Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Aquitània

Índex Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde).

134 les relacions: Aire, Alvèrnia, Amalaric, Aquitans, Auloron, Aush, Ausques, Austràsia, Òlt i Garona, Àvars eurasiàtics, Basc, Batalla de Vouillé, Bearn, Bigerrions, Bigorra, Bizanci, Bordeus, Borgonya, Bourges, Campons, Carcassona, Clodomir, Clodoveu I, Clotari, Clotari I, Comenge, Consell Regional d'Aquitània, Consorans, Convenes, Coserans, Dacs, Dècada del 560, Dinastia Merovíngia, Dioclecià, Dordonya, Dructerà, Elusates, Eusa, Flavi Honori, França, Francs, Fredegunda, Gascunya, Gàl·lia, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Celta, Gàl·lia Narbonesa, Gòtia, Gironda, ..., Gregori de Tours, Ibers, Imperi Romà, Iparralde, Juli Cèsar, Khildebert I, Khilperic, Khilperic I, Landes, Llatí, Llemosí (regió), Lluís I el Pietós, Nèustria, Nova Aquitània, Novempopulània, Occità, Occità gascó, Occitània, Orleans, Ostrogots, Pamplona, París, Peitoví-saintongès, Pipí I el Breu, Pirineus Atlàntics, Regne d'Anglaterra, Regne de França, Reims, Saragossa, Segle II, Septimània, Sigebert, Sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics, Soissons, Sos, Sotiates, Tarba, Tarbel·les, Tarusates, Teòdat, Teodebert de Baviera, Teodoric, Teodoric el Gran, Teodoric I d'Austràsia, Tolosa de Llenguadoc, Tribu (antropologia), Turingis, Vasates, Vasats (Gironda), Vascons, Vàlia, Visigots, 27 aC, 297, 370, 412, 415, 418, 460, 507, 511, 517, 523, 524, 531, 532, 533, 534, 535, 541, 555, 557, 558, 561, 562, 563, 566, 568, 573, 574, 582, 584, 587, 781. Ampliar l'índex (84 més) »

Aire

L'aire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.

Nou!!: Aquitània і Aire · Veure més »

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occita alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Nou!!: Aquitània і Alvèrnia · Veure més »

Amalaric

Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.

Nou!!: Aquitània і Amalaric · Veure més »

Aquitans

Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (atualment, sud-oest d'Occitània).

Nou!!: Aquitània і Aquitans · Veure més »

Auloron

Auloron és una comarca francesa al nord del Bearn.

Nou!!: Aquitània і Auloron · Veure més »

Aush

Aush (en occità Aush, en francès Auch) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Aquitània і Aush · Veure més »

Ausques

Els ausques (llatí Ausci) foren una de les principals tribus aquitanes.

Nou!!: Aquitània і Ausques · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Aquitània і Austràsia · Veure més »

Òlt i Garona

Òlt i Garona (47) (en francès Lot-et-Garonne i en occità Òlt e Garona, i també Òut e Garona) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.

Nou!!: Aquitània і Òlt i Garona · Veure més »

Àvars eurasiàtics

En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars eurasiàtics (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el segle VI.

Nou!!: Aquitània і Àvars eurasiàtics · Veure més »

Basc

Distribució dels parlants de basc al País Basc Zuberotarra El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Aquitània і Basc · Veure més »

Batalla de Vouillé

La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques del nord del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.

Nou!!: Aquitània і Batalla de Vouillé · Veure més »

Bearn

Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.

Nou!!: Aquitània і Bearn · Veure més »

Bigerrions

Els bigerrions (llatí Bigerriones) foren un poble aquità que es va rendir a Crassus, llegat de Cèsar, el 56 aC.

Nou!!: Aquitània і Bigerrions · Veure més »

Bigorra

Armes de la Bigorra Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió de Gascunya, que ocupa part del departament dels Alts Pirineus (França).

Nou!!: Aquitània і Bigorra · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Aquitània і Bizanci · Veure més »

Bordeus

Bordeu (dit Bordeus per francisme i hispanisme) (Bordèu en occità; Bordeaux en francès) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Aquitània і Bordeus · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) va ser una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Aquitània і Borgonya · Veure més »

Bourges

Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Aquitània і Bourges · Veure més »

Campons

Els campons (llatí Camponi) foren un poble aquità que podria haver viscut a la Vall de Campan a la regió de Bigorra.

Nou!!: Aquitània і Campons · Veure més »

Carcassona

Carcassona (en occità Carcassona, pronunciat; en francès Carcassonne) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d' Occitània.

Nou!!: Aquitània і Carcassona · Veure més »

Clodomir

Divisió de la Gàl·lia a la mort de Clodoveu. Els territoris de Clodomir marcats en rosa Clodomir (495-524) va ser rei merovingi d'Orleans des del 511 fins a la seva mort en combat contra els borgonyesos.

Nou!!: Aquitània і Clodomir · Veure més »

Clodoveu I

El Regne Franc a l'inici del regnat de Clodoveu. Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia.

Nou!!: Aquitània і Clodoveu I · Veure més »

Clotari

* Clotari I dit el Vell (497 - 561), rei dels francs des del 511 fins a la mort.

Nou!!: Aquitània і Clotari · Veure més »

Clotari I

Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs des del 511 fins a la mort.

Nou!!: Aquitània і Clotari I · Veure més »

Comenge

Comenge (en occità gascó Comenge) és una regió geogràfica no delimitada oficialment a la zona sud de la regió d'Occitània.

Nou!!: Aquitània і Comenge · Veure més »

Consell Regional d'Aquitània

El Consell regional d'Aquitània (Conselh regionau d'Aquitània en occità, Conseil régional d'Aquitaine en francès, Akitaniako Eskualde Kontseilua en basc) era l'assemblea elegida que dirigia la regió francesa d'Aquitània.

Nou!!: Aquitània і Consell Regional d'Aquitània · Veure més »

Consorans

Els consorans (llatí Consorani) foren un poble esmentat per Plini el Vell entre els pobles aquitans entre els tornats i els ausques.

Nou!!: Aquitània і Consorans · Veure més »

Convenes

Els convenes (llatí Convenae) foren un poble aquità a la part nord dels Pirineus a Aquitània.

Nou!!: Aquitània і Convenes · Veure més »

Coserans

Escut de '''Coserans''' El Coserans (Coserans en occità i Couserans en francès) és un territori situat a la part occidental del departament de l'Arieja, veí pel nord de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, corresponent a la conca del riu Salat.

Nou!!: Aquitània і Coserans · Veure més »

Dacs

Dacs (nom gascó, en francès Dax) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Aquitània і Dacs · Veure més »

Dècada del 560

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і Dècada del 560 · Veure més »

Dinastia Merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Aquitània і Dinastia Merovíngia · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Aquitània і Dioclecià · Veure més »

Dordonya

La Dordonya (24) (en francès Dordogne i en occità Dordonha) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.

Nou!!: Aquitània і Dordonya · Veure més »

Dructerà

Dructerà (Dructarenus, francès Dructéran) fou abat de Saint-Chaffee al Velai.

Nou!!: Aquitània і Dructerà · Veure més »

Elusates

Els elusates (llatí Elusates) foren un poble aquità que fou sotmès per Crassus el 56 aC.

Nou!!: Aquitània і Elusates · Veure més »

Eusa

Eusa (nom occità) (en francès Eauze) és una ciutat del departament francès del Gers, capital del cantó d'Eusa, amb gairebé 4.000 habitants i a 164 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: Aquitània і Eusa · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en llatí: - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident del 395 al 423.

Nou!!: Aquitània і Flavi Honori · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Aquitània і França · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Aquitània і Francs · Veure més »

Fredegunda

Fredegunda Fredegunda (Montdidier, Picardia, vers 545-París, 597) va ser una reina franca de Nèustria.

Nou!!: Aquitània і Fredegunda · Veure més »

Gascunya

Domini lingüístic del gascó, amb els noms de les poblacions amb la seva forma oficial en lletra recta (totes en francès excepte Viella) i en gascó en cursiva. Cal notar que la ciutat de Tolosa de Llenguadoc pertany al domini del llenguadocià llevats dos barris més occidentals, el de Sant Simó (Sent Simon en gascó, Saint Simon en francès) i el de Sant Marti del Toix (Sent Martin de Toish en gascó, Sant Martin du Touch en francès) que són poblets gascons que van ser incorporats a la ciutat de Tolosa). Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Aquitània і Gascunya · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Aquitània і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Aquitània

Aquitània fou una província romana creada el 27 aC.

Nou!!: Aquitània і Gàl·lia Aquitània · Veure més »

Gàl·lia Belga

La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) fou una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.

Nou!!: Aquitània і Gàl·lia Belga · Veure més »

Gàl·lia Celta

La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.

Nou!!: Aquitània і Gàl·lia Celta · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (en llatí Gallia Narbonensis) fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com a Provincia de la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: Aquitània і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Aquitània і Gòtia · Veure més »

Gironda

La Gironda (33) (Gironda en occità, Gironde en francès) és un departament situat al sud-oest de França, a la regió de Nova Aquitània.

Nou!!: Aquitània і Gironda · Veure més »

Gregori de Tours

Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.

Nou!!: Aquitània і Gregori de Tours · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys des del: elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castel·lans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.

Nou!!: Aquitània і Ibers · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Aquitània і Imperi Romà · Veure més »

Iparralde

Iparralde o País Basc del Nord (en basc Iparralde o Ipar Euskal Herria) és el conjunt de territoris històrics del País Basc sota administració francesa.

Nou!!: Aquitània і Iparralde · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Aquitània і Juli Cèsar · Veure més »

Khildebert I

Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).

Nou!!: Aquitània і Khildebert I · Veure més »

Khilperic

* Khilperic I de Burgúndia (? - vers 476/80), rei dels burgundis que hauria governat junt amb el seu germà Gondió.

Nou!!: Aquitània і Khilperic · Veure més »

Khilperic I

Khilperic I (vers 539-Chelles, 584), un dels fills del rei dels francs Clotari I i d'Aragunda, va regnar com a rei merovingi de Nèustria, des del 561 fins a la seva mort.

Nou!!: Aquitània і Khilperic I · Veure més »

Landes

Les Landes (40) (Landes en francès, Lanas en gascó) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.

Nou!!: Aquitània і Landes · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Aquitània і Llatí · Veure més »

Llemosí (regió)

El Llemosí (en occità Lemosin i en francès Limousin) és una de les 26 regions de França i una de les set en què és dividida Occitània, que només coincideix parcialment amb la regió històrica del Llemosí.

Nou!!: Aquitània і Llemosí (regió) · Veure més »

Lluís I el Pietós

Lluís I dit «el Pietós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840) va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Aquitània і Lluís I el Pietós · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Aquitània і Nèustria · Veure més »

Nova Aquitània

Nova Aquitània (en francès, Nouvelle-Aquitaine) és una regió administrativa del Migdia francès creada per la reforma territorial del 2014, que compren 12 departaments, i resulta de la fusió de les antigues regions del Aquitània, Llemosí i Poitou-Charentes.

Nou!!: Aquitània і Nova Aquitània · Veure més »

Novempopulània

Novempopulània La Novempopulània (en llatí Novempopulania) fou una província romana que va tenir com a capital Elusa o Eause.

Nou!!: Aquitània і Novempopulània · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Aquitània і Occità · Veure més »

Occità gascó

El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.

Nou!!: Aquitània і Occità gascó · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa Occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Aquitània і Occitània · Veure més »

Orleans

Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Aquitània і Orleans · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Aquitània і Ostrogots · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Aquitània і Pamplona · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Aquitània і París · Veure més »

Peitoví-saintongès

El peitoví-saintongès o peitaví-saintongès, anomenat també el parlanjhe (poetevin-séntunjhaes o parlanjhe en peitoví-santongès; poitevin-saintongeais en francès) és una llengua romànica de la família de les llengües d'oïl però marcada per orígens occitans, parlada al nord de la regió de Nova Aquitània, la Vendée, el Pays de Retz i al sud de Maine-et-Loire (regió del País del Loira).

Nou!!: Aquitània і Peitoví-saintongès · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Aquitània і Pipí I el Breu · Veure més »

Pirineus Atlàntics

Els Pirineus Atlàntics (64) (Pyrénées-Atlantiques en francès, Pirinèus-Atlantics en gascó, Pirinio Atlantiarrak en basc) són el departament francès, situat al sud-oest de França a la regió Nova Aquitània.

Nou!!: Aquitània і Pirineus Atlàntics · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el segle X i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Aquitània і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Aquitània і Regne de França · Veure més »

Reims

Reims és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Aquitània і Reims · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Aquitània і Saragossa · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'Antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Aquitània і Segle II · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità: Septimània, en Septimanie) és una regió històrica que es correspon aproximadament amb l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló a França i després del 747 la regió dels pirineus fins a l'Ebre (aproximadament l'actual Catalunya).

Nou!!: Aquitània і Septimània · Veure més »

Sigebert

* Sigebert el Coix († 507), rei dels francs (renans) a Colònia.

Nou!!: Aquitània і Sigebert · Veure més »

Sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics

La sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics és una de les 6 circumscripcions electorals per a l'Assemblea Nacional francesa del departament dels Pirineus Atlàntics situat a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Aquitània і Sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics · Veure més »

Soissons

Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Aquitània і Soissons · Veure més »

Sos

* Biografies.

Nou!!: Aquitània і Sos · Veure més »

Sotiates

Els sotiates (llatí Sotiates o Sontiates) foren un poble aquità amb influència celta.

Nou!!: Aquitània і Sotiates · Veure més »

Tarba

Tarba o Tarbes és una ciutat d'Occitània, que és capital del departament dels Alts Pirineus, capital de sotsprefectura i de cantó, a la regió d'Occitània i capital de la província històrica de Bigorra.

Nou!!: Aquitània і Tarba · Veure més »

Tarbel·les

Els tarbel·les (llatí Tarbelli) foren un poble aquità esmentat per Juli Cèsar al sud del riu Adur, fins als Pirineus.

Nou!!: Aquitània і Tarbel·les · Veure més »

Tarusates

Els tarusates (llati Tarusates) foren un poble aquità esmentat per Cèsar que foren sotmesos per Cressus junt amb els vocates i elusates després de derrotar els sotiates.

Nou!!: Aquitània і Tarusates · Veure més »

Teòdat

Teòdat (Skopje, 482 - Ravenna, 536) fou rei dels ostrogots i rei d’Itàlia del 534 al 536.

Nou!!: Aquitània і Teòdat · Veure més »

Teodebert de Baviera

Teodebert I de Baviera, també Teodbert, Teudebert o Todpert (685 - 719), fou duc de Baviera de la dinastía dels agilolfings des del 702 fins a la seva mort, però supeditat fins al 716/717 al seu pare Teodó II de Baviera i a partir del 711 més o menys compartint el poder amb el seu germà Teodald i després també Grimoald i Tassiló.

Nou!!: Aquitània і Teodebert de Baviera · Veure més »

Teodoric

* Teodoric I de Tolosa, rei visigot de Tolosa del 418 al 451.

Nou!!: Aquitània і Teodoric · Veure més »

Teodoric el Gran

Estàtua representant Teodoric el Gran. Teodoric (Theodoricus) conegut com el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Aquitània і Teodoric el Gran · Veure més »

Teodoric I d'Austràsia

Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.

Nou!!: Aquitània і Teodoric I d'Austràsia · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Aquitània і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tribu (antropologia)

Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.

Nou!!: Aquitània і Tribu (antropologia) · Veure més »

Turingis

Els turingis van ser un poble germànic originari de Turíngia (estat federat alemany).

Nou!!: Aquitània і Turingis · Veure més »

Vasates

Els vasates (llatí Vasates, Vasarii o Vasatii) foren un poble aquità esmentat per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Aquitània і Vasates · Veure més »

Vasats (Gironda)

Vasats (nom occità) (en francès Bazas) és un municipi francès, en la comarca del Vasadès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Aquitània і Vasats (Gironda) · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, celtitzat i iberitzat, que vivia a la província Tarraconense, a la regió que avui és Navarra i algunes zones veïnes de l'Aragó, La Rioja, i Guipúscoa.

Nou!!: Aquitània і Vascons · Veure més »

Vàlia

Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, finals del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.

Nou!!: Aquitània і Vàlia · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Aquitània і Visigots · Veure més »

27 aC

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Nou!!: Aquitània і 27 aC · Veure més »

297

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 297 · Veure més »

370

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 370 · Veure més »

412

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 412 · Veure més »

415

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 415 · Veure més »

418

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 418 · Veure més »

460

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 460 · Veure més »

507

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 507 · Veure més »

511

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 511 · Veure més »

517

Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.

Nou!!: Aquitània і 517 · Veure més »

523

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 523 · Veure més »

524

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 524 · Veure més »

531

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 531 · Veure més »

532

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 532 · Veure més »

533

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 533 · Veure més »

534

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 534 · Veure més »

535

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 535 · Veure més »

541

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 541 · Veure més »

555

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 555 · Veure més »

557

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 557 · Veure més »

558

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 558 · Veure més »

561

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 561 · Veure més »

562

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 562 · Veure més »

563

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 563 · Veure més »

566

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 566 · Veure més »

568

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 568 · Veure més »

573

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 573 · Veure més »

574

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 574 · Veure més »

582

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 582 · Veure més »

584

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 584 · Veure més »

587

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 587 · Veure més »

781

Sense descripció.

Nou!!: Aquitània і 781 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Aguiéne, Akitania, Aquitaine, Aquitainia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »