Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Aquisgrà

Índex Aquisgrà

Aquisgrà (en alemany i en francès Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país, a 50° 46′ N i 6° 6′ E.

66 les relacions: Ais de Provença, Alemany, Alemanya, Alfred el Gran, Alps, Æthelwulf, Bèlgica, Carlemany, Catedral d'Aquisgrà, Celtes, Colònia (Alemanya), Crim de la fase final, Dieta d'Aquisgrà (817), Edat mitjana, Enciclopèdia Espasa, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferro, Ferrocarril, Font termal, Francès, Gingebre, Guerra de Devolució, Guerra dels Trenta Anys, Hípica, Heinrich Himmler, Imperi Romà, Joan Pau II, Joseph Sittard, Llana, Llatí, Luftwaffe, Nürnberger Lebkuchen, Occità, Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, Otó III del Sacre Imperi, Otto Floersheim, Països Baixos, Papa, Patrimoni de la Humanitat, Provença, Rin del Nord-Westfàlia, Sacre Imperi Romanogermànic, Sàpiens, Schutzstaffel, Seda, Segle VIII, Segona Guerra Mundial, Tabac, Tractat d'Aquisgrà (1668), UNESCO, ..., Valéry Giscard d'Estaing, Worms, 1495, 1531, 1668, 1880, 1944, 1950, 2003, 2004, 2006, 21 d'octubre, 768, 800, 814, 936. Ampliar l'índex (16 més) »

Ais de Provença

Ais de Provença (en occità i Aix-en-Provence oficialment en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Aquisgrà і Ais de Provença · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Aquisgrà і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Aquisgrà і Alemanya · Veure més »

Alfred el Gran

Alfred el Gran (en anglès, en anglès antic) (849-26 d'octubre de 899) va ser rei del regne anglosaxó de Wessex des del 871 fins a la seva mort.

Nou!!: Aquisgrà і Alfred el Gran · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Aquisgrà і Alps · Veure més »

Æthelwulf

Ethelwulf, també escrit Æthelwulf, Aethelwulf, o Æþelwulf, que vol dir «llop noble» en anglès antic, fou rei de Wessex des del 839 fins a la seva mort el 858.

Nou!!: Aquisgrà і Æthelwulf · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Aquisgrà і Bèlgica · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Aquisgrà і Carlemany · Veure més »

Catedral d'Aquisgrà

La catedral d'Aquisgrà —Aachener Dom, Cathédrale d'Aix-la-Chapelle — és una catedral a la ciutat alemanya d'Aquisgrà, a l'oest del país i a pocs quilòmetres de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Aquisgrà і Catedral d'Aquisgrà · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Aquisgrà і Celtes · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia (Köln en alemany; Kölle en kölsch; Keulen en holandès) és una ciutat alemanya a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Aquisgrà і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Crim de la fase final

Crims de la fase final o en alemany Endphaseverbrechen són tota una sèrie d'almenys 410 crims nazis perpetrats principalment per la SS, la Wehrmacht, la Hitlerjugend i la Gestapo, però també per civils quan la desfeta alemanya a la Segona Guerra Mundial semblava ineludible.

Nou!!: Aquisgrà і Crim de la fase final · Veure més »

Dieta d'Aquisgrà (817)

La dieta d'Aquisgrà o assemblea general de 817 fou una reunió convocada per l'emperador Lluís el Pietós el juliol del 817.

Nou!!: Aquisgrà і Dieta d'Aquisgrà (817) · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Aquisgrà і Edat mitjana · Veure més »

Enciclopèdia Espasa

3 volums de Enciclopèdia Espasa. Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del segle XX, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del segle XIX.

Nou!!: Aquisgrà і Enciclopèdia Espasa · Veure més »

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (10 de març 1503, Alcalá de Henares - Viena, 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Aquisgrà і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Aquisgrà і Ferro · Veure més »

Ferrocarril

Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula sobre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

Nou!!: Aquisgrà і Ferrocarril · Veure més »

Font termal

Deildartunguhver, Islàndia: el major flux d'aigües termals a l'Europa. Una font termal, deu termal o font calenta és una font que es produeix per l'emergència d'aigües subterrànies geotermals de l'escorça terrestre.

Nou!!: Aquisgrà і Font termal · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Aquisgrà і Francès · Veure més »

Gingebre

El gingebre (Zingiber officinale) és una planta de la família zingiberàcies originària de l'Índia que hom conrea per utilitzar-ne el rizoma.

Nou!!: Aquisgrà і Gingebre · Veure més »

Guerra de Devolució

La Guerra de Devolució (24 de maig de 1667 – 2 de maig de 1668) fou una guerra entre el Regne de França de Lluís XIV i la monarquia hispànica de la Dinastia dels Habsburg duta a terme en el territori de les Províncies Unides.

Nou!!: Aquisgrà і Guerra de Devolució · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Aquisgrà і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Hípica

Amazona competint a una prova de salts d'obstacles, una de les disciplines de l'hípica. L'hípica o societat hípica és on es practica l'hipisme.

Nou!!: Aquisgrà і Hípica · Veure més »

Heinrich Himmler

Heinrich Luitpold Himmler ((7 d'octubre de 1900 – 23 de maig de 1945) va ser un polític de l'Alemanya Nazi i cap de les Schutzstaffel (SS). Va ser un dels homes més poderosos de l'entorn d'Adolf Hitler, juntament amb Hermann Göring i Joseph Goebbels. Com a Reichsführer-SS, controlava totes les forces de policia i de seguretat del Reich, inclosa la temuda Gestapo. El 1943 va passar a formar part del gabinet alemany com a ministre de l'Interior i, fugaçment, comandant dels Exèrcits del Rin durant el setge de Berlín. Com a gestor dels camps de concentració, dels camps d'extermini i dels Einsatzgruppen (esquadrons de la mort), Himmler coordinà la matança metòdica de més de 6 milions de jueus, i d'entre 3 i 4 milions de polonesos, gitanos, comunistes, testimonis de Jehovà i d'aquells que els nazis consideraven indignes de viure, com els que tenien diverses malalties físiques o mentals o els homosexuals; a més de milers de presoners soviètics, molts dels quals van ser usats en l'experimentació. Poc abans del final de la guerra, oferí la rendició als Aliats si no se'l jutjava. Després de ser arrestat per les forces britàniques, es va suïcidar abans que pogués ser interrogat.

Nou!!: Aquisgrà і Heinrich Himmler · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Aquisgrà і Imperi Romà · Veure més »

Joan Pau II

Sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II) (* Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - † Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou el Papa número 264 de l'Església catòlica.

Nou!!: Aquisgrà і Joan Pau II · Veure més »

Joseph Sittard

Joseph Sittard (Aquisgrà, 1846 - Hamburg, 1903) fou un crític musical alemany.

Nou!!: Aquisgrà і Joseph Sittard · Veure més »

Llana

Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals utilitzada habitualment per a fer teixits.

Nou!!: Aquisgrà і Llana · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Aquisgrà і Llatí · Veure més »

Luftwaffe

Un Eurofighter Typhoon alemany de la Luftwaffe La Luftwaffe és la força aèria alemanya.

Nou!!: Aquisgrà і Luftwaffe · Veure més »

Nürnberger Lebkuchen

Nürnberger Lebkuchen amb ametlles i sucre glas. La Nürnberger Lebkuchen és un tipus de galeta.

Nou!!: Aquisgrà і Nürnberger Lebkuchen · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Aquisgrà і Occità · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Aquisgrà і Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic · Veure més »

Otó III del Sacre Imperi

Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Aquisgrà і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »

Otto Floersheim

Otto Floersheim (Aquisgrà, 2 de març de 1853 - 1917) fou un compositor i musicòleg alemany del Romanticisme.

Nou!!: Aquisgrà і Otto Floersheim · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Aquisgrà і Països Baixos · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Aquisgrà і Papa · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Aquisgrà і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Provença

Escut de Provença Bandera tradicional de Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Aquisgrà і Provença · Veure més »

Rin del Nord-Westfàlia

El Rin del Nord-Westfàlia (en alemany: Nordrhein-Westfalen; pronunciat) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Aquisgrà і Rin del Nord-Westfàlia · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Aquisgrà і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Aquisgrà і Sàpiens · Veure més »

Schutzstaffel

La Schutzstaffel ("escamots de protecció", abreujat com SS o Runic "↯↯", segons l'estilització rúnica) fou una organització de seguretat del NSDAP, el partit nazi.

Nou!!: Aquisgrà і Schutzstaffel · Veure més »

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Nou!!: Aquisgrà і Seda · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Aquisgrà і Segle VIII · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Aquisgrà і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Tabac

Una cigarreta encesa recolzada en un cendrer. El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.

Nou!!: Aquisgrà і Tabac · Veure més »

Tractat d'Aquisgrà (1668)

El Tractat d'Aquisgrà, anomenada també Pau d'Aquisgrà, és un tractat de pau que es va firmar el 2 de maig de 1668 a la ciutat d'Aquisgrà al final de la Guerra de Devolució entre França i Espanya.

Nou!!: Aquisgrà і Tractat d'Aquisgrà (1668) · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Aquisgrà і UNESCO · Veure més »

Valéry Giscard d'Estaing

Valéry Giscard d'Estaing (Coblença, Alemanya, 2 de febrer de 1926) és un polític francès, que ha estat president de la República francesa del 1974 al 1981.

Nou!!: Aquisgrà і Valéry Giscard d'Estaing · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Aquisgrà і Worms · Veure més »

1495

Sense descripció.

Nou!!: Aquisgrà і 1495 · Veure més »

1531

Sense descripció.

Nou!!: Aquisgrà і 1531 · Veure més »

1668

Sense descripció.

Nou!!: Aquisgrà і 1668 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Aquisgrà і 1880 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Aquisgrà і 1944 · Veure més »

1950

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Aquisgrà і 1950 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Aquisgrà і 2003 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Aquisgrà і 2004 · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Aquisgrà і 2006 · Veure més »

21 d'octubre

El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Aquisgrà і 21 d'octubre · Veure més »

768

Sense descripció.

Nou!!: Aquisgrà і 768 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Aquisgrà і 800 · Veure més »

814

Sense descripció.

Nou!!: Aquisgrà і 814 · Veure més »

936

Sense descripció.

Nou!!: Aquisgrà і 936 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Aachen, Aix-la-Chapelle, Bad Aachen.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »