Accés més ràpid que el navegador!
39 les relacions: Aixoka, Alexandre el Gran, Alexandria, Antíoc III, Aracòsia, Artàban II de Pàrtia, Bessos de Bactriana, Chandragupta Maurya, Cinòpolis, Darios III de Pèrsia, Demetri I de Bactriana, Diodor de Sicília, Drangiana, Flavi Arrià, Fraates II de Pàrtia, Gandhara, Gedròsia, Hazarajat, Heròdot, Imperi Aquemènida, Imperi Màuria, Indus, Isidor de Càrax, Justí (historiador), Kabulistan, Kandahar, Mitridates I de Pàrtia, Pau Orosi, Pèrsia, Plutarc de Queronea, Poliè el Macedoni, Quint Curci Rufus (cònsol), Riu Helmand, Riu Kabul, Sacastene, Satagídia, Satrapia de l'Índia, Seleuc I Nicàtor, Sistan.
Aixoka
Aixoka (304–232 aC) (sànscrit: अशोकः, transcripció IAST: aśokaḥ), conegut també com a Aixoka Maurya i com a Aixoka el Gran, fou el tercer sobirà de l'Imperi maurya de l'Índia (del ca. 272 aC al 232 aC) i una figura important de la història del budisme.
Nou!!: Aracòsia і Aixoka · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Aracòsia і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Aracòsia і Alexandria · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Aracòsia і Antíoc III · Veure més »
Aracòsia
Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.
Nou!!: Aracòsia і Aracòsia · Veure més »
Artàban II de Pàrtia
Artàban II (en part: 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 127 aC al 124 aC.
Nou!!: Aracòsia і Artàban II de Pàrtia · Veure més »
Bessos de Bactriana
Bessos (en grec antic Βήσσος 'Bḗssos') va ser sàtrapa de Bactriana i rei de l'Imperi persa de l'any 330 aC al 329 aC.
Nou!!: Aracòsia і Bessos de Bactriana · Veure més »
Chandragupta Maurya
Chandragupta Maurya va ser el fundador i primer rei de l'imperi Maurya.
Nou!!: Aracòsia і Chandragupta Maurya · Veure més »
Cinòpolis
Cinòpolis fou una ciutat de l'antic Egipte, famosa per ser el centre d'adoració del deu Anubis, deu de la venjança, representat amb cap de gos.
Nou!!: Aracòsia і Cinòpolis · Veure més »
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Nou!!: Aracòsia і Darios III de Pèrsia · Veure més »
Demetri I de Bactriana
Demetrius, qualificat com "ANIKETOS", "Invencible", Museu Britànic Demetri I de Bactriana o Demetri Anicet (Demetrius Aniketos l'Invencible, Δη?ητριος, persa; دیمتریوس بلخی) (vers 222 aC-170 aC) fou rei de Bactriana, fill d'Eutidem I. Polibi esmenta que quan Antíoc III el gran va envair el regne grec de Bactriana, Eutidem, que manave 10.000 homes fou derrotat a la batalla del Arius, i es va haver de retirar; va resistir durant tres anys el setge de Bactra i es diu que va enviar el seu fill Demetri, llavors encara molt jove, per negociar amb el rei sirià, i diu que mercès a la seva gestió i a la bona impressió que li va causar, el pare fou confirmat en la sobirania a canvi de reconèixer a Antíoc, i al mateix príncep (neaniskos νεανίσκος.
Nou!!: Aracòsia і Demetri I de Bactriana · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Aracòsia і Diodor de Sicília · Veure més »
Drangiana
Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.
Nou!!: Aracòsia і Drangiana · Veure més »
Flavi Arrià
Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.
Nou!!: Aracòsia і Flavi Arrià · Veure més »
Fraates II de Pàrtia
Fraates II fou rei de Pàrtia del 136 aC al 127 aC.
Nou!!: Aracòsia і Fraates II de Pàrtia · Veure més »
Gandhara
Gandhāra (avesta: Vaēkərəta; persa antic: Para-upari-sena; bactrià: Paropamisadae, hel·lenitzat com Paropamisos; grec antic: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Tàxila al nord.
Nou!!: Aracòsia і Gandhara · Veure més »
Gedròsia
Gedròsia o Maka fou una satrapia persa i selèucida que limitava al sud amb l'oceà Índic; a l'est amb l'Indus; al nord amb Aracòsia; i a l'oest amb Drangiana i Carmània.
Nou!!: Aracòsia і Gedròsia · Veure més »
Hazarajat
Hazarajat Bandera de la nació hazara (sector turcofil) Bandera del Partit Hizb-i-Wahdat Hazarajat o Hazaristan (hindko/urduہزارہ, paixtu هزاره) és una regió del centre de l'Afganistan habitada pels hazares.
Nou!!: Aracòsia і Hazarajat · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Aracòsia і Heròdot · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Aracòsia і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Màuria
L'Imperi Màuria, o Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya.
Nou!!: Aracòsia і Imperi Màuria · Veure més »
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Nou!!: Aracòsia і Indus · Veure més »
Isidor de Càrax
Isidor de Càrax (en Isidorus) fou un geògraf de l'antiga Grècia natural de la Susiana del.
Nou!!: Aracòsia і Isidor de Càrax · Veure més »
Justí (historiador)
Marc Junià Justí (en llatí Marcus Junianus Justinus Frontinus), va ser un historiador romà, que va viure probablement al final del.
Nou!!: Aracòsia і Justí (historiador) · Veure més »
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Nou!!: Aracòsia і Kabulistan · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Aracòsia і Kandahar · Veure més »
Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.
Nou!!: Aracòsia і Mitridates I de Pàrtia · Veure més »
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Nou!!: Aracòsia і Pau Orosi · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Aracòsia і Pèrsia · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Aracòsia і Plutarc de Queronea · Veure més »
Poliè el Macedoni
Poliè el Macedoni, en llatí Polyaenus, en grec antic, fou un escriptor grec autor d'una obra sobre estratègies de guerra que s'ha conservat en la major part.
Nou!!: Aracòsia і Poliè el Macedoni · Veure més »
Quint Curci Rufus (cònsol)
Quint Curci Rufus (Quintus Curtius Rufus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Aracòsia і Quint Curci Rufus (cònsol) · Veure més »
Riu Helmand
LHelmand (també Helmend, Helmund, Hilmand, Hirmand; paixtu: هیرمند, هلمند Hīrmand, Helmand, llatí clàssic: Erymandrus, a l'Avesta Haetumat, a lHudu al-Alam: Hidhmand) és el riu més llarg de l'Afganistan amb una longitud de 1.150 km.
Nou!!: Aracòsia і Riu Helmand · Veure més »
Riu Kabul
Pont sobre el riu Kabul El riu Kabul, conegut en època clàssica com Cophes, és un riu que creua terres a l'Afganistan i al Pakistan.
Nou!!: Aracòsia і Riu Kabul · Veure més »
Sacastene
Sacastene (en grec antic Σκαστηνή) era un districte de l'interior de Drangiana que va ser ocupat pels saces (Sacae) o escites que van baixar de Panjab i s'hi van establir, segons diu Isidor de Carax.
Nou!!: Aracòsia і Sacastene · Veure més »
Satagídia
Satagídia (Θatagus, Sattagydia, el nom persa, llegit Tatagus, vol dir 'país de les cent vaques') fou una satrapia de la Pèrsia aquemènida.
Nou!!: Aracòsia і Satagídia · Veure més »
Satrapia de l'Índia
Les satrapies de l'imperi aquemènida La satrapia de l'Índia (Hinduš) fou una entitat de la Pèrsia aquemènida establerta arrel de la Conquesta aquemènida de la vall de l'Indus per Cir II el Gran.
Nou!!: Aracòsia і Satrapia de l'Índia · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Aracòsia і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Aracòsia і Sistan · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Rukhkhadj, Al-Rukhkhaj, Rukhkhadj, Rukhkhaj.
