Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Argos

Índex Argos

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

81 les relacions: Abant (rei), Acrísios, Agamèmnon, Agèlades, Argos (fill de Zeus), Argos i Nàuplia, Artins, Atenes, Atreu, Ínac, Èlida, Cinúria, Cleones, Corint, Dànae, Dànau, Demèter, Dictionary of Greek and Roman Geography, Doris (grup humà), Ducat d'Atenes, Egina, Epidaure, Esparta, Euristeu, Fídies, Fidó d'Argos, Fliünt, Foroneu, Gelanor, Gimnets, Grècia, Grecs homèrics, Guerra d'independència de Grècia, Guerra del Peloponnès, Hísies, Hera, Hermíone (mitologia), Hermione, Homer, Ilotes, Jocs Olímpics, Lacònia, Larisa (Argos), Linceu (mitologia), Lliga Amficciònica, Lliga Aquea, Mantinea, Menelau, Micenes, Midea, ..., Miró (escultor), Mistràs, Nàuplia, Orestes (mitologia), Ostracisme, Pau de Nícias, Pèlops, Pelasgs, Peloponès, Periecs, Perseu (heroi grec), Pirros, Pisa (Èlide), Policlet, Pretos, Regne de Macedònia, República de Venècia, Sacades, Sició, Tebes (Grècia), Telesil·la, Tirint, Tisamen (fill d'Orestes), Trezè, Tucídides, Unitat perifèrica d'Argòlida, 1248, 1388, 1394, 1460, 1825. Ampliar l'índex (31 més) »

Abant (rei)

Abant (en grec antic) va ser el dotzè rei llegendari d'Argos, fill de Linceu i Hipermnestra i net de Dànau.

Nou!!: Argos і Abant (rei) · Veure més »

Acrísios

Acrísios o Acrisi (en grec Άκρίσιος, en llatí Ācrĭsĭus) va ser fill d'Abas, rei d'Argos, i d'Ocalia.

Nou!!: Argos і Acrísios · Veure més »

Agamèmnon

La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.

Nou!!: Argos і Agamèmnon · Veure més »

Agèlades

Agelades o Agèladas (en llatí Ageladas, en grec Άγελάδας) va ser un escultor grec nascut a Argos, segons diu Pausànias.

Nou!!: Argos і Agèlades · Veure més »

Argos (fill de Zeus)

Segons la mitologia grega, Argos (en grec antic Άργος) fou un heroi, fill de Zeus i de Níobe, una noia descendent d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Argos і Argos (fill de Zeus) · Veure més »

Argos i Nàuplia

Argos i Nàuplia va ser una senyoria medieval de Morea o Acaia.

Nou!!: Argos і Argos i Nàuplia · Veure més »

Artins

Artins és un municipi francès, situat al departament del Loir i Cher i a la regió de 41004.

Nou!!: Argos і Artins · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Argos і Atenes · Veure més »

Atreu

Atreu (Atreos, Atreus, en grec antic Ἀτρεύς) fou fill de Pèlops i Hipodamia, net de Tàntal i germà de Tiestes i Nicipe.

Nou!!: Argos і Atreu · Veure més »

Ínac

D'acord amb la mitologia grega, Ínac (en grec antic Ἴναχος Ínakhos) va ser un déu fluvial de l'Argòlida, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Argos і Ínac · Veure més »

Èlida

L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.

Nou!!: Argos і Èlida · Veure més »

Cinúria

Cinúria (en Cynuria) era un districte de l'antiga Grècia situat a la part oriental del Peloponnès, entre l'Argòlida, Arcàdia i Lacònia, que prenia el nom de l'antiga tribu dels cinuris, una de les tribus més antigues de la península.

Nou!!: Argos і Cinúria · Veure més »

Cleones

Cleones (gentilici Κλεωναῖος, cleoneu) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al Peloponnès, a mig camí entre Corint i Argos.

Nou!!: Argos і Cleones · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Argos і Corint · Veure més »

Dànae

'''''Dànae''''' (obra de Ticià inspirada en ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi, on es representa el moment en què Zeus, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seua cambra). Segons la mitologia grega, Dànae (en grec Δανάη, en llatí Dănăē) era una princesa argòlida, filla del rei Acrisi i d'Eurídice, filla de Lacedèmon, rei d'Esparta.

Nou!!: Argos і Dànae · Veure més »

Dànau

Dànau (en grec antic Δαναός Danaós), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Belos (Belus) i d'Anquínoe (Anchinoë), i net de Posidó i de Líbia.

