245 les relacions: Abadia, Abadia de Cluny, Administració provincial romana, Alamans, Alt Saona, Antic Règim, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbe, Atenes, Besançon, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat de Basilea, Bisbat de Belfort-Montbéliard, Bisbat de Belley-Ars, Bisbat de Langres, Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg, Bisbat de Metz, Bisbat de Nancy, Bisbat de Saint-Claude, Bisbat de Saint-Dié, Bisbat de Toul, Bisbat de Verdun, Bisbat de Verona, Borgonya, Butlla, Camí de Sant Jaume, Carlemany, Catedral de Besançon, Cisma, Claudi de Condat, Columbà, Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici, Comtat de Borgonya, Comtat de Montbéliard, Concordat, Constitució civil del clergat, Departament francès, Diaca, Diòcesi, Dinastia merovíngia, Dioclecià, Doubs, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Esteve màrtir, Ferriol i Ferruci de Besançon, Feudalisme, França, ..., Franc Comtat, Francès, Francesco Condulmer, Francs, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Héricourt (Alt Saona), Imperi Romà, Invasions bàrbares, Ireneu de Lió, Joan d'Abbeville, Joan l'Apòstol, Joan Pau II, Jura (departament), Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis de França, Lluís XVI de França, Louis Duchesne, Luxeuil-les-Bains, Magúncia, Màrtir cristià, Metropolità, Montbéliard, Monumenta Germaniae Historica, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Otó III del Sacre Imperi, Papa, Papa Calixt II, Papa Joan X, Parròquia eclesiàstica, Pius VII, Prevere, Província eclesiàstica, Qui Christi Domini, Quingey, Reforma Protestant, Revolució Francesa, Ritu romà, Sacre Imperi Romanogermànic, Sarraïns, Sèquans, Segle VI, Sequània, Suïssa, Territori de Belfort, Vàndals, 1008, 1010, 1016, 1031, 1049, 1067, 1085, 1100, 1101, 1102, 1107, 1108, 1117, 1134, 1161, 1162, 1163, 1170, 1171, 1180, 1191, 1193, 1197, 1220, 1221, 1225, 1226, 1227, 1235, 1236, 1241, 1242, 1244, 1245, 1268, 1269, 1301, 1311, 1312, 1333, 1355, 1361, 1362, 1363, 1370, 1371, 1391, 1404, 1405, 1429, 1437, 1438, 1439, 1462, 1463, 1498, 1499, 1502, 1541, 1543, 1584, 1586, 1606, 1636, 1637, 1638, 1654, 1659, 1661, 1662, 1663, 1698, 1699, 1717, 1720, 1721, 1724, 1732, 1734, 1735, 1742, 1754, 1755, 1774, 1790, 1792, 1801, 1802, 1815, 1817, 1822, 1823, 1828, 1833, 1834, 1875, 1881, 1882, 1887, 1893, 1894, 1909, 1910, 1918, 1927, 1936, 1954, 1966, 1979, 1980, 2003, 2012, 2013, 212, 346, 444, 517, 549, 552, 570, 573, 585, 614, 627, 658, 670, 679, 680, 685, 732, 757, 762, 811, 828, 838, 840, 843, 869, 870, 875, 895, 914, 915, 927, 928, 932, 953, 993, 994. Ampliar l'índex (195 més) »
Abadia
El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Abadia · Veure més »
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Abadia de Cluny · Veure més »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Administració provincial romana · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Alamans · Veure més »
Alt Saona
L'Alt Saona (70) (en francès Haute-Saône) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Alt Saona · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Antic Règim · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Arquebisbe · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Atenes · Veure més »
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Besançon · Veure més »
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Bisbat d'Autun · Veure més »
Bisbat d'Estrasburg
Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »
Bisbat de Basilea
Escut Mapa al segle XVI El Bisbat de Basilea o Príncipat-bisbat de Basilea (alemany: Fürstbistum Basel) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb poder temporal sobre diversos territoris des de 1032 i jurisdicció eclesiàstica sobre un territori més ampli; fou governat per prínceps-bisbes amb seu a la ciutat de Basilea fins a 1528 i amb seu a Porrentruy fins a 1792.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Bisbat de Basilea · Veure més »
Bisbat de Belfort-Montbéliard
El bisbat de Belfort-Montbéliard (francès: Diocèse de Belfort-Montbéliard, llatí: Dioecesis Belfortiensis-Montis Beligardi) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arxidiòcesi de Besançon.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Bisbat de Belfort-Montbéliard · Veure més »
Bisbat de Belley-Ars
La cocatedral de Nostra Senyora a Bourg-en-Bresse. La basílica d'Ars-sur-Formans, on reposen les restes de sant Joan Baptista Maria Vianney, conegut com el "capellà d'Ars". XIX. L'antic palau episcopal de Belley. El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Bisbat de Belley-Ars · Veure més »
Bisbat de Langres
les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Bisbat de Langres · Veure més »
Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg
El bisbat de Lausana fou un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Bisbat de Lausana, Ginebra i Friburg · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Nancy
El bisbat de Nancy (francès: Diocèse de Nancy, llatí: Dioecesis Nanceiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Bisbat de Nancy · Veure més »
Bisbat de Saint-Claude
El bisbat de Saint-Claude (francès: Diocèse de Saint-Claude, llatí: Dioecesis Sancti Claudii) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Bisbat de Saint-Claude · Veure més »
Bisbat de Saint-Dié
Idulf al voltant del 671. El bisbat de Saint-Dié (francès: Diocèse de Saint-Dié, llatí: Dioecesis Sancti Deodati) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Bisbat de Saint-Dié · Veure més »
Bisbat de Toul
L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Bisbat de Toul · Veure més »
Bisbat de Verdun
Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Bisbat de Verdun · Veure més »
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Bisbat de Verona · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Borgonya · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Butlla · Veure més »
Camí de Sant Jaume
Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Camí de Sant Jaume · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Carlemany · Veure més »
Catedral de Besançon
La Catedral de Besançon (en francès: cathédrale Saint-Jean de Besançon) és una església, una basílica i una catedral d'origen carolíngia, feta construir per l'emperador Carlemany al i reconstruïda i eixamplada als segles i, sota l'advocació de l'Apòstol, Sant Joan Evangelista.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Catedral de Besançon · Veure més »
Cisma
obra.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Cisma · Veure més »
Claudi de Condat
Claudi de Besançon o de Condat, també anomenat Claudi el Taumaturg (Bracon, Franc Comtat, ca. 607 - Saint-Claude, 6 de juny de 696 o 699) fou un abat i bisbe francès.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Claudi de Condat · Veure més »
Columbà
Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Columbà · Veure més »
Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici
* Per a l'orde monàstic medieval de Saint-Sulpice-des-Bois, vegeu: Orde de Sant Sulpici La Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici, en llatí Societas Presbyterorum a Sancto Sulpitio, és una societat de vida apostòlica de clergues, de dret pontifici.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Comtat de Borgonya · Veure més »
Comtat de Montbéliard
El comtat de Montbéliard fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Comtat de Montbéliard · Veure més »
Concordat
Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Concordat · Veure més »
Constitució civil del clergat
La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Constitució civil del clergat · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Departament francès · Veure més »
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Diaca · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Diòcesi · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Dinastia merovíngia · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Dioclecià · Veure més »
Doubs
El Doubs o Dubs (25) és un departament francès situat a la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Doubs · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Església sufragània · Veure més »
Esteve màrtir
Esteve màrtir o Stephanos kelil (inicis del segle I - Rodalia de Jerusalem, 34-35?) protomàrtir (el primer màrtir), és un sant del cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Esteve màrtir · Veure més »
Ferriol i Ferruci de Besançon
Ferriol i Ferruci de Besançon (en francès: Ferréol i Ferjeux, del llatí ferreolus i ferrutius, derivats de "ferro") (morts el 10 de juny de 212) van ser dos germans, morts màrtirs a Besançon.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Ferriol i Ferruci de Besançon · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Feudalisme · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і França · Veure més »
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Franc Comtat · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Francès · Veure més »
Francesco Condulmer
fou un cardenal italià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Francesco Condulmer · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Francs · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Héricourt (Alt Saona)
Héricourt és un municipi francès situat al departament de l'Alt Saona i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Héricourt (Alt Saona) · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Imperi Romà · Veure més »
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Invasions bàrbares · Veure més »
Ireneu de Lió
va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Ireneu de Lió · Veure més »
Joan d'Abbeville
Joan Halgrin d'Abbeville (~1180, Abbeville - 28 de setembre de 1237, Roma) fou un eclesiàstic benedictí francès.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Joan d'Abbeville · Veure més »
Joan l'Apòstol
Joan l'Apòstol - ܝܘܚܢܢ ܫܠܝܚܐ Yohanan Shliha en arameu; יוחנן בן זבדי Yohanan Ben Zavdai- 6 dC - c. 100) va ser un dels Dotze Apòstols de Jesús d'acord amb el Nou Testament. Era el fill de Zebedeu i Maria Salomé. El seu germà era Jaume, que era un altre dels Dotze Apòstols. La tradició cristiana sosté que ell va sobreviure als apòstols restants i que fou l'únic que no va morir com un màrtir. Els Pares de l'Església el consideraren la mateixa persona que Joan Evangelista, Joan de Patmos, i el Deixeble Estimat. La tradició de moltes denominacions cristianes sosté que és l'autor de diversos llibres del Nou Testament.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Joan l'Apòstol · Veure més »
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Joan Pau II · Veure més »
Jura (departament)
Jura (39) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Jura (departament) · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Llista de reis de França · Veure més »
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Lluís XVI de França · Veure més »
Louis Duchesne
Louis Marie Olivier Duchesne (Saint Servan (actualment en el terme de Sant-Maloù), Bretanya, França, 13 de setembre de 1843 - Roma, 21 d'abril de 1922) va ser un eclesiàstic, professor, arqueòleg i historiador de l'Església francès amb un esperit crític de la seva històrica, que va marcar un abans i un després en els estudis eclesiàstics. El seu estil incisiu, la crítica sense temor i, a vegades fins i tot cruel, i una erudició penetrant, va convertir-lo en un adversari en el camp de la polèmica.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Louis Duchesne · Veure més »
Luxeuil-les-Bains
Luxeuil-les-Bains és un municipi francès situat al departament de l'Alt Saona i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Luxeuil-les-Bains · Veure més »
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Magúncia · Veure més »
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Màrtir cristià · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Metropolità · Veure més »
Montbéliard
Montbéliard (Monbyai en franc-comtès) és un municipi francès, situat al departament de Doubs i a la regió del Borgonya-Franc Comtat.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Montbéliard · Veure més »
Monumenta Germaniae Historica
Monumenta Germaniae Historica (esmentat com MGH en bibliografia i llistat de fonts) és un recull de fonts curosament editades i publicades per l'estudi de la Història d'Alemanya en un sentit extens, des del final de l'Imperi Romà fins a 1500.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Monumenta Germaniae Historica · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Orde del Cister · Veure més »
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Papa · Veure més »
Papa Calixt II
Calixt II (nom de bateig Guiu de Borgonya) (Quingey, 1050 – Roma, 13 de desembre de 1124) fou papa de l'Església Catòlica del 1119 al 1124.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Papa Calixt II · Veure més »
Papa Joan X
Joan X (Borgo Tossignano, ? – Roma, maig del 928) va ser papa de l'Església Catòlica del 914 al 928.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Papa Joan X · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Pius VII · Veure més »
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Prevere · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Província eclesiàstica · Veure més »
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Qui Christi Domini · Veure més »
Quingey
Quingey és un municipi francès situat al departament del Doubs i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Quingey · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Reforma Protestant · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Revolució Francesa · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Ritu romà · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Sarraïns · Veure més »
Sèquans
Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de lArar o Saona.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Sèquans · Veure més »
Segle VI
El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Segle VI · Veure més »
Sequània
Sequània (en Sequania) va ser una província romana formada cap a l'any 297 aC amb la reforma de l'Imperi duta a terme per Dioclecià, quan va dividir la Germània Superior.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Sequània · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Suïssa · Veure més »
Territori de Belfort
El Territori de Belfort (90) (en francèsTerritoire de Belfort) és un departament francès de la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Territori de Belfort · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і Vàndals · Veure més »
1008
El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1008 · Veure més »
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1010 · Veure més »
1016
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1016 · Veure més »
1031
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1031 · Veure més »
1049
El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1049 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1067 · Veure més »
1085
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1085 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1100 · Veure més »
1101
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1101 · Veure més »
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1102 · Veure més »
1107
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1107 · Veure més »
1108
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1108 · Veure més »
1117
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1117 · Veure més »
1134
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1134 · Veure més »
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1161 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1162 · Veure més »
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1163 · Veure més »
1170
Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1170 · Veure més »
1171
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1171 · Veure més »
1180
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1180 · Veure més »
1191
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1191 · Veure més »
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1193 · Veure més »
1197
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1197 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1220 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1221 · Veure més »
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1225 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1226 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1227 · Veure més »
1235
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1235 · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1236 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1241 · Veure més »
1242
;Països catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1242 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1244 · Veure més »
1245
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1245 · Veure més »
1268
;Països catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1268 · Veure més »
1269
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1269 · Veure més »
1301
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1301 · Veure més »
1311
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1311 · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1312 · Veure més »
1333
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1333 · Veure més »
1355
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1355 · Veure més »
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1361 · Veure més »
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1362 · Veure més »
1363
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1363 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1370 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1371 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1391 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1404 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1405 · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1429 · Veure més »
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1437 · Veure més »
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1438 · Veure més »
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1439 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1462 · Veure més »
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1463 · Veure més »
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1498 · Veure més »
1499
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1499 · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1502 · Veure més »
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1541 · Veure més »
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1543 · Veure més »
1584
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1584 · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1586 · Veure més »
1606
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1606 · Veure més »
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1636 · Veure més »
1637
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1637 · Veure més »
1638
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1638 · Veure més »
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1654 · Veure més »
1659
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1659 · Veure més »
1661
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1661 · Veure més »
1662
El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1662 · Veure més »
1663
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1663 · Veure més »
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1698 · Veure més »
1699
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1699 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1717 · Veure més »
1720
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1720 · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1721 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1724 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1732 · Veure més »
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1734 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1735 · Veure més »
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1742 · Veure més »
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1754 · Veure més »
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1755 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1774 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1790 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1792 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1801 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1802 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1815 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1817 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1822 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1823 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1828 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1833 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1834 · Veure més »
1875
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1875 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1881 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1882 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1887 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1893 · Veure més »
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1894 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1909 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1910 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1918 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1927 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1936 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1954 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1966 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1979 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 1980 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 2003 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 2012 · Veure més »
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 2013 · Veure més »
212
El 212 (CCXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 212 · Veure més »
346
El 346 (CCCXLVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 346 · Veure més »
444
444 (CDXLIV) va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià, en vigor en aquella data.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 444 · Veure més »
517
Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 517 · Veure més »
549
El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 549 · Veure més »
552
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 552 · Veure més »
570
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 570 · Veure més »
573
El 573 (DLXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 573 · Veure més »
585
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 585 · Veure més »
614
El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 614 · Veure més »
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 627 · Veure més »
658
El 658 (DCLVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 658 · Veure més »
670
El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 670 · Veure més »
679
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 679 · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 680 · Veure més »
685
El 685 (DCLXXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 685 · Veure més »
732
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 732 · Veure més »
757
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 757 · Veure més »
762
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 762 · Veure més »
811
El 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 811 · Veure més »
828
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 828 · Veure més »
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 838 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 840 · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 843 · Veure més »
869
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 869 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 870 · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 875 · Veure més »
895
El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 895 · Veure més »
914
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 914 · Veure més »
915
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 915 · Veure més »
927
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 927 · Veure més »
928
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 928 · Veure més »
932
El 932 (CMXXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 932 · Veure més »
953
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 953 · Veure més »
993
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 993 · Veure més »
994
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Besançon і 994 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arquebisbe de Besançon, Arxidiòcesi de Besançon, Bisbat de Besançon.