Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Aracòsia

Índex Aracòsia

Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.

43 les relacions: Aixoka, Alexandre el Gran, Alexandria, Antíoc III, Aracòsia, Artaban II de Pàrtia, Bessos de Bactriana, Chandragupta Maurya, Cinòpolis, Curti Ruf, Darios III de Pèrsia, Demetri I de Bactriana, Diodor de Sicília, Drangiana, Flavi Arrià, Fraates II de Pàrtia, Gandhara, Gedròsia, Hazarajat, Helmand, Heròdot, Imperi Aquemènida, Imperi Màuria, Indus, Isidor de Carax, Justí (historiador), Kabulistan, Kandahar, Mitridates I de Pàrtia, Pau Orosi, Pèrsia, Plutarc de Queronea, Poliè el Macedoni, Riu Kabul, Sacastene, Satrapia de l'Índia, Sattagídia, Segle VI aC, Seleuc I Nicàtor, Sistan, 303 aC, 316 aC, 325 aC.

Aixoka

Aixoka (304–232 aC) (sànscrit: अशोकः, transcripció IAST: aśokaḥ), conegut també com a Aixoka Maurya i com a Aixoka el Gran, fou el tercer sobirà de l'Imperi maurya de l'Índia (del ca. 272 aC al 232 aC) i una figura important de la història del budisme.

Nou!!: Aracòsia і Aixoka · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Aracòsia і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Aracòsia і Alexandria · Veure més »

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Nou!!: Aracòsia і Antíoc III · Veure més »

Aracòsia

Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.

Nou!!: Aracòsia і Aracòsia · Veure més »

Artaban II de Pàrtia

Artaban II fou rei dels Parts del 127 aC al 124 aC.

Nou!!: Aracòsia і Artaban II de Pàrtia · Veure més »

Bessos de Bactriana

Bessos fou sàtrapa de Bactriana i rei de Pèrsia del 330 aC al 329 aC.

Nou!!: Aracòsia і Bessos de Bactriana · Veure més »

Chandragupta Maurya

Chandragupta Maurya va ser el fundador i primer rei de l'imperi Maurya.

Nou!!: Aracòsia і Chandragupta Maurya · Veure més »

Cinòpolis

Cinòpolis fou una ciutat de l'Antic Egipte, famosa per ser el centre d'adoració del deu Anubis, deu de la venjança, representat amb cap de gos.

Nou!!: Aracòsia і Cinòpolis · Veure més »

Curti Ruf

Curti Ruf (Curtius Rufus) era el fill d'un gladiador que va predir que un dia visitaria Àfrica com a procònsol.

Nou!!: Aracòsia і Curti Ruf · Veure més »

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Nou!!: Aracòsia і Darios III de Pèrsia · Veure més »

Demetri I de Bactriana

Demetrius, qualificat com "ANIKETOS", "Invencible", Museu Britànic Demetri I de Bactriana o Demetri Anicet (Demetrius Aniketos l'Invencible, Δη?ητριος, persa; دیمتریوس بلخی) (vers 222 aC-170 aC) fou rei de Bactriana, fill d'Eutidem I. Polibi esmenta que quan Antíoc III el gran va envair el regne grec de Bactriana, Eutidem, que manave 10.000 homes fou derrotat a la batalla del Arius, i es va haver de retirar; va resistir durant tres anys el setge de Bactra i es diu que va enviar al seu fill Demetri, llavors encara molt jove, per negociar amb el rei sirià, i diu que mercès a la seva gestió i a la bona impressió que li va causar, el pare fou confirmat en la sobirania a canvi de reconèixer a Antíoc, i al mateix príncep (neaniskos νεανίσκος.

Nou!!: Aracòsia і Demetri I de Bactriana · Veure més »

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (Diodorus Siculus) fou un historiador grec de Sicília que va viure al segle I aC contemporani de Juli Cèsar i August.

Nou!!: Aracòsia і Diodor de Sicília · Veure més »

Drangiana

Drangiana fou una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.

Nou!!: Aracòsia і Drangiana · Veure més »

Flavi Arrià

Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) fou un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet d'Hieràpolis mercès el qual va esdevenir partidari de la filosofia estoica.

Nou!!: Aracòsia і Flavi Arrià · Veure més »

Fraates II de Pàrtia

Fraates II fou rei de Pàrtia del 136 aC al 127 aC.

Nou!!: Aracòsia і Fraates II de Pàrtia · Veure més »

Gandhara

Gandhāra (en sànscrit: गन्धार, en paixtu: ګندهارا, en urdú: گندھارا, Gandḥārā, en Avesta: Vaēkərəta, en antic persa: Para-upari-sena, en Bactrià: Paropamisadae, en grec: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Taxila al nord.

Nou!!: Aracòsia і Gandhara · Veure més »

Gedròsia

Gedròsia o Maka fou una satrapia persa i selèucida que limitava al sud amb l'oceà Índic; a l'est amb l'Indus; al nord amb Aracòsia; i a l'oest amb Drangiana i Carmània.

Nou!!: Aracòsia і Gedròsia · Veure més »

Hazarajat

Hazarajat Bandera de la nació hazara (sector turcofil) Bandera del Partit Hizb-i-Wahdat Hazarajat o Hazaristan (hindko/urduہزارہ, paixtu هزاره) és una regió del centre de l'Afganistan habitada pels hazares.

Nou!!: Aracòsia і Hazarajat · Veure més »

Helmand

* Riu Helmand,el riu més llarg de l'Afganistan.

Nou!!: Aracòsia і Helmand · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Aracòsia і Heròdot · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Aracòsia і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Màuria

L'Imperi Màuria, o Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya.

Nou!!: Aracòsia і Imperi Màuria · Veure més »

Indus

El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en sindhi सिन्‍धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan.

Nou!!: Aracòsia і Indus · Veure més »

Isidor de Carax

Isidor de Carax (Isidorus) fou un escriptor de geografia grec que va viure en temps dels primers emperadors, segurament al segle I després del regnat de Tiberi, ja que s'esmenta un fet que va passar en el seu regnat.

Nou!!: Aracòsia і Isidor de Carax · Veure més »

Justí (historiador)

Marc Junià Justí (llatí Marcus Junianus Justinus Frontinus), fou un historiador romà, que va viure probablement al final del segle I aC.

Nou!!: Aracòsia і Justí (historiador) · Veure més »

Kabulistan

Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.

Nou!!: Aracòsia і Kabulistan · Veure més »

Kandahar

Kandahar o Qandahar (em paixtu کندهار, en persa قندهار, Kandahār) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Nou!!: Aracòsia і Kandahar · Veure més »

Mitridates I de Pàrtia

Mitridates I el gran o el diví fou rei dels Parts del 173 aC al 136 aC.

Nou!!: Aracòsia і Mitridates I de Pàrtia · Veure més »

Pau Orosi

Primer foli de les ''Historiæ adversum Paganos'' d'Orosi. Manuscrit del ''scriptorium'' de l'abadia de Bobbio, segle VII. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).

Nou!!: Aracòsia і Pau Orosi · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Aracòsia і Pèrsia · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Luci Mestri Plutarc (en grec: Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Aracòsia і Plutarc de Queronea · Veure més »

Poliè el Macedoni

Poliè el Macedoni (Polyaenus) fou un escriptor grec autor d'una obra sobre estratègies de guerra que s'ha conservat en la major part.

Nou!!: Aracòsia і Poliè el Macedoni · Veure més »

Riu Kabul

Pont sobre el riu Kabul El riu Kabul (en persa دریای کابل, en paixtu: کابل سیند), grec clàssic Cophes) és un riu que creua terres a l'Afganistan i al Pakistan. Passa per les ciutats de Kabul, Chaharbagh, Jalalabad, a l'Afganistan; i Nowshera, al Pakistan. Neix a la serra de Sanglakh prop del congost Unai. És el riu principal de la part oriental del país i té un curs de 700 km fins que s'uneix a l'Indus prop d'Attock. Els principals afluents són el Logar pel sud i el Panjshir, Kunar, Alingar, Swat i Bara. Tot i que el Kunar du més aigua pren el nom de Kabul, per circumstàncies històriques i polítiques. El Kunar s'uneix al Kabul prop de Jalalabad. Porta poca aigua la major part de l'any però a l'estiu creix per la fusió de la neu. Als Rig Veda és esmentat com a Kubhā. El nom sànscrit derivà a Kabul. Al segle X és esmentat com Lamghan a les Hudad al-Alam. El riu va donar nom a la regió i aquesta a la ciutat.

Nou!!: Aracòsia і Riu Kabul · Veure més »

Sacastene

Sacastene (Σκαστηνή) fou un districte de l'interior de Drangiana que fou ocupat pels sakes (sacae) o escites que van baixar de Panjab.

Nou!!: Aracòsia і Sacastene · Veure més »

Satrapia de l'Índia

La satrapia de l'Índia (Hinduš) fou una entitat de la Pèrsia aquemènida governada per tres reis Sambus, Musicanus, i Porticanus o Oxycanus.

Nou!!: Aracòsia і Satrapia de l'Índia · Veure més »

Sattagídia

Sattagídia (Θatagus, Sattagydia, el nom persa, llegit Tatagus, vol dir "País de la cent vaques") fou una satrapia de la Pèrsia aquemènida.

Nou!!: Aracòsia і Sattagídia · Veure més »

Segle VI aC

El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.

Nou!!: Aracòsia і Segle VI aC · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

Seleuc I Nicàtor fou sàtrapa de Babilònia, rei de Síria, i fundador de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Aracòsia і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Sistan

Sistan (Persa: سیستان) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Aracòsia і Sistan · Veure més »

303 aC

L'any 303 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Aracòsia і 303 aC · Veure més »

316 aC

Sense descripció.

Nou!!: Aracòsia і 316 aC · Veure més »

325 aC

; Roma: Foren elegits consols Luci Furi Camil i Deci Juni Brut o Decius Iunius Brutus Scaeva i la seva primera decisió fou comparèixer davant el senat per demanar el càstig dels vestins per evitar que altres nacions o estats (es pensava amb els marsis, els pelignes i els marruquins) pogueren seguir els seus passos.

Nou!!: Aracòsia і 325 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Al-Rukhkhadj, Al-Rukhkhaj, Rukhkhadj, Rukhkhaj.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »