Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Argonauta

Índex Argonauta

''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (del grec: Αργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

130 les relacions: Acastos, Admetos de Feres, Afrodita, Alcínou, Amazones (mitologia), Amfíon, Amfiarau, Anafi, Anceu (fill de Licurg), Antianira (nimfa), Apol·lo, Apol·lodor el Gramàtic, Apol·loni Rodi, Apsirt, Argo, Argonautica Orphica, Argonàutiques, Argos (fill de Frixos), Argos (heroi), Arquetip, Ascàlaf (fill d'Ares), Asclepi, Astèrion, Atalanta (filla de Iasos), Atena, Augies (fill d'Hèlios), Autòlic (fill d'Hermes), Ídmon (fill d'Apol·lo), Íficle, Ífit (fill d'Èurit), Èson, Àctor de Fòcida, Àmic, Bèbrics, Butes l'argonauta, Cant d'Eubea, Caucas, Càlais, Cíclades, Cízic (heroi), Còlquida, Cefeu (fill d'Àleu), Ceneu, Cios, Circe, Coroneu, Creta, Danubi, Dioscurs, Dolions, ..., Eetes, Equíon (fill d'Hermes), Ergí (mitologia), Escil·la i Caribdis, Estàfil, Etàlides, Eufem (fill de Posidó), Euríal (fill de Mecisteu), Euridamant, Faler d'Atenes, Feacis, Filoctetes, Fineu (pare de Pandíon), Gai Juli Higí, Gai Valeri Flac (escriptor), Grec, Guerra de Troia, Hades, Harpia, Hèlios, Hèracles, Hefest, Hera, Hilas, Hipsípile, Idas, Illa d'Egina, Illa de Corfú, Iolkos, Jàson, Laertes, Líbia, Lemnos, Licos (fill de Dàscil), Linceu (mitologia), Mar Adriàtica, Mar Negra, Mariandins, Mísia (regió), Medea, Melamp, Melèagre, Minos, Mitologia grega, Mopsos (fill d'Àmpix), Naupli (fill de Clitoneu), Nimfa, Odissea, Oileu, Oracle, Oracle de Dodona, Orfeu, Orfisme, Pagases, Palèmon (fill d'Ètol), Pèlias, Píndar, Peant, Peleu, Penèleos, Periclimen (fill de Neleu), Polifem (fill d'Èlat), Posidó, Regió de Tràcia, Riu Fasis, Samotràcia, Sirena, Talos, Tebes (Grècia), Telamó, Teseu, Tessàlia, Tetis (filla de Gea), Tideu, Tifis, Tritó (mitologia), Velló d'or, William Smith (lexicògraf), Zetes, Zeus. Ampliar l'índex (80 més) »

Acastos

Acastos o Acast (en grec antic Ἄκαστος) va ser el fill de Pèlias, rei de Iolcos, i d'Anaxíbia (de vegades es diu que de Filòmaca).

Nou!!: Argonauta і Acastos · Veure més »

Admetos de Feres

Admetos de Feres (Admetus,, però en català s'accepta també Admet) va ser un mític rei de Feres, fill de Feres (rei tessali) i de Periclímene.

Nou!!: Argonauta і Admetos de Feres · Veure més »

Afrodita

Afrodita (αφροδιτα Αφροδιτη) era en la mitologia grega, la deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat.

Nou!!: Argonauta і Afrodita · Veure més »

Alcínou

A la mitologia grega, Alcínou (en grec Ἀλκίνοος Alkínoös, 'ment poderosa') va ser rei dels feacis, fill de Fèax (o de Nausítou, segons altres).

Nou!!: Argonauta і Alcínou · Veure més »

Amazones (mitologia)

Monument a les amazones aSamsun, Turquia En mitologia grega les amazones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) foren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.

Nou!!: Argonauta і Amazones (mitologia) · Veure més »

Amfíon

Segons la mitologia grega, Amfíon (grec antic: Ἀμφίων, gen.: Ἀμφίονο&#962) va ser un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.

Nou!!: Argonauta і Amfíon · Veure més »

Amfiarau

En la mitologia grega, Amfiarau o Amfiareu (en grec antic, Ἀμφιάρᾱος Amphiáraos o Ἀμφιάρεως Amphiáreōs “el doblement maleït” en llatí, Amphiarāus), era fill d'Oïcles (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα), filla de Testi.

Nou!!: Argonauta і Amfiarau · Veure més »

Anafi

Anafi (grec:Ανάφη) és una illa grega de les Cíclades.

Nou!!: Argonauta і Anafi · Veure més »

Anceu (fill de Licurg)

Segons la mitologia grega, Anceu fou un heroi, fill de Licurg (o de Posidó) i d'Astipalea.

Nou!!: Argonauta і Anceu (fill de Licurg) · Veure més »

Antianira (nimfa)

Segons la mitologia grega, Antianira (llatí Antianeira, grec Ἀντιάνειρα) va ser una nimfa, amant d'Apol·lo amb qui segons unes versions hauria tingut el fill, Ídmon, un dels argonautes a qui son pare va donar la capacitat de vaticinar.

Nou!!: Argonauta і Antianira (nimfa) · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (grec: Απόλλων, Apóllōn), o Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Argonauta і Apol·lo · Veure més »

Apol·lodor el Gramàtic

Apol·lodor d'Atenes, el gramàtic fou un gramàtic atenenc fill d'un home dit Asclepíades i pupil d'Aristarc, de Paneci de Rodes, i de Diògenes el Babiloni.

Nou!!: Argonauta і Apol·lodor el Gramàtic · Veure més »

Apol·loni Rodi

Apol·loni Rodi o Apol·loni de Rodes (grec: Απολλώνιος o Ρόδιος; llatí: Apollonius Rhodius) (Alexandria d'Egipte 295 aC-215 aC) és un escriptor, filòleg i bibliotecari grec.

Nou!!: Argonauta і Apol·loni Rodi · Veure més »

Apsirt

Segons la mitologia grega, Apsirt (en grec antic Ἄψυρτος) va ser un príncep de la Còlquida, fill d'Eetes i d'Idia.

Nou!!: Argonauta і Apsirt · Veure més »

Argo

Segons la mitologia grega, Argo fou la nau en la qual es van embarcar Jàson i els argonautes.

Nou!!: Argonauta і Argo · Veure més »

Argonautica Orphica

Argonautica Orphica (plural), en grec Ὀρφέως Ἀργοναυτικά, és el títol d'un poema èpic de 1376 hexàmetres en grec antic al qual Orfeu conta a la primera persona al seu deixble Museu el viatge dels argonautes.

Nou!!: Argonauta і Argonautica Orphica · Veure més »

Argonàutiques

Construcció de la nau Argo. Les Argonàutiques és l'obra més important d'Apol·loni Rodi.

Nou!!: Argonauta і Argonàutiques · Veure més »

Argos (fill de Frixos)

D'acord amb la mitologia grega, Argos (en grec antic Άργος), va ser un heroi, fill de Frixos i de Calcíope.

Nou!!: Argonauta і Argos (fill de Frixos) · Veure més »

Argos (heroi)

D'acord amb la mitologia grega, Argos (en grec antic Ἄργος), va ser un heroi, que de vegades es diu que era de de Iolkos i d'altres de la ciutat de Tèspies, a Beòcia.

Nou!!: Argonauta і Argos (heroi) · Veure més »

Arquetip

La noia verge és un exemple d'arquetip Un arquetip o arquetipus és l'encarnació artística d'un conjunt de qualitats personals, de manera que esdevé símbol i model d'aquest.

Nou!!: Argonauta і Arquetip · Veure més »

Ascàlaf (fill d'Ares)

D'acord amb la mitologia grega, Ascàlaf (en grec antic Ἀσκάλαφος) va ser un heroi, fill d'Ares i d'Astíoque,, filla d'Àctor.

Nou!!: Argonauta і Ascàlaf (fill d'Ares) · Veure més »

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en grec Ασκληπιός.

Nou!!: Argonauta і Asclepi · Veure més »

Astèrion

Astèrion (en grec antic Άστέριος "estrellat" o relatiu a les estrelles") va ser, segons la mitologia grega, un heroi nascut a la ciutat de Pel·lene, fill d'Antígona, la filla de Feres.

