Taula de continguts
15 les relacions: Antic Egipte, Artaxerxes I de Pèrsia, Atossa, Ctèsies de Cnidos, Demarat d'Esparta, Dinastia XXVII d'Egipte, Grec antic, Heròdot, Històries (Heròdot), Imperi Aquemènida, Inaros, Persa antic, Salamina, Sàtrapa, Xerxes I de Pèrsia.
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Aquèmenes d'Egipte і Antic Egipte
Artaxerxes I de Pèrsia
Artaxerxes I (en persa Artakhshathra, a la Bíblia apareix com Artakhshasta) conegut com a Longimanus fou rei de reis de l'Imperi Persa del 465 aC al 424 aC.
Veure Aquèmenes d'Egipte і Artaxerxes I de Pèrsia
Atossa
Atossa (en persa antic Utauθa, probablement ‘Ben concedida’) que va viure entre els anys i, era una princesa i reina persa, filla de Cir II el Gran i potser de la reina Cassandana.
Veure Aquèmenes d'Egipte і Atossa
Ctèsies de Cnidos
Ctèsies o Ctèsias (en Ctesias; segles i aC) fou un metge i historiador de l'antiga Grècia nascut a Cnidos.
Veure Aquèmenes d'Egipte і Ctèsies de Cnidos
Demarat d'Esparta
Demarat (Demaratus) va ser rei euripòntida d'Esparta en una data cap a l'any 510 aC fins aproximadament el 491 aC.
Veure Aquèmenes d'Egipte і Demarat d'Esparta
Dinastia XXVII d'Egipte
Jeroglífic de Darios I. Museu del Louvre. La dinastia XXVII també anomenada primera dominació persa d'Egipte transcorre entre el 525-404 aC.
Veure Aquèmenes d'Egipte і Dinastia XXVII d'Egipte
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Aquèmenes d'Egipte і Grec antic
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Aquèmenes d'Egipte і Heròdot
Històries (Heròdot)
Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.
Veure Aquèmenes d'Egipte і Històries (Heròdot)
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Aquèmenes d'Egipte і Imperi Aquemènida
Inaros
Inaros (en grec antic Ἰνάρως o Ἴναρος) fill de Psammític, va ser rei o cap dels grups libis a l'oest d'Egipte.
Veure Aquèmenes d'Egipte і Inaros
Persa antic
El persa antic és un dels dos idiomes iranians dels quals es té un testimoni directe, essent l'altre l'idioma l'avèstic.
Veure Aquèmenes d'Egipte і Persa antic
Salamina
Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.
Veure Aquèmenes d'Egipte і Salamina
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Aquèmenes d'Egipte і Sàtrapa
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Veure Aquèmenes d'Egipte і Xerxes I de Pèrsia
També conegut com Aquemenes (sàtrapa).