Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Aleksandr Bogdànov, Aleksandr Semiónov, Art abstracte, Arts visuals, Avantguardisme, Avinguda Nevski, Cubisme, Dècada del 1950, Dècada del 1960, Dictadura del proletariat, Glàsnost, Ióssif Stalin, Impressionisme, Issaak Brodski, Kazimir Malèvitx, KGB, Kliment Voroixílov, Kremlin, Lenin, Life, Mikhaïl Gorbatxov, Moscou, Nikita Khrusxov, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Perestroika, Politburó, Rússia, Realisme socialista, Revolució d'Octubre de 1917, Sant Petersburg, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, UNOVIS, 1922, 1932, 1962, 1974, 1986, 1991.
Aleksandr Bogdànov
, nom complet amb patronímic, Aleksandr Aleksàndrovitx Bogdànov, Алекса́ндр Алекса́ндрович Богда́нов, nom real Aleksandr Aleksàndrovitx Malinovski, Александр Александрович Малиновский (altres pseudònims són Vérner, Ве́рнер, Maksímov, Макси́мов i Riadovoi Рядово́й, fou un científic, enciclopedista, pensador revolucionari utòpic i escriptor de ciència-ficció rus. Fou una figura clau de la primera història del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (RSDRP, posteriorment Partit Comunista de la Unió Soviètica), fundat originalment el 1898 i de la seva facció bolxevic. Bogdànov va cofundar els bolxevics el 1903, quan es van dividir amb la facció menxevic. Va ser rival entre els bolxevics amb Vladímir Lenin (1870-1924), fins a ser expulsat el 1909. Arran de les revolucions russes de 1917, quan els bolxevics van arribar al poder en el col·lapse de l'Imperi Rus, durant la primera dècada de la posterior Unió Soviètica als anys vint, fou un opositor influent del govern bolxevic i Lenin des d'una perspectiva d'esquerra marxista. Bogdànov va rebre formació en medicina i psiquiatria. Els seus amplis interessos científics i mèdics abastaren des de la teoria de sistemes universals fins a la possibilitat de rejoveniment humà mitjançant la transfusió de sang. Va inventar una filosofia original anomenada "tectologia", ara considerada una precursora de la teoria de sistemes. També fou economista, teòric de la cultura, escriptor de ciència-ficció i activista polític. Va ser un dels maquistes russos.
Nou!!: Art soviètic і Aleksandr Bogdànov · Veure més »
Aleksandr Semiónov
Alexandr Mikhàilovitx Semionov (rus: Алекса́ндр Миха́йлович Семе́нов); (18 de febrer de 1922 – 23 de juny de 1984) va ser un pintor soviètic que va viure i treballar a Leningrad, membre de la branca de Leningrad del sindicat d'Artistes de la Federació Russa, i és considerat com un dels millors representants de l'escola de pintura de Leningrad, sent principalment conegut pels seus paisatges urbans.
Nou!!: Art soviètic і Aleksandr Semiónov · Veure més »
Art abstracte
Exemple de l'art abstracte modern, Natalia Plachta Fernandes, Where are you I L'art abstracte és un estil artístic que va sorgir a l'inici del.
Nou!!: Art soviètic і Art abstracte · Veure més »
Arts visuals
Museu Vostell-Malpartida. MoMa. Instal·lació (art natura), Rifle Gap, Muntanyes Rocoses, Colorado. Les arts visuals són aquelles arts que produeixen objectes percebuts per l'ull de l'espectador.
Nou!!: Art soviètic і Arts visuals · Veure més »
Avantguardisme
Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.
Nou!!: Art soviètic і Avantguardisme · Veure més »
Avinguda Nevski
L''''avinguda Nevski''' prop de l'estació de Nicolau, avui estació de Moscou, devers el 1890 El palau Stróganov L'avinguda vora el Gostini Dvor, a mà esquerra L'avinguda Nevski (en rus Невский проспект, Nevski Prospekt, de vegades traduït com a Perspectiva Nevski) és el carrer principal de Sant Petersburg (Rússia).
Nou!!: Art soviètic і Avinguda Nevski · Veure més »
Cubisme
Juan Gris: ''Home en un cafè'', 1914, oli i ''collage'' El cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'art modern (altrament anomenats -ismes), present principalment en la pintura i l'escultura.
Nou!!: Art soviètic і Cubisme · Veure més »
Dècada del 1950
La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.
Nou!!: Art soviètic і Dècada del 1950 · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Art soviètic і Dècada del 1960 · Veure més »
Dictadura del proletariat
La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.
Nou!!: Art soviètic і Dictadura del proletariat · Veure més »
Glàsnost
Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.). S'ha utilitzat en rus per a significar "obertura i transparència" des d'almenys finals del.) va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS. Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates es portaven a terme al país. La finalitat principal era fer el govern de la Unió Soviètica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics. En l'Imperi rus del, el terme va estar especialment associat amb les reformes del sistema judicial. Entre elles es trobaven les reformes que permetien l'assistència de la premsa i del públic en els judicis els veredictes dels quals havien de llegir-se en veu alta. Vladimir Lenin va insistir repetidament en la importància de la característica més important de la democràcia. A mitjan 1980, Mikhaïl Gorbatxov ho va popularitzar com un eslògan polític per a augmentar la transparència del govern en la Unió Soviètica.
Nou!!: Art soviètic і Glàsnost · Veure més »
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Nou!!: Art soviètic і Ióssif Stalin · Veure més »
Impressionisme
Impressió: sol naixent'', obra que donà nom al moviment impressionista. Limpressionisme és un moviment pictòric, nascut a França, que es va manifestar sobretot de 1874 a 1886 i que va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme.
Nou!!: Art soviètic і Impressionisme · Veure més »
Issaak Brodski
Issaak Izràilevitx Brodski (rus:Исаак Израилевич Бродский) (6 de gener de 1884 - 14 d'agost de 1939) va ser un pintor soviètic, organitzador de l'educació artística.
Nou!!: Art soviètic і Issaak Brodski · Veure més »
Kazimir Malèvitx
Kazimir Severínovitx Maliévitx (en rus: Казими́р Севери́нович Мале́вич) o Kazimir Severínovitx Malèvitx (en ucraïnès: Казими́р Севери́нович Мале́вич, Kazymyr Severynovytx Malèvytx) (a Kíiv // ЦГИАК Украины, ф. 1268, оп. 1, д. 26, л. 13об—14. o a un poble prop de Kíiv a la Gubèrnia de Kíiv, Ucraïna, Imperi Rus, - Leningrad, URSS, 15 de maig de 1935) va ser un teòric de l'art i pintor ucraïnès de l'Imperi rus que va néixer a Ucraïna al si d'una família ucraïnesa d'arrels poloneses.
Nou!!: Art soviètic і Kazimir Malèvitx · Veure més »
KGB
El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.
Nou!!: Art soviètic і KGB · Veure més »
Kliment Voroixílov
, nom complet amb patronímic Kliment Iefrémovitx Voroixílov, popularment conegut com a Klim Voroixílov, va ser un comandant militar soviètic i polític.
Nou!!: Art soviètic і Kliment Voroixílov · Veure més »
Kremlin
Kremlin (кремль) és una paraula russa que designa una fortalesa, una ciutadella o un castell, i que es fa servir per referir-se a qualsevol edificació fortificada situada en una ciutat històrica russa, la més coneguda de les quals és el Kremlin de Moscou, o el govern de la Federació Russa, on està situat.
Nou!!: Art soviètic і Kremlin · Veure més »
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Nou!!: Art soviètic і Lenin · Veure més »
Life
Life és una revista estatunidenca amb diverses etapes de desenvolupament.
Nou!!: Art soviètic і Life · Veure més »
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Nou!!: Art soviètic і Mikhaïl Gorbatxov · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Art soviètic і Moscou · Veure més »
Nikita Khrusxov
Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Nou!!: Art soviètic і Nikita Khrusxov · Veure més »
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Nou!!: Art soviètic і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »
Perestroika
Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.
Nou!!: Art soviètic і Perestroika · Veure més »
Politburó
Stalin, 17 de gener de 1940 El politburó (del rus политбюро politbiuró, contracció de политическое бюро politícheskoye biuró 'oficina política') o buró polític es refereix al màxim òrgan executiu de diferents partits polítics, especialment de partits comunistes.
Nou!!: Art soviètic і Politburó · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Art soviètic і Rússia · Veure més »
Realisme socialista
El Realisme Socialista és un estil de realisme, desenvolupat sota el socialisme a la Unió Soviètica i que arribà a ser l'estil dominant en altres països comunistes.
Nou!!: Art soviètic і Realisme socialista · Veure més »
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Nou!!: Art soviètic і Revolució d'Octubre de 1917 · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Art soviètic і Sant Petersburg · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Art soviètic і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
UNOVIS
Quadrat negre'' de Kazimir Malèvitx UNOVIS (també conegut com a MOLPOSNOVIS i POSNOVIS) va ser un grup efímer però influent d'artistes russos fundat i liderat per Kazimir Malèvitx a l'Escola d'Art de Vítsiebsk el 1919.
Nou!!: Art soviètic і UNOVIS · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Art soviètic і 1922 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Art soviètic і 1932 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Art soviètic і 1962 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Art soviètic і 1974 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Art soviètic і 1986 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Art soviètic і 1991 · Veure més »
