Taula de continguts
23 les relacions: Baix relleu, Cúria Hostília, Escultura, Fòrum Romà, Hadrià, Història Augusta, Lapis Niger, Lictor, Llatí, Marbre, Màrsies, Plúteus (arquitectura), Podi (arquitectura), Relleu (escultura), Rostra, Segle II, Temple de Càstor i Pòl·lux, Temple de Saturn, Temple de Vespasià, Temple del Diví Juli, Trajà, Vicus Tuscus, 1872.
Baix relleu
Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.
Veure Anàglifs de Trajà і Baix relleu
Cúria Hostília
Aspecte actual La Cúria Hostília fou la seu preferida del senat romà al seu temps.
Veure Anàglifs de Trajà і Cúria Hostília
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Veure Anàglifs de Trajà і Escultura
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Veure Anàglifs de Trajà і Fòrum Romà
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Anàglifs de Trajà і Hadrià
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Veure Anàglifs de Trajà і Història Augusta
Lapis Niger
Diagrama (1906) del '''Lapis Niger''' excavat al Fòrum Romà. Són visibles el ''sacellum'' (santuari en miniatura; esquerra), la columna truncada (dreta) i l'estela amb inscripcions (darrere del tros de columna) La Lapis Niger (en llatí: pedra negra) és un antic santuari del Fòrum Romà.
Veure Anàglifs de Trajà і Lapis Niger
Lictor
Els lictors, paraula derivada del llatí ligare (lligar), eren uns oficials públics o heralds que durant el període de la República i Imperi romans, s'encarregaven d'escortar magistrats i altres alts càrrecs.
Veure Anàglifs de Trajà і Lictor
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Anàglifs de Trajà і Llatí
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Veure Anàglifs de Trajà і Marbre
Màrsies
Màrsies o també Màrsias (en grec antic Μαρσύας Marsyas) va ser un sàtir que va néixer a Celea (Frígia), a la font principal del riu Meandre.
Veure Anàglifs de Trajà і Màrsies
Plúteus (arquitectura)
En arquitectura, un plúteus (del llatí plutheus, «tauler», «prestatge») és una espècie de parapet o ampit de marbre, pedra (calcària o una altra), fusta o metall, generalment decorat en relleu o reforçat amb motius geomètrics o figuratius.
Veure Anàglifs de Trajà і Plúteus (arquitectura)
Podi (arquitectura)
'''Podi''' a la base del temple romà de Vic En arquitectura hom anomena podi o pòdium una base o pedestal que construïen els antics al voltant dels temples.
Veure Anàglifs de Trajà і Podi (arquitectura)
Relleu (escultura)
centaure. Alt relleu del Partenó El relleu és la tècnica escultòrica en la qual les formes modelades o tallades ressalten respecte a un entorn pla.
Veure Anàglifs de Trajà і Relleu (escultura)
Rostra
Rostra, nom llatí que literalment vol dir becs, fou la denominació aplicada a unes plataformes del fòrum dalt de les quals els oradors s'adreçaven al poble.
Veure Anàglifs de Trajà і Rostra
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Veure Anàglifs de Trajà і Segle II
Temple de Càstor i Pòl·lux
El temple de Càstor i Pòl·lux (en llatí: Templum Castorum) era un edifici de l'antiga ciutat de Roma situat al Fòrum.
Veure Anàglifs de Trajà і Temple de Càstor i Pòl·lux
Temple de Saturn
El temple de Saturn (en llatí: Templum Saturni o Aedes Saturnus) és un monument dedicat a la deïtat agrícola Saturn que s'erigeix en l'extrem occidental del Fòrum Romà a Roma.
Veure Anàglifs de Trajà і Temple de Saturn
Temple de Vespasià
El temple de Vespasià o temple de Vespasià i Tit (en llatí: Templum Divi Vespasiani, en italià Tempio di Vespasiano) està situat a Roma a l'extrem occidental del Fòrum romà entre el temple de la Concòrdia i el temple de Saturn.
Veure Anàglifs de Trajà і Temple de Vespasià
Temple del Diví Juli
Restes del temple, al Palatí. El Temple del Diví Juli o Temple del Cèsar (en llatí: aedes Divi Iulii) és un temple dedicat a Gai Juli Cèsar, divinitzat després de la seva mort.
Veure Anàglifs de Trajà і Temple del Diví Juli
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Anàglifs de Trajà і Trajà
Vicus Tuscus
Mapa del centre de Roma durant l'Imperi Romà mostrant el ''Vicus Tuscus'' al centre Vicus Tuscus ("carrer Etrusc" o "carrer Toscà") fou un carrer antic a la ciutat de Roma, que sortia del Fòrum Romà pel sud-oest entre la basílica Júlia i el temple de Càstor i Pòl·lux cap al Forum Boarium i el Circ Màxim a través del costat oest del Pujol Palatí i el Velabrum.
Veure Anàglifs de Trajà і Vicus Tuscus
1872
;Països Catalans.
Veure Anàglifs de Trajà і 1872
També conegut com Plúteus de Trajà.