Accés més ràpid que el navegador!
89 les relacions: Adaptació, Amfinòmides, Anell (joia), Animals, Aparell digestiu, Braquiòpodes, Brànquia, Briozous, Cambrià, Canalipalpats, Capil·lar sanguini, Carbonífer, Cèl·lula cloragògena, Celoma, Classe (biologia), Clitel·lats, Clorocruorina, Cor, Cucs de terra, Dioècia, Ecosistema, Ediacarià, Equiürs, Errants, Escolècides, Espècie, Espiònides, Esquer, Estomodeu, Eunícides, Fílum, Fecundació externa, Fil·lodòcides, Foronidis, Fumarola hidrotermal, Gònada, Haplotàxides, Hematofàgia, Hemeritrina, Hemoglobina, Hermafrodita, Hirudinis, Holocè, Incertae sedis, Invertebrats, Lofotrocozous, Mar, Matèria orgànica, Múscul llis, Metamorfosi, ..., Metàmer, Mizostòmides, Mol·luscs, Nerèidids, Nereis, Nomen dubium, Oligoquets, Ordovicià, Paràsit, Pigidi, Plàncton, Poliquets, Protòstoms, Reproducció asexual, Reproducció sexual, Respiració cutània, Sabèl·lides, Sagnia, Sang, Sang venosa, Sangoneres, Sòl, Sedentaria, Segmentació (biologia), Segmentació (zoologia), Siboglínids, Sipúnculs, Sistema circulatori, Sistema reproductor, Spiralia, Tàxon vivent, Terciari, Terebèl·lides, Trocòfora, Vas sanguini, Vermiforme, World Register of Marine Species, Xarxa tròfica, Zona de marees. Ampliar l'índex (39 més) »
Adaptació
La pupil·la s'adapta segons la intensitat de la llum. Una adaptació és un caràcter heretable que confereix un avantatge evolutiu als organismes que el presenten.
Nou!!: Anèl·lids і Adaptació · Veure més »
Amfinòmides
Els amfinòmides (Amphinomida) són un ordre d'anèl·lids poliquets de la subclasse Errantia.
Nou!!: Anèl·lids і Amfinòmides · Veure més »
Anell (joia)
Un exemple d'anell. Un anell és una joia en forma circular que es col·loca al voltant del dit.
Nou!!: Anèl·lids і Anell (joia) · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Anèl·lids і Animals · Veure més »
Aparell digestiu
En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.
Nou!!: Anèl·lids і Aparell digestiu · Veure més »
Braquiòpodes
Morfologia d'un braquiòpode. Els braquiòpodes (Brachiopoda, del llatí brachium, 'braç' + neollatí -poda, 'peu') són un fílum d'invertebrats marins bentònics, pertanyents al clade dels lofoforats.
Nou!!: Anèl·lids і Braquiòpodes · Veure més »
Brànquia
tritó que mostra les brànquies Brànquies dins el cap d'una tonyina En organismes aquàtics, les brànquies són un òrgan respiratori que serveix per a extreure oxigen de l'aigua i expulsar-hi diòxid de carboni.
Nou!!: Anèl·lids і Brànquia · Veure més »
Briozous
Els briozous (Briozoa) o ectoproctes són un embrancament d'animals invertebrats aquàtics petits, caracteritzats per la presència d'un lofòfor i tentacles ciliats que serveixen per capturar aliment.
Nou!!: Anèl·lids і Briozous · Veure més »
Cambrià
El Cambrià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Anèl·lids і Cambrià · Veure més »
Canalipalpats
''Sabellastarte magnifica''. ''Sabella spalanzani'' a l'aquari de Barcelona. Els canalipalpats (Canalipalpata) són una infraclasse d'annèlids de la classe dels poliquets.
Nou!!: Anèl·lids і Canalipalpats · Veure més »
Capil·lar sanguini
Estructures de la microcirculació Els capil·lars són els vasos sanguinis de menor diàmetre, la seva paret està formada només per l'endoteli amb el seu suport, cosa que permet l'intercanvi de substàncies entre la sang i les substàncies que es troben al voltant d'aquesta.
Nou!!: Anèl·lids і Capil·lar sanguini · Veure més »
Carbonífer
El Carbonífer és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Anèl·lids і Carbonífer · Veure més »
Cèl·lula cloragògena
Les cèl·lules cloragògenes són cèl·lules presents en alguns anèl·lids que funcionen de manera similar als hepatòcits dels vertebrats.