Nou!!: Argos і Dànau · Veure més »

Demèter

En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.

Nou!!: Argos і Demèter · Veure més »

Dictionary of Greek and Roman Geography

El Dictionary of Greek and Roman Geography (Diccionari de geografia grega i romana), publicat per primera vegada el 1854, va ser l'últim d'una sèrie de diccionaris clàssics editats per l'erudit anglès William Smith (1813; 1893), que incloïa com a obres germanes un diccionari d'antiguitats gregues i romanes i un de mitologia grega i romana.

Nou!!: Argos і Dictionary of Greek and Roman Geography · Veure més »

Doris (grup humà)

Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.

Nou!!: Argos і Doris (grup humà) · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: Argos і Ducat d'Atenes · Veure més »

Egina

Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

Nou!!: Argos і Egina · Veure més »

Epidaure

Epidaure (Epidaurus; gentilici Ἐπιδαύριος, epidauri) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès.

Nou!!: Argos і Epidaure · Veure més »

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Nou!!: Argos і Esparta · Veure més »

Euristeu

Euristeu, amagat a la gerra, rep d'Hèracles el senglar d'Erimant. Louvre Euristeu (en grec antic Εὐρυσθεύς) va ser un rei de Tirint i de Micenes, fill d'Estènel i de Nicipe, i net de Perseu.

Nou!!: Argos і Euristeu · Veure més »

Fídies

II, de l'Atena del Partenó, atribuïda a Fídias Fídies o Fídias (del grec Pheidías), fill de Càrmides, (490 aC - 432 aC) va ser un escultor grec, considerat universalment com el millor escultor clàssic i probablement el millor de tots els temps.

Nou!!: Argos і Fídies · Veure més »

Fidó d'Argos

Fidó (en llatí Pheidon, en grec antic Φείδων) va ser rei (basileu) d'Argos a finals del segle VIII aC i a inicis del.

Nou!!: Argos і Fidó d'Argos · Veure més »

Fliünt

Situació de Fliunt al sud-oest de Corint. Hebe, la deessa de la joventut, divinitat honrada a la polis de Fliunt. Fliünt o Fliunt (en llatí Phlius, en grec antic Φλιοῦς) era una ciutat de la part nord-oriental del Peloponès, amb un territori conegut com a Fliàsia (Φλιασία).

Nou!!: Argos і Fliünt · Veure més »

Foroneu

Segons la mitologia grega, Foroneu (en grec antic Φορωνεύς), va ser, en les llegendes del Peloponès, el primer home, fill del déu-riu Ínac i d'una nimfa, Mèlia, nom que recorda el dels freixes.

Nou!!: Argos і Foroneu · Veure més »

Gelanor

Segons la mitologia grega, Gelanor (grec antic Γελάνωρ) fou un rei d'Argos, fill d'Estenelau i el darrer rei del llinatge de Foroneu.

Nou!!: Argos і Gelanor · Veure més »

Gimnets

Els gimnets (γυμνῆτες) o gimnesis (γυμνήσιοι) fou una classe d'esclaus públics pròpia d'Argos, equivalents als hilotes d'Esparta i als penestes de Tessàlia.

Nou!!: Argos і Gimnets · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Argos і Grècia · Veure més »

Grecs homèrics

En els poemes homèrics, els grecs són anomenats amb diversos gentilicis.

Nou!!: Argos і Grecs homèrics · Veure més »

Guerra d'independència de Grècia

La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.

Nou!!: Argos і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »

Guerra del Peloponnès

La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Argos і Guerra del Peloponnès · Veure més »

Hísies

Hísies (Hysiae) fou una població de l'antiga Grècia situada a l'Argòlida, entre Argos i Tègea, al peu del mont Partènion, segons Estrabó.

Nou!!: Argos і Hísies · Veure més »

Hera

En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Nou!!: Argos і Hera · Veure més »

Hermíone (mitologia)

Moneda amb la cara d'Hermíone Orestes i Hermíone Hermíone va ser una heroïna mitològica grega, filla única de Menelau i Hèlena i maca com Afrodita (Homer Odissea 4.14, Il. 3.175).

Nou!!: Argos і Hermíone (mitologia) · Veure més »

Hermione

* Hermíone, personatge de la mitologia grega, filla d'Helena d'Esparta.

Nou!!: Argos і Hermione · Veure més »

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Argos і Homer · Veure més »

Ilotes

Els ilotes o hilotes (en grec antic Εἵλωτες Heílōtes, en llatí Hilotae) eren els membres de la classe social inferior a Esparta.

Nou!!: Argos і Ilotes · Veure més »

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics. abreujat JJOOEn català no es doblen les sigles quan es refereixen a un substantiu en plural. Tanmateix, alguns autors consideren les sigles JJOO una excepció a la norma. Vegeu) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern.

Nou!!: Argos і Jocs Olímpics · Veure més »

Lacònia

Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.

Nou!!: Argos і Lacònia · Veure més »

Larisa (Argos)

Larisa (Λάρισα) era el nom que rebia l'acròpoli d'Argos, que probablement conservava el seu nom anterior d'origen pelàsgic, amb el significat de 'ciutadella'.

Nou!!: Argos і Larisa (Argos) · Veure més »

Linceu (mitologia)

Linceu (Lynceus) fou una deïtat mitològica, fill d'Egipte i d'Argífia, i marit de la danaide Hipermnestra, amb qui va ser el pare d'Abant.

Nou!!: Argos і Linceu (mitologia) · Veure més »

Lliga Amficciònica

Una amficcionia o lliga amficciònica (del grec antic ἀμφικτυονεῖα, 'lliga de veïns') era una confederació de polis o pobles, inicialment amb una finalitat religiosa, i posteriorment també de naturalesa política.

Nou!!: Argos і Lliga Amficciònica · Veure més »

Lliga Aquea

La Lliga Aquea (Κοινὸν τῶν Ἀχαιῶν, Koinón tôn Akhaiôn) fou una federació de polis gregues que va néixer a la regió d'Acaia a primers del i es va estendre a altres polis d'arreu del Peloponnès.

Nou!!: Argos і Lliga Aquea · Veure més »

Mantinea

Mantinea (Μαντίνεια; gentilici Μαντινεύς, català mantineà) fou una de les antigues i poderoses ciutats d'Arcàdia, a la frontera amb l'Argòlida, al sud d'Orcomen i nord de Tègea.

Nou!!: Argos і Mantinea · Veure més »

Menelau

Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.

Nou!!: Argos і Menelau · Veure més »

Micenes

Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.

Nou!!: Argos і Micenes · Veure més »

Midea

Midea o Mídea (en Μίδεια o Μιδέα) fou una població de l'antiga Grècia situada a l'Argòlida.

Nou!!: Argos і Midea · Veure més »

Miró (escultor)

Còpia reduïda de bronze del ''Discòbol'' de '''Miró''' (segle II), conservada a la Gliptoteca de Múnic Miró (Myron, fou un escultor grec un dels més importants, esmentat també com a gravador. Va néixer a Elèuteres a Beòcia vers el 480 aC. Pausànies el fa atenenc perquè Elèuteres (Eleutherae) havia estat admesa a la ciutadania atenenca. Fou deixeble d'Agelades i contemporani de Fídies. Va morir vers el 431 aC (olimpíada 87) al començament de la guerra del Peloponès. Tenia un gran poder expressiu per tota mena de formes. Primer per les figures humanes i després per animals que fou el primer gran artista que va representar acuradament (Plini el Vell diu Primus hic nmultiplicasse veritatem videtur, numerosior quam Polycletus). La multiplicitat de les formes va anar en detriment de la proporció i de l'expressió intel·lectual. Tot i la seva grandesa no era un escultor amb excessius detalls a les seves obres i mirava més l'efecte general. Quintilià esmenta els seus busts com especialment admirables. Quasi tots els seus treballs foren en bronze, de la variat dèlic (Políclet en canvi preferia el bronze d'Egina). La seva obra més coneguda fou el Discobolus, del que els van fer nombroses còpies al seu temps moltes de les quals es conserven. Llucià descriu el Discòbol:. Altres obres són.

Nou!!: Argos і Miró (escultor) · Veure més »

Mistràs

Mistràs, també Mistra, Mystra i Mistras (grec: Μυστράς, Μυζηθράς, Mizithras Myzithra en la ''Crònica de Morea''), fou una ciutat fortificada a Morea (a l'edat mitjana, el Peloponès), a la muntanya de Taíget, prop de l'antiga Esparta.

Nou!!: Argos і Mistràs · Veure més »

Nàuplia

Nàuplia (Ναύπλιο, Nàfplio; en Ναύπλια, Nàuplia; en grec bizantí Anáplion; en turc Anabolu; en italià, antigament Napoli di Romania) és una ciutat de Grècia, capital del nomós de l'Argòlida, amb 16.113 habitants segons el cens del 2001.

Nou!!: Argos і Nàuplia · Veure més »

Orestes (mitologia)

''Orestes perseguit per les Erínies'' de William-Adolphe Bouguereau. Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.

Nou!!: Argos і Orestes (mitologia) · Veure més »

Ostracisme

Aristides. Lostracisme (del grec oστρακισμoς ostrakismós) fou una institució jurídica de la democràcia atenenca utilitzada per a castigar amb un exili temporal de 10 anys a tothom qui pogués representar un perill per a la ciutat.

Nou!!: Argos і Ostracisme · Veure més »

Pau de Nícias

La pau de Nícias fou un tractat de pau entre Atenes i Esparta signat el març del 421 aC que va posar fi temporalment a la guerra del Peloponnès.

Nou!!: Argos і Pau de Nícias · Veure més »

Pèlops

Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).

Nou!!: Argos і Pèlops · Veure més »

Pelasgs

Els pelasgs (en Pelasgi) foren el més important dels pobles que poblaren Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.

Nou!!: Argos і Pelasgs · Veure més »

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Nou!!: Argos і Peloponès · Veure més »

Periecs

Els periecs (περίοικοι) foren la segona classe social de la polis d'Esparta, per sota els esparciates i per damunt els hilotes.

Nou!!: Argos і Periecs · Veure més »

Perseu (heroi grec)

Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.

Nou!!: Argos і Perseu (heroi grec) · Veure més »

Pirros

Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.

Nou!!: Argos і Pirros · Veure més »

Pisa (Èlide)

Pisa (en Πῖσα) era una ciutat de l'Èlida, al Peloponnès, antiga capital del districte independent de la Pisàtida, després conquerit per Elis.

Nou!!: Argos і Pisa (Èlide) · Veure més »

Policlet

Policlet o Policlet el Vell o Policlet de Sició (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos) (vers 480 aC-410 aC) va ser un dels escultors grecs més importants del món antic, conegut principalment pels seus treballs en bronze.

Nou!!: Argos і Policlet · Veure més »

Pretos

Pretos (en grec antic Προῖτος Proitos) va ser rei de Tirint (o d'Argos), fill d'Abant i d'Aglaia, la filla de Mantineu.

Nou!!: Argos і Pretos · Veure més »

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Argos і Regne de Macedònia · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Argos і República de Venècia · Veure més »

Sacades

Sacades (en llatí Sacadas, en grec antic Σακάδας) fou el més important dels antics músics grecs arcaics, nadiu d'Argos.

Nou!!: Argos і Sacades · Veure més »

Sició

Localització de Sició. Excavació d'un temple dòric a Sició. Sició (en llatí Sicyon, en grec antic Σικυών o Σεκυών) moderna Vasiliká.

Nou!!: Argos і Sició · Veure més »

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Nou!!: Argos і Tebes (Grècia) · Veure més »

Telesil·la

Telesil·la (Telesilla) fou una poeta lírica i heroïna d'Argos, una de les anomenades nou muses líriques, que va viure al voltant de l'any 510 aC, en temps de Cleòmenes i Demarat, reis d'Esparta.

Nou!!: Argos і Telesil·la · Veure més »

Tirint

Tirint (en Τίρυνς, gen. Τίρυνθος; gentilici Τιρύνθιος, tirinti) fou de les més ciutats gregues més antigues i protagonista de diversos mites molt populars.

Nou!!: Argos і Tirint · Veure més »

Tisamen (fill d'Orestes)

Segons la mitologia grega, Tisamen (en grec antic Τισαμενός "el Venjador") va ser un rei d'Esparta, fill d'Orestes i d'Hermíone.

Nou!!: Argos і Tisamen (fill d'Orestes) · Veure més »

Trezè

Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.

Nou!!: Argos і Trezè · Veure més »

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.

Nou!!: Argos і Tucídides · Veure més »

Unitat perifèrica d'Argòlida

Argòlida (en grec antic Ἀργολίς) o també Argeia (ἡ Ἀργεία) o simplement districte d'Argos era el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia.

Nou!!: Argos і Unitat perifèrica d'Argòlida · Veure més »

1248

El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Argos і 1248 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Argos і 1388 · Veure més »

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Argos і 1394 · Veure més »

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Argos і 1460 · Veure més »

1825

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Argos і 1825 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Argius, Argos (Argòlida), Argos (ciutat), Argos (heroi), Argos (mitologia), Ciutat d'Argos, Ciutat d’Argos, Regne d'Argos.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »