Accés més ràpid que el navegador!
62 les relacions: Adstrat, Al-Àndalus, Aladroc, Alatxa, Alexandria, Algèria, Alimara, Almodí, Amazic, Amazics, Anglès, Anglicisme, Antroponímia, Aragonès, Arnald Steiger, Àrab, Bengalí, Castellà, Català, Català balear, Català oriental central, Catalunya Nova, Catalunya Vella, Clític, Croades, Dàrsena, Francès, Gal·licisme, Germanisme, Germà Colón Domènech, Grec, Helmut Lüdtke, Iberisme, Illes Balears, Italià, Joan Coromines i Vigneaux, Josep Maria Solà-Solé, Llatí, Lluna, Magrib, Manuel Sanchis i Guarner, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Moriscos, Mossàrab, Neologisme, Occità, País Valencià, Persa, Portuguès, Rahal, ..., Regne de València, Sànscrit, Sicília, Sicilià, Solar, Superstrat, Toponímia, Trull, Tunísia, Valencià, Walther von Wartburg, William Dennis Elcock. Ampliar l'índex (12 més) »
Adstrat
Adstrat és l'influx entre dues llengües que després de conviure durant un temps en un mateix territori viuen separades en dos territoris veïns cadascuna amb la seva pròpia llengua.
Nou!!: Arabisme і Adstrat · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Arabisme і Al-Àndalus · Veure més »
Aladroc
Laladroc o seitó (Engraulis encrasicolus) és una espècie de peix teleosti de la família dels engràulids que es consumeix sovint en conserva d'aigua i sal, i pren el nom d'anxova.
Nou!!: Arabisme і Aladroc · Veure més »
Alatxa
L’alatxa (Sardinella aurita) és un peix teleosti de la família dels clupeids i de l'ordre dels clupeïformes semblant a la sardina.
Nou!!: Arabisme і Alatxa · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Arabisme і Alexandria · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Arabisme і Algèria · Veure més »
Alimara
S'anomena alimara o alimària el foc que s'encenia successivament en llocs alts per a donar algun avís en tota una província, costa, etc.
Nou!!: Arabisme і Alimara · Veure més »
Almodí
Almodí de València Un almodí (de l'àrab al-mudí, mesura de grans) en temps medievals era una mesura d'àrids que corresponia a 6 cafissos.
Nou!!: Arabisme і Almodí · Veure més »
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Nou!!: Arabisme і Amazic · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Arabisme і Amazics · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Arabisme і Anglès · Veure més »
Anglicisme
Un anglicisme és un mot o construcció que ve de l'anglès com a manlleu lingüístic o calc semàntic incorporat totalment o parcialment a la nova llengua.
Nou!!: Arabisme і Anglicisme · Veure més »
Antroponímia
Lantroponímia és la part de l'onomàstica que estudia els antropònims o noms propis de persones.
Nou!!: Arabisme і Antroponímia · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Arabisme і Aragonès · Veure més »
Arnald Steiger
Arnald Steiger (Zúric, 2 d'octubre de 1896 - Madrid, 6 de maig de 1963) fou un romanista suís.
Nou!!: Arabisme і Arnald Steiger · Veure més »
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Nou!!: Arabisme і Àrab · Veure més »
Bengalí
El bengalí (বাংলা, bangla) és una llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada per la majoria de la població de l'estat de Bengala Occidental (Índia), a l'estat de Tripura, i a Bangladesh, on és l'idioma oficial.
Nou!!: Arabisme і Bengalí · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Arabisme і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Arabisme і Català · Veure més »
Català balear
El balear és el dialecte del català que es parla a les Illes Balears.
Nou!!: Arabisme і Català balear · Veure més »
Català oriental central
El català oriental central o simplement català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
Nou!!: Arabisme і Català oriental central · Veure més »
Catalunya Nova
Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.
Nou!!: Arabisme і Catalunya Nova · Veure més »
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Nou!!: Arabisme і Catalunya Vella · Veure més »
Clític
En lingüística un clític és un morfema o paraula gramaticalment independent però fonèticament dependent o, cosa que és el mateix, que en la pronunciació sempre apareix lligat a una de les paraules adjacents.
Nou!!: Arabisme і Clític · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Arabisme і Croades · Veure més »
Dàrsena
Dàrsena a la vora del canal Albert al port de Lieja Una dàrsena (de l'àrab dār aṣ-ṣinā'ah) és una part protegida artificialment en aigües navegables, que serveix com a embarcador o per a la càrrega i descàrrega còmoda de les embarcacions.
Nou!!: Arabisme і Dàrsena · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Arabisme і Francès · Veure més »
Gal·licisme
Un gal·licisme, també anomenat francesisme, és un estrangerisme provinent de la llengua francesa.
Nou!!: Arabisme і Gal·licisme · Veure més »
Germanisme
Els germanismes són els estrangerismes que procedeixen de l'alemany, i també qualsevol mot, gir o manera d'expressió procedent de les antigues llengües germàniques.
Nou!!: Arabisme і Germanisme · Veure més »
Germà Colón Domènech
Germà Colón Doménech (Castelló de la Plana, 30 de novembre de 1928 - Barcelona, 22 de març de 2020) fou un filòleg i lexicòleg valencià, un dels lingüistes més importants per a la filologia romànica i la lexicologia catalana.
Nou!!: Arabisme і Germà Colón Domènech · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Arabisme і Grec · Veure més »
Helmut Lüdtke
Helmut Lüdtke (Osnabrück, Baixa Saxònia, 26 de novembre de 1926 – Kiel, Slesvig-Holstein, 27 d'abril de 2010) fou un lingüísta, lusitanista i romanista alemany.
Nou!!: Arabisme і Helmut Lüdtke · Veure més »
Iberisme
Liberisme (no nacionalisme ibèric) és un moviment polític i cultural que propugna l'acostament i la millora de relacions a tots els nivells entre Andorra, Espanya i Portugal i, en darrer terme, la unitat política d'aquests.
Nou!!: Arabisme і Iberisme · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Arabisme і Illes Balears · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Arabisme і Italià · Veure més »
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Nou!!: Arabisme і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »
Josep Maria Solà-Solé
Josep Maria Solà-Solé (Igualada, Anoia 1924 - Barcelona 2003) fou un semitista català.
Nou!!: Arabisme і Josep Maria Solà-Solé · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Arabisme і Llatí · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Arabisme і Lluna · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Arabisme і Magrib · Veure més »
Manuel Sanchis i Guarner
Màquina d'escriure, ulleres i ploma estilogràfica de Sanchis Guarner. El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre ''La ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana'' Sanchis Guarner (a la dreta) en la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià en llengua catalana.
Nou!!: Arabisme і Manuel Sanchis i Guarner · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Arabisme і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Nou!!: Arabisme і Moriscos · Veure més »
Mossàrab
El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.
Nou!!: Arabisme і Mossàrab · Veure més »
Neologisme
Un neologisme és una paraula de nova incorporació a una llengua.
Nou!!: Arabisme і Neologisme · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Arabisme і Occità · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Arabisme і País Valencià · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Arabisme і Persa · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Arabisme і Portuguès · Veure més »
Rahal
Un rahal (també ral, rafal/rafel o arahal) és un arabisme provinent de la paraula ar-rahal, que significa 'la finca', en el sentit un terreny d'ús agrícola.
Nou!!: Arabisme і Rahal · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Arabisme і Regne de València · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Arabisme і Sànscrit · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Arabisme і Sicília · Veure més »
Sicilià
El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).
Nou!!: Arabisme і Sicilià · Veure més »
Solar
* Solar relatiu al Sol, estel al centre del sistema solar.
Nou!!: Arabisme і Solar · Veure més »
Superstrat
En lingüística, el superstrat és una llengua que influeix sobre una altra sense suplantar-la.
Nou!!: Arabisme і Superstrat · Veure més »
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Nou!!: Arabisme і Toponímia · Veure més »
Trull
Tafona de Raixa, (Mallorca). Un trull, almàssera, tafona o molí d'oli és un local destinat a la fabricació d'oli d'oliva.
Nou!!: Arabisme і Trull · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Arabisme і Tunísia · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Arabisme і Valencià · Veure més »
Walther von Wartburg
Walther von Wartburg (-Boos) (Riedholz (cantó de Solothurn a Suïssa), 18 de maig de 1888 - 15 d'agost de 1971 a Basilea) va ser un filòleg suís, originari de la Suïssa alemànica, de gran vàlua per a la romanística.
Nou!!: Arabisme і Walther von Wartburg · Veure més »
William Dennis Elcock
William Dennis Elcock (Regne Unit, 1910 - Londres, Anglaterra, 7 d'octubre de 1960J. Cremona,, Oxford Journal of French Studies (1961), p. 95) fou un filòleg romanista i professor universitari britànic, especialitzat en l'estudi de les llengües llatines i romàniques de França i del Pirineu.
Nou!!: Arabisme і William Dennis Elcock · Veure més »
