Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dinastia Anuixtigínida

Índex Dinastia Anuixtigínida

La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.

186 les relacions: Afganistan, Ahlat, Al-Juzjaní, Alà-ad-Din Juwayní, Alà-ad-Din Muhàmmad, Alà-ad-Din Tekix, Alí ibn al-Athir, Amudarià, An-Nàssir (abbàssida), Andidjan, Anuixtigin, Araxes, Ardabil, Arran (regió), Atabeg, Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin, Azerbaidjan, Índia, Àhmad Sanjar, Bagdad, Balasagun, Balkh, Bamian, Bukharà, Califa, Califat Abbàssida, Damasc, Damghan, Dècada del 1130, Delhi, Diyarbakır, Djebé, Enciclopèdia de l'Islam, Erzincan, Febrer, Gazni, Gúrides, Geòrgia, Genguis Khan, Ghiyath al-Din Muhàmmad, Gran Khorasan, Hamadan, Harun ar-Raixid, Hazarasp, Herat, Hindu Kush, Hulwan, Il-Arslan, Iltutmix, Imperi Otomà, ..., Imperi Seljúcida, Inatchiq, Indus, Iraq ajamita, Irtix, Islam, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jalàyir, Jetissú, Jibal, Jordi IV de Geòrgia, Jotxi, Kabul, Kara-khitai, Karlucs, Kaykubad I, Köneürgenç, Khivà, Khujand, Khutba, Khuzestan, Khwarizm, Kirguís, Kirman, Kuldjha, Kurdistan, Llac Baikal, Llengua txagatai, Mar Càspia, Maragha, Màlik-Xah I, Merv, Mongòlia, Mongol, Multan, Mutugen, Naiman, Niš, Nixapur, Noyan, Oghuz, Ogodei, Otrar, Pamir, Pèrsia, Província de Fars, Província de Ghur, Província de Lorestan, Qarakhànida, Qazvín, Qom, Raixid-ad-Din, Rayy, Riu Kura, Riu Talas, Russudan de Geòrgia, Sairam, Salghúrida, Samarcanda, Sarakhs, Semnan, Sirdarià, Soldanat de Rum, Subotai, Tabriz, Taixkent, Talukan, Tbilissi, Tolui, Transoxiana, Turquestan, Txagatai Khan, Vall de Ferganà, Waziristan, Xiraz, Zagros, 10 d'abril, 1077, 1096, 1127, 1136, 1141, 1143, 1144, 1147, 1153, 1156, 1157, 1158, 1163, 1172, 1176, 1180, 1181, 1192, 1193, 1194, 1199, 1200, 1203, 1204, 1206, 1210, 1211, 1212, 1213, 1216, 1217, 1219, 1220, 1221, 1222, 1223, 1224, 1225, 1226, 1227, 1228, 1230, 1231, 1241, 1247, 1249, 1251, 1253, 1260, 1262, 1318, 14 de juny, 15 d'agost, 16 de febrer, 1775, 2 d'abril, 24 de novembre, 8 de maig, 9 de setembre. Ampliar l'índex (136 més) »

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Afganistan · Veure més »

Ahlat

Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Ahlat · Veure més »

Al-Juzjaní

Abu-Amr Minhaj-ad-Din Uthman ibn Siraj-ad-Din Muhàmmad al-Juzjaní, més conegut senzillament com Al-Juzjaní o com a Minhaj-i Siraj (Firuzkuh, 1193 -Delhi després de 1265) fou un historiador afganès, cronista de la dinastia mameluca de l'Índia.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Al-Juzjaní · Veure més »

Alà-ad-Din Juwayní

Alà-ad-Din Atà-Màlik ibn Muhàmmad (al-)Juwayní, més conegut senzillament com a Alà-ad-Din Juwayní (1226-1283) fou un governador i historiador persa.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Alà-ad-Din Juwayní · Veure més »

Alà-ad-Din Muhàmmad

Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Alà-ad-Din Muhàmmad · Veure més »

Alà-ad-Din Tekix

Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Alà-ad-Din Tekix · Veure més »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Amudarià

LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Amudarià · Veure més »

An-Nàssir (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і An-Nàssir (abbàssida) · Veure més »

Andidjan

Andidjan (en uzbek Andijon; rus Andizan o Andizhan) és una ciutat de la vall de Fergana a la riba esquerra del Iaxartes o Sirdarià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Andidjan · Veure més »

Anuixtigin

Anushtigin Garčai (o Anuixtiguín Garjai) fou un esclau turc dels seljúcides, al sota Màlik-Xah I i Barkyaruq.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Anuixtigin · Veure més »

Araxes

Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Araxes · Veure més »

Ardabil

Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Ardabil · Veure més »

Arran (regió)

Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Arran (regió) · Veure més »

Atabeg

Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Atabeg · Veure més »

Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin

Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Azerbaidjan · Veure més »

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Índia · Veure més »

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Àhmad Sanjar · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Bagdad · Veure més »

Balasagun

Balasagun (Balassagun, Balasaghun, Karabalsagun; 八剌沙衮.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Balasagun · Veure més »

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Balkh · Veure més »

Bamian

Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Bamian · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Bukharà · Veure més »

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Califa · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Califat Abbàssida · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Damasc · Veure més »

Damghan

Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Damghan · Veure més »

Dècada del 1130

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Dècada del 1130 · Veure més »

Delhi

Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Delhi · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Diyarbakır · Veure més »

Djebé

Djebé o Jebe (? - 1225) fou un general mongol de la primera meitat del.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Djebé · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Erzincan

Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Erzincan · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Febrer · Veure més »

Gazni

Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Gazni · Veure més »

Gúrides

Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Gúrides · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Geòrgia · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Genguis Khan · Veure més »

Ghiyath al-Din Muhàmmad

Ghiyath al-Din Muhàmmad (abans del regnat Xams al-Din Muhàmmad) fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Ghiyath al-Din Muhàmmad · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Gran Khorasan · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Hamadan · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Harun ar-Raixid · Veure més »

Hazarasp

Hazarasp (Mil Cavalls) fou una antiga ciutat del Khwarizm a la riba esquerra de l'Oxus o Amudarià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Hazarasp · Veure més »

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Herat · Veure més »

Hindu Kush

L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Hindu Kush · Veure més »

Hulwan

Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Hulwan · Veure més »

Il-Arslan

Il-Arslan ("El Lleó") (nom complet: Taj ad-Dunya wa ad-Din Abul-Fath Il-Arslan ibn Atsiz, en persa: تاج الدین ابوالفتح ایل ارسلان بن اتسز) (va morir el març de 1172) va ser el Xa de Khwarizm des del 1156 fins al 1172.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Il-Arslan · Veure més »

Iltutmix

Xams-ad-Din Iltutmix ibn Ilam-Khan al-Qutbí (1211 - 1236) fou sultà de Delhi de la primera dinastia esclava o mameluca.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Iltutmix · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Imperi Seljúcida · Veure més »

Inatchiq

Inatchiq conegut com a Kadir (Qadir) Khan (o Inalčuk Kayir Khan), fou governador d'Otrar per compte del khwarizmshah Ala al-Din Muhammad, amb la mare del qual, Terken Khatun, estava emparentat.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Inatchiq · Veure més »

Indus

El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्‍धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Indus · Veure més »

Iraq ajamita

mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Iraq ajamita · Veure més »

Irtix

L'Irtix (en rus, Иртыш; en kazakh, Ertis / Эртiс; en tàtar, İrteş / Иртеш; en xinès, Erqisi / 额尔齐斯河) és un riu de Sibèria, l'afluent principal de l'Obi; de fet, és més llarg que l'Obi mateix.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Irtix · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Islam · Veure més »

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »

Jalàyir

Jalàyir o jalàïr fou una tribu que existia al, classificada entre els mongols.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Jalàyir · Veure més »

Jetissú

polonesa del rus "Semirétxie", equivalent a Zhetysu propi) al sud-est del llac Balkhash Jetissú, «set rius», o literalment «set aigües», és un nom medieval turc avui recuperat en kazakh que designa el «país dels set rius», anomenat pels russos Semirétxie.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Jetissú · Veure més »

Jibal

Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Jibal · Veure més »

Jordi IV de Geòrgia

Jordi IV fou rei de Geòrgia de cap al 1213 fins al 1223.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Jordi IV de Geòrgia · Veure més »

Jotxi

Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Jotxi · Veure més »

Kabul

Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Kabul · Veure més »

Kara-khitai

El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Kara-khitai · Veure més »

Karlucs

Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻禄.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Karlucs · Veure més »

Kaykubad I

Ala al-Din Kaykubad I fou sultà de Rum, el més prestigiós de la dinastia.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Kaykubad I · Veure més »

Köneürgenç

Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنه‌گرگانج Kohna Gūrgānj o کهنه‌اورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Köneürgenç · Veure més »

Khivà

Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Khivà · Veure més »

Khujand

Khujand (nom tadjik: Хуҷанд, خجند, en grec Alexandria Escate Ἀλεξάνδρεια Ἐσχάτη, en rus Худжанд Khujand; anomenat Khojent fins al 1936, després anomenada Leninabad en rus –Ленинабад– o Leninobod en tadjik –Ленинобод, لنین‌آباد– fins al 1991) és la segona ciutat del Tadjikistan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Khujand · Veure més »

Khutba

La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Khutba · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Khuzestan · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Khwarizm · Veure més »

Kirguís

El kirguís (en alfabet ciríl·lic, кыргызча o кыргыз тили; en alfabet aràbic, قىرعىز تىلى; en alfabet llatí, kırgızça o kırgız tili) és una llengua turquesa, una de les dues que són oficials al Kirguizstan, junt amb el rus.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Kirguís · Veure més »

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Kirman · Veure més »

Kuldjha

Khuldjha és una ciutat al sud de llac Sayram i del coll de Talki, al nord del riu Ili i una mica al nord-oest de la moderna Yining.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Kuldjha · Veure més »

Kurdistan

El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Kurdistan · Veure més »

Llac Baikal

El llac Baikal vist des del sud-est. El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur; en rus Байкал) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Llac Baikal · Veure més »

Llengua txagatai

La llengua txagatai (جغتای Jağatāy; uzbek: چەغەتاي Chag'atoy; uigur: چاغاتاي Chāghātāy; turc: Çağatayca) és una llengua turquesa extingida, que un cop es va parlar àmpliament a l'Àsia Central, i continuà sent la llengua literària comuna fins al.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Llengua txagatai · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Mar Càspia · Veure més »

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Maragha · Veure més »

Màlik-Xah I

Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Màlik-Xah I · Veure més »

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Merv · Veure més »

Mongòlia

Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Mongòlia · Veure més »

Mongol

El mongol és una llengua mongòlica dins de l'encara hipotètica família de llengües altaiques.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Mongol · Veure més »

Multan

Multan (urdú ملتان) és una ciutat del Panjab (Pakistan) capital del districte de Multan i del tehsil de Multan i fins al 2000 de la divisió de Multan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Multan · Veure més »

Mutugen

Mutugen († 1221) fou fill de Txagatai i net de Genguis Khan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Mutugen · Veure més »

Naiman

Els naiman fou un dels principals pobles turcomongols, que habitaven probablement l'actual districte del Kobdo, i del costat de l'Ubsa Nor, fins a l'Irtix Negre i el Zaisan Nor, i de l'altra part fins al riu Selenga superior.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Naiman · Veure més »

Niš

Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Niš · Veure més »

Nixapur

Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Nixapur · Veure més »

Noyan

Noyan (plural noyad) era el segon nivell de la noblesa aristocràtica entre els mongols del.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Noyan · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Oghuz · Veure més »

Ogodei

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Ogodei · Veure més »

Otrar

Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Otrar · Veure més »

Pamir

Pic Korzhenevskoi. Les muntanyes del Pamir, situades a l'Àsia Central, formen un altiplà de prop de 100.000 km² a entre 3.000 i 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Pamir · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Pèrsia · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Província de Fars · Veure més »

Província de Ghur

Ghur o Ghor, també apareix com a Gur o Gor, en persa Ghowr, és una regió muntanyosa de l'Afganistan on neixen l'Hari Rud, el Murghab i el Farah Rud.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Província de Ghur · Veure més »

Província de Lorestan

Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Província de Lorestan · Veure més »

Qarakhànida

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Qarakhànida · Veure més »

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Qazvín · Veure més »

Qom

Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Qom · Veure més »

Raixid-ad-Din

Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Raixid-ad-Din · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Rayy · Veure més »

Riu Kura

El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Riu Kura · Veure més »

Riu Talas

El riu Talas o Taraz és un riu del Kirguizstan i el Kazakhstan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Riu Talas · Veure més »

Russudan de Geòrgia

Russudan fou reina de Geòrgia del 1223 fins al 1245.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Russudan de Geòrgia · Veure més »

Sairam

Sayram (uzbek Сайрам) és una ciutat del Kazakhstan a la província del Kazakhstan del Sud al riba del riu Sayram Suv (que neix a la muntanya Sayram; Sayram Suv vol dir "Aigua del Sayram" o "Riu Sayram", com en turc "su".

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Sairam · Veure més »

Salghúrida

Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan i s'havia establert al Fars al començament del.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Salghúrida · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Samarcanda · Veure més »

Sarakhs

Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Sarakhs · Veure més »

Semnan

Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Semnan · Veure més »

Sirdarià

El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Sirdarià · Veure més »

Soldanat de Rum

El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Soldanat de Rum · Veure més »

Subotai

Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Subotai · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Tabriz · Veure més »

Taixkent

Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Taixkent · Veure més »

Talukan

Moneda encunyada a Taloqan sota Ala al-Din Muhammad II de Khwarizm (1200-1220) Talukan o Tāloqān (enpersa تالقان, també transcrit com Tāleqān o Tāluqān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Takhar i del districte del mateix nom el qual tenia uns 196.000 habitants el 2006.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Talukan · Veure més »

Tbilissi

Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Tbilissi · Veure més »

Tolui

Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Tolui · Veure més »

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Transoxiana · Veure més »

Turquestan

El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Turquestan · Veure més »

Txagatai Khan

Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Txagatai Khan · Veure més »

Vall de Ferganà

La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Vall de Ferganà · Veure més »

Waziristan

Waziristan al Pakistan El Waziristan (‘País dels waziris’) és una regió muntanyosa del nord-oest del Pakistan, fronterera amb l'Afganistan, d'una superfície d'11.585 km² i que es troba dins de la divisió administrativa anomenada Àrees Tribals d'Administració Federal.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Waziristan · Veure més »

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Xiraz · Veure més »

Zagros

La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і Zagros · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 10 d'abril · Veure més »

1077

El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1077 · Veure més »

1096

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1096 · Veure més »

1127

El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1127 · Veure més »

1136

El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1136 · Veure més »

1141

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1141 · Veure més »

1143

El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1143 · Veure més »

1144

El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1144 · Veure més »

1147

El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1147 · Veure més »

1153

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1153 · Veure més »

1156

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1156 · Veure més »

1157

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1157 · Veure més »

1158

El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1158 · Veure més »

1163

El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1163 · Veure més »

1172

El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1172 · Veure més »

1176

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1176 · Veure més »

1180

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1180 · Veure més »

1181

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1181 · Veure més »

1192

El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1192 · Veure més »

1193

El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1193 · Veure més »

1194

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1194 · Veure més »

1199

;Països catalans;Món.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1199 · Veure més »

1200

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1200 · Veure més »

1203

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1203 · Veure més »

1204

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1204 · Veure més »

1206

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1206 · Veure més »

1210

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1210 · Veure més »

1211

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1211 · Veure més »

1212

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1212 · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1213 · Veure més »

1216

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1216 · Veure més »

1217

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1217 · Veure més »

1219

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1219 · Veure més »

1220

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1220 · Veure més »

1221

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1221 · Veure més »

1222

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1222 · Veure més »

1223

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1223 · Veure més »

1224

Països Catalans.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1224 · Veure més »

1225

L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1225 · Veure més »

1226

L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1226 · Veure més »

1227

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1227 · Veure més »

1228

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1228 · Veure més »

1230

El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1230 · Veure més »

1231

Resum dels esdeveniments de l'any 1231.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1231 · Veure més »

1241

El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1241 · Veure més »

1247

Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1247 · Veure més »

1249

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1249 · Veure més »

1251

1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1251 · Veure més »

1253

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1253 · Veure més »

1260

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1260 · Veure més »

1262

El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1262 · Veure més »

1318

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1318 · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 14 de juny · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 15 d'agost · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 16 de febrer · Veure més »

1775

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 1775 · Veure més »

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 2 d'abril · Veure més »

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 24 de novembre · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 8 de maig · Veure més »

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia Anuixtigínida і 9 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Anushtigínida, Anushtigínides, Dinastia Anushtigínida, Dinastia Khwarazm-Xah, Imperi corasmi, Khwarazm-xah, Khwarazm-xahs, Khwarizm-shah.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »