Accés més ràpid que el navegador!
243 les relacions: Adrià I, Ais de Provença, Alexandre V, André d'Espinay, Annuario Pontificio, Arles, Arquebisbat d'Albi, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbe, Arxidiòcesi, Basílica de Santa Pudenciana, Bernard Panafieu, Bisbat d'Ajaccio, Bisbat d'Apt, Bisbat de Cavaillon, Bisbat de Digne, Bisbat de Frejús i Toló, Bisbat de Gap, Bisbat de Niça, Bisbat suburbicari de Palestrina, Boques del Roine, Brinhòla, Butlla, Cadenet, Capítol (catolicisme), Cardenal, Catedral, Concordat, Constantí (usurpador), Denis de Sainte-Marthe, Diòcesi, Districte de Marsella, Durance, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Estany de Bèrra, Evangelista, Evangelització, Excomunió, Francès, Gardana, Gàl·lia Narbonesa, Gregori de Tours, ..., Hugonot, Jesús de Natzaret, Joan l'Apòstol, La Ròca d'en Tarron, Lambesc, Llatí, Lluís II de Provença, Lo Martegue, Louis Duchesne, Maria Magdalena, Marinhana, Maximí d'Ais, Metropolità, Michele Mazzarino, Orde de Frares Menors, Orde de la Cartoixa, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde dels Predicadors, Pal·li, Palestina, Parròquia eclesiàstica, Pertús, Pius VII, Província eclesiàstica, Provença, Provença-Alps-Costa Blava, Qui Christi Domini, Ralhana, Reforma Protestant, Revolució Francesa, Rians (Var), Ritu romà, Roine, Sarraïns, Segle V, Segle XVII, Seminari, Sigebert I, Tretz, Vicariat, 1012, 1014, 1019, 1032, 1048, 1053, 1056, 1057, 1082, 1101, 1102, 1112, 1118, 1131, 1132, 1157, 1162, 1165, 1174, 1178, 1179, 1180, 1186, 1212, 1223, 1251, 1257, 1273, 1274, 1282, 1283, 1311, 1312, 1313, 1318, 1320, 1321, 1322, 1329, 1348, 1361, 1368, 1379, 1394, 1396, 1409, 1413, 1414, 1420, 1421, 1422, 1443, 1447, 1460, 1484, 1499, 1500, 1503, 1504, 1506, 1541, 1550, 1551, 1566, 1568, 1571, 1572, 1574, 1575, 1576, 1591, 1597, 1599, 1624, 1625, 1626, 1628, 1631, 1644, 1645, 1648, 1655, 1685, 1693, 1708, 1729, 1770, 1771, 1801, 1802, 1810, 1817, 1822, 1829, 1830, 1832, 1835, 1836, 1838, 1846, 1847, 1857, 1860, 1866, 1873, 1885, 1886, 1900, 1901, 1920, 1930, 1931, 1934, 1940, 1944, 1945, 1948, 1978, 1994, 1995, 1998, 1999, 2002, 2010, 2012, 396, 401, 408, 411, 475, 494, 524, 541, 549, 554, 581, 585, 596, 636, 794, 828, 867, 878, 879, 886, 887, 928, 947, 949, 966, 979, 991. Ampliar l'índex (193 més) »
Adrià I
Adrià I (Roma, ? - 25 de desembre del 795) va ser papa de l'Església Catòlica del 772 al 795.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Adrià I · Veure més »
Ais de Provença
Ais de Provença (en occità; Aix-en-Provence, oficialment i en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Ais de Provença · Veure més »
Alexandre V
fou antipapa del 1409 al 1410.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Alexandre V · Veure més »
André d'Espinay
fou un cardenal i arquebisbe francès.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і André d'Espinay · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Annuario Pontificio · Veure més »
Arles
Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Arles · Veure més »
Arquebisbat d'Albi
L' arquebisbat d'Albi és una divisió eclesiàstica de França que té com a capçalera la ciutat d'Albi i comprèn el departament del Tarn.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Arquebisbat d'Albi · Veure més »
Arquebisbat d'Arle
El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Arquebisbat d'Arle · Veure més »
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »
Arquebisbat d'Embrun
XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Arquebisbat de Marsella
basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Arquebisbat de Marsella · Veure més »
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Arquebisbat de París · Veure més »
Arquebisbat de Rennes
bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Arquebisbat de Rennes · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Arquebisbe · Veure més »
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Arxidiòcesi · Veure més »
Basílica de Santa Pudenciana
La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Basílica de Santa Pudenciana · Veure més »
Bernard Panafieu
Bernard Louis Auguste Panafieu (Châtellerault, 26 de gener de 1931 - Carpentràs, 12 de novembre de 2017) fou un cardenal francès, arquebisbe emèrit de Marsella des de 2006 i fins a la seva mort, el 2017.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Bernard Panafieu · Veure més »
Bisbat d'Ajaccio
El bisbat d'Aiacciu (francès: Diocèse d'Ajaccio, llatí: Dioecesis Adiacensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Bisbat d'Ajaccio · Veure més »
Bisbat d'Apt
El bisbat d'Apt (francès: Diocèse d'Apt, llatí: Dioecesis Aptensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Bisbat d'Apt · Veure més »
Bisbat de Cavaillon
XII. El bisbat de Cavaillon (francès: Diòcese de Cavaillon, llatí: Dioecesis Cavallicensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Bisbat de Cavaillon · Veure més »
Bisbat de Digne
L'ex catedral de Digne, dedicada a ''Notre-Dame-du-Bourg''. La ciutat d'Entrevaux, amb l'ex catedral en primer pla L'ex catedral de Sisteron L'ex catedral de Riez El bisbat de Digne (francès: Diocèse de Digne, llatí: Dioecesis Diniensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Bisbat de Digne · Veure més »
Bisbat de Frejús i Toló
cocatedral de Frejús. IV, avui al territori de la diòcesi de Frejús-Toló. El bisbat de Frejús-Toló (francès: Diocèse de Fréjus-Toulon, llatí: Dioecesis Foroiuliensis-Tolonsis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Bisbat de Frejús i Toló · Veure més »
Bisbat de Gap
Embrun, cocatedral de Notre-Dame du Réal La basílica de Nostra Senyora del Laus, construïda al lloc on van succeir-se una sèrie d'aparicions marianes el 1664. El bisbat de Gap (francès: Diocèse de Gap et d'Embrun, llatí: Dioecesis Vapincensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Bisbat de Gap · Veure més »
Bisbat de Niça
catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Bisbat de Niça · Veure més »
Bisbat suburbicari de Palestrina
El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »
Boques del Roine
Les Boques del Roine (13) (en occità Bocas de Ròse; en francès Bouches-du-Rhône) és un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava, i que deu el seu nom al riu Roine.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Boques del Roine · Veure més »
Brinhòla
Brinhòla (nom occità, en francès Brignoles) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Brinhòla · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Butlla · Veure més »
Cadenet
Cadenet (en francès Cadenet) és un municipi francès, situat al departament de la Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Cadenet · Veure més »
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Capítol (catolicisme) · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Cardenal · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Catedral · Veure més »
Concordat
Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Concordat · Veure més »
Constantí (usurpador)
Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Constantí (usurpador) · Veure més »
Denis de Sainte-Marthe
va ser un religiós benedictí, teòleg i historiador francès, superior general de la Congregació de Sant Maur.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Denis de Sainte-Marthe · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Diòcesi · Veure més »
Districte de Marsella
El Districte de Marsella és un dels 4 districtes del departament de les Boques del Roine, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Districte de Marsella · Veure més »
Durance
La Durença, Durance, Durença (segons la norma clàssica), o Durènço en provençal (segons la norma mistralenca) és un riu al sud-est de França, afluent del Roine, del qual és el segon afluent després del Saona pel que fa a la seva longitud i el tercer després del Saona i l'Isèra pel cabal.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Durance · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Església catòlica a França · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Església sufragània · Veure més »
Estany de Bèrra
L'estany de Bèrra (en occità Mar de Bèrra o Estanh de Bèrra, en francès Étang de Berre) és un estany litoral de Provença, dins el departament francès de les Boques del Roine.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Estany de Bèrra · Veure més »
Evangelista
* Evangelista, terme usat incorrectament per denominar els evangèlics o els seguidors del protestantisme.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Evangelista · Veure més »
Evangelització
Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Evangelització · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Excomunió · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Francès · Veure més »
Gardana
Gardana (en francès Gardanne) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Gardana · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Gregori de Tours · Veure més »
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Hugonot · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Jesús de Natzaret · Veure més »
Joan l'Apòstol
Joan l'Apòstol - ܝܘܚܢܢ ܫܠܝܚܐ Yohanan Shliha en arameu; יוחנן בן זבדי Yohanan Ben Zavdai- 6 dC - c. 100) va ser un dels Dotze Apòstols de Jesús d'acord amb el Nou Testament. Era el fill de Zebedeu i Maria Salomé. El seu germà era Jaume, que era un altre dels Dotze Apòstols. La tradició cristiana sosté que ell va sobreviure als apòstols restants i que fou l'únic que no va morir com un màrtir. Els Pares de l'Església el consideraren la mateixa persona que Joan Evangelista, Joan de Patmos, i el Deixeble Estimat. La tradició de moltes denominacions cristianes sosté que és l'autor de diversos llibres del Nou Testament.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Joan l'Apòstol · Veure més »
La Ròca d'en Tarron
La Ròca d'Antarron (en francès La Roque-d'Anthéron) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і La Ròca d'en Tarron · Veure més »
Lambesc
Lambesc és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Lambesc · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Llatí · Veure més »
Lluís II de Provença
Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Lluís II de Provença · Veure més »
Lo Martegue
Lo Martegue (nom occità, en francès Martigues i antigament Les Martigues) és una ciutat de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França, coneguda sota el nom de «Venècia provençal».
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Lo Martegue · Veure més »
Louis Duchesne
Louis Marie Olivier Duchesne (Saint Servan (actualment en el terme de Sant-Maloù), Bretanya, França, 13 de setembre de 1843 - Roma, 21 d'abril de 1922) va ser un eclesiàstic, professor, arqueòleg i historiador de l'Església francès amb un esperit crític de la seva històrica, que va marcar un abans i un després en els estudis eclesiàstics. El seu estil incisiu, la crítica sense temor i, a vegades fins i tot cruel, i una erudició penetrant, va convertir-lo en un adversari en el camp de la polèmica.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Louis Duchesne · Veure més »
Maria Magdalena
Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Maria Magdalena · Veure més »
Marinhana
Marinhana (nom occità) (en francès Marignane) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Marinhana · Veure més »
Maximí d'Ais
Maximí d'Ais (Betània, segle I - Ais de Provença, segona meitat del segle I) és un personatge llegendari que, segons la tradició va acompanyar Maria Magdalena en el seu llegendari viatge a la Provença i va ésser el primer bisbe d'Ais. És venerat com a sant per l'Església catòlica. La figura, probablement, es basa en la del bisbe real Maximí de Trèveris. Al llarg de l'Edat mitjana, es va desenvolupar, al sud de França, una tradició al voltant d'un suposat viatge de Maria Magdalena, Marta i Llàtzer de Betània, que s'hi establirien a la zona d'Ais de Provença. Segons aquesta tradició, Maximí era un dels Setanta deixebles (tot i que no figura en les llistes habituals d'aquests deixebles), intendent de la família de Llàtzer, Maria i Magdalena a Betània. Mort Crist, van veure's amenaçats i van fugir de Palestina, els tres germans, Maximí, la serventa Marcel·la, Celidoni, Josep d'Arimatea, Tròfim d'Arle i altres deixebles de Crist. Van embarcar-se en un vaixell miraculós que, sense timó ni veles, va travessar la Mediterrània fins a arribar a les Santes Maries de la Mar (Provença), prop d'Arle, on va aturar-se. Era l'any 48; mentre Llàtzer va anar a predicar a Marsella, Marta i Marcel·la van anar a Tarascó, Tròfim a Arle i Maria s'hi va fer eremita, i es va retirar a una cova de les muntanyes de la Santa Bauma. Maximí hauria anat a Ais de Provença, on va predicar i fundar una capella dedicada al Salvador (que avui és la catedral d'Ais) i va esdevenir bisbe de la ciutat. Hi va rebre la visita de sant Alexandre de Brescia, que va veure reforçada la seva fe. Sentint-se morir, la Magdalena va demanar l'última comunió i uns àngels la van portar amb Maximí, que anava a trobar-la i estava a mig camí de la cova on vivia i d'Ais; Magdalena es va confessar i va combregar i Maximí l'a va assistir en els seus últims moments, ja que morí. La hi va sebollir i sobre la seva tomba edificà una capella, origen d'una basílica i de la vila de Sant Maissemin de la Santa Bauma, lloc de pelegrinatge a la suposada tomba de la santa. Quan Maximí anava a morir, demanà d'ésser enterrat a la vora de la tomba de Maria Magdalena. Va morir un 8 de juny, dia de la seva festivitat litúrgica, i va ésser succeït per Sidoni d'Ais. A la cripta de la basílica de San Maissemin hi ha un sarcòfag romà del atribuüit a sant Maximí, juntament amb els de Marcel·la, Susanna i Sidoni, i el de Maria Magdalena.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Maximí d'Ais · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Metropolità · Veure més »
Michele Mazzarino
Michele Mazzarino (originalment anomenat Alessandro), (Pescina-L'Aquila, 1 de setembre de 1605 – Roma, 31 d'agost de 1648), va ser un bisbe i cardenal italià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Michele Mazzarino · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Orde de Frares Menors · Veure més »
Orde de la Cartoixa
Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Orde de la Cartoixa · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Orde dels Predicadors · Veure més »
Pal·li
Pal·li catòlic Un pal·li (Pallium) era un mantell rectangular o quasi quadrat (que podia ser dividida fàcilment en quatre parts).
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Pal·li · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Palestina · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pertús
Pertús (en occità Pertús, en francès Pertuis) és un municipi francès, situat al departament de Valclusa i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Pertús · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Pius VII · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Província eclesiàstica · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Provença · Veure més »
Provença-Alps-Costa Blava
Provença-Alps-Costa Blava (en occità Provença-Aups-Còsta d'Azur; en francès Provence-Alpes-Côte d'Azur) és una regió de França situada al sud-est del país, a la costa mediterrània.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Provença-Alps-Costa Blava · Veure més »
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Qui Christi Domini · Veure més »
Ralhana
Ralhana (en francès Reillanne) és un municipi francès, situat al departament dels Alps de l'Alta Provença i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Ralhana · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Reforma Protestant · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Revolució Francesa · Veure més »
Rians (Var)
Rians (en francès Rians) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Rians (Var) · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Ritu romà · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Roine · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Sarraïns · Veure més »
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Segle V · Veure més »
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Segle XVII · Veure més »
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Seminari · Veure més »
Sigebert I
Sigebert I (535 - Vitry-en-Artois, 575) va ser rei merovingi d'Austràsia des de la mort del seu pare l'any 561 fins al seu assassinat el 575.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Sigebert I · Veure més »
Tretz
Tretz (nom occità; en francès Trets) és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Tretz · Veure més »
Vicariat
En el context eclesiàstic, el terme vicariat designa en general l'ofici i la jurisdicció d'un eclesiàstic amb funcions que són vicarials respecte d'un ordinari o representant del Summe Pontífex.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і Vicariat · Veure més »
1012
El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1012 · Veure més »
1014
* '''Expedició normanda''' a Galícia.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1014 · Veure més »
1019
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1019 · Veure més »
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1032 · Veure més »
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1048 · Veure més »
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1053 · Veure més »
1056
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1056 · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1057 · Veure més »
1082
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1082 · Veure més »
1101
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1101 · Veure més »
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1102 · Veure més »
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1112 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1118 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1131 · Veure més »
1132
El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1132 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1157 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1162 · Veure més »
1165
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1165 · Veure més »
1174
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1174 · Veure més »
1178
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1178 · Veure més »
1179
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1179 · Veure més »
1180
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1180 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1186 · Veure més »
1212
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1212 · Veure més »
1223
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1223 · Veure més »
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1251 · Veure més »
1257
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1257 · Veure més »
1273
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1273 · Veure més »
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1274 · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1282 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1283 · Veure més »
1311
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1311 · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1312 · Veure més »
1313
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1313 · Veure més »
1318
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1318 · Veure més »
1320
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1320 · Veure més »
1321
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1321 · Veure més »
1322
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1322 · Veure més »
1329
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1329 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1348 · Veure més »
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1361 · Veure més »
1368
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1368 · Veure més »
1379
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1379 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1394 · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1396 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1409 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1413 · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1414 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1420 · Veure més »
1421
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1421 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1422 · Veure més »
1443
; Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1443 · Veure més »
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1447 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1460 · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1484 · Veure més »
1499
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1499 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1500 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1503 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1504 · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1506 · Veure més »
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1541 · Veure més »
1550
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1550 · Veure més »
1551
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1551 · Veure més »
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1566 · Veure més »
1568
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1568 · Veure més »
1571
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1571 · Veure més »
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1572 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1574 · Veure més »
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1575 · Veure més »
1576
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1576 · Veure més »
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1591 · Veure més »
1597
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1597 · Veure més »
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1599 · Veure més »
1624
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1624 · Veure més »
1625
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1625 · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1626 · Veure més »
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1628 · Veure més »
1631
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1631 · Veure més »
1644
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1644 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1645 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1648 · Veure més »
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1655 · Veure més »
1685
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1685 · Veure més »
1693
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1693 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1708 · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1729 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1770 · Veure més »
1771
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1771 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1801 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1802 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1810 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1817 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1822 · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1829 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1830 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1832 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1835 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1836 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1838 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1846 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1847 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1857 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1860 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1866 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1873 · Veure més »
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1885 · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1886 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1900 · Veure més »
1901
209x209px;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1901 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1920 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1930 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1931 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1934 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1940 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1944 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1945 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1948 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1978 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1994 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1995 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1998 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 1999 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 2002 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 2010 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 2012 · Veure més »
396
El 396 (CCCXCVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 396 · Veure més »
401
El 401 (CDI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 401 · Veure més »
408
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 408 · Veure més »
411
El 411 (CDXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 411 · Veure més »
475
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 475 · Veure més »
494
El 494 (CDXCIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 494 · Veure més »
524
El 524 (DXXIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 524 · Veure més »
541
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 541 · Veure més »
549
El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 549 · Veure més »
554
El 554 (DLIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 554 · Veure més »
581
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 581 · Veure més »
585
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 585 · Veure més »
596
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 596 · Veure més »
636
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 636 · Veure més »
794
El 794 (DCCXCIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 794 · Veure més »
828
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 828 · Veure més »
867
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 867 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 878 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 879 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 886 · Veure més »
887
;Països Catalans;Món.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 887 · Veure més »
928
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 928 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 947 · Veure més »
949
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 949 · Veure més »
966
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 966 · Veure més »
979
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 979 · Veure més »
991
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Ais de Provença і 991 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arquebisbat de Ais, Arxidiòcesi d'Ais, Arxidiòcesi d'Ais de Provença.
