Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Antíoc III, Anzitene, Armènia Quarta, Armeni, Artavasdes I d'Armènia, Astianene, Bassèn, Ciutat, Dictionary of Greek and Roman Geography, Elâzığ, Eufrates, Grec antic, Hamdànides, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Kharpurt, Murat Suyu, Oròntida, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Sofene, Tema (circumscripció administrativa), Tigranocerta, William Smith (lexicògraf), Xerxes d'Armènia, 212 aC, 591, 837, 935.
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Arsamosata і Antíoc III · Veure més »
Anzitene
Anzitene (Khanzit) és el nom clàssic de l'antiga regió armènia de Kharpurt, situada entre l'Eufrates (a la regió de Melitene) a l'oest, nord i sud; la regió de Gavreq al nord; al Tsopq o Shahuni al nord-est; les muntanyes del Taure armeni al sud separant-la de la regió de l'Ankl (Anql, Angl o Àngel) anomenada també Qel; i el Balahovit (amb la ciutat d'Arsamosata) a l'est.
Nou!!: Arsamosata і Anzitene · Veure més »
Armènia Quarta
Armènia Quarta fou una província de l'Imperi Romà d'Orient creada el 591 amb territoris cedits pel nou rei persa, i que va subsistir fins a la invasió àrab vers el 760.
Nou!!: Arsamosata і Armènia Quarta · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Arsamosata і Armeni · Veure més »
Artavasdes I d'Armènia
Artavasdes I d'Armènia era un fill del rei Artàxias I d'Armènia, i de la reina Satenik.
Nou!!: Arsamosata і Artavasdes I d'Armènia · Veure més »
Astianene
Astianene, en armeni Hashteanq era una regió de l'oest d'Armènia, al sud-est de la Khorzene i a l'est de la Balabitene.
Nou!!: Arsamosata і Astianene · Veure més »
Bassèn
Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.
Nou!!: Arsamosata і Bassèn · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Arsamosata і Ciutat · Veure més »
Dictionary of Greek and Roman Geography
El Dictionary of Greek and Roman Geography (Diccionari de geografia grega i romana), publicat per primera vegada el 1854, va ser l'últim d'una sèrie de diccionaris clàssics editats per l'erudit anglès William Smith (1813; 1893), que incloïa com a obres germanes un diccionari d'antiguitats gregues i romanes i un de mitologia grega i romana.
Nou!!: Arsamosata і Dictionary of Greek and Roman Geography · Veure més »
Elâzığ
Hazarbaba Elâzığ (antigament Elaziz o Mamurat al-Aziz) és una ciutat de l'est d'Anatòlia a Turquia i capital de la província d'Elâzığ.
Nou!!: Arsamosata і Elâzığ · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Arsamosata і Eufrates · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Arsamosata і Grec antic · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Arsamosata і Hamdànides · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Arsamosata і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Arsamosata і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Arsamosata і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Arsamosata і Imperi Selèucida · Veure més »
Kharpurt
Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.
Nou!!: Arsamosata і Kharpurt · Veure més »
Murat Suyu
El riu Murat (en turc Murat Suyu, Murat Irmağı o Murat Nehri) és un riu del nord d'Anatòlia a Turquia, afluent de l'Eufrates.
Nou!!: Arsamosata і Murat Suyu · Veure més »
Oròntida
Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I. També van regnar oròntides a la satrapia de Commagena i a l'Armènia Sofene i altres branques en diversos principats d'Armènia.
Nou!!: Arsamosata і Oròntida · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Arsamosata і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Sofene
Sofene fou una regió d'Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.
Nou!!: Arsamosata і Sofene · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Arsamosata і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Tigranocerta
Tigranocerta (en armeni Տիգրանակերտ, en grec antic Τιγρανόκερτα) va ser una ciutat d'Armènia, capital del regne, construïda per Tigranes II d'Armènia el gran cap a l'any 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.
Nou!!: Arsamosata і Tigranocerta · Veure més »
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Nou!!: Arsamosata і William Smith (lexicògraf) · Veure més »
Xerxes d'Armènia
Xerxes (Շավարշ – Šavarš, Ξέρξης – Xérxēs) va ser rei d'Armènia Sofene amb seu a Arsamosata (armeni Shimshat), regne que comprenia bàsicament el país de Kharpurt (Hanzith o Anzitene).
Nou!!: Arsamosata і Xerxes d'Armènia · Veure més »
212 aC
El 212 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Arsamosata і 212 aC · Veure més »
591
Sense descripció.
Nou!!: Arsamosata і 591 · Veure més »
837
Sense descripció.
Nou!!: Arsamosata і 837 · Veure més »
935
Sense descripció.
Nou!!: Arsamosata і 935 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arsamsat, Aršamšat, Asmusat, Ašmušat, Shimshat, Shinshat, Simsat, Šimšat.
