou!!: Artròpodes і Centcames · Veure més »

Cervell

Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.

Nou!!: Artròpodes і Cervell · Veure més »

Cinorincs

Els cinorincs (Kinorhyncha, del grec kīneō, 'moure' + rhynchos musell) és un fílum de diminuts (1 mm or menys) invertebrats pseudocelomats marins que viuen en el fang i la sorra de les profunditats.

Nou!!: Artròpodes і Cinorincs · Veure més »

Cirrípedes

Gla de mar (''Balanidae'') Doble infecció en un cranc del rizocèfal (''Sacculina carcini'') Els cirrípedes (Cirripedia) formen part d'una de les 3 infraclasses dels tecostracis que comprenen els peus de cabrit o percebes, de gran interès gastronòmic, i les glans de mar.

Nou!!: Artròpodes і Cirrípedes · Veure més »

Cladística

Aquest cladograma mostra la relació entre diversos grups d'insectes. En alguns cladogrames, la longitud de les línies horizontals indica el temps passat des de l'últim ancestre comú. La cladística (del grec κλάδος, klados.

Nou!!: Artròpodes і Cladística · Veure més »

Clade

Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.

Nou!!: Artròpodes і Clade · Veure més »

Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica

El Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica (International Code of Zoological Nomenclature) (conegut per les seves sigles en anglès: ICZN) té com a propòsit fonamental proporcionar la màxima universalitat i continuïtat als noms científics dels animals, sempre respectant la llibertat dels científics per classificar els animals segons els seus criteris taxonòmics (ICZN, 1999).

Nou!!: Artròpodes і Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica · Veure més »

Col·lèmbol

Els col·lèmbols (Collembola) són un ordre del subfílum dels hexàpodes, inclòs en l'embrancament dels artròpodes.

Nou!!: Artròpodes і Col·lèmbol · Veure més »

Convergència evolutiva

La convergència evolutiva és un fenomen evolutiu pel que diferent organismes tendeixen, sota pressions ambientals equivalents, a desenvolupar en la seva evolució característiques (morfològiques, fisiològiques, etològiques, etc.) similars (estructures anàlogues).

Nou!!: Artròpodes і Convergència evolutiva · Veure més »

Cor

El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.

Nou!!: Artròpodes і Cor · Veure més »

Cordats

Els cordats (Chordata) són un embrancament d'animals que inclou els vertebrats, juntament amb una sèrie d'invertebrats estretament relacionats.

Nou!!: Artròpodes і Cordats · Veure més »

Coure

El coure (del llatí cuprum), de símbol Cu, és un element químic de nombre atòmic 29 i un dels metalls més importants.

Nou!!: Artròpodes і Coure · Veure més »

Cranc aranya japonès

El cranc aranya japonès (Macrocheira kaempferi) és el cranc més gran vivent; en la seva maduresa pot arribar a desenvolupar una longitud de cames de gairebé 4 m, un cos de fins a 37 cm i un pes de fins a 20 kg.

Nou!!: Artròpodes і Cranc aranya japonès · Veure més »

Cranc dels cocoters

El cranc dels cocoters (Birgus latro) és l'artròpode terrestre més gran del món.

Nou!!: Artròpodes і Cranc dels cocoters · Veure més »

Crancs

Cranc o carranc és el nom comú de diverses espècies de crustacis decàpodes.

Nou!!: Artròpodes і Crancs · Veure més »

Crustacis

Els crustacis (Crustacea) són un grup divers d'artròpodes, anteriorment considerats un subfílum.

Nou!!: Artròpodes і Crustacis · Veure més »

Cuc

Cuc anèl·lid. ''Bonellia viridis'', cuc marí. Un cuc és qualsevol animal petit, tou, de forma allargada i amb apèndixs locomotors poc destacats o absents.

Nou!!: Artròpodes і Cuc · Veure més »

Cutícula

Fulla vegetal hidrofòbica de la Hosta sieboldiana. La cutícula vegetal és una membrana que cobreix diverses parts de les plantes superiors.

Nou!!: Artròpodes і Cutícula · Veure més »

Cutícula (artròpodes)

Pèl sensorial; '''12''': Pèl; '''13''': Porus glandular. En els artròpodes, la cutícula és la capa més exterior del tegument, immediatament per sobre de l'epidermis i segregada per aquesta.

Nou!!: Artròpodes і Cutícula (artròpodes) · Veure més »

Dimorfisme sexual

Femella (esquerra) i mascle de faisà, mostrant la diferència de mida i color que hi ha entre els dos sexes El dimorfisme sexual és la diferència de formes, colors i mides que hi ha entre mascles i femelles d'una mateixa espècie.

Nou!!: Artròpodes і Dimorfisme sexual · Veure més »

Dioècia

El grèvol (''Ilex aquifolium'') és una planta dioica: (a dalt) brot amb flors del peu masculí; (dalt a la dreta) flor masculina augmentada que mostra estams amb pol·len i un estigma petit i estèril; (a sota) brot amb flors d'una planta femella; (sota a la dreta) flor femella augmentada que mostra l'estigma i uns estams petits sense pol·len i estèrils La dioècia (del grec: dues cases) és la disposició dels òrgans reproductors de les plantes anomenades dioiques en individus amb flors d'un sol sexe.

Nou!!: Artròpodes і Dioècia · Veure més »

Diplòpodes

Comparació entre dos diplòpodes dels ordres Julida (esquerra) i Polydesmida (dreta). Els diplòpodes (Diplopoda, del grec di, "dos", plo, "multiplicar per" i podos, "peu") són una classe de miriàpodes que inclou, entre d'altres, els populars milpeus.

Nou!!: Artròpodes і Diplòpodes · Veure més »

Diplur

Els diplurs (Diplura) són petits animals que formen un ordre dins la superclasse dels hexàpodes, molt pròxim als insectes vertaders.

Nou!!: Artròpodes і Diplur · Veure més »

Ecdisozous

Els ecdisozous (Ecdysozoa) són un grup d'animals protòstoms que inclouen els artròpodes, nematodes, i altres embrancaments.

Nou!!: Artròpodes і Ecdisozous · Veure més »

Ectoderma

Esquema en el que es veu l'ectoderma L'ectoderma (molt sovint mal anomenada ectoderm) és la capa germinativa que es troba a l'exterior dels embrions de metazous.

Nou!!: Artròpodes і Ectoderma · Veure més »

Embrió

Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa''). Un embrió (del grec: έμβρυον) és una eucariota diploide en un estat primerenc del seu desenvolupament.

Nou!!: Artròpodes і Embrió · Veure més »

Epidermis

Esquema representant les capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia Preparació d'un tall histològic on s'aprecien els diversos estrats d'una epidermis sana L'epidermis és la capa de teixit més externa de la pell.

Nou!!: Artròpodes і Epidermis · Veure més »

Eruga

La impactant eruga d’''Opodiphthera eucalypti'' Una eruga és la forma larvària d'un lepidòpter (un membre de l'ordre d'insectes que conté les papallones i les arnes).

Nou!!: Artròpodes і Eruga · Veure més »

Esòfag

L'esòfag és un tub muscular, a través del qual el bol alimentari (menjar) passa de la boca a l'estómac.

Nou!!: Artròpodes і Esòfag · Veure més »

Escorpins

Els escorpins o alacrans (Scorpiones o Scorpionida) són un ordre d'aràcnids.

Nou!!: Artròpodes і Escorpins · Veure més »

Esquelet

Esquelet d'una balena blava En biologia, un esquelet és una carcassa rígida que proporciona la protecció i l'estructura en molts tipus d'animals, en particular els del cordats i els dels ecdisozous.

Nou!!: Artròpodes і Esquelet · Veure més »

Esquizoramis

Els esquizorramis (Schizoramia) són un clade o subfílum d'artròpodes proposat per Bergström (1997).

Nou!!: Artròpodes і Esquizoramis · Veure més »

Estomodeu

Lestomodeu, a l'embrió, és una invaginació de l'ectoderma situada a l'intestí anterior que donarà origen a la boca, constituint la cavitat bucal primitiva de l'embrió somític.

Nou!!: Artròpodes і Estomodeu · Veure més »

Evolució

En biologia, l'evolució és el procés de canvi en els trets heretats d'una població d'organismes entre una generació i la següent.

