Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Apol·lo (lepidòpter), Arriu Joeu, Avet, Central de Benós, Clima atlàntic, Clima mediterrani, El·lèbor verd, Es Bòrdes, Faig, Forat d'Aigualluts, Formiguera gran, Freixe, Gall fer comú, Garona, Joliu, Mnemòsine (papallona), Mussol pirinenc, Natura 2000, Os bru, Perdiu xerra, Prat alpí, Rata talpera, Salze, Vaca bruna dels Pirineus, Vall d'Aran, Viella, Zona d'especial protecció per a les aus.
Apol·lo (lepidòpter)
L'apol·lo (Parnassius apollo) és un lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Apol·lo (lepidòpter) · Veure més »
Arriu Joeu
El riu Joeu (arriu Joeu en aranès) és un curs d'aigua de la Vall d'Aran, afluent per l'esquerra del riu Garona.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Arriu Joeu · Veure més »
Avet
Fulles d'''Abies grandis'' Pinyes ''Abies alba'' Els avets són coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae), la majoria dels quals estan ubicats al gènere Abies (45 a 55 espècies), per bé que hi ha avets que pertanyen a altres gèneres (Picea, Pseudotsuga).
Nou!!: Era Artiga de Lin і Avet · Veure més »
Central de Benós
La Central de Benós (en aranès, Centrau de Benós) està situada a la localitat d'Es Bòrdes, aiguavall de la població de Benòs, a la comarca de la Vall d'Aran.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Central de Benós · Veure més »
Clima atlàntic
Cwc div col end El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Clima atlàntic · Veure més »
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Clima mediterrani · Veure més »
El·lèbor verd
L'el·lèbor verd, Helleborus viridis, és una espècie de planta amb flors dins la família ranunculàcia.
Nou!!: Era Artiga de Lin і El·lèbor verd · Veure més »
Es Bòrdes
Es Bòrdes és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Es Bòrdes · Veure més »
Faig
La Fageda d'en Jordà, bosc situat a Santa Pau (Garrotxa) ''Fagus sylvatica'' El faig (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Faig · Veure més »
Forat d'Aigualluts
El Forat d'Aiguallut (Forau d'Aiguallut en aragonès) és un fenomen càrstic que es produeix al curs alt del riu Éssera, a uns 2.074 m d'altitud i a prop de l'Aneto, on aquest riu desapareix sota terra una mitjana de 155 dies a l'any.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Forat d'Aigualluts · Veure més »
Formiguera gran
La formiguera gran (Phengaris arion) és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Formiguera gran · Veure més »
Freixe
''Fraxinus angustifolia'' Flors de ''F. excelsior'' Llavors de F. excelsior ''Fraxinus ornus'' Els freixes (Fraxinus) són un gènere de plantes amb flor de la família Oleaceae (oleàcies).
Nou!!: Era Artiga de Lin і Freixe · Veure més »
Gall fer comú
El gall fer, gall de bosc o gall salvatge, també conegut com a indiot salvatge (Tetrao urogallus), és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gal·linacis dels Països Catalans.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Gall fer comú · Veure més »
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Garona · Veure més »
Joliu
El joliu (Scilla lilio-hyacinthus) és una espècie de plantes angiospermes del gènere Scilla dins la família de les asparagàcies A les antigues classificacions botàniques clàssiques era dins la família de les liliàcies (Liliaceae) i a la classificació filogenètica APG II va se ubicada a la família Hyacinthaceae.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Joliu · Veure més »
Mnemòsine (papallona)
La mnemòsine (Parnassius mnemosyne) és una espècie de lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae, característica de les grans cadenes muntanyoses d'Europa i part d'Àsia.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Mnemòsine (papallona) · Veure més »
Mussol pirinenc
Niu de mussol pirinenc. Mussol pirinenc Ala dreta d'un mussol pirinenc capturat a l'oest de Finlàndia. El mussol pirinenc, mussol de Tengmalm o miloca (Aegolius funereus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).
Nou!!: Era Artiga de Lin і Mussol pirinenc · Veure més »
Natura 2000
Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals l'objectiu de la qual és fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, i és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Natura 2000 · Veure més »
Os bru
Los bru (Ursus arctos), onso o ossa (al Pallars) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Os bru · Veure més »
Perdiu xerra
La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Perdiu xerra · Veure més »
Prat alpí
Prat alpí al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, Aragó (Pirineus). El prat alpí és el tipus de vegetació que es desenvolupa en l'estatge alpí (o subalpí).
Nou!!: Era Artiga de Lin і Prat alpí · Veure més »
Rata talpera
La rata talpera (Arvicola amphibius) és una espècie colonial de rosegador que excava complicades galeries subterrànies semblants a les dels talps, d'això li ve el nom.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Rata talpera · Veure més »
Salze
El salze (Salix L.) (sarga, salenca, vimetera, vimenera, vimer) és un gènere de plantes amb flor de la família de les salicàcies.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Salze · Veure més »
Vaca bruna dels Pirineus
Vaques al Ripollès. La vaca bruna dels Pirineus és una raça de vaca pròpia de les comarques dels Pirineus Catalans: Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Alt Empordà, Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Ripollès i Solsonès.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Vaca bruna dels Pirineus · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Vall d'Aran · Veure més »
Viella
Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Viella · Veure més »
Zona d'especial protecció per a les aus
Una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) és un territori declarat així segons la directiva 79/409/CE del Consell de les Comunitats Europees, adoptada el 1979, relativa a la conservació dels ocells silvestres.
Nou!!: Era Artiga de Lin і Zona d'especial protecció per a les aus · Veure més »
