20 les relacions: Adolphe Thiers, Aquitània, Òlt i Garona, Émile Loubet, Jules Ferry, Mesin, Nerac, París, Paul Doumer, President de la República Francesa, Primer Ministre de França, Raymond Poincaré, Tolosa de Llenguadoc, 1841, 1883, 1906, 1913, 1931, 22 de juny, 6 de novembre.
Adolphe Thiers
Adolphe Thiers a la seva joventut Louis Adolphe Thiers, conegut com a Adolphe Thiers (Marsella, 16 d'abril de 1797 – Saint-Germain-en-Laye, 3 de setembre de 1877) fou historiador i home d'estat francès.
Nou!!: Armand Fallières і Adolphe Thiers · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Armand Fallières і Aquitània · Veure més »
Òlt i Garona
Òlt i Garona (47) (en francès Lot-et-Garonne i en occità Òlt e Garona, i també Òut e Garona) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.
Nou!!: Armand Fallières і Òlt i Garona · Veure més »
Émile Loubet
Émile Loubet (Marçana (Droma), 31 de desembre de 1838 - Montelaimar (Droma), 20 de desembre de 1929) fou polític i estadista francès, president de la Tercera República Francesa del 18 de febrer de 1899 al 18 de febrer 1906 Un dels primers càrrecs que va ocupar va ser l'alcaldia de Montelaimar (1870-1877, 1878-1899).
Nou!!: Armand Fallières і Émile Loubet · Veure més »
Jules Ferry
Jules Ferry (Saint-Dié-des-Vosges, 1832 - París, 1893), apodat "el tonkinès",Tonquin, Tonkin, Tongkin o Tongking, era la part septentrional de la Contxinxina.
Nou!!: Armand Fallières і Jules Ferry · Veure més »
Mesin
Mesin (en francès Mézin) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Armand Fallières і Mesin · Veure més »
Nerac
Nerac (en francès Nérac) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Armand Fallières і Nerac · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Armand Fallières і París · Veure més »
Paul Doumer
Paul Doumer (Orlhac, Cantal, Alvèrnia 1857 - París 1932) fou un polític francès, President de la República francesa el 1931-1932.
Nou!!: Armand Fallières і Paul Doumer · Veure més »
President de la República Francesa
El President de la República Francesa (francès Président de la République française) és el cap d'estat de França i també ex officio Copríncep d'Andorra i Gran Mestre de la Legió d'Honor.
Nou!!: Armand Fallières і President de la República Francesa · Veure més »
Primer Ministre de França
A França, el Primer Ministre és el cap de govern de la Cinquena República.
Nou!!: Armand Fallières і Primer Ministre de França · Veure més »
Raymond Poincaré
'''Raymond Poincaré''' Raymond Poincaré (Bar-le-Duc, Mosa (Lorena), 20 d'agost, 1860 – París 15 d'octubre, 1934) fou un polític francès que fou Primer ministre de França cinc cops i President de la República francesa del 1913 al 1920.
Nou!!: Armand Fallières і Raymond Poincaré · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Armand Fallières і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Armand Fallières і 1841 · Veure més »
1883
;Països Catalans.
Nou!!: Armand Fallières і 1883 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Armand Fallières і 1906 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Armand Fallières і 1913 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Armand Fallières і 1931 · Veure més »
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Armand Fallières і 22 de juny · Veure més »
6 de novembre
El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.