Nou!!: Artròpodes і Evolució · Veure més »

Exoesquelet

Cap de formiga Lexoesquelet (compost d'un prefix llatí i d'un mot català) és l'esquelet extern que recobreix tota la superfície dels artròpodes (aràcnids, insectes, crustacis i altres grups relacionats), on compleix una doble funció protectora i mecànica, proporcionant el suport necessari per a l'eficàcia de l'aparell muscular.

Nou!!: Artròpodes і Exoesquelet · Veure més »

Extinció

En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.

Nou!!: Artròpodes і Extinció · Veure més »

Fílum

En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.

Nou!!: Artròpodes і Fílum · Veure més »

Fòssil

gat de dents de sabre ''(Smilodon californicus)'' Els fòssils (del llatí fossile, 'que s'extreu de la terra') són les restes o senyals de l'activitat d'organismes del passat.

Nou!!: Artròpodes і Fòssil · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Artròpodes і Ferro · Veure més »

Filogènia

Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.

Nou!!: Artròpodes і Filogènia · Veure més »

Gamba

Fòssil de gamba Les gambes (o quan són petitetes gamb(a)irots, gambosins i gambarotes en rossellonès) són un tipus de crustacis, amb una forma característica: tenen el cos prim, allargat i comprimit lateralment.

Nou!!: Artròpodes і Gamba · Veure més »

Gangli limfàtic

Els ganglis limfàtics o nòduls limfàtics són components del sistema limfàtic que actuen com a filtres per a partícules estranyes i contenen leucòcits.

Nou!!: Artròpodes і Gangli limfàtic · Veure més »

Gen gap

Hibridació d'àcids nucleics ''in situ'' amb ARNm d'alguns gens gap en un embrió primerenc de ''Drosophila'' Un gen gap és un tipus de gen implicat en el desenvolupament dels embrions segmentats d'alguns artròpodes.

Nou!!: Artròpodes і Gen gap · Veure més »

Georges Cuvier

Georges Cuvier, retratat per Mathieu-Ignace van Brée. Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert, Baró de Cuvier (Montbéliard, 23 d'agost de 1769 - París, 13 de maig de 1832) Naturalista francès.

Nou!!: Artròpodes і Georges Cuvier · Veure més »

Glucosa

La glucosa o glicosa (DGLC), també anomenada sucre de raïm, és un monosacàrid que les cèl·lules utilitzen com a font d'energia i com a intermediari metabòlic.

Nou!!: Artròpodes і Glucosa · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Artròpodes і Grec antic · Veure més »

Gust

Papil·la gustativa El gust (en plural gustos o gusts) és un sentit que consisteix en percebre i registrar el sabor i identificar certes substàncies solubles en la saliva per mitjà d'algunes de llurs qualitats químiques.

Nou!!: Artròpodes і Gust · Veure més »

Hemocel

L'hemocel (que en grec: significa cavitat amb sang) en els artròpodes i els mol·luscs és la principal cavitat corporal.

Nou!!: Artròpodes і Hemocel · Veure més »

Hemocianina

Unitat d'hemocianina simple oxigenada en un pop Les hemocianines (en anglès: Hemocyanins o haemocyanins) són proteïnes que transporten oxigen a través del cos d'alguns animals invertebrats.

Nou!!: Artròpodes і Hemocianina · Veure més »

Hemoglobina

L'hemoglobina (també anomenada haemoglobin i Hb abreujat o Hgb) és la proteïna que transporta l'oxigen i conté ferro.

Nou!!: Artròpodes і Hemoglobina · Veure més »

Hemolimfa

Hemolimfa és el fluid intern equivalent a la sang en alguns invertebrats.

Nou!!: Artròpodes і Hemolimfa · Veure més »

Hermafrodita

Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.

Nou!!: Artròpodes і Hermafrodita · Veure més »

Hexàpodes

Els hexàpodes (Hexapoda) són un subfílumBrusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005.

Nou!!: Artròpodes і Hexàpodes · Veure més »

Humitat

La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.

Nou!!: Artròpodes і Humitat · Veure més »

Insectes

Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.

Nou!!: Artròpodes і Insectes · Veure més »

Invertebrat

Invertebrats Els animals invertebrats són aquells que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.

Nou!!: Artròpodes і Invertebrat · Veure més »

Isòpodes

Els isòpodes (Isopoda) són un ordre de crustacis del superordre Peracarida.

Nou!!: Artròpodes і Isòpodes · Veure més »

Larva

L'eruga de ''Proserpinus proserpina'', larva d'una papallona de la família dels esfíngids Una larva és un estadi de desenvolupament embrionari d'un animal dins la metamorfosi.

Nou!!: Artròpodes і Larva · Veure més »

Lípid

Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.

Nou!!: Artròpodes і Lípid · Veure més »

Locomoció animal

Una ratapinyada que vola. Les ratapinyades són els únics mamífers voladors. En biomecànica, la locomoció animal és l'estudi de com es mouen els animals.

Nou!!: Artròpodes і Locomoció animal · Veure més »

Lofotrocozous

Els lofotrocozous (Lophotrochozoa) o espirals (Spiralia) són un dels grans grups d'animals protostomats.

Nou!!: Artròpodes і Lofotrocozous · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Artròpodes і Madrid · Veure més »

Malacostracis

Els malacostracis (Malacostraca) són la major classe de crustacis existent que inclou gairebé tots els crustacis més coneguts.

Nou!!: Artròpodes і Malacostracis · Veure més »

Mandíbula (artròpodes)

En els artròpodes s'anomenen mandíbules a les peces bucals postorals (disposades immediatament darrere la boca) dels mandibulats (crustacis, miriàpodes i hexàpodes).

Nou!!: Artròpodes і Mandíbula (artròpodes) · Veure més »

Mandibulats

Els mandibulats (Mandibulata) són un clade d'artròpodes que agrupa els clades dels miriàpodes i pancrustacis.

Nou!!: Artròpodes і Mandibulats · Veure més »

Maxil·lòpode

Els maxil·lòpodes (Maxillopoda) és una classe de crustacis, caracteritzada per la reducció de l'abdomen i dels seus apèndixs.

Nou!!: Artròpodes і Maxil·lòpode · Veure més »

Maxil·les

32 Les maxil·les són una de les peces bucals dels artròpodes mandibulats (crustacis, miriàpodes i insectes).

Nou!!: Artròpodes і Maxil·les · Veure més »

Múscul

Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.

Nou!!: Artròpodes і Múscul · Veure més »

Membrana (interfície)

Esquema d'una exclusió membranal basada en la mida. Una membrana és una capa de material que serveix de barrera selectiva entre dos estats i roman impermeable a partícules, grups de partícules o substàncies específiques quan se l'exposa a l'acció d'una força impulsora.

Nou!!: Artròpodes і Membrana (interfície) · Veure més »

Merostomats

''Limulus polyphemus'', segons Haeckel Els merostomats (Merostomata) són una classe d'artròpodes quelicerats.

Nou!!: Artròpodes і Merostomats · Veure més »

Mesoderma

Esquema en el que es distingeix el mesoderma El mesoderma és la capa germinativa que es troba només en embrions d'animals triblàstics.

Nou!!: Artròpodes і Mesoderma · Veure més »

Metamorfosi

capgrós a una granota. Eclosió d'una papallona. La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per diferents estadis del seu desenvolupament.

Nou!!: Artròpodes і Metamorfosi · Veure més »

Metàmer

Metamerització homònoma d'un anèl·lid Metamerització heterònoma d'un insecte Pseudometameria d'un cestode Es coneix com a metàmer a cadascun dels segments que es repeteixen en celomats de simetria bilateral (Bilateria).

Nou!!: Artròpodes і Metàmer · Veure més »

Milpeus

Milpeus és el nom comú de diverses espècies de miriàpodes de la classe dels diplòpodes.

Nou!!: Artròpodes і Milpeus · Veure més »

Miriàpodes

Els miriàpodes (Myriapoda, del grec myria, "deu mil" i podos, "peu") són un subfílum d'artròpodes similars als insectes en alguns aspectes, però amb força caràcters que els diferencien d'aquests.

Nou!!: Artròpodes і Miriàpodes · Veure més »

Mitocondri

Mitocondris vists a gran augment a través d'un microscopi electrònic de transmissió. En biologia cel·lular, un mitocondri és un procariota o un orgànul tancat per una membrana que es troba a la majoria de les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Artròpodes і Mitocondri · Veure més »

Monofiletisme

aus formen un grup '''monofilètic'''En canvi els rèptils, animals de sang freda formarien un grup parafilètic, En contraposició els animals homeoterms (aus i mamífers) formarien un grup polifilètic. En filogènia el monofiletisme és una teoria evolucionista en la que es determina que una branca jeràrquica qualsevol o un tronc taxonòmic deriva d'una única forma fonamental.

Nou!!: Artròpodes і Monofiletisme · Veure més »

Muda

En la zoologia, la muda (en artròpodes conegut com a ècdisi) és el procés, sovint periòdic, de canvi les estructures epidèrmiques o de renovació de certes estructures en alguns animals, com ara: el pèl, les plomes, la pell, les dents o les banyes.

Nou!!: Artròpodes і Muda · Veure més »

Navalla suïssa

Típica '''navalla suïssa''' fabricada per Victorinox. La navalla suïssa (al. schweizer Messer, fr. couteau suisse, it. coltellino svizzero) o, per l'origen històric, navalla de l'exèrcit suís (al. schweizer Armeemesser, fr. couteau de l'armée suisse, it. coltello dell'esercito svizzero) és la marca comercial i, alhora, el nom col·loquial, de les navalles multiús (o navalles multifuncionals) fabricades per les empreses suïsses Victorinox i Wenger.

Nou!!: Artròpodes і Navalla suïssa · Veure més »

Nematodes

Els nematodes (Nematoda o Nematoida) són un dels embrancaments més comuns d'animals i el més divers de pseudocelomats.

Nou!!: Artròpodes і Nematodes · Veure més »

Nematomorfs

Els nematomorfs o gordiacis (Nematomorpha o Gordiacea) constitueixen un fílum de cucs paràsits, que són ecològica i morfològicament molt similars als nematodes.

Nou!!: Artròpodes і Nematomorfs · Veure més »

Ocel (anatomia)

Una vespa del gènere ''Polistes'' amb tres ocels ben visibles. Un ocel és una petita estructura fotoreceptora present en alguns invertebrats, com anèl·lids i artròpodes, i que funcionen com a òrgans de la visió.

Nou!!: Artròpodes і Ocel (anatomia) · Veure més »

Olfacte

El sistema olfactiu humà: 1: Bulb olfactori 2: Cèl·lules mitrals 3: Os 4: Epitel·li nasal 5: Glomèruls 6: Cèl·lules receptores olfactives. Lolfacte és el sentit encarregat de detectar i processar les olors.

Nou!!: Artròpodes і Olfacte · Veure més »

Onicòfors

Els onicòfors (Onycophora) constitueixen un fílum d'animals terrestres d'aspecte envellutat, semblants a les erugues, l'existència dels quals està registrada des del Cambrià.

Nou!!: Artròpodes і Onicòfors · Veure més »

Opistosoma

Antaomia d'un aràcnid: (1) quatre parelles de potes (2) prosoma (cefalotòrax) (3) opistosoma (abdomen) L'opistosoma (opisthosoma) és la part posterior del cos d'alguns artròpodes darrere del prosoma (cepfalotòrax).

Nou!!: Artròpodes і Opistosoma · Veure més »

Ossicle de l'orella

La cadena d'ossets (o cadena ossicular, o ossicles de l'orella, o ossicles auditius) és una formació situada en la caixa timpànica de l'orella mitjana composta per tres petits ossos (martell, enclusa i estrep), lligaments i moguts per músculs especials.

Nou!!: Artròpodes і Ossicle de l'orella · Veure més »

Ostràcode

Els ostràcodes (Ostracoda), nom que deriva del grec:óstrakon que significa closca és una classe dins Crustacea.

Nou!!: Artròpodes і Ostràcode · Veure més »

Ou (biologia)

Una tortuga sortint de l''''ou'''. Anatomia d'un ou amniòtic En biologia, un ou consisteix en un zigot, nutrients per l'organisme que s'ha de desenvolupar, i un tampó per protegir el zigot.

Nou!!: Artròpodes і Ou (biologia) · Veure més »

Ovípar

Els ovípars (del llatí ovum, "ou", i parire, "parir") són aquells animals que es reprodueixen mitjançant la posta d'ous, on es desenvolupa l'embrió, i a partir dels quals neix un nou animal de la mateixa espècie.

Nou!!: Artròpodes і Ovípar · Veure més »

Ovoviviparisme

L'ovoviviparisme és l'estratègia reproductiva pròpia de diferents animals amb la qual els ous romanen a l'interior de la femella fins al moment de llur desclosa.

Nou!!: Artròpodes і Ovoviviparisme · Veure més »

Oxigen

L'oxigen, dels ètims grecs ὀξύς (oxys) ("àcid", del gust dels àcids) i -γενής (-genēs) ("productor", literalment "engendrador"), és l'element químic de nombre atòmic 8.

Nou!!: Artròpodes і Oxigen · Veure més »

Paleontologia

La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils.

Nou!!: Artròpodes і Paleontologia · Veure més »

Panartròpodes

Els panartròpodes (Panarthropoda) són un clade que combina els embrancaments dels artròpodes, tardígrads i onicòfors.

Nou!!: Artròpodes і Panartròpodes · Veure més »

Pancrustacis

Els pancrustacis (Pancrustacea) són un tàxon proposat per comprendre tots els crustacis i hexàpodes.

Nou!!: Artròpodes і Pancrustacis · Veure més »

Partenogènesi

La partenogènesi (del grec παρθένος parthénos.

Nou!!: Artròpodes і Partenogènesi · Veure més »

Pauròpodes

Els pauròpodes (Pauropoda, del grec pauro, "petit" i podo, "peu") són una classe de miriàpodes similars als quilòpodes (centpeus i afins), petits i antics.

Nou!!: Artròpodes і Pauròpodes · Veure més »

Pedipalp

Thelyphonida, en vista dorsal i els pedipalps de color verd Els pedipalps són el segon parell d’apèndixs dels quelicerats.

Nou!!: Artròpodes і Pedipalp · Veure més »

Perèion

Esquema del cos d'un malacostraci amb tots els segments toràcics lliures, de manera que el tòrax i el perèion són equivalents El perèion és un tagma o regió del cos dels crustacis, i fa referència al conjunt de toracòmers (segments del tòrax) lliures, no fusionats amb el cap.

Nou!!: Artròpodes і Perèion · Veure més »

Picnogònids

Els picnogònids (Pycnogonida) o pantòpodes (Pantopoda), també anomenats genèricament aranyes de mar, són una classe d'artròpodes marins.

Nou!!: Artròpodes і Picnogònids · Veure més »

Pigidi

El pigidi, en llatí i anglès: pygidium (plural pygidia), és la part posterior o closca del cos dels crustacis i d’alguns altres artròpodes, com els insectes i els extints trilobits.

Nou!!: Artròpodes і Pigidi · Veure més »

Pinça

Diferents tipus de Pinces. Una pinça o, més sovint referit en plural com a pinces, és un estri proveït de dues parts mòbils que d'una manera o altra es poden moure per subjectar entremig a un altre objecte.

Nou!!: Artròpodes і Pinça · Veure més »

Pla corporal

Un pla corporal és bàsicament la plantilla que determina la configuració del cos d'un organisme.

Nou!!: Artròpodes і Pla corporal · Veure més »

Plàncton

Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plagktós, que significa errant, vagabund) és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.

Nou!!: Artròpodes і Plàncton · Veure més »

Pol·linització

Pol·linització La pol·linització consisteix en el transport del gra de pol·len que es correspon amb la micròspora des del sac pol·línic de l’estam fins a l’estigma (en les angiospermes), o fins al micròpil (en les gimnospermes) on finalment germinarà.

Nou!!: Artròpodes і Pol·linització · Veure més »

Polifiletisme

El grup d'"animals de sang calenta" és polifilètic. El polifiletisme (del grec "moltes races") és la condició d'un grup d'organismes dels quals el seu darrer ancestre comú no és membre del grup.

Nou!!: Artròpodes і Polifiletisme · Veure més »

Pressió arterial

L'esfigmomanòmetre mesura la pressió sanguínia arterial La pressió (o tensió) arterial (PA) és la pressió exercida per la circulació de la sang a les parets dels vasos sanguinis, i és un dels principals signes vitals.

Nou!!: Artròpodes і Pressió arterial · Veure més »

Priapúlids

Els priapúlids (Priapulida, del grec πριάπος, priāpos 'Priapus' i del llatí. -ul-, diminutiu) o priàpuls (Priapula) són un embrancament de cucs marins pseudocelomats amb una probòscide o trompa espinosa extensible.

Nou!!: Artròpodes і Priapúlids · Veure més »

Protòstoms

Els protòstoms (Protostomia, del grec: primer la boca) són un tàxon d'animals que junt amb els deuteròstoms componen els bilateris, animals amb simetria bilateral.

Nou!!: Artròpodes і Protòstoms · Veure més »

Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal oscarufona i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.

Nou!!: Artròpodes і Proteïna · Veure més »

Protur

Els proturs (Protura) són un grup de petits animals artròpodes que formen una classe dins de la superclasse dels hexàpodes, cosa que els situa molt a prop dels insectes vertaders.

Nou!!: Artròpodes і Protur · Veure més »

Pseudocelomats

Els pseudocelomats (Pseudocoelomata) són una agrupació de filums la cavitat corporal dels quals no és d'origen mesodèrmic, sinó que representa un blastocel embrionari persistent que rep el nom pseudoceloma.

Nou!!: Artròpodes і Pseudocelomats · Veure més »

Pterygotus

Pterygotus† és un gènere d'euriptèrid prehistòric de la família dels pterigòtids.

Nou!!: Artròpodes і Pterygotus · Veure més »

Quelícer

Els quelícers són peces bucals dels quelicerats (Chelicerata), un subfílum d'artròpodes que inclou els aràcnids (Arachnida), els merostomats (Merostomata) i segurament també els picnogònids (Pycnogonida).

Nou!!: Artròpodes і Quelícer · Veure més »

Quelicerats

Els quelicerats (Chelicerata) són un grup d'animals, considerats actualment un subembrancament del embrancament dels artròpodes (Arthropoda).

Nou!!: Artròpodes і Quelicerats · Veure més »

Quilòpodes

Els quilòpodes (Chilopoda, gr. kheilos, "llavi" i podos, "peu") són una classe de miriàpodes predadors, verinosos i de moviments ràpids que tenen el cos llargs i moltes potes.

Nou!!: Artròpodes і Quilòpodes · Veure més »

Quitina

Estructura molecular de la '''quitina'''. Es pot observar dues unitats de acetilglucosamina, unides pel enllaços β-1,4La quitina és el component principal de les parets cel·lulars dels fongs i del resistent exoesquelet que tenen la majoria dels insectes i altres artròpodes, i alguns altres animals.

Nou!!: Artròpodes і Quitina · Veure més »

Remipedi

Els remipedis (Remipedia) constitueixen una classe de crustacis cecs que viuen en aqüífers costaners que contenen aigües subterrànies salines, amb poblacions identificades en quasi cada conca oceànica explorada fins ara, incloent-hi Austràlia, el mar Carib, i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Artròpodes і Remipedi · Veure més »

Respiració cutània

La respiració cutània, juntament amb la branquial, traqueal i pulmonar, és un dels quatre tipus de respiració que poden presentar els animals.

Nou!!: Artròpodes і Respiració cutània · Veure més »

Sang

Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.

Nou!!: Artròpodes і Sang · Veure més »

Símfils

Els símfils (Symphyla) constitueixen una classe de miriàpodes que es troba estretament emparentada amb els quilòpodes.

Nou!!: Artròpodes і Símfils · Veure més »

Sensília

Les sensílies (en llatí i anglès: sensillum en plural sensilla o sensillae) les unitats funcionals dels òrgans sensorials dels artròpodes; tenen origen ectodèrmic i normalment tenen forma d'espina, placa, vareta, con, o clavilla; es compon d'una o unes poques cèl·lules amb una connexió nerviosa.

Nou!!: Artròpodes і Sensília · Veure més »

Sistema circulatori

Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és el conjunt d'òrgans i teixits format pel sistema cardiovascular, encarregat de la distribució de la sang, i pel sistema limfàtic, encarregat de fer circular la sang per l'interior de l'organisme.

Nou!!: Artròpodes і Sistema circulatori · Veure més »

Sistema nerviós

Esquema del '''sistema nerviós''' de diversos animals. De dalt a baix: * Cnidaris * Platihelmints * Mol·luscs * Artròpodes * Cordats (Peixos i Ésser humà) El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.

Nou!!: Artròpodes і Sistema nerviós · Veure més »

Sistema nerviós central

Esquema del sistema nerviós central: L'encèfal en blau. La medul·la espinal en verd El sistema nerviós central (SNC) està constituït per l'encèfal i la medul·la espinal.

Nou!!: Artròpodes і Sistema nerviós central · Veure més »

Sistema nerviós simpàtic

El sistema nerviós simpàtic (SNS) és una branca del sistema nerviós autònom, juntament amb el sistema nerviós entèric i el sistema nerviós parasimpàtic.

Nou!!: Artròpodes і Sistema nerviós simpàtic · Veure més »

Sistema respiratori

Esquema del sistema respiratori humà. El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme que està implicat en l'acte de la respiració.

Nou!!: Artròpodes і Sistema respiratori · Veure més »

Subfílum

En biologia, un subfílum és un tàxon intermedi entre fílum i superclasse.

Nou!!: Artròpodes і Subfílum · Veure més »

Tagma

Els tagmes d'un trilobit: cèfalon, tòrax i pigidi En biologia dels invertebrats, un tagma és una agrupació especialitzada de segments dels artròpodes, com ara el cap, el tòrax i l'abdomen amb una funció comuna.

Nou!!: Artròpodes і Tagma · Veure més »

Tardígrads

Els tardígrads (Tardigrada, del grec "Tardus", lent i "Gradus", pas) són un embrancament d'animals pertanyents al superfílum dels ecdisozous.

Nou!!: Artròpodes і Tardígrads · Veure més »

Tèlson

Tèlson ressaltat en taronja En zoologia s'anomena tèlson a l'última peça quitinosa de l'exoesquelet dels artròpodes, especialment de les gambetes i llagostes.

Nou!!: Artròpodes і Tèlson · Veure més »

Tòrax (artròpodes)

Dípter amb el tòrax taronja El tòrax dels artròpodes és el tagma o regió del cos situada entre el cap i l'abdomen.

Nou!!: Artròpodes і Tòrax (artròpodes) · Veure més »

Timpà (anatomia)

Estrep. 10: Caixa timpànica. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui. El timpà és una membrana elàstica, semitransparent, un xic cònica i, si no hi ha cap patologia, de color gris perlat.

Nou!!: Artròpodes і Timpà (anatomia) · Veure més »

Tràquea (artròpodes)

Els onicòfors.

Nou!!: Artròpodes і Tràquea (artròpodes) · Veure més »

Trilobitomorfs

Els trilobitomorfs (Trilobitomorpha) són un subfílum dels artròpodes on es trobarien, inicialment, les classes dels trilobits i els trilobitoïdeus, totalment independents i diferenciades.

Nou!!: Artròpodes і Trilobitomorfs · Veure més »

Trilobits

Els trilobits (Trilobita, 'tres lòbuls' en llatí) són una classe d'artròpodes extints que aparegueren al període Cambrià inferior i prosperaren durant tot el Paleozoic inferior abans de començar un llarg declivi vers l'extinció quan, durant l'extinció del Devonià superior, s'extingiren tots els ordres de trilobits excepte els proètids.

Nou!!: Artròpodes і Trilobits · Veure més »

Ull compost

Ull compost d'un espiadimonis Ull compost de krill de l'Antàrtida vist en un microscopi electrònic Un ull compost és un òrgan visual que es troba en certs artròpodes com insectes i crustacis.

Nou!!: Artròpodes і Ull compost · Veure més »

Viviparisme

''Poa alpina'', una herba en la qual les llavors germinen quan encara es troben aferrades a la planta materna. El viviparisme és una modalitat de reproducció pròpia dels organismes vivípars.

Nou!!: Artròpodes і Viviparisme · Veure més »

Zoologia

La zoologia (del grec ζῷον (zoon).

Nou!!: Artròpodes і Zoologia · Veure més »

Redirigeix aquí:

Arthropod, Arthropoda, Artròpode, Euartròpode.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »