Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Argó

Índex Argó

L'argó és un element químic de nombre atòmic 18 i símbol Ar.

40 les relacions: Aigua, Aire, Atmosfera terrestre, Calci, Captura electrònica, Captura neutrònica, Clatrat, Densitat, Desintegració alfa, Destil·lació, Electró, Element químic, Emissió beta, Emissió de positrons, Fluor, Gas noble, Henry Cavendish, Hidrogen, Isòtop, Mart (planeta), Mercuri (planeta), Nitrogen, Nombre atòmic, Notació científica, Oxigen, Part per milió, Període de semidesintegració, Positró, Potassi, Premi Nobel de Física, Roca, Solubilitat, Teoria del flogist, Terra, Venus (planeta), William Ramsay, 1785, 1892, 1894, 1904.

Aigua

Gota d'aigua Laigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Argó і Aigua · Veure més »

Aire

L'aire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.

Nou!!: Argó і Aire · Veure més »

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Nou!!: Argó і Atmosfera terrestre · Veure més »

Calci

El calci és un element químic, de símbol Ca i de nombre atòmic 20.

Nou!!: Argó і Calci · Veure més »

Captura electrònica

La captura electrònica (símbol ε) és un tipus de radioactivitat beta que es dóna en elements químics inestables per tenir massa protons en el nucli atòmic quan aquest no té energia suficient per a emetre un positró (emissió de positrons).

Nou!!: Argó і Captura electrònica · Veure més »

Captura neutrònica

La captura neutrònica o captura tèrmica és un tipus de reacció nuclear en la qual un neutró lliure topa amb un nucli atòmic sense produir fissió, de manera que es combinen per formar un nucli més pesat.

Nou!!: Argó і Captura neutrònica · Veure més »

Clatrat

Combustió d'un clatrat Un clatrat (del grec klethra, "barres") és una substància química, format per una xarxa d'un tipus de molècula, que atrapa i conté un segon tipus de molècula.

Nou!!: Argó і Clatrat · Veure més »

Densitat

En física i química, la densitat (símbol ρ, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Nou!!: Argó і Densitat · Veure més »

Desintegració alfa

Partícula alfa La desintegració alfa és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula alfa i es transforma en un nucli amb 4 unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.

Nou!!: Argó і Desintegració alfa · Veure més »

Destil·lació

Destil·leria de Whisky escocesa Diagrama de destil·lació simple. 1. termòmetre 2. Cap de destil·lació 3. Flascó de destil·lació 4. Font de calor 5. condensador 6. receptor 7. adaptador de buit Diagrama de fases Columna de destil·lació de plats Un tipus de farciment per a les columnes de destil·lació de farciment La destil·lació és un mètode de separació de substàncies químiques basat en les diferents volatilitats que presenten cadascuna.

Nou!!: Argó і Destil·lació · Veure més »

Electró

En física, l'electró (símbol e-) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Argó і Electró · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Nou!!: Argó і Element químic · Veure més »

Emissió beta

La desintegració beta o emissió beta és un procés pel qual un radioisòtop pot transformar-se en altres radioisòtops, mitjançant l'emissió d'una partícula beta.

Nou!!: Argó і Emissió beta · Veure més »

Emissió de positrons

L'emissió de positrons és un tipus d'emissió beta, també coneguda com a beta plus (β+).

Nou!!: Argó і Emissió de positrons · Veure més »

Fluor

El fluor és un element químic de nombre atòmic 9, situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica.

Nou!!: Argó і Fluor · Veure més »

Gas noble

Els gasos nobles són un grup d'elements químics amb propietats molt similars: en condicions estàndard, tots són gasos inodors, incolors i monoatòmics, amb una reactivitat molt baixa.

Nou!!: Argó і Gas noble · Veure més »

Henry Cavendish

Henry Cavendish (Niça, 10 d'octubre de 1731 - Londres, 24 de febrer de 1810) fou un físic i químic britànic que treballà en gravitació, electroestàtica i química de l'aigua i de l'aire.

Nou!!: Argó і Henry Cavendish · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Argó і Hidrogen · Veure més »

Isòtop

Els isòtops d'un element químic són àtoms amb el mateix nombre atòmic però diferent nombre màssic.

Nou!!: Argó і Isòtop · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri.

Nou!!: Argó і Mart (planeta) · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.

Nou!!: Argó і Mercuri (planeta) · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen, o azot, és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Argó і Nitrogen · Veure més »

Nombre atòmic

Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, usualment representat per la lletra Z, és el nombre de protons present en el nucli atòmic.

Nou!!: Argó і Nombre atòmic · Veure més »

Notació científica

La notació científica, també denominada patró o notació en forma exponencial és una forma d'escriure els nombres que tenen valors massa grans (100000000000) o massa petits (0,00000000001) per a ser escrits de manera convencional.

Nou!!: Argó і Notació científica · Veure més »

Oxigen

L'oxigen, dels ètims grecs ὀξύς (oxys) ("àcid", del gust dels àcids) i -γενής (-genēs) ("productor", literalment "engendrador"), és l'element químic de nombre atòmic 8.

Nou!!: Argó і Oxigen · Veure més »

Part per milió

Parts per milió (abreujat com ppm) és la unitat utilitzada usualment per valorar la presència d'elements en petites quantitats (traça) en una barreja.

Nou!!: Argó і Part per milió · Veure més »

Període de semidesintegració

El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida d'un radionucleid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de nucleid determinada decaigui (es transformi) a un altre nucleid diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.

Nou!!: Argó і Període de semidesintegració · Veure més »

Positró

El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró: és una partícula amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).

Nou!!: Argó і Positró · Veure més »

Potassi

El potassi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és K (kalium) i el nombre atòmic del qual és 19.

Nou!!: Argó і Potassi · Veure més »

Premi Nobel de Física

Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.

Nou!!: Argó і Premi Nobel de Física · Veure més »

Roca

Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.

Nou!!: Argó і Roca · Veure més »

Solubilitat

La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de dissoldre's en una altra (dissolvent).

Nou!!: Argó і Solubilitat · Veure més »

Teoria del flogist

La teoria del flogist intentava explicar la combustió La teoria de flogist (del grec φλογιστόν phlŏgistón "inflamable" de φλόξ phlóx "foc") és una teoria científica antiga, creada el 1667 per Johann Joachim Becher, pel qual a més a més dels quatre elements clàssics dels grecs, hi havia un element addicional semblant a un foc anomenat el flogist, que estava contingut dins dels cossos combustibles, i alliberat, a graus més petits o més grans, durant la combustió.

Nou!!: Argó і Teoria del flogist · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Argó і Terra · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, i l'orbita cada 224,7 dies terrestres.

Nou!!: Argó і Venus (planeta) · Veure més »

William Ramsay

William Ramsay (Glasgow, Regne Unit, 1852 - High Wycombe, Regne Unit, 1916) fou un químic i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Química de 1904.

Nou!!: Argó і William Ramsay · Veure més »

1785

;Països Catalans.

Nou!!: Argó і 1785 · Veure més »

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Argó і 1892 · Veure més »

1894

St. Charles Avenue, Nova Orleans.

Nou!!: Argó і 1894 · Veure més »

1904

;Països Catalans.

Nou!!: Argó і 1904 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Element 18.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »