Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Arquitectura eclèctica

Índex Arquitectura eclèctica

L'arquitectura eclèctica pren les seves arrels de l'arquitectura historicista.

Taula de continguts

  1. 16 les relacions: Arquitectura neoclàssica, Arquitectura postmoderna, Art gòtic, Art romànic, Eclecticisme, Estil arquitectònic, Exotisme, Historicisme arquitectònic, Món grecoromà, Nacionalisme, Neogòtic, Neoromànic, Orient, Orientalisme, Parlament del Regne Unit, Regionalisme.

  2. Estils arquitectònics

Arquitectura neoclàssica

Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.

Veure Arquitectura eclèctica і Arquitectura neoclàssica

Arquitectura postmoderna

Gratacel Jin Mao vist des del Shanghai World Financial Center SWFC. Larquitectura postmoderna és una tendència o moviment arquitectònic que va sorgir a la dècada de 1960 com una reacció contra l'austeritat, la formalitat i la falta de varietat de l'arquitectura moderna, particularment a l'estil internacional defensat per Le Corbusier i Ludwig Mies van der Rohe.

Veure Arquitectura eclèctica і Arquitectura postmoderna

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Veure Arquitectura eclèctica і Art gòtic

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Veure Arquitectura eclèctica і Art romànic

Eclecticisme

Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.

Veure Arquitectura eclèctica і Eclecticisme

Estil arquitectònic

pàgines.

Veure Arquitectura eclèctica і Estil arquitectònic

Exotisme

Propaganda amb exotisme inspirada en la cultura turca L'Exotisme (del grec antic exôtikos «estranger, extern») és una actitud cultural de gust per l'estranger.

Veure Arquitectura eclèctica і Exotisme

Historicisme arquitectònic

Parlament britànic, exemple d'obra neogòtica L'historicisme en arquitectura fou un moviment desenvolupat al que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats.

Veure Arquitectura eclèctica і Historicisme arquitectònic

Món grecoromà

Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.

Veure Arquitectura eclèctica і Món grecoromà

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Veure Arquitectura eclèctica і Nacionalisme

Neogòtic

Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.

Veure Arquitectura eclèctica і Neogòtic

Neoromànic

Catedral de la Major de Marsella. El neoromànic és un estil arquitectònic emmarcat en l'historicisme que va sorgir al, basat en la reinterpretació de l'art romànic i vigent durant l'edat mitjana europea, entre els segles  i. Es va estendre primer per tot Europa, des d'on va passar després a Amèrica.

Veure Arquitectura eclèctica і Neoromànic

Orient

Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).

Veure Arquitectura eclèctica і Orient

Orientalisme

''Semiramide, llegendària reina de Babilònia'', obra de 1905 de gust orientalista i simbolista del tortonaí Cesare Saccaggi. Semíramis sempre s'ha considerat la personificació del pecat de luxúria, representat en aquest gran quadre per les mandíbules del felí ferotge domesticat per la reina.

Veure Arquitectura eclèctica і Orientalisme

Parlament del Regne Unit

El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.

Veure Arquitectura eclèctica і Parlament del Regne Unit

Regionalisme

El regionalisme és un moviment cultural i polític de recuperació de la identitat pròpia (idioma, història, dret, tradicions i altres peculiaritats).

Veure Arquitectura eclèctica і Regionalisme

Vegeu també

Estils arquitectònics

També conegut com Eclecticisme arquitectònic.