Nou!!: Anèl·lids і Cèl·lula cloragògena · Veure més »
Celoma
Tall transversal d'un cuc oligoquet mostrant el celoma (''coelom (body cavity)'') El celoma és una cavitat secundària d'origen mesodèrmic, limitada per l'epiteli (a diferència del pseudoceloma), i que conté un líquid a l'interior.
Nou!!: Anèl·lids і Celoma · Veure més »
Classe (biologia)
En biologia, una classe és una categoria taxonòmica, un grup de la taxonomia que comprèn diversos ordres d'éssers vius.
Nou!!: Anèl·lids і Classe (biologia) · Veure més »
Clitel·lats
Els clitel·lats (Clitellata) són una classe d'anèl·lids caracteritzada per tenir un clitel, una zona glandular amb segments més inflats que la resta que forma un capoll reproductiu durant part del seu cicle vital.
Nou!!: Anèl·lids і Clitel·lats · Veure més »
Clorocruorina
La clorocruorina és una hemoproteïna portadora de l'oxigen de molts anèl·lids, i destaca perquè té un aspecte verd quan està desoxigenada (en contrast amb el vermell fosc de l'hemoglobina), tot i que és d'un vermell clar quan està oxigenada.
Nou!!: Anèl·lids і Clorocruorina · Veure més »
Cor
El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.
Nou!!: Anèl·lids і Cor · Veure més »
Cucs de terra
Un cuc de terra és qualsevol anèl·lid oligoquet però, sobretot, els que pertanyen als gèneres Allolobophora i Lumbricus (Lumbricidae) i Megascolides i Pheretima (Megascolecidae).
Nou!!: Anèl·lids і Cucs de terra · Veure més »
Dioècia
El grèvol (''Ilex aquifolium'') és una planta dioica: (a dalt) brot amb flors del peu masculí; (dalt a la dreta) flor masculina augmentada que mostra estams amb pol·len i un estigma petit i estèril; (a sota) brot amb flors d'una planta femella; (sota a la dreta) flor femella augmentada que mostra l'estigma i uns estams petits sense pol·len i estèrils La dioècia (del grec: dues cases) és la disposició dels òrgans reproductors de les plantes anomenades dioiques en individus amb flors d'un sol sexe.
Nou!!: Anèl·lids і Dioècia · Veure més »
Ecosistema
Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
Nou!!: Anèl·lids і Ecosistema · Veure més »
Ediacarià
El període Ediacarià és l'últim període geològic de l'era Neoproterozoica.
Nou!!: Anèl·lids і Ediacarià · Veure més »
Equiürs
Els equiürs (Echiura) són un petit grup d'animals marins.
Nou!!: Anèl·lids і Equiürs · Veure més »
Errants
Els errants (Errantia) són una subclasse d'anèl·lids poliquets que tenen una mobilitat important.
Nou!!: Anèl·lids і Errants · Veure més »
Escolècides
Els escolècides (Scolecida) són una infraclasse d'anèl·lids poliquets de la subclasse Sedentaria.
Nou!!: Anèl·lids і Escolècides · Veure més »
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Nou!!: Anèl·lids і Espècie · Veure més »
Espiònides
Els espiònides (Spionida) són un ordre d'anèl·lids poliquets de la subclasse Sedentaria.
Nou!!: Anèl·lids і Espiònides · Veure més »
Esquer
Esquer en forma d'insecte Esquer rodenticida disposat en un portaesquers de cartró. L'esquer, esc o esca és qualsevol aliment o substància que l'imiti utilitzada per atraure una presa.
Nou!!: Anèl·lids і Esquer · Veure més »
Estomodeu
Lestomodeu, a l'embrió, és una invaginació de l'ectoderma situada a l'intestí anterior que donarà origen a la boca, constituint la cavitat bucal primitiva de l'embrió somític.
Nou!!: Anèl·lids і Estomodeu · Veure més »
Eunícides
Els eunícides (Eunicida) són un ordre d'anèl·lids poliquets de la subclasse Errantia.
Nou!!: Anèl·lids і Eunícides · Veure més »
Fílum
En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.
Nou!!: Anèl·lids і Fílum · Veure més »
Fecundació externa
La fecundació externa és un mode de reproducció en què l'espermatozoide d'un organisme masculí fecunda l'òvul d'un organisme femení fora del cos de la femella.
Nou!!: Anèl·lids і Fecundació externa · Veure més »
Fil·lodòcides
''Phyllodoce lineata'' (fam. Phyllodocidae), mostrant la probòscide evertible. ''Nereis pelagica''. Els fil·lodòcides (Phyllodocida) són un ordre d'anèl·lids poliquets de la subclasse Errantia.
Nou!!: Anèl·lids і Fil·lodòcides · Veure més »
Foronidis
Els foronidis (Phoronida) són un petit embrancament de cucs marins lofoforats, que inclou només 13 espècies en dos gèneres.
Nou!!: Anèl·lids і Foronidis · Veure més »
Fumarola hidrotermal
Fumaroles hidrotermals prop de les illes Marianes Una fumarola hidrotermal és una fissura en la superfície de la Terra per on surt aigua escalfada geotèrmicament.
Nou!!: Anèl·lids і Fumarola hidrotermal · Veure més »
Gònada
Les gònades (del grec gone, 'llavor'), són els òrgans reproductors dels animals que produeixen gàmetes, o cèl·lules sexuals (els òrgans equivalents de les plantes s'anomenen gametangis).
Nou!!: Anèl·lids і Gònada · Veure més »
Haplotàxides
Els haplotàxides (Haplotaxida) són un dels dos ordres dins la classe dels els anèl·lids subclasse Oligochaeta, l'altre ordre és Lumbriculida.
Nou!!: Anèl·lids і Haplotàxides · Veure més »
Hematofàgia
Un exemple d'hematòfag paràsit, la xinxa domèstica xuclant sang Hematòfags ocasionals: Papallones xuclant sang d'un mitjó Hematofagia és el terme que s'utilitza en referència a un animal que s'alimenta de sang, del grec antic hemato.
Nou!!: Anèl·lids і Hematofàgia · Veure més »
Hemeritrina
Hemeritrina oxigenada Complex trimèric d'hemeritrina Hemeritrina, (en anglès:Hemerythrin o haemerythrin); del grec αίμα.
Nou!!: Anèl·lids і Hemeritrina · Veure més »
Hemoglobina
L'hemoglobina (abreujada com a Hb o Hgb) és la proteïna que transporta l'oxigen i conté ferro.
Nou!!: Anèl·lids і Hemoglobina · Veure més »
Hermafrodita
Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.
Nou!!: Anèl·lids і Hermafrodita · Veure més »
Hirudinis
Els hirudinis (Hirudinea) són una subclasse d'anèl·lids de la classe dels clitel·lats.
Nou!!: Anèl·lids і Hirudinis · Veure més »
Holocè
LHolocèEn els parlars orientals.
Nou!!: Anèl·lids і Holocè · Veure més »
Incertae sedis
Fong ''incertae sedis'' ''Hyphodontia sambuci'' creixent sobre una branca de saüc Incertae sedis és una expressió llatina usada en taxonomia per a assenyalar la incapacitat per situar exactament un tàxon (per exemple, una espècie o gènere) dins la classificació.
Nou!!: Anèl·lids і Incertae sedis · Veure més »
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Nou!!: Anèl·lids і Invertebrats · Veure més »
Lofotrocozous
Els lofotrocozous (Lophotrochozoa) o espirals (Spiralia) són un dels grans grups d'animals protostomats.
Nou!!: Anèl·lids і Lofotrocozous · Veure més »
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Nou!!: Anèl·lids і Mar · Veure més »
Matèria orgànica
Cicle de la matèria orgànica. Mineralització i humificació ''(en francès)'' Matèria orgànica. Bolet de bedoll ''(Piptoporus betulinus)'' sobre una branca morta. Més de la meitat del pes de la torba és matèria orgànicaMatèria orgànica (Biologia, Ecologia) és la matèria o substància que prové d’éssers vius.
Nou!!: Anèl·lids і Matèria orgànica · Veure més »
Múscul llis
Múscul llis. Glàndules esofàgiques. El múscul llis, també conegut com a visceral o involuntari, es compon de cèl·lules en forma de fus.
Nou!!: Anèl·lids і Múscul llis · Veure més »
Metamorfosi
Metamorfosi d'un capgròs a una granota. Desclosa d'una papallona. La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per diferents estadis del seu desenvolupament.
Nou!!: Anèl·lids і Metamorfosi · Veure més »
Metàmer
Metamerització homònoma d'un anèl·lid Metamerització heterònoma d'un insecte Pseudometameria d'un cestode Es coneix com a metàmer a cadascun dels segments que es repeteixen en celomats de simetria bilateral (Bilateria).
Nou!!: Anèl·lids і Metàmer · Veure més »
Mizostòmides
Els mizostòmides (Myzostomida) són un grup de petits anèl·lids que parasiten equinoderms, sobre tot crinoïdeus.
Nou!!: Anèl·lids і Mizostòmides · Veure més »
Mol·luscs
Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.
Nou!!: Anèl·lids і Mol·luscs · Veure més »
Nerèidids
Els nerèidids (Nereididae) són una família de poliquets errants que inclou un gran nombre d'espècies d'aspecte divers, amb el prostomi molt desenvolupat, proveït sovint d'apèndixs mandibulars.
Nou!!: Anèl·lids і Nerèidids · Veure més »
Nereis
Nereis és un gènere d'anèl·lids poliquets de l'ordre dels fil·lodòcides.
Nou!!: Anèl·lids і Nereis · Veure més »
Nomen dubium
En la nomenclatura zoològica un nomen dubium (del llatí, 'nom incert', plural nomina dubia) és un nom científic que és d'aplicació desconeguda o dubtosa.
Nou!!: Anèl·lids і Nomen dubium · Veure més »
Oligoquets
Els oligoquets (Oligochaeta; del grec oligos, 'poc', i del llatí chaetae, 'quetes') són una subclasse d'anèl·lids de la classe dels clitel·lats que inclou més de 3.000 espècies.
Nou!!: Anèl·lids і Oligoquets · Veure més »
Ordovicià
LOrdovicià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Anèl·lids і Ordovicià · Veure més »
Paràsit
Poll de mar; isòpode del gènere ''Anilocra'' (família des cimotoids Cymothoidae) parasitant una xucla (''Spicara maena'') Un paràsit és un organisme que estableix una relació tròfica amb un altre organisme d'una altra espècie anomenat l'hoste del que s'alimenta el paràsit.
Nou!!: Anèl·lids і Paràsit · Veure més »
Pigidi
Diagrama que mostra la localització del Cefàlon, tòrax i el pigidi d'un trilobit. El pigidi, en llatí i anglès: pygidium (plural pygidia), és la part posterior o closca del cos dels crustacis i d'alguns altres artròpodes, com els insectes i els extints trilobits.
Nou!!: Anèl·lids і Pigidi · Veure més »
Plàncton
Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.
Nou!!: Anèl·lids і Plàncton · Veure més »
Poliquets
Anatomia d'un poliquet Els poliquets (Polychaeta) són una classe de l'embrancament dels anèl·lids, formada majoritàriament per cucs marins.
Nou!!: Anèl·lids і Poliquets · Veure més »
Protòstoms
Els protòstoms (Protostomia, gr.: 'primera boca') són un tàxon d'animals que, juntament amb els deuteròstoms, componen els bilaterals, animals amb simetria bilateral.
Nou!!: Anèl·lids і Protòstoms · Veure més »
Reproducció asexual
arbres fruiters s'obtenen per reproducció vegetativa sovint mitjançant empelts. La reproducció asexual és la capacitat d'un individu de propagar-se a banda de la reproducció sexual.
Nou!!: Anèl·lids і Reproducció asexual · Veure més »
Reproducció sexual
En la primera etapa de la reproducció sexual, durant la meiosi, el nombre de cromosomes es redueix d'un nombre diploide (2n) a un haploide (n). Durant la fertilització, els gàmetes haploides s'uneixen per formar un zigot diploide i restablir el nombre original de cromosomes (2n). La reproducció sexual és un procés biològic mitjançant el qual els organismes originen descendents a través de la combinació de material genètic que normalment procedeix de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents.
Nou!!: Anèl·lids і Reproducció sexual · Veure més »
Respiració cutània
La respiració cutània, juntament amb la branquial, traqueal i pulmonar, és un dels quatre tipus de respiració que poden presentar els animals.
Nou!!: Anèl·lids і Respiració cutània · Veure més »
Sabèl·lides
Els sabèl·lides (Sabellida) són un ordre d'anèl·lids poliquets de la subclasse Sedentaria.
Nou!!: Anèl·lids і Sabèl·lides · Veure més »
Sagnia
La sagnia o flebotomia és un procediment medicoquirúrgic pel qual es fa una extracció de sang d'una vena.
Nou!!: Anèl·lids і Sagnia · Veure més »
Sang
Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.
Nou!!: Anèl·lids і Sang · Veure més »
Sang venosa
donació, obtinguda per venipunció, i per tant amb sang venosa La sang venosa és sang desoxigenada que viatja des dels vasos sanguinis perifèrics, a través del sistema venós, a l'aurícula dreta del cor.
Nou!!: Anèl·lids і Sang venosa · Veure més »
Sangoneres
Marca que deixen a la pell les tres dents de la sangonera comuna. Les sangoneres o sangonelles són anèl·lids de la subclasse dels hirudinis coneguts per adherir-se a altres animals i xuclar-los la sang.
Nou!!: Anèl·lids і Sangoneres · Veure més »
Sòl
'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.
Nou!!: Anèl·lids і Sòl · Veure més »
Sedentaria
Els Sedentria són una subclasse d'anèl·lids de la classe dels poliquets.
Nou!!: Anèl·lids і Sedentaria · Veure més »
Segmentació (biologia)
Els vertebrats tenen una columna vertebral i cervell segmentats. En biologia, la segmentació és la divisió d'alguns individus animals i vegetals en una sèrie de segments alguna cosa repetitius.
Nou!!: Anèl·lids і Segmentació (biologia) · Veure més »
Segmentació (zoologia)
La segmentació és un procés embriològic primerenc que consisteix en una sèrie de divisions cel·lulars (mitosi) de l'òvul fecundat (zigot) que es produeixen abans de la gastrulació i que està condicionat per la morfologia de l'ou i en particular amb la quantitat de vitel que conté.
Nou!!: Anèl·lids і Segmentació (zoologia) · Veure més »
Siboglínids
Els siboglínids (Siboglinidae) són una família d'anèl·lids poliquets de l'ordre dels sabèl·lides, per bé que durant anys van ser considerats un embrancament propi, denominat pogonòfors (Pogonophora).
Nou!!: Anèl·lids і Siboglínids · Veure més »
Sipúnculs
Els sipúnculs (Sipuncula, llatí, «petit tub o sifó») constitueixen un petit fílum de cucs marins celomats, no metameritzats que conté només 158 espècies.
Nou!!: Anèl·lids і Sipúnculs · Veure més »
Sistema circulatori
Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos.
Nou!!: Anèl·lids і Sistema circulatori · Veure més »
Sistema reproductor
Reproducció vegetal Els sistema reproductor és el conjunt d'òrgans que entre les seves funcions principals tenen la reproducció dels éssers vius.
Nou!!: Anèl·lids і Sistema reproductor · Veure més »
Spiralia
Els espirals (Spiralia) són un clade d'animals morfològicament divers, que inclou, entre d'altres fílums, els mol·luscs, els anèl·lids i els platihelmints.
Nou!!: Anèl·lids і Spiralia · Veure més »
Tàxon vivent
En biologia, un tàxon vivent és un tàxon (espècies, gèneres, famílies, etc.) que encara existeix avui en dia, és a dir, que tenen exemplars vius.
Nou!!: Anèl·lids і Tàxon vivent · Veure més »
Terciari
El període Terciari és una antiga subdivisió del temps geològic, que abasta el temps des de la fi del Cretaci, fa 65 milions d'anys, fins al començament del Quaternari fa uns 1,6 milions d'anys.
Nou!!: Anèl·lids і Terciari · Veure més »
Terebèl·lides
Els terebèl·lides (Terebellida) són un ordre d'anèl·lids poliquets de la subclasse Sedentaria.
Nou!!: Anèl·lids і Terebèl·lides · Veure més »
Trocòfora
Ganglis 2 - Plomall apical 3 - Prototroca 4 - Metatroca 5 - Nefridi 6 - Anus 7 - Protonefridis 8 - Tracte gastrointestinal 9 - Obertuda bucal 10 - Blastocel Una trocòfora, també dita trocòfor, és un tipus de larva planctònica marina de vida lliure amb nombroses bandes de cilis.
Nou!!: Anèl·lids і Trocòfora · Veure més »
Vas sanguini
Els vasos sanguinis són part del sistema circulatori i transporten la sang pel cos.
Nou!!: Anèl·lids і Vas sanguini · Veure més »
Vermiforme
Cuc de terra, típic animal vermiforme Vermiforme (del llatí vermis.
Nou!!: Anèl·lids і Vermiforme · Veure més »
World Register of Marine Species
La World Register of Marine Species (WoRMS) és una base de dades fundada el 2008 que inclou una exhaustiva llista de noms d'organismes marins.
Nou!!: Anèl·lids і World Register of Marine Species · Veure més »
Xarxa tròfica
Una xarxa tròfica o xarxa alimentària és un sistema de cadenes alimentàries connectades que comprenen la producció i d'obtenció d'aliments dins d'un ecosistema.
Nou!!: Anèl·lids і Xarxa tròfica · Veure més »
Zona de marees
Línia de la marea alta a Newport, Rhode Island La zona de marees, de vegades expressada com a zona litoral, és la zona que hi ha entre l'exposada a l'aire a baixamar i la submergida a plenamar (per exemple la superfície entre les marques de la marea).
Nou!!: Anèl·lids і Zona de marees · Veure més »
Redirigeix aquí:
Annelida, Annèl·lid, Annèl·lids, Anèl.lid, Anèlid, Anèlids, Anèl·lid, Anèl•lid, Anèŀlid, Quetes.
