Accés més ràpid que el navegador!
104 les relacions: Acre (unitat de superfície), Altura (geometria), Anàlisi matemàtica, Antic Egipte, Antifont, Apotema, Aresta (geometria), Aritmètica, Arquimedes, Arrel quadrada de 3, Axioma, Àrea, Banya de Gabriel, Barn, Base (geometria), Catet, Càlcul infinitesimal, Càlcul multivariable, Cercle, Cilindre, Circumferència, Con, Congruència (geometria), Coordenades polars, Corba, Curvatura gaussiana, Determinant (matemàtiques), Diagonal, Diàmetre, El·lipse, El·lipsoide, Esfera, Eudox de Cnidos, Fanecada, Fórmula, Fórmula d'Heró, Figura geomètrica, Forma geomètrica, Funció, Funció trigonomètrica, Generatriu, Geometria, Geometria diferencial, Hectàrea, Heròdot, Hexàgon, Història del càlcul, Iarda quadrada, Infinit, Integració, ..., Integració numèrica, Integral curvilínia, Límit, Longitud, Matemàtiques, Matemàtiques de l'antiga Grècia, Mètode d'exhaustió, Mesura de Lebesgue, Metre, Metre quadrat, Multiplicació, Nil, Nombre real, Notació matemàtica, Octàgon, Oficina Internacional de Pesos i Mesures, Paral·lelogram, Perímetre, Piràmide, Pla, Polígon, Polígon simple, Prefixos del Sistema Internacional, Prisma (geometria), Quadrat (polígon), Quadrat unitat, Quadrilàter, Quantitat, Quilòmetre quadrat, Radian, Rectangle, Rombe, Romboide, Sòlid, Sector circular, Semieix major, Semieix menor, Sistema anglosaxó d'unitats, Sistema de coordenades cartesianes, Sistema Internacional d'Unitats, Tafulla, Teorema de Pick, Trapezi, Trapezoide, Triangle, Triangle equilàter, Triangle rectangle, Triangulació d'un polígon, Unitat de mesura, Unitats derivades del SI, Vèrtex (geometria), Vessana, Volum, Zero. Ampliar l'índex (54 més) »
Acre (unitat de superfície)
L'acre, abreviat ac o Ac, és una unitat de mesura agrària de superfície d'origen germànic, utilitzada tant a les illes Britàniques com a les seves antigues colònies, incloent-hi els Estats Units, equivalent a 4 047 m² o 0,404 7 ha.
Nou!!: Àrea і Acre (unitat de superfície) · Veure més »
Altura (geometria)
longitud, amplada i altura. En geometria laltura és la línia imaginària que es pot traçar des d'un vèrtex, o des del pla superior, d'una figura geomètrica fins a la base, i de manera perpendicular a aquesta.
Nou!!: Àrea і Altura (geometria) · Veure més »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Àrea і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Àrea і Antic Egipte · Veure més »
Antifont
Antifont de Ramnunt (Antiphon) (480 aC-411 aC) fou un orador grec sofista pertanyent a la mateixa generació de Pròdic de Queos.
Nou!!: Àrea і Antifont · Veure més »
Apotema
Apotema d'un hexàgon L'apotema d'un polígon regular és un segment que va des del centre del polígon al punt mitjà d'un dels seus costats.
Nou!!: Àrea і Apotema · Veure més »
Aresta (geometria)
vèrtexs. En geometria, una aresta és un segment lineal de dimensió 1 que uneix dos vèrtexs de dimensió zero en un polígon, un políedre, o més en general un polítop.
Nou!!: Àrea і Aresta (geometria) · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Àrea і Aritmètica · Veure més »
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Nou!!: Àrea і Arquimedes · Veure més »
Arrel quadrada de 3
L'arrel quadrada de 3 és l'únic nombre positiu que multiplicat per si mateix dona 3.
Nou!!: Àrea і Arrel quadrada de 3 · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Àrea і Axioma · Veure més »
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Nou!!: Àrea і Àrea · Veure més »
Banya de Gabriel
La Banya de Gabriel (també anomenada Trompeta de Torricelli) és una figura geomètrica ideada per Evangelista Torricelli que té la característica de posseir una superfície infinita però un volum finit.
Nou!!: Àrea і Banya de Gabriel · Veure més »
Barn
El barn és una unitat per a mesurar superfícies que equival a 10-24 centímetres quadrats que pel seu ordre de magnitud és d'ús molt habitual a la ciència i tecnologia nuclear.
Nou!!: Àrea і Barn · Veure més »
Base (geometria)
En geometria s'anomena base la línia (en dues dimensions) o el pla (en un espai de tres dimensions) d'una figura geomètrica plana (2D), com ara un triangle o un pentàgon, o al pla de contorn d'una amb volum (3D), com ara un hexaedre o un con, sobre el qual descansa imaginàriament la figura.
Nou!!: Àrea і Base (geometria) · Veure més »
Catet
Triangle rectangle Un catet, en geometria, és qualsevol dels dos costats menors (adjacents) d'un triangle rectangle -els que conformen l'angle recte.
Nou!!: Àrea і Catet · Veure més »
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Nou!!: Àrea і Càlcul infinitesimal · Veure més »
Càlcul multivariable
En matemàtiques, el càlcul multivariable (també anomenat càlcul multivariat) és l'extensió del càlcul en una variable a més d'una variable: la derivació i la integració de funcions de més d'una variable, en compte de només una.
Nou!!: Àrea і Càlcul multivariable · Veure més »
Cercle
Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.
Nou!!: Àrea і Cercle · Veure més »
Cilindre
Un cilindre de radi ''r'' i altura ''h'' Model 3D d'un cilindre El terme cilindre refereix a diverses figures geomètriques segons el context.
Nou!!: Àrea і Cilindre · Veure més »
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Nou!!: Àrea і Circumferència · Veure més »
Con
Con Generació d'un con sòlid per revolució. Model 3D d'un con En geometria, un con recte és un sòlid de revolució generat pel gir d'un triangle rectangle al voltant d'un dels catets.
Nou!!: Àrea і Con · Veure més »
Congruència (geometria)
invariants. La congruència, en geometria, és quan dues figures o objectes tenen la mateixa forma i mida, o si un té la mateixa forma i mida que la imatge mirall de l'altre.
Nou!!: Àrea і Congruència (geometria) · Veure més »
Coordenades polars
Representació de les coordenades polars, angles expressats en graus El sistema de coordenades polars és, en matemàtiques, un sistema de coordenades de dues dimensions en el qual cada punt en un pla està determinat per un angle i una distància.
Nou!!: Àrea і Coordenades polars · Veure més »
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Nou!!: Àrea і Corba · Veure més »
Curvatura gaussiana
D'esquerra a dreta: una superfície de curvatura gaussiana negativa (hiperboloide), una superfície de curvatura gaussiana zero (cilindre) i una superfície de curvatura gaussiana positiva (esfera). El tor té punts on la curvatura gaussiana és positiva, punts on és negativa, i punts on s'anul·la. En geometria diferencial clàssica, la curvatura gaussiana o curvatura de Gauss Κ d'una superfície en un punt és el producte de les curvatures principals, κ1 i κ₂, en el punt donat: Per exemple, una esfera de radi r té curvatura gaussiana 1/r² a tot arreu, i un pla i un cilindre tenen curvatura gaussiana 0 a tot arreu.
Nou!!: Àrea і Curvatura gaussiana · Veure més »
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Nou!!: Àrea і Determinant (matemàtiques) · Veure més »
Diagonal
Diagonals d'un cub de costats de longitud unitària. AC' (pintat en blau) és una diagonal espacial de longitud \sqrt 3, mentre que AC (pintat en vermell) és una diagonal de cara de longitud \sqrt 2. Una diagonal és una línia que uneix dos vèrtexs no consecutius d'un polígon o d'un políedre.
Nou!!: Àrea і Diagonal · Veure més »
Diàmetre
Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.
Nou!!: Àrea і Diàmetre · Veure més »
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Nou!!: Àrea і El·lipse · Veure més »
El·lipsoide
El·lipsoide Un el·lipsoide és la superfície de segon grau de l'espai euclidià de tres dimensions.
Nou!!: Àrea і El·lipsoide · Veure més »
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Nou!!: Àrea і Esfera · Veure més »
Eudox de Cnidos
Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.
Nou!!: Àrea і Eudox de Cnidos · Veure més »
Fanecada
Una fanecada, faneca de puny o faneca d'horta és una unitat de mesura d'àrea usada per a mesurar camps en algunes zones del País Valencià.
Nou!!: Àrea і Fanecada · Veure més »
Fórmula
En matemàtiques i en general en totes les ciències, una fórmula és una manera breu d'expressar informació de manera simbòlica, com ara en una identitat matemàtica, una relació entre quantitats, o una fórmula química.
Nou!!: Àrea і Fórmula · Veure més »
Fórmula d'Heró
Un triangle amb costats ''a'', ''b'', i ''c''. La fórmula d'Heró és un mètode de calcular l'àrea del triangle a partir de les longituds dels costats.
Nou!!: Àrea і Fórmula d'Heró · Veure més »
Figura geomètrica
Figures geomètriques que delimiten superfícies planes. Cossos geomètrics, o figures geomètriques «sòlides» que delimiten volums. Una figura geomètrica és un conjunt de punts.
Nou!!: Àrea і Figura geomètrica · Veure més »
Forma geomètrica
Forma geomètrica, el sentit més simple i probablement originari de la paraula forma fa referència a la figura espacial dels cossos materials sòlids.
Nou!!: Àrea і Forma geomètrica · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Àrea і Funció · Veure més »
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Nou!!: Àrea і Funció trigonomètrica · Veure més »
Generatriu
La generatriu és una línia que a causa del seu moviment conforma una figura geomètrica, que al seu torn depèn de la directriu.
Nou!!: Àrea і Generatriu · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Àrea і Geometria · Veure més »
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Nou!!: Àrea і Geometria diferencial · Veure més »
Hectàrea
Lhectàrea és una unitat de mesura de superfície fora del Sistema Internacional d'Unitats, equivalent a 1 hectòmetre quadrat (hm²), 100 àrees o 10 000 metres quadrats.
Nou!!: Àrea і Hectàrea · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Àrea і Heròdot · Veure més »
Hexàgon
Bresca de mel En geometria, un hexàgon correspon a qualsevol polígon de sis costats.
Nou!!: Àrea і Hexàgon · Veure més »
Història del càlcul
El càlcul, conegut als inicis de la seva història com a càlcul infinitesimal, és una disciplina matemàtica centrada en límits, continuïtat, derivades, integrals i sèries infinites.
Nou!!: Àrea і Història del càlcul · Veure més »
Iarda quadrada
Una iarda quadrada és una unitat anglosaxona igual a la superfície d'un quadrat d'una iarda de costat.
Nou!!: Àrea і Iarda quadrada · Veure més »
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Nou!!: Àrea і Infinit · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Àrea і Integració · Veure més »
Integració numèrica
En càlcul, la integració numèrica consisteix en una família d'algorismes per a calcular el valor numèric d'una integral definida, per extensió, el terme de vegades es fa servir també per a descriure la solució numèrica d'equacions diferencials ordinàries.
Nou!!: Àrea і Integració numèrica · Veure més »
Integral curvilínia
La trajectòria d'una partícula al llarg d'una corba dins d'un camp vectorial. A la part inferior es mostren els vectors que troba la partícula al llarg del seu recorregut. La suma del productes escalars d'aquests vectors amb el vector tangent a la corba a cada punt de la trajectòria serà el resultat de la integral de camí. En matemàtiques, una integral curvilínia és una integral on la funció a integrar s'avalua al llarg d'una corba.
Nou!!: Àrea і Integral curvilínia · Veure més »
Límit
En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.
Nou!!: Àrea і Límit · Veure més »
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Nou!!: Àrea і Longitud · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Àrea і Matemàtiques · Veure més »
Matemàtiques de l'antiga Grècia
Una il·lustració de la prova d'Euclides del Teorema de Pitàgores. Matemàtiques de l'antiga Grècia, tal com és utilitzat el terme en aquest article, fa referència a les matemàtiques escrites en grec antic, desenvolupades des del segle VII aC al al voltant de les ribes de la Mediterrània Oriental.
Nou!!: Àrea і Matemàtiques de l'antiga Grècia · Veure més »
Mètode d'exhaustió
El mètode d'exhaustió és un mètode per a trobar l'àrea d'una superfície plana limitada per una corba a base d'inscriure-li una successió de polígons les àrees dels quals convergeixen cap a l'àrea de la superfície que els conté.
Nou!!: Àrea і Mètode d'exhaustió · Veure més »
Mesura de Lebesgue
En matemàtiques, la mesura de Lebesgue, anomenada així en honor de Henri Lebesgue, és la forma estàndard d'assignar una longitud, àrea o volum a subconjunts d'un espai euclidià (és a dir, una mesura).
Nou!!: Àrea і Mesura de Lebesgue · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Àrea і Metre · Veure més »
Metre quadrat
Un metre quadrat és la unitat d'àrea en el Sistema Internacional d'Unitats que es representa amb el símbol m².
Nou!!: Àrea і Metre quadrat · Veure més »
Multiplicació
Propietat commutativa: 3 × 4.
Nou!!: Àrea і Multiplicació · Veure més »
Nil
Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.
Nou!!: Àrea і Nil · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Àrea і Nombre real · Veure més »
Notació matemàtica
La notació matemàtica és un sistema de representacions simbòliques d'objectes matemàtics i d'idees.
Nou!!: Àrea і Notació matemàtica · Veure més »
Octàgon
Octàgon regular En geometria, un octàgon és un polígon amb vuitavat amb vuit costats i vuit angles.
Nou!!: Àrea і Octàgon · Veure més »
Oficina Internacional de Pesos i Mesures
L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau international des poids et mesures, BIPM, en francès), és una organització internacional, a través de la qual els seus 59 estats membres actuen sobre estàndards de mesura en quatre àrees: química, radiacions ionitzants, metrologia física, així com el temps universal coordinat.
Nou!!: Àrea і Oficina Internacional de Pesos i Mesures · Veure més »
Paral·lelogram
En geometria, un paral·lelogram és un quadrilàter els costats oposats del qual són paral·lels.
Nou!!: Àrea і Paral·lelogram · Veure més »
Perímetre
El perímetre és la distància al voltant d'una figura bidimensional, o la mesura de la distància al voltant d'un objecte (la llargada del seu contorn). El perímetre d'un objecte o figura geomètrica és la longitud del seu contorn.
Nou!!: Àrea і Perímetre · Veure més »
Piràmide
Piràmide quadrangular Una piràmide (del grec: πυραμίς pyramís) és un políedre format per la unió dels vèrtex d'una base amb un punt.
Nou!!: Àrea і Piràmide · Veure més »
Pla
perpendiculars a l'espai tridimensional. En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura.
Nou!!: Àrea і Pla · Veure més »
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Nou!!: Àrea і Polígon · Veure més »
Polígon simple
hexagonal pentagonal Un polígon simple és un polígon els costats no adjacents del qual no s'intersequen.
Nou!!: Àrea і Polígon simple · Veure més »
Prefixos del Sistema Internacional
Un prefix del Sistema Internacional (SI) o prefix mètric és un prefix d'unitat que precedeix una unitat bàsica de mesura per indicar un múltiple o submúltiple decimal d'aquesta unitat.
Nou!!: Àrea і Prefixos del Sistema Internacional · Veure més »
Prisma (geometria)
Un prisma és un poliedre que té dues cares iguals i paral·leles (les bases) i cert nombre de cares laterals que són paral·lelograms.
Nou!!: Àrea і Prisma (geometria) · Veure més »
Quadrat (polígon)
Un quadrat de costat de longitud a. Un quadrat és un polígon regular de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90°), és a dir, els seus quatre costats tenen la mateixa longitud i els seus quatre angles la mateixa mesura.
Nou!!: Àrea і Quadrat (polígon) · Veure més »
Quadrat unitat
pla real. En matemàtiques, un quatrat unitari és un quadrat els costats del qual tenen longitud 1.
Nou!!: Àrea і Quadrat unitat · Veure més »
Quadrilàter
Sis quadrilàters de diferents tipus. En geometria, un quadrilàter és un polígon de quatre costats.
Nou!!: Àrea і Quadrilàter · Veure més »
Quantitat
La quantitat és el que resulta d'una mesura (d'una magnitud) i s'expressa amb nombres.
Nou!!: Àrea і Quantitat · Veure més »
Quilòmetre quadrat
Un quilòmetre quadrat o km² és la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat.
Nou!!: Àrea і Quilòmetre quadrat · Veure més »
Radian
Un arc de circumferència amb la mateixa llargada que el radi d'aquella correspon a un angle d'un radian. Una circumferència completa correspon a un angle de 2π radians. El radian, també escrit radiant, és la unitat natural de mesura d'angles, àmpliament utilitzada en matemàtiques, en física i en nombroses enginyeries.
Nou!!: Àrea і Radian · Veure més »
Rectangle
Rectangle de base 5 i altura 4. El seu perímetre és 18 i la superficie 20 Un rectangle és un polígon quadrilàter del grup dels paral·lelograms tal que tots els seus angles són angles rectes.
Nou!!: Àrea і Rectangle · Veure més »
Rombe
Un rombe de costats de longitud a i diagonals D_1 i D_2. En geometria, un rombe és un quadrilàter amb tots els costats d'igual longitud i angles iguals dos a dos.
Nou!!: Àrea і Rombe · Veure més »
Romboide
Exemples de '''romboides''' Un romboide és un quadrilàter paral·lelogram els costats del qual són paral·lels dos a dos, i en què els costats paral·lels tenen la mateixa longitud.
Nou!!: Àrea і Romboide · Veure més »
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Nou!!: Àrea і Sòlid · Veure més »
Sector circular
Un sector circular ombrejat en verd Un sector circular és la porció d'un cercle limitada per dos radis i un arc; la regió més petita es coneix com el sector menor i la més gran com el sector major.
Nou!!: Àrea і Sector circular · Veure més »
Semieix major
El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.
Nou!!: Àrea і Semieix major · Veure més »
Semieix menor
El semieix menor d'una el·lipse En geometria, el semieix menor és un segment lineal associat amb la majoria de seccions còniques (com el·lipses i hipèrboles).
Nou!!: Àrea і Semieix menor · Veure més »
Sistema anglosaxó d'unitats
Antiga weights and Measures office a Middlesex (Anglaterra). El sistema anglosaxó és el conjunt de les unitats no mètriques que s'utilitzen en molts territoris de parla anglesa, com als Estats Units d'Amèrica, a més d'altres territoris i països amb influència anglosaxona a Amèrica, com Bahames, Barbados, Jamaica, Puerto Rico o Panamà.
Nou!!: Àrea і Sistema anglosaxó d'unitats · Veure més »
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x^2+y^2.
Nou!!: Àrea і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Nou!!: Àrea і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »
Tafulla
La tafulla (de l'àrab taḥwila, 'peça de terra') és una unitat de superfície agrària usada a la part meridional del País Valencià, d'origen àrab.
Nou!!: Àrea і Tafulla · Veure més »
Teorema de Pick
El Teorema de Pick és un teorema que ens permet calcular l'àrea de polígons simples reticulars.
Nou!!: Àrea і Teorema de Pick · Veure més »
Trapezi
Un trapezi és un quadrilàter simple i convex amb com a mínim dos costats paral·lels.
Nou!!: Àrea і Trapezi · Veure més »
Trapezoide
Un trapezoide és un quadrilàter simple i convex no paral·lelogram, és a dir, un polígon tancat de quatre costats, cap dels quals no és paral·lel a un dels altres.
Nou!!: Àrea і Trapezoide · Veure més »
Triangle
Un triangle és un polígon de tres costats.
Nou!!: Àrea і Triangle · Veure més »
Triangle equilàter
Un triangle equilàter és una figura geomètrica plana limitada per tres segments rectes d'igual longitud.
Nou!!: Àrea і Triangle equilàter · Veure més »
Triangle rectangle
Un triangle rectangle és un cas particular de triangle per al qual les relacions fonamentals se simplifiquen i que es fa servir especialment en el càlcul de volums de cossos més complexos o en el camp de la resolució de diversos problemes geomètrics.
Nou!!: Àrea і Triangle rectangle · Veure més »
Triangulació d'un polígon
Triangulació d'un polígon En geometria, la triangulació d'un polígon o àrea poligonal és una partició d'aquesta àrea en un conjunt de triangles.
Nou!!: Àrea і Triangulació d'un polígon · Veure més »
Unitat de mesura
Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.
Nou!!: Àrea і Unitat de mesura · Veure més »
Unitats derivades del SI
Les unitats derivades del SI formen part del sistema d'unitats de mesura del Sistema Internacional i estan derivades de les set unitats bàsiques (metre, quilogram, segon, ampere, kelvin, mol i candela).
Nou!!: Àrea і Unitats derivades del SI · Veure més »
Vèrtex (geometria)
Representació d'un octaedre en el que els '''vèrtexs''' estan marcats amb una esfera Un vèrtex és, en geometria, un punt comú entre dos costats consecutius d'una figura geomètrica.
Nou!!: Àrea і Vèrtex (geometria) · Veure més »
Vessana
La vessana o vessana de rei és una unitat de superfície emprada en algunes de les comarques de Girona.
Nou!!: Àrea і Vessana · Veure més »
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Nou!!: Àrea і Volum · Veure més »
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Nou!!: Àrea і Zero · Veure més »
Redirigeix aquí:
2-varietat, Area, Formules d'àrees, Superficial, Superfície, Superfície (física), Àrea (geometria), Àrea (matemàtiques).
