Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Arquebisbat d'Avinyó

Índex Arquebisbat d'Avinyó

Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

290 les relacions: Adrià IV, Alain de Coëtivy, Alexandre Farnese (cardenal), Annuario Pontificio, Arquebisbat d'Ais de Provença, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Cambrai, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de Montpeller, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Tolosa, Arquebisbe, Arxidiòcesi, Ate (municipi de la Valclusa), Aurenja, Avinyó (Valclusa), Bisbat d'Alès, Bisbat d'Apt, Bisbat d'Orange, Bisbat d'Usès, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Carpentràs, Bisbat de Cavaillon, Bisbat de Frejús i Toló, Bisbat de Gap, Bisbat de Nimes, Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux, Bisbat de Tortona, Bisbat de Valença, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Viviers, Bisbe, Bolena (municipi de la Valclusa), Bompàs (Arieja), Butlla, Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats, Capítol (catolicisme), Carmelites descalços, Carpentràs, Catarisme, Catedral, Cavalhon, Companyia de Jesús, Comtat Venaissí, Concili de Trento, Concordat del 1801, Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, Constitució civil del clergat, ..., Contrareforma, Cristianisme, Denis de Sainte-Marthe, Departament francès, Diòcesi, Durance, Encíclica, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Francès, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Gard, Gàl·lia, Gòlgota, Gelasi II, Georges d'Amboise, Georges d'Armagnac, Gregori de Tours, Guillotina, Heretgia, Hipòlit de Mèdici, Innocenci II, Innocenci IV, Innocenci VI, Jansenisme, Jesús de Natzaret, Joan XXII, Juli II, L'Illa de Veniça, Llatí, Llenguadoc, Lluís el Pietós, Lluís IV d'Alemanya, Louis de La Palud, Louis Duchesne, Metropolità, Monestir, Orde de la Cartoixa, Orde de la Visitació, Orde de Sant Benet, Orde de Santa Úrsula, Orde dels Predicadors, Orde mendicant, Papa, Papa Climent VI, Papa Lleó I, Papa Urbà V, Papat d'Avinyó, Parròquia eclesiàstica, Pau de Tars, Pau Naudó, Pertús, Pius VI, Pius VII, Pius XI, Principat d'Aurenja, Protestantisme, Província eclesiàstica, Provença, Provença-Alps-Costa Blava, Qui Christi Domini, Raffaello Sanzio, Reforma Protestant, Revolució Francesa, Ritu romà, Roine, Ruf d'Avinyó, Sarraïns, Segle XII, Segle XIV, Segle XVI, Segle XVII, Servents de Maria, Simó de Cirene, Simó de Cramaud, Teatins, Universitat, Vaison, Valdesos, Vaucluse, Vauriàs, Vicariat, 1002, 1006, 1033, 1036, 1037, 1047, 1050, 1073, 1094, 1095, 1120, 1124, 1142, 1143, 1155, 1157, 1168, 1173, 1174, 1177, 1178, 1180, 1197, 1209, 1216, 1225, 1226, 1230, 1233, 1238, 1242, 1251, 1261, 1264, 1266, 1267, 1287, 1288, 1289, 1290, 1294, 1300, 1309, 1310, 1312, 1313, 1317, 1334, 1336, 1349, 1352, 1362, 1366, 1367, 1368, 1371, 1376, 1383, 1391, 1392, 1407, 1409, 1410, 1411, 1429, 1432, 1433, 1435, 1437, 1474, 1475, 1503, 1512, 1527, 1529, 1535, 1545, 1551, 1560, 1566, 1576, 1577, 1584, 1592, 1597, 1598, 1609, 1624, 1644, 1646, 1647, 1648, 1649, 1669, 1672, 1673, 1684, 1686, 1689, 1690, 1705, 1742, 1756, 1757, 1774, 1775, 1791, 1793, 1801, 1802, 1817, 1821, 1822, 1830, 1832, 1834, 1835, 1842, 1848, 1863, 1880, 1885, 1895, 1896, 1907, 1928, 1957, 1970, 1978, 2002, 2015, 2021, 439, 450, 451, 465, 506, 517, 541, 554, 585, 586, 618, 795, 855, 860, 876, 878, 879, 907, 910, 913, 916, 968, 971, 979, 982. Ampliar l'índex (240 més) »

Adrià IV

de nom de bateig Nicholas Breakspeare va ser Papa de Roma del 1154 al 1159.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Adrià IV · Veure més »

Alain de Coëtivy

fou un cardenal i bisbe francès.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Alain de Coëtivy · Veure més »

Alexandre Farnese (cardenal)

Alexandre Farnese (Valentano, Estats Pontificis 1520 - Roma 1589) fou un príncep de Parma que va esdevenir cardenal.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Alexandre Farnese (cardenal) · Veure més »

Annuario Pontificio

L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Annuario Pontificio · Veure més »

Arquebisbat d'Ais de Provença

Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Arquebisbat d'Ais de Provença · Veure més »

Arquebisbat d'Arle

El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Arquebisbat d'Arle · Veure més »

Arquebisbat de Bourges

L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Arquebisbat de Bourges · Veure més »

Arquebisbat de Cambrai

L'arquebisbat de Cambrai o arxidiòcesi de Cambrai és una de les divisions administratives de l'església catòlica centrada en la ciutat de Cambrai (Departament del Nord, França).

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Arquebisbat de Cambrai · Veure més »

Arquebisbat de Gènova

Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Arquebisbat de Gènova · Veure més »

Arquebisbat de Marsella

basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Arquebisbat de Marsella · Veure més »

Arquebisbat de Montpeller

Larquebisbat de Montpeller és una jurisdicció eclesiàstica del Llenguadoc-Rosselló (França) amb centre a Montpeller.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Arquebisbat de Montpeller · Veure més »

Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »

Arquebisbat de Tolosa

Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre Larquebisbat de Tolosa (francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana; occità: archidiocèsi de Tolosa) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Arquebisbat de Tolosa · Veure més »

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Arquebisbe · Veure més »

Arxidiòcesi

L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Arxidiòcesi · Veure més »

Ate (municipi de la Valclusa)

Ate o At o Apt és un municipi francès al departament de la Valclusa (regió de Provença – Alps – Costa Blava).

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Ate (municipi de la Valclusa) · Veure més »

Aurenja

Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Aurenja · Veure més »

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Avinyó (Valclusa) · Veure més »

Bisbat d'Alès

El bisbat d'Alès (francès: Diocèsed'Alais; llatí: Dioecesis Alesiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bisbat d'Alès · Veure més »

Bisbat d'Apt

El bisbat d'Apt (francès: Diocèse d'Apt, llatí: Dioecesis Aptensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bisbat d'Apt · Veure més »

Bisbat d'Orange

Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bisbat d'Orange · Veure més »

Bisbat d'Usès

El bisbat d'Usès o Uzès fou una divisió eclesiàstica de França centrada a la ciutat d'Usès.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bisbat d'Usès · Veure més »

Bisbat de Carcassona

El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bisbat de Carcassona · Veure més »

Bisbat de Carpentràs

La làpida de Boezio, bisbe del 583 al 604, inumat a Venasque. El bisbat de Carpentràs (francès: Diocèse de Carpentras, llatí: Dioecesis Carpentoractensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bisbat de Carpentràs · Veure més »

Bisbat de Cavaillon

XII. El bisbat de Cavaillon (francès: Diòcese de Cavaillon, llatí: Dioecesis Cavallicensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bisbat de Cavaillon · Veure més »

Bisbat de Frejús i Toló

cocatedral de Frejús. IV, avui al territori de la diòcesi de Frejús-Toló. El bisbat de Frejús-Toló (francès: Diocèse de Fréjus-Toulon, llatí: Dioecesis Foroiuliensis-Tolonsis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bisbat de Frejús i Toló · Veure més »

Bisbat de Gap

Embrun, cocatedral de Notre-Dame du Réal La basílica de Nostra Senyora del Laus, construïda al lloc on van succeir-se una sèrie d'aparicions marianes el 1664. El bisbat de Gap (francès: Diocèse de Gap et d'Embrun, llatí: Dioecesis Vapincensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bisbat de Gap · Veure més »

Bisbat de Nimes

L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bisbat de Nimes · Veure més »

Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux

XII). XII. El bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux (francès: Diocèse de Saint-Paul-Trois-Châteaux, llatí: Dioecesis Tricastrinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux · Veure més »

Bisbat de Tortona

El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bisbat de Tortona · Veure més »

Bisbat de Valença

L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bisbat de Valença · Veure més »

Bisbat de Viena del Delfinat

Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »

Bisbat de Viviers

Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bisbat de Viviers · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bisbe · Veure més »

Bolena (municipi de la Valclusa)

Bolena o Bollène és un municipi al departament de la Valclusa (regió de Provença – Alps – Costa Blava, França).

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bolena (municipi de la Valclusa) · Veure més »

Bompàs (Arieja)

Bompàs (francès Bompas) és un municipi francès del departament de l'Arieja i la regió d'Occitània.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Bompàs (Arieja) · Veure més »

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Butlla · Veure més »

Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats

L'Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats (en llatí: Sacer et Apostolicus Ordo Canonicorum Regularium Sancti Augustini, amb les sigles C.R.S.A.) són un orde religiós catòlic de canonges regulars, concretament, una federació de congregacions de canonges, constituïda per Joan XXIII en 1959 mitjançant la carta apostòlica Caritas unitas del 4 de maig.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats · Veure més »

Capítol (catolicisme)

Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Capítol (catolicisme) · Veure més »

Carmelites descalços

Els Carmelites Descalços o Orde dels Frares Descalços de la Santíssima Mare de Déu del Mont Carmel (en llatí: Ordo Fratrum Discalceatorum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant, que és una reforma observant de l'orde del Carme o Carmelites Calçats.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Carmelites descalços · Veure més »

Carpentràs

Carpentràs o Carpentras és un municipi francès al departament de Valclusa (regió de Provença – Alps – Costa Blava).

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Carpentràs · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Catarisme · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Catedral · Veure més »

Cavalhon

Cavalhon (nom occità) (en francès Cavaillon) és un municipi francès, situat al departament de Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Cavalhon · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Companyia de Jesús · Veure més »

Comtat Venaissí

El Comtat Venaissí (en occità: lo Comtat Venaicin o la Comtat i antigament lo/la Comtat de Venissa) és una regió històrica d'Occitània, entre el Roine, Mont Ventoux i Durença, comprenent les villes de Cavalhon, Carpentràs i Vaison, bé que la ciutat principal és Avinyó.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Comtat Venaissí · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Concili de Trento · Veure més »

Concordat del 1801

El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Concordat del 1801 · Veure més »

Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri

La Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, en llatí Congregatio Oratorii Sancti Philippi Nerii, és una congregació de sacerdots seculars i de seglars, constituïda com a societat de vida apostòlica.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri · Veure més »

Constitució civil del clergat

La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Constitució civil del clergat · Veure més »

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Contrareforma · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Cristianisme · Veure més »

Denis de Sainte-Marthe

va ser un religiós benedictí, teòleg i historiador francès, superior general de la Congregació de Sant Maur.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Denis de Sainte-Marthe · Veure més »

Departament francès

Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Departament francès · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Diòcesi · Veure més »

Durance

La Durença, Durance, Durença (segons la norma clàssica), o Durènço en provençal (segons la norma mistralenca) és un riu al sud-est de França, afluent del Roine, del qual és el segon afluent després del Saona pel que fa a la seva longitud i el tercer després del Saona i l'Isèra pel cabal.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Durance · Veure més »

Encíclica

Benet XIV és considerat com a autor de la primera encíclica. A l'Església Catòlica, una encíclica és una carta oficial del papa feta pública i per la que exerceix el seu magisteri ordinari.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Encíclica · Veure més »

Església catòlica a França

LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Església catòlica a França · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Església Catòlica Romana · Veure més »

Església sufragània

Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Església sufragània · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Francès · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gard

El Gard (30) (en francès i occità Gard) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Gard · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Gàl·lia · Veure més »

Gòlgota

Gòlgota. Gòlgota o Calvari és el nom donat a la muntanya dels afores de Jerusalem on la tradició diu que Jesús fou crucificat.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Gòlgota · Veure més »

Gelasi II

Gelasi II —de nom Giovanni Coniulo— (Gaeta, ? -Cluny, 28 de gener de 1119) va ser papa de Roma del 1118 al 1119.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Gelasi II · Veure més »

Georges d'Amboise

Georges d'Amboise (1460 - 25 de maig de 1510) va ser un cardenal francès que a banda de la seva carrera com religiós també va exercir com a ministre d'estat.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Georges d'Amboise · Veure més »

Georges d'Armagnac

Georges d'Armagnac (Avinyó, 1501 - idm. 10 de juliol de 1585) fou un diplomàtic i home d'església francès del.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Georges d'Armagnac · Veure més »

Gregori de Tours

Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Gregori de Tours · Veure més »

Guillotina

Guillotina Una guillotina és un instrument de tall consistent en una ganiveta que cau guiada per dos muntants verticals.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Guillotina · Veure més »

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Heretgia · Veure més »

Hipòlit de Mèdici

Detall del Retrat d'Hipòlit de Mèdici realitzat per Ticià. Hipòlit de Mèdici (en italià: Ippolito de' Medici) (Urbino, Ducat d'Urbino 1511 - Itri, Estats Pontificis 1535) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir cardenal i senyor de Florència entre 1523 i 1527.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Hipòlit de Mèdici · Veure més »

Innocenci II

Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Innocenci II · Veure més »

Innocenci IV

Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Innocenci IV · Veure més »

Innocenci VI

Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Innocenci VI · Veure més »

Jansenisme

Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Jansenisme · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Jesús de Natzaret · Veure més »

Joan XXII

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Joan XXII · Veure més »

Juli II

Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Juli II · Veure més »

L'Illa de Veniça

L'Illa de Sòrga o L'Illa de Venissa (noms en occità) (en francès oficial L'Isle-sur-la-Sorgue i en francès usual L'Isle-sur-Sorgue) és un municipi francès, situat al departament de la Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і L'Illa de Veniça · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Llatí · Veure més »

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Llenguadoc · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís IV d'Alemanya

Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Lluís IV d'Alemanya · Veure més »

Louis de La Palud

fou un abat, bisbe catòlic i cardenal suís.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Louis de La Palud · Veure més »

Louis Duchesne

Louis Marie Olivier Duchesne (Saint Servan (actualment en el terme de Sant-Maloù), Bretanya, França, 13 de setembre de 1843 - Roma, 21 d'abril de 1922) va ser un eclesiàstic, professor, arqueòleg i historiador de l'Església francès amb un esperit crític de la seva històrica, que va marcar un abans i un després en els estudis eclesiàstics. El seu estil incisiu, la crítica sense temor i, a vegades fins i tot cruel, i una erudició penetrant, va convertir-lo en un adversari en el camp de la polèmica.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Louis Duchesne · Veure més »

Metropolità

Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Metropolità · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Monestir · Veure més »

Orde de la Cartoixa

Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Orde de la Cartoixa · Veure més »

Orde de la Visitació

L'Orde de la Visitació o de la Visitació de Santa Maria (en llatí Ordo Visitationis Beatissimae Mariae Virginis) és un orde monàstic femení, dedicat a la vida contemplativa, que va ser fundat com a congregació religiosa pels sants Francesc de Sales i Joana Francesca de Chantal i Charlotte de Bréchard, en 1610.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Orde de la Visitació · Veure més »

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Orde de Sant Benet · Veure més »

Orde de Santa Úrsula

L'article tracta de l'orde monàstic de les monges ursulines.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Orde de Santa Úrsula · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Orde dels Predicadors · Veure més »

Orde mendicant

Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Orde mendicant · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Papa · Veure més »

Papa Climent VI

Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Papa Climent VI · Veure més »

Papa Lleó I

Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Papa Lleó I · Veure més »

Papa Urbà V

Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Papa Urbà V · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Papat d'Avinyó · Veure més »

Parròquia eclesiàstica

Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Parròquia eclesiàstica · Veure més »

Pau de Tars

Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Pau de Tars · Veure més »

Pau Naudó

Escut de '''Paul Naudo''' com a bisbe de Nevers va ser un religiós nord-català nascut a la comarca del Capcir, bisbe de Nevers i arquebisbe d'Avinyó.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Pau Naudó · Veure més »

Pertús

Pertús (en occità Pertús, en francès Pertuis) és un municipi francès, situat al departament de Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Pertús · Veure més »

Pius VI

Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Pius VI · Veure més »

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Pius VII · Veure més »

Pius XI

Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Pius XI · Veure més »

Principat d'Aurenja

El principat d'Aurenja (Aurenja en occità, Orange en francès) fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (en francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Principat d'Aurenja · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Protestantisme · Veure més »

Província eclesiàstica

Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Província eclesiàstica · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Provença · Veure més »

Provença-Alps-Costa Blava

Provença-Alps-Costa Blava (en occità Provença-Aups-Còsta d'Azur; en francès Provence-Alpes-Côte d'Azur) és una regió de França situada al sud-est del país, a la costa mediterrània.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Provença-Alps-Costa Blava · Veure més »

Qui Christi Domini

Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Qui Christi Domini · Veure més »

Raffaello Sanzio

Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Raffaello Sanzio · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Reforma Protestant · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Revolució Francesa · Veure més »

Ritu romà

Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Ritu romà · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Roine · Veure més »

Ruf d'Avinyó

Ruf d'Avinyó (mort a Avinyó, Provença, s. IV) va ser un cristià d'Avienno (actual Avinyó), probablement sacerdot i primer dirigent de la comunitat cristiana: la tradició l'ha convertit en el primer bisbe de la ciutat, però en aquell moment encara no s'hi havia establert una diòcesi.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Ruf d'Avinyó · Veure més »

Sarraïns

Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Sarraïns · Veure més »

Segle XII

El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Segle XII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Segle XIV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Segle XVII · Veure més »

Servents de Maria

L'Orde dels Servents de Maria, també anomenada dels Servites, en llatí Ordo Servorum Beatae Virginis Mariae, és un orde mendicant fundat a Florència el 1233 per un grup de set persones, els Set Sants Fundadors.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Servents de Maria · Veure més »

Simó de Cirene

Simó de Cirene, més conegut com el Cireneu, va ser, segons els evangelis de Marc,Mateu i Lluc la persona que va ajudar Jesús a portar la creu fins al Gòlgota, on a continuació seria crucificat.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Simó de Cirene · Veure més »

Simó de Cramaud

Simó de Cramaud (Cramaud, vers 1345 – Poitiers, 15 de desembre de 1422), va ser un cardenal i arquebisbe catòlic francès, que va viure durant el període del Gran Cisma d'Occident.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Simó de Cramaud · Veure més »

Teatins

Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Teatins · Veure més »

Universitat

THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Universitat · Veure més »

Vaison

Vaison o Vaison-la-Romaine és un municipi francès al departament de la Valclusa (regió de Provença – Alps – Costa Blava).

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Vaison · Veure més »

Valdesos

Els valdesos, valdesians o, en francès vaudois, són els membres d'un moviment cristià originat al que volia reformar l'Església i tornar-la a la seva essència primigènia.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Valdesos · Veure més »

Vaucluse

Vaucluse és un municipi francès al departament del Doubs (regió de Borgonya - Franc Comtat).

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Vaucluse · Veure més »

Vauriàs

Vauriàs (nom occità) (en francès Valréas) és un municipi francès, situat al departament de la Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Vauriàs · Veure més »

Vicariat

En el context eclesiàstic, el terme vicariat designa en general l'ofici i la jurisdicció d'un eclesiàstic amb funcions que són vicarials respecte d'un ordinari o representant del Summe Pontífex.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і Vicariat · Veure més »

1002

El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1002 · Veure més »

1006

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1006 · Veure més »

1033

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1033 · Veure més »

1036

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1036 · Veure més »

1037

El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1037 · Veure més »

1047

El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1047 · Veure més »

1050

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1050 · Veure més »

1073

El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1073 · Veure més »

1094

El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1094 · Veure més »

1095

El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1095 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1120 · Veure més »

1124

El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1124 · Veure més »

1142

El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1142 · Veure més »

1143

El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1143 · Veure més »

1155

El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1155 · Veure més »

1157

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1157 · Veure més »

1168

El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1168 · Veure més »

1173

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1173 · Veure més »

1174

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1174 · Veure més »

1177

El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1177 · Veure més »

1178

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1178 · Veure més »

1180

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1180 · Veure més »

1197

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1197 · Veure més »

1209

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1209 · Veure més »

1216

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1216 · Veure més »

1225

L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1225 · Veure més »

1226

L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1226 · Veure més »

1230

El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1230 · Veure més »

1233

El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1233 · Veure més »

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1238 · Veure més »

1242

;Països catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1242 · Veure més »

1251

1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1251 · Veure més »

1261

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1261 · Veure més »

1264

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1264 · Veure més »

1266

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1266 · Veure més »

1267

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1267 · Veure més »

1287

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1287 · Veure més »

1288

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1288 · Veure més »

1289

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1289 · Veure més »

1290

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1290 · Veure més »

1294

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1294 · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1300 · Veure més »

1309

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1309 · Veure més »

1310

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1310 · Veure més »

1312

El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1312 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1313 · Veure més »

1317

El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1317 · Veure més »

1334

El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1334 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1336 · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1349 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1352 · Veure més »

1362

El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1362 · Veure més »

1366

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1366 · Veure més »

1367

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1367 · Veure més »

1368

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1368 · Veure més »

1371

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1371 · Veure més »

1376

El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1376 · Veure més »

1383

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1383 · Veure més »

1391

La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1391 · Veure més »

1392

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1392 · Veure més »

1407

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1407 · Veure més »

1409

; Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1409 · Veure més »

1410

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1410 · Veure més »

1411

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1411 · Veure més »

1429

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1429 · Veure més »

1432

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1432 · Veure més »

1433

; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1433 · Veure més »

1435

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1435 · Veure més »

1437

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1437 · Veure més »

1474

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1474 · Veure més »

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1475 · Veure més »

1503

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1503 · Veure més »

1512

El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1512 · Veure més »

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1527 · Veure més »

1529

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1529 · Veure més »

1535

Barba-roja.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1535 · Veure més »

1545

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1545 · Veure més »

1551

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1551 · Veure més »

1560

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1560 · Veure més »

1566

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1566 · Veure més »

1576

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1576 · Veure més »

1577

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1577 · Veure més »

1584

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1584 · Veure més »

1592

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1592 · Veure més »

1597

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1597 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1598 · Veure més »

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1609 · Veure més »

1624

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1624 · Veure més »

1644

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1644 · Veure més »

1646

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1646 · Veure més »

1647

*.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1647 · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1648 · Veure més »

1649

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1649 · Veure més »

1669

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1669 · Veure més »

1672

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1672 · Veure més »

1673

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1673 · Veure més »

1684

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1684 · Veure més »

1686

; Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1686 · Veure més »

1689

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1689 · Veure més »

1690

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1690 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1705 · Veure més »

1742

El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1742 · Veure més »

1756

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1756 · Veure més »

1757

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1757 · Veure més »

1774

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1774 · Veure més »

1775

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1775 · Veure més »

1791

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1791 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1793 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1801 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1802 · Veure més »

1817

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1817 · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1821 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1822 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1830 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1832 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1834 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1835 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1842 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1848 · Veure més »

1863

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1863 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1880 · Veure més »

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1885 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1895 · Veure més »

1896

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1896 · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1907 · Veure més »

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1928 · Veure més »

1957

1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1957 · Veure més »

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1970 · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 1978 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 2002 · Veure més »

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 2015 · Veure més »

2021

L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 2021 · Veure més »

439

El 439 (CDXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 439 · Veure més »

450

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 450 · Veure més »

451

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 451 · Veure més »

465

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 465 · Veure més »

506

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 506 · Veure més »

517

Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 517 · Veure més »

541

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 541 · Veure més »

554

El 554 (DLIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 554 · Veure més »

585

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 585 · Veure més »

586

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 586 · Veure més »

618

El 618 (DCXVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 618 · Veure més »

795

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 795 · Veure més »

855

El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 855 · Veure més »

860

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 860 · Veure més »

876

El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 876 · Veure més »

878

El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 878 · Veure més »

879

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 879 · Veure més »

907

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 907 · Veure més »

910

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 910 · Veure més »

913

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 913 · Veure més »

916

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 916 · Veure més »

968

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 968 · Veure més »

971

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 971 · Veure més »

979

Sense descripció.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 979 · Veure més »

982

El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Arquebisbat d'Avinyó і 982 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Arquebisbe d'Avinyó, Arxidiòcesi d'Avinyó, Bisbat d'Avinyó, Bisbe d'Avinyó.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »