Taula de continguts
46 les relacions: Algues verdes, Algues vermelles, Bacteris, Bilífits, Cel·lulosa, Centríol, Cianobacteris, Clade, Clorofil·la a, Cloroplast, Criptofícies, Dicksonia antarctica, Dinoflagel·lats, Embriòfits, Endosimbiosi, Estreptòfits, Eucariotes, Fagocitosi, Falgueres, Fílum, Ficobiliproteïna, Fotosíntesi, Glaucòfits, Haptòfits, Heteroconts, Magnolia virginiana, Mesoproterozoic, Midó, Mitocondri, Monofiletisme, Neoproterozoic, Nucli cel·lular, Paleozoic, Paret cel·lular, Peptidoglicà, Plantes, Plantes verdes, Plastidi, Rellotge molecular, Tàxon, Teoria endosimbiòtica, Thomas Cavalier-Smith, Ulvofícia, 1753, 1981, 2004.
Algues verdes
Els algues verdes o cloròfits (Chlorophyta) constitueixen una divisió que inclou unes 8.671 espèciesHoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995.
Veure Arqueplàstids і Algues verdes
Algues vermelles
Les algues vermelles o rodòfits (Rhodophyta) són uns organismes fotosintètics que contenen clorofil·la a que poden ser unicel·luars i pluricel·luars.
Veure Arqueplàstids і Algues vermelles
Bacteris
lang.
Veure Arqueplàstids і Bacteris
Bilífits
Els bilífits (Biliphyta) són un grup d'algues que es caracteritza per contenir ficobilisomes.
Veure Arqueplàstids і Bilífits
Cel·lulosa
Estructura tridimensional, amb 4 unitats de glucosa visibles. (Negre.
Veure Arqueplàstids і Cel·lulosa
Centríol
'''Centríol''' seccionat mostrant els nou triplets de microtúbuls. Imatge presa per un microscopi electrònic de transmissió. Els centríols són un tipus d'orgànul cel·lular propi de les cèl·lules eucariotes.
Veure Arqueplàstids і Centríol
Cianobacteris
Els cianobacteris (Cyanobacteria, del grec.
Veure Arqueplàstids і Cianobacteris
Clade
Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.
Veure Arqueplàstids і Clade
Clorofil·la a
La Clorofil·la a és una forma específica de clorofil·la usada en la fotosíntesi oxigènica.
Veure Arqueplàstids і Clorofil·la a
Cloroplast
Cèl·lules vegetals en les quals són visibles els cloroplasts Els cloroplasts són orgànuls presents a les cèl·lules de les plantes i algues eucariotes que realitzen la fotosíntesi.
Veure Arqueplàstids і Cloroplast
Criptofícies
Les criptofícies (Cryptophyceae) són una petita classe d'organismes amb 24 gèneres que es troben en aigües marines i continentals.
Veure Arqueplàstids і Criptofícies
Dicksonia antarctica
Brot ''Dicksonia antarctica'' Dicksonia antarctica és una espècie de falguera arborescent perennifòlia.
Veure Arqueplàstids і Dicksonia antarctica
Dinoflagel·lats
Els dinoflagel·lats (Dinoflagellata, del grec dinos, girant i del llatí, flagellum, fuet) són un extens fílum d'alveolats flagel·lats.
Veure Arqueplàstids і Dinoflagel·lats
Embriòfits
Els embriòfits (Embryophyta) o metàfits (Metaphyta) són organismes eucariotes pluricel·lulars amb òrgans reproductors especialitzats que, amb poques excepcions, fan la fotosíntesi oxigènica i utilitzen el diòxid de carboni.
Veure Arqueplàstids і Embriòfits
Endosimbiosi
fixen el nitrogen. L'endosimbiosi és qualsevol relació simbiòtica en què un simbiont viu dins dels teixits d'un altre, ja sigui dins de les cèl·lules o extracel·lularment.
Veure Arqueplàstids і Endosimbiosi
Estreptòfits
Els estreptòfits (Streptophyta) són formalment una subdivisió o subfilum que inclou dues classes: Charophyceae, que conté l'ordre Charales (Charophyta sensu stricto), i Embryophyceae, que conté els embriòfits (plantes terrestres), briòfits i les plantes vasculars.
Veure Arqueplàstids і Estreptòfits
Eucariotes
Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.
Veure Arqueplàstids і Eucariotes
Fagocitosi
El procés de la fagocitosi. La fagocitosi ve del grec i significa –fagos, "el que menja" i kytos, "cèl·lula".
Veure Arqueplàstids і Fagocitosi
Falgueres
Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres.
Veure Arqueplàstids і Falgueres
Fílum
En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.
Veure Arqueplàstids і Fílum
Ficobiliproteïna
Les ficobiliproteïnes (PBP) o bilicromoproteids són holoproteïnes amb grups prostètics tetrapirròlics linears (ficobilines) que es troben units covalentment a residus de cisteïna específics de l'apoproteïna.
Veure Arqueplàstids і Ficobiliproteïna
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Veure Arqueplàstids і Fotosíntesi
Glaucòfits
Els glaucòfits o glaucocistòfits (Glaucophyta) són una divisió d'algues d'aigua dolça.
Veure Arqueplàstids і Glaucòfits
Haptòfits
Els haptòfits (Haptophyta) és un grup d'algues unicel·lulars.
Veure Arqueplàstids і Haptòfits
Heteroconts
Els heteroconts (Heterokonta, Heterokontophyta o Stramenopiles) són una de les línies principals de cromalveolats, amb prop de 10.500 espècies.
Veure Arqueplàstids і Heteroconts
Magnolia virginiana
Magnolia virginiana és una espècie de planta dins la família Magnoliaceae.
Veure Arqueplàstids і Magnolia virginiana
Mesoproterozoic
El Mesoproterozoic.
Veure Arqueplàstids і Mesoproterozoic
Midó
creus d'extinció El midó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals.
Veure Arqueplàstids і Midó
Mitocondri
Micrografia electrònica de dos mitocondris del teixit pulmonar d'un mamífer en els quals es poden apreciar la matriu i les membranes. Un mitocondri és un orgànul envoltat per una doble membrana que es troba en la majoria de les cèl·lules eucariotes.
Veure Arqueplàstids і Mitocondri
Monofiletisme
aus formen un grup '''monofilètic'''En canvi els rèptils, animals de sang freda formarien un grup parafilètic, En contraposició els animals homeoterms (aus i mamífers) formarien un grup polifilètic. En filogènia el monofiletisme és una teoria evolucionista en la qual es determina que una branca jeràrquica qualsevol o un tronc taxonòmic deriva d'una única forma fonamental.
Veure Arqueplàstids і Monofiletisme
Neoproterozoic
El Neoproterozoic és la tercera i última de les subdivisions (eres) de l'eó Proterozoic, i durà entre fa 1.000 i 542 milions d'anys.
Veure Arqueplàstids і Neoproterozoic
Nucli cel·lular
Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.
Veure Arqueplàstids і Nucli cel·lular
Paleozoic
El Paleozoic és l'era geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Arqueplàstids і Paleozoic
Paret cel·lular
Diagrama d'una cèl·lula vegetal, amb la paret cel·lular de color verd La paret cel·lular és una matriu extracel·lular present en diferents organismes com: bacteris, fongs, algues i plantes.
Veure Arqueplàstids і Paret cel·lular
Peptidoglicà
El peptidoglicà és un heteropolímer format per monosacàrids i aminoàcids que esdevé el component principal de la paret bacteriana, junt amb els àcids teicoïcs (en bacteris Gram-positius) o el lipopolisacàrid (en bacteris Gram-negatius).
Veure Arqueplàstids і Peptidoglicà
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Veure Arqueplàstids і Plantes
Plantes verdes
Les plantes verdes o viridiplantes (Viridiplantae, literalment "plantes verdes") són un clade d'eucariotes format per algues verdes, que són principalment aquàtiques, i plantes terrestres (embriòfits).
Veure Arqueplàstids і Plantes verdes
Plastidi
Arbre filogenètic dels plastidis. Plastidi - Cloroplast i etioplast - Cromoplast Leucoplast - Amiloplast - Eleoplast - Proteoplast Un plastidi o plast és un grup d'orgànuls presents en la cèl·lula vegetal.
Veure Arqueplàstids і Plastidi
Rellotge molecular
El rellotge molecular és un terme figuratiu per descriure una tècnica que utilitza la taxa de mutació de les biomolècules per deduir el temps en el qual dues o més formes de vida van divergir en la prehistòria.
Veure Arqueplàstids і Rellotge molecular
Tàxon
En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.
Veure Arqueplàstids і Tàxon
Teoria endosimbiòtica
Lynn Margulis La teoria endosimbiòtica va ser formulada per la biòloga americana Lynn Margulis (1938-2011) el 1967, per tal d'explicar la presència d'orgànuls intracel·lulars amb genoma propi en les cèl·lules eucariotes.
Veure Arqueplàstids і Teoria endosimbiòtica
Thomas Cavalier-Smith
fou un professor de biologia evolutiva del departament de zoologia de la Universitat d'Oxford.
Veure Arqueplàstids і Thomas Cavalier-Smith
Ulvofícia
Els Ulvophyceae o Ulvophytes són una classe d'algues verdes, que es distingeixen principalment sota la base de la morfologia ultraestructural.
Veure Arqueplàstids і Ulvofícia
1753
;Països Catalans.
Veure Arqueplàstids і 1753
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Arqueplàstids і 1981
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Arqueplàstids і 2004
També conegut com Arcaeplàstid, Archaeplastida, Arqueplàstid, Plantae sensu lato, Plastida, Primoplanta, Primoplantae, Primoplantes.