Nou!!: Argonauta і Astèrion · Veure més »

Atalanta (filla de Iasos)

Estàtua d''''Atalanta''' (Museu del Vaticà, ca. segle I aC). Atalanta, (en grec antic Ἀταλάντα), segons la mitologia grega, fou una heroïna, filla de Iasos, rei d'Arcàdia, i de Clímene (però altres genealogies la consideren filla de Mènal i d'Esquenea).

Nou!!: Argonauta і Atalanta (filla de Iasos) · Veure més »

Atena

En la mitologia grega, Atena (en grec antic Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα) és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica.

Nou!!: Argonauta і Atena · Veure més »

Augies (fill d'Hèlios)

Segons la mitologia grega, Augies (o Augias) (en grec antic Αὐγείας, Augeias) fou un rei de l'Èlide, fill d'Hèlios.

Nou!!: Argonauta і Augies (fill d'Hèlios) · Veure més »

Autòlic (fill d'Hermes)

Segons la mitologia grega, Autòlic (en grec antic Αὐτόλυκος, i en llatí Autolycus) va ser un heroi, fill d'Hermes i de Quíone, o també d'Estilbe, filla d'Eòsfor.

Nou!!: Argonauta і Autòlic (fill d'Hermes) · Veure més »

Ídmon (fill d'Apol·lo)

Ídmon (grec antic Ἴδμων) va ser, en mitologia grega un argonauta i endeví, l'encarregat d'interpretar els presagis de l'expedició.

Nou!!: Argonauta і Ídmon (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Íficle

Segons la mitologia grega, Íficle (en grec antic Ἴφικλος, Ífiklos) fou un heroi, fill de Fílac, rei de Ptiòtida, i de Clímene.

Nou!!: Argonauta і Íficle · Veure més »

Ífit (fill d'Èurit)

D'acord amb la mitologia grega, Ífit (en grec antic Ἴφιτος, Ífitos), fou un heroi, fill d'Èurit, rei d'Ecàlia, i d'Antioquea.

Nou!!: Argonauta і Ífit (fill d'Èurit) · Veure més »

Èson

Segons la mitologia grega, Èson (en grec antic Αἴσων) va ser un rei de Iolcos, fill de Creteu i de Tiro.

Nou!!: Argonauta і Èson · Veure més »

Àctor de Fòcida

Àctor, (en grec antic Ἄκτωρ), va ser un fill d'Hipas, nascut a la Fòcida.

Nou!!: Argonauta і Àctor de Fòcida · Veure més »

Àmic

Àmic (en grec antic Ἄμυκος "el que dessagna"), va ser, segons la mitologia grega, un gegant fill de Posidó.

Nou!!: Argonauta і Àmic · Veure més »

Bèbrics

Els bèbrics (llatí bebrici, francès bébryces) foren un poble d'origen tràcic que, segons la mitologia grega, va habitar la regió de Bitínia.

Nou!!: Argonauta і Bèbrics · Veure més »

Butes l'argonauta

Butes (en grec antic Βούτης) és un personatge àtic de la mitologia grega, fill de Teleont, fou un dels membre de l'expedició dels argonautes.

Nou!!: Argonauta і Butes l'argonauta · Veure més »

Cant d'Eubea

Cant (en grec antic Κάνθος) va ser, segons la mitologia grega, un natural de l'illa d'Eubea, fill de Canet i nét d'Abant.

Nou!!: Argonauta і Cant d'Eubea · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Argonauta і Caucas · Veure més »

Càlais

Càlais (en grec antic Κάλαϊς "el que bufa suaument"), va ser, segons la mitologia grega, un dels Borèades, fill de Bòreas, el déu del vent del nord, i d'Oritia, filla d'Erecteu.

Nou!!: Argonauta і Càlais · Veure més »

Cíclades

Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa "circulars") són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.

Nou!!: Argonauta і Cíclades · Veure més »

Cízic (heroi)

Cízic (en grec antic Κύζικος), va ser, segons la mitologia grega, un heroi de la Propòntida, a la costa asiàtica.

Nou!!: Argonauta і Cízic (heroi) · Veure més »

Còlquida

Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al segle IX aC.

Nou!!: Argonauta і Còlquida · Veure més »

Cefeu (fill d'Àleu)

Cefeu (en grec antic Κηφεύς), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Àleu i de Neera.

Nou!!: Argonauta і Cefeu (fill d'Àleu) · Veure més »

Ceneu

Ceneu p. 33 (en grec antic Καινεύς) d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Èlat, rei dels làpites.

Nou!!: Argonauta і Ceneu · Veure més »

Cios

Cios (llatí Cius, grec Kios) fou una ciutat de Bitínia, a la Propòntida, al golf de Cios (Cianos Sinus).

Nou!!: Argonauta і Cios · Veure més »

Circe

Circe p. 80 (Kírke, Κίρκη) fou una bruixa mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del déu Hèlios i de Perseis.

Nou!!: Argonauta і Circe · Veure més »

Coroneu

Coroneu (en grec antic Κόρωνος, Coronos), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec d'origen làpita, fill de Ceneu.

Nou!!: Argonauta і Coroneu · Veure més »

Creta

Creta (grec Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Argonauta і Creta · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Argonauta і Danubi · Veure més »

Dioscurs

Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi) són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux.

Nou!!: Argonauta і Dioscurs · Veure més »

Dolions

Dolions fou un poble que vivia entorn de l'antiga ciutat grega de Cízic.

Nou!!: Argonauta і Dolions · Veure més »

Eetes

Eetes (grec antic Αἰήτης, llatí Aeetes), fou un rei mític fill d'Hèlios i de Perseis que inicialment havia rebut del seu pare el regne de Corint, però l'havia deixat pel de la Còlquida, país situat al peu del Caucas, vora el Mar Negre.

Nou!!: Argonauta і Eetes · Veure més »

Equíon (fill d'Hermes)

Segons la mitologia grega, Equíon (en grec antic Έχίων), va ser un heroi, fill d'Hermes i d'Antianira.

Nou!!: Argonauta і Equíon (fill d'Hermes) · Veure més »

Ergí (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Ergí (en grec antic Έργίνος) va ser rei dels minies d'Orcomen, fill de Climen.

Nou!!: Argonauta і Ergí (mitologia) · Veure més »

Escil·la i Caribdis

''Odisseu entre Escil·la i Caribdis'', de Johann Heinrich Füssli. En la mitologia grega, Escil·la i Caribdis eren dos monstres marins que guardaven un estret pas marítim, i que tradicionalment s'ha identificat amb l'Estret de Messina, entre Itàlia i Sicília.

Nou!!: Argonauta і Escil·la i Caribdis · Veure més »

Estàfil

Estàfil (en grec antic Στάφυλος Stafilos "el Raïm"), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, nascut de Dionís i d'Ariadna, després que Teseu l'abandonés a Naxos, encara que hi ha una tradició que el fa fill del mateix Teseu.

Nou!!: Argonauta і Estàfil · Veure més »

Etàlides

Etàlides (en grec antic Αἰθαλίδης), va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Hermes i d'Eupolèmia, filla de Mirmídon.

Nou!!: Argonauta і Etàlides · Veure més »

Eufem (fill de Posidó)

D'acord amb la mitologia grega, Eufem (en grec antic Εύφημος), va ser un heroi, fill de Posidó i de la nimfa Europa, filla de Tici.

Nou!!: Argonauta і Eufem (fill de Posidó) · Veure més »

Euríal (fill de Mecisteu)

Euríal (en grec antic Εὐρύαλος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Mecisteu que participà en l'expedició dels argonautes.

Nou!!: Argonauta і Euríal (fill de Mecisteu) · Veure més »

Euridamant

Euridamant (en grec antic Έυρίδαμας), va ser segons la mitologia grega un heroi fill d'Iros i Demonassa.

Nou!!: Argonauta і Euridamant · Veure més »

Faler d'Atenes

Faler (en grec antic Φάληρος) va ser, segons la mitologia grega, un heroi atenès, epònim del port de Faleros, al Pireu.

Nou!!: Argonauta і Faler d'Atenes · Veure més »

Feacis

Corfú Els feacis foren un poble mític de l'illa d'Esqueria (Σχερίη or Σχερία en grec, probablement l'actual Corfú).

Nou!!: Argonauta і Feacis · Veure més »

Filoctetes

Representació de Filoctetes en un gerro (Museu del Louvre). Filoctetes (en grec antic Φιλοκτήτης) va ser un heroi grec, fill de Peant i de Demonassa (o de Metone).

Nou!!: Argonauta і Filoctetes · Veure més »

Fineu (pare de Pandíon)

Fineu (en grec antic Фινεύς Fineus) fou un rei de Tràcia segons la mitologia grega.

Nou!!: Argonauta і Fineu (pare de Pandíon) · Veure més »

Gai Juli Higí

Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.

Nou!!: Argonauta і Gai Juli Higí · Veure més »

Gai Valeri Flac (escriptor)

Gai Valeri Flac (Caius Valerius Flaccus) fou un escriptor romà.

Nou!!: Argonauta і Gai Valeri Flac (escriptor) · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Argonauta і Grec · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia va ser, d'acord amb la llegenda, una guerra dels exèrcits aqueus, és a dir grecs, contra la ciutat de Troia a l'Àsia Menor, seguint el rapte (o seducció) d'Helena d'Esparta per part de Paris de Troia.

Nou!!: Argonauta і Guerra de Troia · Veure més »

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Nou!!: Argonauta і Hades · Veure més »

Harpia

Representació medieval d'una harpiaEn la mitologia grega, les Harpies (en grec antic Άρπυια Harpyia) eren una mena de monstres o de genis alats.

Nou!!: Argonauta і Harpia · Veure més »

Hèlios

Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.

Nou!!: Argonauta і Hèlios · Veure més »

Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles o Heraclès (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlceides o Alcaeus), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, néta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Nou!!: Argonauta і Hèracles · Veure més »

Hefest

En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.

Nou!!: Argonauta і Hefest · Veure més »

Hera

En la mitologia grega, Hera (en grec antic Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Nou!!: Argonauta і Hera · Veure més »

Hilas

El rapte d''''Hilas''' en un gerro del segle IV aC. Hilas (en grec antic Ὕλας), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tiodamant, rei dels driops, i de Menòdice.

Nou!!: Argonauta і Hilas · Veure més »

Hipsípile

Segons la mitologia grega, Hipsípile (en grec antic Ὑψιπύλη), fou una reina de Lemnos, filla de Toant i de Mirina.

Nou!!: Argonauta і Hipsípile · Veure més »

Idas

D'acord amb la mitologia grega, Idas (en grec antic Ἴδας), va ser un heroi, "el més fort i el més atrevit dels homes", segons la Ilíada.

Nou!!: Argonauta і Idas · Veure més »

Illa d'Egina

L'illa d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

Nou!!: Argonauta і Illa d'Egina · Veure més »

Illa de Corfú

Corfú (en grec: Κέρκυρα, Kérkira; antigament coneguda com a Còrcira) és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual n'està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.

Nou!!: Argonauta і Illa de Corfú · Veure més »

Iolkos

Iolkos (llatí Iolcus) fou una ciutat de Magnèsia a Tessàlia, a la punta inicial del golf Pagasos i al peu del Mont Pelion.

Nou!!: Argonauta і Iolkos · Veure més »

Jàson

Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.

Nou!!: Argonauta і Jàson · Veure més »

Laertes

Laertes (el grec antic Λαέρτης), segons la mitologia grega, va ser rei d'Ítaca, fill d'Arcisi i de Calcomedusa.

Nou!!: Argonauta і Laertes · Veure més »

Líbia

Líbia (en àrab ليبيا, Lībiyā), també coneguda com a Estat de Líbia (en àrab دولة ليبيا, Dawlat Lībiyā), és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Argonauta і Líbia · Veure més »

Lemnos

Mapa de l'illa Lemnos (en grec Λῆμνος, Limnos) és una illa grega a la mar Egea entre el Mont Atos i els Dardanels (Hel·lespont), al sud-oest d'Imbros.

Nou!!: Argonauta і Lemnos · Veure més »

Licos (fill de Dàscil)

Segons la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop"), va ser un rei dels mariandins, a Bitínia, fill de Dàscil, i nét de Tàntal.

Nou!!: Argonauta і Licos (fill de Dàscil) · Veure més »

Linceu (mitologia)

Linceu (Lynceus) fou una deïtat mitològica, fill d'Egipte i d'Argífia, i marit de la danaide Hipermnestra, amb qui va ser el pare d'Abant.

Nou!!: Argonauta і Linceu (mitologia) · Veure més »

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica, o el mar Adriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Nou!!: Argonauta і Mar Adriàtica · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Argonauta і Mar Negra · Veure més »

Mariandins

Els mariandins (Mariandyni, Μαριανδυνοί, Μαριανδηνοί, o Μαρυανδυνοί) foren un poble de Bitínia entre els rius Sangarios i Billaeus, a l'est del thyni o bithyni.

Nou!!: Argonauta і Mariandins · Veure més »

Mísia (regió)

La regió de Mísia fou un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.

Nou!!: Argonauta і Mísia (regió) · Veure més »

Medea

Medea, per Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.

Nou!!: Argonauta і Medea · Veure més »

Melamp

Segons la mitologia grega, Melamp (Melampus, Melámpos) "l'home dels peus negres", a causa, segons s'explicava, que en el moment de néixer la seva mare el va posar a l'ombra, però no es va adonar que els peus li havien quedat al sol, va ser un endeví, fill d'Amitàon i d'Idòmene.

Nou!!: Argonauta і Melamp · Veure més »

Melèagre

Atalanta durant la cacera del ''Senglar de Calidó'' de Jacob Jordaens (1a. meitat del segle XVII, Museu del Prado, Madrid). Segons la mitologia grega, Melèagre (en grec antic Μελέαγρος, Meléagros), va ser un heroi, fill d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea, germana de Leda.

Nou!!: Argonauta і Melèagre · Veure més »

Minos

Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec antic: Μίνως) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.

Nou!!: Argonauta і Minos · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Argonauta і Mitologia grega · Veure més »

Mopsos (fill d'Àmpix)

Segons la mitologia grega, Mopsos (en grec Μόψος), va ser un endeví del poble dels làpites, fill d'Àmpix i de Cloris.

Nou!!: Argonauta і Mopsos (fill d'Àmpix) · Veure més »

Naupli (fill de Clitoneu)

Segons la mitologia grega, Naupli (en grec antic Ναύπλιος) fou un heroi, fill de Clitoneu.

Nou!!: Argonauta і Naupli (fill de Clitoneu) · Veure més »

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Nou!!: Argonauta і Nimfa · Veure més »

Odissea

LOdissea (en grec: ΟΔΥΣΣΕΙΑ, ἡ Ὀδσσει&#945) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.

Nou!!: Argonauta і Odissea · Veure més »

Oileu

Segons la mitologia grega, Oileu (en grec antic Ὂιλεύς) va ser un rei de la ciutat d'Opunt, fill d'Hodèdoc i de Laònome.

Nou!!: Argonauta і Oileu · Veure més »

Oracle

Oracle de bambú Un oracle (del llatí Oraculum, derivat de ōrāre "parlar") fou la paraula usada a l'època clàssica per designar les revelacions dels déus als homes i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i tanmateix a la persona que podia fer les prediccions.

Nou!!: Argonauta і Oracle · Veure més »

Oracle de Dodona

Loracle de Dodona era un oracle de Zeus a Dodona a l'Epir, que feia la revelació per mitjà dels sorolls del vent.

Nou!!: Argonauta і Oracle de Dodona · Veure més »

Orfeu

Eurídice i '''Orfeu''' (dreta). Orfeu (grec, llatí Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, ja que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.

Nou!!: Argonauta і Orfeu · Veure més »

Orfisme

Orfeu toca la lira entre els tracis Lorfisme fou un moviment religiós mistèric de l'antiga Grècia, l'origen del qual es remunta al o VIII aC.

Nou!!: Argonauta і Orfisme · Veure més »

Pagases

Pagases (Pagasae, grec Παγασαί Pagasai) fou una ciutat de Magnèsia a Tessàlia al nord de la badia de Pagases (Pagasêtikos kolpos, Pagasaeus Sinus).

Nou!!: Argonauta і Pagases · Veure més »

Palèmon (fill d'Ètol)

Segons la mitologia grega, Palèmon (en grec antic Παλαίμων, Palaimon, "el Lluitador"), va ser un heroi, fill d'Etol, rei de l'Èlida (o també d'Hefest).

Nou!!: Argonauta і Palèmon (fill d'Ètol) · Veure més »

Pèlias

''Jàson donant a '''Pèlias''' el Velló d'Or'' (ca. 340 aC-330 aC, Museu del Louvre, París, França). Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser un heroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma).

Nou!!: Argonauta і Pèlias · Veure més »

Píndar

Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), poeta líric grec.

Nou!!: Argonauta і Píndar · Veure més »

Peant

Segons la mitologia grega, Peant (en grec antic Ποίας, Poias) fou un heroi, fill de Tàumac, cabdill de Magnèsia.

Nou!!: Argonauta і Peant · Veure més »

Peleu

'''Peleu''', Aquil·les i Quiró (circa 500 aC, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Peleu (en grec Πηλεύς Pêleús) segons la mitologia grega, fou un heroi grec que fou pare d'Aquil·les.

Nou!!: Argonauta і Peleu · Veure més »

Penèleos

Penèleos (en grec antic Πηνέλεως), va ser, segons la mitologia grega, un heroi beoci que figura entre els pretendents d'Helena.

Nou!!: Argonauta і Penèleos · Veure més »

Periclimen (fill de Neleu)

D'acord amb la mitologia grega, Periclimen (en grec antic Περικλύμενος, Periclímenos), va ser un heroi grec, fill de Neleu i de Cloris.

Nou!!: Argonauta і Periclimen (fill de Neleu) · Veure més »

Polifem (fill d'Èlat)

Polifem (en grec antic Πολύφημος), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Èlat, rei dels làpites, i d'Higia.

Nou!!: Argonauta і Polifem (fill d'Èlat) · Veure més »

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (en grec Ποσειδών) era un dels Olímpics, fill de Cronos i de Rea, i el déu dels oceans.

Nou!!: Argonauta і Posidó · Veure més »

Regió de Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale.

Nou!!: Argonauta і Regió de Tràcia · Veure més »

Riu Fasis

Fasis (Phasis) fou un riu navegable de la Còlquida.

Nou!!: Argonauta і Riu Fasis · Veure més »

Samotràcia

Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, en la prefectura d'Ebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).

Nou!!: Argonauta і Samotràcia · Veure més »

Sirena

Sirena pintant-se un escut Sirena mare Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.

Nou!!: Argonauta і Sirena · Veure més »

Talos

Talos representat en una moneda En la mitologia grega, Talos (en grec antic Τάλως), era un gegant de bronze forjat per Hefest i obsequiat a Minos perquè custodiés les costes de Creta.

Nou!!: Argonauta і Talos · Veure més »

Tebes (Grècia)

Tebes (en grec antic Θῆβαι (romanitzat com Thēbai), en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia, a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada de Citeró, que separa la Beòcia de l'Àtica, i al sud de la plana de Beòcia.

Nou!!: Argonauta і Tebes (Grècia) · Veure més »

Telamó

Per a altres usos de telamó, vegeu Telamó (desambiguació).

Nou!!: Argonauta і Telamó · Veure més »

Teseu

Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec Θησεύς) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.

Nou!!: Argonauta і Teseu · Veure més »

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia és una regió de Grècia.

Nou!!: Argonauta і Tessàlia · Veure més »

Tetis (filla de Gea)

Tetis (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.

Nou!!: Argonauta і Tetis (filla de Gea) · Veure més »

Tideu

àmfora, ca. 560 aC, Museu del Louvre, París, França). Segons la mitologia grega, Tideu (en grec antic Τυδεύς), va ser un heroi, fill d'Eneu i de Peribea.

Nou!!: Argonauta і Tideu · Veure més »

Tifis

Tifis (en grec antic Τίφυς), va ser, segons la mitologia grega, el primer timoner de la nau Argo, que transportà els argonautes.

Nou!!: Argonauta і Tifis · Veure més »

Tritó (mitologia)

Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.

Nou!!: Argonauta і Tritó (mitologia) · Veure més »

Velló d'or

vermell de Pulla, c. 340-330 aC A la mitologia grega, el velló d'or era el velló del moltó alat Crisomal·los (Χρυσομαλλος).

Nou!!: Argonauta і Velló d'or · Veure més »

William Smith (lexicògraf)

Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.

Nou!!: Argonauta і William Smith (lexicògraf) · Veure més »

Zetes

En la mitologia grega, Zetes (en grec antic Ζήτης, "el que bufa fort"), era un fill de Bòreas, el déu del vent del nord, i d'Oritia, filla d'Erecteu.

Nou!!: Argonauta і Zetes · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en grec antic Θεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Argonauta і Zeus · Veure més »

Redirigeix aquí:

Argonautes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »