Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Aragó

Índex Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma d'Espanya, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un Estatut d'Autonomia.

196 les relacions: Agricultura de secà, Alcanyís, Alfons el Bataller, Alta edat mitjana, Andalusia, Andorra (Aragó), Aragonès, Baix Aragó, Barbastre, Bellwether, Binèfar, Bolet, Bosc mediterrani, Caça, Calataiud, Camp de Carinyena, Campo de Borja, Característiques lingüístiques del castellà parlat per catalanòfons, Carinyena (Aragó), Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casp, Castella, Castella - la Manxa, Castella i Lleó, Castellà, Català, Catalunya, Cecina (embotit), Chunta Aragonesista, Cinco Villas (comarca d'Aragó), Cognom Aragó, Comarques de l'Aragó, Compromís de Casp, Comunitat autònoma, Congrés dels Diputats, Corona d'Aragó, Corts d'Aragó, Corts Generals, Daroca, Democràcia parlamentària, Denominació d'origen, Denominació d'origen protegida, Despoblat, Dinastia Trastàmara, Diputació General d'Aragó, DO Cariñena, DO Somontano, Ebre, Educació Secundària Obligatòria, Eixea, ..., Embotits, Encyclopædia Britannica, Entonació (fonètica), Espanya, Esquerra Unida d'Aragó, Estatut d'autonomia, Exposició Internacional de Saragossa de 2008, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran VII d'Espanya, Figueruelas, Foia d'Osca, Fraga, França, Francisco Franco Bahamonde, Franja de Ponent, Fruita, Furs, Garcia Sanxes III de Pamplona, General Motors, Gironella, Glacera, Graus, Guerra civil, Hortalissa, Indicació geogràfica protegida, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Isabel I de Castella, Jaca, Jalón, Jiloca, José Ángel Biel Rivera, Justícia d'Aragó, La Rioja, Llei de llengües d'Aragó (2009), Llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, Llevant (vent), Llibertats civils, Llista de Cancellers i presidents del Consell d'Aragó, Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó, Llista de reis d'Aragó, Llonganissa, Luisa Fernanda Rudi Úbeda, Madrid, Maestrat aragonès, Mar Mediterrània, Marcelino Iglesias Ricou, Martí l'Humà, Meseta, Mestral, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Moncayo, Monegres, Mont Perdut, Montalbán (Aragó), Montsó, Nacionalitat històrica, Navarra, Occitània, Oceà Atlàntic, Ojos Negros, Oli d'oliva, Osca, País Basc, País Valencià, Països Catalans, Partit Aragonès, Partit Popular d'Aragó, Partit Socialista d'Aragó, Patatera, Pere el Cerimoniós, Pernil, Pic d'Aneto, Pintxo, Pirineus, Pocets, Podem, Poder executiu, Principat de Catalunya, Programa de Recuperació i Utilització Educativa de Pobles Abandonats, Província d'Osca, Província de Saragossa, Província de Terol, Províncies d'Espanya, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Regadiu, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de València, Ribagorça, Sabiñánigo, Sanç III de Pamplona, Saragossa, Segle XIX, Segle XX, Segle XXI, Segona Guerra Mundial, Segona República Espanyola, Senat d'Espanya, Senglar, Serra d'Albarrasí, Sistema Ibèric, Taüst, Tapa (gastronomia), Tarassona, Temperatura de xafogor, Terol, Unió Europea, Utebo, Utrillas, Valladolid, Vathleitosa, Vegetació, Vi, Vinyamala, Vocabulari, 10 d'agost, 1469, 1640, 1820, 1857, 1900, 1910, 1920, 1930, 1940, 1950, 1970, 1978, 1981, 1982, 1991, 1992, 1996, 2001, 2010, 2013, 2015, 23 d'abril, 24 de febrer, 5 de juliol, 7 de maig, 828. Ampliar l'índex (146 més) »

Agricultura de secà

Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verdaLagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.

Nou!!: Aragó і Agricultura de secà · Veure més »

Alcanyís

Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz, en castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.

Nou!!: Aragó і Alcanyís · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Aragó і Alfons el Bataller · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi romà fins a l'any 1000.

Nou!!: Aragó і Alta edat mitjana · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Aragó і Andalusia · Veure més »

Andorra (Aragó)

Vista panoràmica d'Andorra el 1992. Andorra és una vila de la província de Terol (Aragó), situada a una altitud de 714 m sobre el nivell del mar.

Nou!!: Aragó і Andorra (Aragó) · Veure més »

Aragonès

Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Aragó і Aragonès · Veure més »

Baix Aragó

El Baix Aragó és una de les comarques d'Aragó.

Nou!!: Aragó і Baix Aragó · Veure més »

Barbastre

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

Nou!!: Aragó і Barbastre · Veure més »

Bellwether

Un bellwether és una paraula anglesa per a indicar qualsevol entitat en un àmbit donat que serveix per crear o influir en les tendències o presagiar esdeveniments futurs.

Nou!!: Aragó і Bellwether · Veure més »

Binèfar

Binèfar és un municipi de la província d'Osca (Aragó) situat a la comarca de la Llitera.

Nou!!: Aragó і Binèfar · Veure més »

Bolet

Bolet ''Amanita muscaria'' Estructura d'un bolet de la classe dels basidiomicets i ordre dels agaricals Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors.

Nou!!: Aragó і Bolet · Veure més »

Bosc mediterrani

Boscos, bosquets i matollars mediterranis és un bioma terrestre temperat, caracteritzat pels estius calents i secs i hiverns plujosos.

Nou!!: Aragó і Bosc mediterrani · Veure més »

Caça

faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, oci, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.

Nou!!: Aragó і Caça · Veure més »

Calataiud

Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.

Nou!!: Aragó і Calataiud · Veure més »

Camp de Carinyena

El Camp de Carinyena és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Aragó і Camp de Carinyena · Veure més »

Campo de Borja

Campo de Borja és una zona vinícola amb Denominació d'Origen (DO) a la comarca del Camp de Borja, de la Província de Saragossa i que té la ciutat de Borja (Aragó) com a centre.

Nou!!: Aragó і Campo de Borja · Veure més »

Característiques lingüístiques del castellà parlat per catalanòfons

Llengües i dialectes parlats a Espanya vers 1950. El castellà parlat per catalanòfons presenta unes característiques lingüístiques determinades per la interferència entre els dos sistemes lingüístics en els territoris on la immensa majoria de catalanòfons són actualment, en menor o major grau, bilingües.

Nou!!: Aragó і Característiques lingüístiques del castellà parlat per catalanòfons · Veure més »

Carinyena (Aragó)

Carinyena (en castellà i oficialment Cariñena) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Carinyena.

Nou!!: Aragó і Carinyena (Aragó) · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Aragó і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Casp

Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi de l'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.

Nou!!: Aragó і Casp · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Aragó і Castella · Veure més »

Castella - la Manxa

Castella - la Manxa (oficialment en castellà, Castilla-La Mancha) és una Comunitat Autònoma d'Espanya amb capital a la ciutat de Toledo.

Nou!!: Aragó і Castella - la Manxa · Veure més »

Castella i Lleó

Castella i Lleó (en castellà i oficialment: Castilla y León, en lleonès: Castiella y Llión, en gallec: Castela e León) és una comunitat autònoma d'Espanya creada el 1983 situada a la regió nord de l'altiplà central de la península Ibèrica i correspon, geogràficament, amb part la conca del Duero.

Nou!!: Aragó і Castella i Lleó · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Aragó і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Aragó і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Aragó і Catalunya · Veure més »

Cecina (embotit)

Plat amb cecina. La cecina és en general un pernil curat que es fa amb carn de vedella, bou o cabra i no pas amb carn de porc.

Nou!!: Aragó і Cecina (embotit) · Veure més »

Chunta Aragonesista

Chunta Aragonesista (CHA) és un partit polític nacionalista d'esquerres aragonès.

Nou!!: Aragó і Chunta Aragonesista · Veure més »

Cinco Villas (comarca d'Aragó)

Las Cinco Villas és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Aragó і Cinco Villas (comarca d'Aragó) · Veure més »

Cognom Aragó

Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Aragó і Cognom Aragó · Veure més »

Comarques de l'Aragó

En aquest articles s'inclouen les comarques de l'Aragó amb les seves dades més rellevants.

Nou!!: Aragó і Comarques de l'Aragó · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria a l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Aragó і Compromís de Casp · Veure més »

Comunitat autònoma

Mapa autonòmic de l'Estat espanyol Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Aragó і Comunitat autònoma · Veure més »

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa al poble espanyol.

Nou!!: Aragó і Congrés dels Diputats · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Aragó і Corona d'Aragó · Veure més »

Corts d'Aragó

Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.

Nou!!: Aragó і Corts d'Aragó · Veure més »

Corts Generals

Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Aragó і Corts Generals · Veure més »

Daroca

Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.

Nou!!: Aragó і Daroca · Veure més »

Democràcia parlamentària

Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.

Nou!!: Aragó і Democràcia parlamentària · Veure més »

Denominació d'origen

Una denominació d'origen (DO) és una indicació geogràfica que garanteix l'origen i la qualitat d'un vi que està elaborat a partir d'unes determinades varietats i amb pràctiques vinícoles, enològiques i d'envelliment establertes prèviament.

Nou!!: Aragó і Denominació d'origen · Veure més »

Denominació d'origen protegida

Logotip europeu de Denominació d'origen protegida Una denominació d'origen protegida (DOP) és, segons la reglamentació de la Unió Europea, la indicació geogràfica d'una regió, localitat o país, que designa un producte agrícola o alimentari originari del lloc en qüestió, la qualitat o característiques del qual són degudes exclusivament o essencialment al medi geogràfic on es produeix compresos els factors naturals i els factors humans.

Nou!!: Aragó і Denominació d'origen protegida · Veure més »

Despoblat

Craco, un despoblat a Basilicata, Itàlia. Selma, un despoblat de l'Alt Camp Un despoblat és una ciutat, poble o vila que ha estat abandonat pels seus habitants, i se'n poden veure les restes substancials.

Nou!!: Aragó і Despoblat · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dóna el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Aragó і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Diputació General d'Aragó

La Diputació General d'Aragó, també coneguda com a Govern d'Aragó o simplement com la DGA (Diputación General de Aragón, Gobierno de Aragón o la DGA en castellà, Deputación Cheneral d'Aragón, Gubierno d'Aragón o a DChA en aragonès) és l'òrgan de govern de la comunitat autònoma d'Aragó, representa el poder executiu i la seva seu es troba a l'Edifici Pignatelli.

Nou!!: Aragó і Diputació General d'Aragó · Veure més »

DO Cariñena

La DO Cariñena està situada a la província de Saragossa, al voltant de Carinyena, la ciutat que dóna nom a tota la comarca.

Nou!!: Aragó і DO Cariñena · Veure més »

DO Somontano

Somontano és una zona vinícola i una Denominació d'origen situada a la província d'Osca, a la comarca del Somontano de Barbastre i amb Barbastre com a centre productor.

Nou!!: Aragó і DO Somontano · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (en castellà, basc i aragonès Ebro, en llatí Hiberus Flumen, en àrab أبرة Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània.

Nou!!: Aragó і Ebre · Veure més »

Educació Secundària Obligatòria

L’Educació Secundària Obligatòria (ESO) és el període del sistema educatiu de l'Estat espanyol que es correspon amb l'educació secundària des de la implantació de la LOGSE al maig de 2006, encara que aquest sistema funcionava amb les anteriors lleis des de 1997.

Nou!!: Aragó і Educació Secundària Obligatòria · Veure més »

Eixea

Eixea (en castellà i oficialment Ejea de los Caballeros) és un municipi d'Aragó a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de les Cinco Villas.

Nou!!: Aragó і Eixea · Veure més »

Embotits

Els Embotits són uns ninots llegendaris a la vila de Sallent.

Nou!!: Aragó і Embotits · Veure més »

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Nou!!: Aragó і Encyclopædia Britannica · Veure més »

Entonació (fonètica)

L'entonació és un tret de la fonètica que defineix la corba melòdica de la frase o fragment d'oració pronunciat entre dues pauses.

Nou!!: Aragó і Entonació (fonètica) · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Aragó і Espanya · Veure més »

Esquerra Unida d'Aragó

Esquerra Unida d'Aragó (en aragonès Ezquierda Unida d'Aragón) és la federació regional del partit polític espanyol Izquierda Unida en la Comunitat Autònoma d'Aragó.

Nou!!: Aragó і Esquerra Unida d'Aragó · Veure més »

Estatut d'autonomia

Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Mellilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.

Nou!!: Aragó і Estatut d'autonomia · Veure més »

Exposició Internacional de Saragossa de 2008

Vista general de l'Expo 2008 des de la ''Torre del agua'' L'Expo Saragossa 2008 fou una Exposició Internacional que es va celebrar a Saragossa del 14 de juny al 14 de setembre de 2008 i l'eix temàtic de la qual fou «Aigua i desenvolupament sostenible».

Nou!!: Aragó і Exposició Internacional de Saragossa de 2008 · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Aragó і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i lHonest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Aragó і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Aragó і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya el Deseado (el Desitjat) (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 — Madrid, 29 de setembre de 1833), príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808) i (1814-1833).

Nou!!: Aragó і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Figueruelas

Figueruelas és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarcar del Ribera Alta de l'Ebre.

Nou!!: Aragó і Figueruelas · Veure més »

Foia d'Osca

La Foia d'Osca (oficialment Hoya de Huesca/Plana de Uesca; Hoya de Huesca en castellà i Plana de Uesca en aragonès) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Aragó і Foia d'Osca · Veure més »

Fraga

Fraga és una localitat aragonesa de parla catalana situada a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Nou!!: Aragó і Fraga · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Aragó і França · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador espanyol, cap d'estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Aragó і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Franja de Ponent

La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó (en castellà, Franja de Levante; en aragonès Francha de Levant), comprén los pobles catalanoparlants d'Aragó.

Nou!!: Aragó і Franja de Ponent · Veure més »

Fruita

Parada de fruita al mercat de la Boqueria. La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.

Nou!!: Aragó і Fruita · Veure més »

Furs

Mapa del segle XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Nació, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Aragó і Furs · Veure més »

Garcia Sanxes III de Pamplona

Garcia Sanxes III, dit el de Nájera (d 1020 - Atapuerca 1054), rei de Pamplona (1035-1054).

Nou!!: Aragó і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »

General Motors

General Motors Company, coneguda també com a GM o GMC, és una empresa estatunidenca fundada l'any 1908 a Flint, Michigan; encara que la seu central actualment l'ocupa al Renaissance Center de Detroit, Michigan.

Nou!!: Aragó і General Motors · Veure més »

Gironella

Vista de la vila de Gironella, amb Berga i la serra de Queralt al fons Gironella és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, situat entre els termes municipals de Casserres, Olvan, Sagàs i Puig-reig.

Nou!!: Aragó і Gironella · Veure més »

Glacera

Una glacera és una massa gruixuda de gel que s'origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu, als llocs on per l'abundància de precipitacions i les baixes temperatures la neu acumulada no arriba a fondre's completament, i que mostra proves de flux en el passat o en l'actualitat.

Nou!!: Aragó і Glacera · Veure més »

Graus

Graus és un poble de la Comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència del riu Éssera i Isàvena.

Nou!!: Aragó і Graus · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Aragó і Guerra civil · Veure més »

Hortalissa

Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.

Nou!!: Aragó і Hortalissa · Veure més »

Indicació geogràfica protegida

Segell en català de la '''indicació geogràfica protegida''' La indicació geogràfica protegida (IGP) és una denominació de qualitat, regulada a escala d'Unió Europea, que identifica un producte alimentari que és originari d'un lloc determinat, una regió o un país, té una qualitat determinada, una reputació o una altra característica que pugui essencialment ser atribuïda al seu origen geogràfic, i com a mínim una de les seves fases de producció, transformació o elaboració es fa a la zona geogràfica definida.

Nou!!: Aragó і Indicació geogràfica protegida · Veure més »

Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.

Nou!!: Aragó і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 1451 - Medina del Campo, 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Aragó і Isabel I de Castella · Veure més »

Jaca

Jaca (Chaca en aragonès) és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.

Nou!!: Aragó і Jaca · Veure més »

Jalón

El Jalón és un riu castellà i aragonès afluent per la dreta de l'Ebre.

Nou!!: Aragó і Jalón · Veure més »

Jiloca

La comarca del Jiloca és una regió aragonesa situada al nord-oest de la província de Terol, que deu el seu nom al riu que la travessa, el Jiloca.

Nou!!: Aragó і Jiloca · Veure més »

José Ángel Biel Rivera

José Ángel Biel Rivera, polític aragonès.

Nou!!: Aragó і José Ángel Biel Rivera · Veure més »

Justícia d'Aragó

Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.

Nou!!: Aragó і Justícia d'Aragó · Veure més »

La Rioja

La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat: o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.

Nou!!: Aragó і La Rioja · Veure més »

Llei de llengües d'Aragó (2009)

La Llei de llengües d'Aragó, oficialment Llei 10/2009, de 22 de desembre, d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó, va ser la norma que regulà l'ús, la protecció i promoció de l'aragonès i el català com a llengües pròpies d'Aragó.

Nou!!: Aragó і Llei de llengües d'Aragó (2009) · Veure més »

Llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca

La llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca (també coneguda de forma extraoficial com LAPAPYP o lapapyp) és el glotònim utilitzat des d'instàncies oficials del govern d'Aragó per referir-se a l'aragonès, d'acord amb la Llei de llengües aprovada el 9 de maig de 2013 a les Corts d'Aragó.

Nou!!: Aragó і Llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca · Veure més »

Llevant (vent)

El llevant és el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s'anomena també llevant el vent que prové d'aquest punt cardinal.

Nou!!: Aragó і Llevant (vent) · Veure més »

Llibertats civils

Les llibertats públiques o llibertats civils són garanties i llibertats personals que el govern no pot saltar-se, ja sigui per llei o per interpretació judicial sense el degut procés.

Nou!!: Aragó і Llibertats civils · Veure més »

Llista de Cancellers i presidents del Consell d'Aragó

Llista de Cancellers (els que portaren el títol de presidents del Consell porten la indicació de President davant el seu nom).

Nou!!: Aragó і Llista de Cancellers i presidents del Consell d'Aragó · Veure més »

Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó

El lloctinent del Regne d'Aragó era el representant del rei al Regne d'Aragó.

Nou!!: Aragó і Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.

Nou!!: Aragó і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llonganissa

Safata de fuet La llonganissa és un embotit llarg, farcit de carn de porc picada.

Nou!!: Aragó і Llonganissa · Veure més »

Luisa Fernanda Rudi Úbeda

Luisa Fernanda Rudi Úbeda (Sevilla (Andalusia), 13 de desembre de 1950) és una política aragonesa i actual membre del Parlament Europeu.

Nou!!: Aragó і Luisa Fernanda Rudi Úbeda · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Aragó і Madrid · Veure més »

Maestrat aragonès

El Maestrat és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Aragó і Maestrat aragonès · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Aragó і Mar Mediterrània · Veure més »

Marcelino Iglesias Ricou

Marcelino Iglesias i Ricou (Bonansa, Ribagorça, 1951) és un polític que va ser president d'Aragó entre els anys 1999 i 2011.

Nou!!: Aragó і Marcelino Iglesias Ricou · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Aragó і Martí l'Humà · Veure més »

Meseta

La Meseta (mot espanyol; literalment, lAltiplà), també coneguda com la Meseta Central, és un altiplà que es troba al mig de la península Ibèrica.

Nou!!: Aragó і Meseta · Veure més »

Mestral

L'origen del mestral a la vall del Roine El mestral, també conegut com a mestre (cat. ant., Mall.) serè o cerç, és el vent procedent del nord-oest.

Nou!!: Aragó і Mestral · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Alfons XIII i el dictador Primo de Rivera, març 1930. Monument a Miguel Primo de Rivera a la Plaça de l'Arenal de Jerez de la Frontera (1929) Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930) fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Aragó і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Moncayo

El Moncayo o San Miguel és la muntanya més alta del Massís del Moncayo al Sistema Ibèric situada entre la provincia de Zaragoza i la província de Sòria.

Nou!!: Aragó і Moncayo · Veure més »

Monegres

Els Monegres és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Aragó і Monegres · Veure més »

Mont Perdut

El Mont Perdut (en aragonès, Mont Perdito) és un cim al massís de Mont Perdut amb 3.355 m. La via normal d'ascensió s'efectua a través del refugi de Góriz (2.100 m), on és habitual pernoctar, i la canal de "l'Escopidora", un dels punts negres del Pirineu on s'ha matat molta gent intentant assolir el cim.

Nou!!: Aragó і Mont Perdut · Veure més »

Montalbán (Aragó)

Montalbán —Mont-Albán (aragonès)— és un municipi d'Aragó a la província de Terol i forma, juntament amb Utrillas, el cap comarcal de la comarca de les Conques Mineres.

Nou!!: Aragó і Montalbán (Aragó) · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17.115 habitants.

Nou!!: Aragó і Montsó · Veure més »

Nacionalitat històrica

comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.

Nou!!: Aragó і Nacionalitat històrica · Veure més »

Navarra

Navarra (en basc: Nafarroa, i en castellà: Navarra) és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en èuscar: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Aragó і Navarra · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa Occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Aragó і Occitània · Veure més »

Oceà Atlàntic

L'oceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Aragó і Oceà Atlàntic · Veure més »

Ojos Negros

Ojos Negros és un municipi d'Aragó situat als vessants de la Sierra Menera, a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.

Nou!!: Aragó і Ojos Negros · Veure més »

Oli d'oliva

Setrill amb oli d'oliva L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Nou!!: Aragó і Oli d'oliva · Veure més »

Osca

Osca (Uesca en aragonès, Huesca en castellà, oficialment Huesca/Uesca) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Aragó і Osca · Veure més »

País Basc

El País Basc (en basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Aragó і País Basc · Veure més »

País Valencià

Diferents àmbits del País Valencià El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica.

Nou!!: Aragó і País Valencià · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Aragó і Països Catalans · Veure més »

Partit Aragonès

El Partit Aragonès (PAR, en castellà Partido Aragonés) és partit polític regionalista de centredreta aragonès, fundat el 27 de desembre de 1977.

Nou!!: Aragó і Partit Aragonès · Veure més »

Partit Popular d'Aragó

El Partit Popular d'Aragó és la delegació aragonesa del Partit Popular i va ser fundat en 1989 amb el naixement del Partit Popular, hereu d'Aliança Popular.

Nou!!: Aragó і Partit Popular d'Aragó · Veure més »

Partit Socialista d'Aragó

El Partit Socialista d'Aragó (PSA) va ser un partit polític espanyol, d'àmbit aragonès, que va estar actiu entre 1976 i 1983.

Nou!!: Aragó і Partit Socialista d'Aragó · Veure més »

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Nou!!: Aragó і Patatera · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Aragó і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pernil

Pernil ibèric de gla Cuixa de porc Pernil ibèric de gla Pernil dolç El pernil, perna, cuixot, camallot, gambajó (dialectalment pernill, camaiot; cambajó) és el nom genèric del producte obtingut de les potes posteriors del porc, salat en cru i adobat de forma natural.

Nou!!: Aragó і Pernil · Veure més »

Pic d'Aneto

El pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó.

Nou!!: Aragó і Pic d'Aneto · Veure més »

Pintxo

Pintxos diversos Un pintxo és un aperitiu originari del País Basc (concretament, va néixer a l'extrarradi de la capital donostiarra) i que s'ha estès per tota la geografia espanyola, especialment per Cantabria, La Rioja, Navarra i Castella i Lleó.

Nou!!: Aragó і Pintxo · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Aragó і Pirineus · Veure més »

Pocets

El pic de Pocets, també conegut com a punta de Llardana, amb 3.375 m d'altitud, és el segon cim més alt dels Pirineus, després de l'Aneto (tots dos a la província d'Osca, comunitat autònoma d'Aragó).

Nou!!: Aragó і Pocets · Veure més »

Podem

Podem (en castellà, Podemos) és un moviment polític espanyol creat el gener de 2014 i inscrit l'11 de març del mateix any com a partit en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya.

Nou!!: Aragó і Podem · Veure més »

Poder executiu

Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

Nou!!: Aragó і Poder executiu · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Aragó і Principat de Catalunya · Veure més »

Programa de Recuperació i Utilització Educativa de Pobles Abandonats

El Programa de Recuperació i Utilització Educativa de Pobles Abandonats (PRUEPA) és un programa que es desenvolupa amb l'ajuda del Ministeri d'Educació i Habitatge, així com els diferents òrgans de Govern de Castella la Manxa, Extremadura i Aragó.

Nou!!: Aragó і Programa de Recuperació i Utilització Educativa de Pobles Abandonats · Veure més »

Província d'Osca

Osca (Huesca en castellà, Uesca en aragonès) és una província del nord d'Espanya, en la part nord de l'Aragó.

Nou!!: Aragó і Província d'Osca · Veure més »

Província de Saragossa

La Província de Saragossa està ubicada en el nord d'Espanya i en el centre de la comunitat autònoma d'Aragó.

Nou!!: Aragó і Província de Saragossa · Veure més »

Província de Terol

Terol (Teruel en castellà, Tergüel en aragonès) és una província espanyola, la més meridional de les tres províncies aragoneses.

Nou!!: Aragó і Província de Terol · Veure més »

Províncies d'Espanya

Mapa provincial d'Espanya Les províncies d'Espanya són divisions administratives locals d'Espanya conjuntament amb els municipis i les comunitats autònomes.

Nou!!: Aragó і Províncies d'Espanya · Veure més »

Ramir I d'Aragó

Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).

Nou!!: Aragó і Ramir I d'Aragó · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1134-1137).

Nou!!: Aragó і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Regadiu

Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.

Nou!!: Aragó і Regadiu · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Aragó і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Aragó і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Aragó і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Aragó і Regne de València · Veure més »

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. La Ribagorça (en castellà i aragonès, Ribagorza) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Aragó і Ribagorça · Veure més »

Sabiñánigo

Sabiñánigo (Samianigo en aragonès) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i cap de la comarca de l'Alt Gàllego.

Nou!!: Aragó і Sabiñánigo · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III (v. 992 - 22 d'octubre de 1035), dit el Gran (el Mayor en castellà), fou rei de Navarra, comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Aragó і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Aragó і Saragossa · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Aragó і Segle XIX · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Aragó і Segle XX · Veure més »

Segle XXI

Formalment, el segle XXI comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2100, tots dos inclosos.

Nou!!: Aragó і Segle XXI · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Aragó і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco).

Nou!!: Aragó і Segona República Espanyola · Veure més »

Senat d'Espanya

El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Nou!!: Aragó і Senat d'Espanya · Veure més »

Senglar

El senglar, porc senglar o porc salvatge, porc fer o, en valencià, porc javalí (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, que es diu així per menjar glans, encara que també hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.

Nou!!: Aragó і Senglar · Veure més »

Serra d'Albarrasí

La Comarca de la Serra d'Albarrasí és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Aragó і Serra d'Albarrasí · Veure més »

Sistema Ibèric

El Sistema Ibèric és una agrupació heterogènia de sistemes muntanyosos d'altitud mitjana a la península Ibèrica, que separa la Meseta Central de la depressió de l'Ebre.

Nou!!: Aragó і Sistema Ibèric · Veure més »

Taüst

Taüst (Tauste en castellà i nom oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas.

Nou!!: Aragó і Taüst · Veure més »

Tapa (gastronomia)

Plat de tapes. Una tapa és una petita ració de menjar que es consumeix entre àpats, durant festes o celebracions o també al vermut o com a entremès.

Nou!!: Aragó і Tapa (gastronomia) · Veure més »

Tarassona

Tarassona (Tarazona, en castellà i nom oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.

Nou!!: Aragó і Tarassona · Veure més »

Temperatura de xafogor

La Temperatura de xafogor, TH és una temperatura que combina la temperatura de l'aire i la humitat relativa per a determinar una temperatura que el cos humà percep.

Nou!!: Aragó і Temperatura de xafogor · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment: Teruel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Aragó і Terol · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Aragó і Unió Europea · Veure més »

Utebo

Utebo és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Saragossa.

Nou!!: Aragó і Utebo · Veure més »

Utrillas

Utrillas —Utriellas (aragonès)—és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i que és la capital de la comarca de Conques Mineres, juntament amb Montalbán.

Nou!!: Aragó і Utrillas · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Aragó і Valladolid · Veure més »

Vathleitosa

El Balaitús o Vathleitosa (en francès "Balaïtous", en aragonès Pico Os Moros) és una muntanya de 3.144 m d'altitud, amb una prominència de 849 m, al massís homònim, del que és el punt culminant.

Nou!!: Aragó і Vathleitosa · Veure més »

Vegetació

La vegetació en botànica és el conjunt de plantes que creixen en un lloc determinat.

Nou!!: Aragó і Vegetació · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Aragó і Vi · Veure més »

Vinyamala

El pic de Vinyamala (Vinhamala en occità, Comachibosa en aragonès o Vignemale en francès) és una muntanya de 3.298 m d'altitud, amb una prominència de 1.029 m, situat al massís homònim, als Pirineus, entre la província d'Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus (França).

Nou!!: Aragó і Vinyamala · Veure més »

Vocabulari

El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.

Nou!!: Aragó і Vocabulari · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Aragó і 10 d'agost · Veure més »

1469

Sense descripció.

Nou!!: Aragó і 1469 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Aragó і 1640 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Aragó і 1820 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Aragó і 1857 · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Aragó і 1900 · Veure més »

1910

;Països Catalans.

Nou!!: Aragó і 1910 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Aragó і 1920 · Veure més »

1930

Terrassa, el raval de Montserrat, el '''1930'''.

Nou!!: Aragó і 1930 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Aragó і 1940 · Veure més »

1950

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Aragó і 1950 · Veure més »

1970

Sense descripció.

Nou!!: Aragó і 1970 · Veure més »

1978

;Països Catalans.

Nou!!: Aragó і 1978 · Veure més »

1981

;Països Catalans.

Nou!!: Aragó і 1981 · Veure més »

1982

;Països Catalans.

Nou!!: Aragó і 1982 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Aragó і 1991 · Veure més »

1992

;Països Catalans.

Nou!!: Aragó і 1992 · Veure més »

1996

;Països Catalans.

Nou!!: Aragó і 1996 · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Aragó і 2001 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Aragó і 2010 · Veure més »

2013

L'any 2013 és un any normal començat en dimarts.

Nou!!: Aragó і 2013 · Veure més »

2015

L'any 2015 és un any normal començat en dijous.

Nou!!: Aragó і 2015 · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Aragó і 23 d'abril · Veure més »

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Aragó і 24 de febrer · Veure més »

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Aragó і 5 de juliol · Veure més »

7 de maig

El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Aragó і 7 de maig · Veure més »

828

Sense descripció.

Nou!!: Aragó і 828 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Aragonesa, Comunitat Autònoma d'Aragó, L'Aragó, L’Aragó.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »