Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Arta (Grècia)

Índex Arta (Grècia)

Arta (en grec: Άρτα) és una ciutat del nord-oest de Grècia, a la regió de l'Epir, i capital de la prefectura d'Arta.

44 les relacions: Acarnània, Alexandre el Gran, Ambràcia, Antiga Atenes, Aractos, Argos, Arquitectura romana d'Orient, Augies (fill d'Hèlios), August, Batalla d'Àccium, Cípsel, Cònsol romà, Colonització grega, Corfú (ciutat), Corint, Demòstenes (general), Despotat de l'Epir, Dinastia Comnè, Epir (perifèria), Esclavitud a l'antiga Grècia, Esparta, Exèrcit romà, Filip II de Macedònia, Formió d'Atenes, Grècia, Grec, Guerra d'independència de Grècia, Guerra del Peloponnès, Guerres mèdiques, Imperi Romà d'Orient, Konstadinos Karapanos, Lliga Etòlia, Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC), Nicòpolis de l'Epir, Periandre d'Ambràcia, Pirros, Setge de Siracusa (413 aC), Siracusa, Stratego, Tirania, Unitat perifèrica d'Arta, Unitat perifèrica de Tespròcia, 1290, 1881.

Acarnània

'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània (en Ἀκαρνανία) era una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aqueloos, si bé cap a l'any 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Eníades dominava ambdós costats).

Nou!!: Arta (Grècia) і Acarnània · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Arta (Grècia) і Alexandre el Gran · Veure més »

Ambràcia

Ambràcia (en grec antic Ἀμβρακία) era una ciutat i regió de l'antiga Grècia, prop de la costa del golf d'Ambràcia, que va rebre el seu nom de la ciutat i a la riba del riu Arethon.

Nou!!: Arta (Grècia) і Ambràcia · Veure més »

Antiga Atenes

El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.

Nou!!: Arta (Grècia) і Antiga Atenes · Veure més »

Aractos

L'Aractos (en Άραχθος) és un riu de Grècia situat a l'Epir.

Nou!!: Arta (Grècia) і Aractos · Veure més »

Argos

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

Nou!!: Arta (Grècia) і Argos · Veure més »

Arquitectura romana d'Orient

citació.

Nou!!: Arta (Grècia) і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »

Augies (fill d'Hèlios)

Hèracles desviant el riu per netejar els estables d'Augies Segons la mitologia grega, Augies o Augias (en Αὐγείας, Augèias) fou un fill d'Hèlios i rei de l'Èlida.

Nou!!: Arta (Grècia) і Augies (fill d'Hèlios) · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Arta (Grècia) і August · Veure més »

Batalla d'Àccium

La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.

Nou!!: Arta (Grècia) і Batalla d'Àccium · Veure més »

Cípsel

* Cípsel Atió, diversos personatges.

Nou!!: Arta (Grècia) і Cípsel · Veure més »

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Nou!!: Arta (Grècia) і Cònsol romà · Veure més »

Colonització grega

Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Arta (Grècia) і Colonització grega · Veure més »

Corfú (ciutat)

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira) és la ciutat principal de l'illa de Corfú al nord-oest de Grècia.

Nou!!: Arta (Grècia) і Corfú (ciutat) · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Arta (Grècia) і Corint · Veure més »

Demòstenes (general)

Demòstenes (Demosthenes) fou un general (estrateg) atenès, fill d'Alcístenes.

Nou!!: Arta (Grècia) і Demòstenes (general) · Veure més »

Despotat de l'Epir

El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Arta (Grècia) і Despotat de l'Epir · Veure més »

Dinastia Comnè

Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.

Nou!!: Arta (Grècia) і Dinastia Comnè · Veure més »

Epir (perifèria)

La Perifèria de l'Epir constitueix una de les 13 regions administratives de Grècia.

Nou!!: Arta (Grècia) і Epir (perifèria) · Veure més »

Esclavitud a l'antiga Grècia

estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.

Nou!!: Arta (Grècia) і Esclavitud a l'antiga Grècia · Veure més »

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Nou!!: Arta (Grècia) і Esparta · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Arta (Grècia) і Exèrcit romà · Veure més »

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Nou!!: Arta (Grècia) і Filip II de Macedònia · Veure més »

Formió d'Atenes

Formió (Phormion) fou un general atenenc, fill d'Asopi, de família distingida de la demos de Peània.

Nou!!: Arta (Grècia) і Formió d'Atenes · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Arta (Grècia) і Grècia · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Arta (Grècia) і Grec · Veure més »

Guerra d'independència de Grècia

La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.

Nou!!: Arta (Grècia) і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »

Guerra del Peloponnès

La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Arta (Grècia) і Guerra del Peloponnès · Veure més »

Guerres mèdiques

Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.

Nou!!: Arta (Grècia) і Guerres mèdiques · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Arta (Grècia) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Konstadinos Karapanos

també en l'ortografia Constantinos Carapanos, fou un banquer, polític i arqueòleg aficionat grec.

Nou!!: Arta (Grècia) і Konstadinos Karapanos · Veure més »

Lliga Etòlia

La Lliga Etòlia (en grec antic Κοινὸν τῶν Αἰτωλῶν) va ser una federació de ciutats de la regió d'Etòlia a l'antiga Grècia, formada a principis del, probablement a causa de l'oposició al Regne de Macedònia i a la constitució de la Lliga Aquea.

Nou!!: Arta (Grècia) і Lliga Etòlia · Veure més »

Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC)

Marc Fulvi Nobílior (Marcus Fulvius M. f. Ser.) va ser un magistrat romà net de Servi Fulvi Petí.

Nou!!: Arta (Grècia) і Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC) · Veure més »

Nicòpolis de l'Epir

Nicòpolis (en llatí Nicopolis ad Actium o Actia Nicopolis, en grec antic Νικόπολις) era una ciutat de l'Epir construïda per August en commemoració de la victòria d'Àccium l'any 31 aC.

Nou!!: Arta (Grècia) і Nicòpolis de l'Epir · Veure més »

Periandre d'Ambràcia

Periandre (en llatí Periander, en grec antic Περίανδρος) fou tirà d'Ambràcia a la segona meitat del segle VII aC.

Nou!!: Arta (Grècia) і Periandre d'Ambràcia · Veure més »

Pirros

Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.

Nou!!: Arta (Grècia) і Pirros · Veure més »

Setge de Siracusa (413 aC)

La batalla de Siracusa formà part d'una expedició atenenca a Sicília entre el 415 aC i el 413 aC, durant la guerra del Peloponnès.

Nou!!: Arta (Grècia) і Setge de Siracusa (413 aC) · Veure més »

Siracusa

Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.

Nou!!: Arta (Grècia) і Siracusa · Veure més »

Stratego

LStratego és un joc de tauler on s'ha de vèncer l'exèrcit enemic, simbolitzat per un conjunt de peons.

Nou!!: Arta (Grècia) і Stratego · Veure més »

Tirania

Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.

Nou!!: Arta (Grècia) і Tirania · Veure més »

Unitat perifèrica d'Arta

La unitat perifèrica d'Arta (en grec: Νομός Άρτας) és una unitat perifèrica grega de la perifèria de l'Epir.

Nou!!: Arta (Grècia) і Unitat perifèrica d'Arta · Veure més »

Unitat perifèrica de Tespròcia

La unitat perifèrica de Tespròcia (en grec: Νομός Θεσπρωτίας) és una unitat perifèrica de Grècia.

Nou!!: Arta (Grècia) і Unitat perifèrica de Tespròcia · Veure més »

1290

Sense descripció.

Nou!!: Arta (Grècia) і 1290 · Veure més »

1881

;Països Catalans.

Nou!!: Arta (Grècia) і 1881 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »