Antípatre d'Idumea

Antípatre d'Idumea（Antipater) fou governador de Judea i pare d'Herodes el Gran. Segons la genealogia difosa contemporàniament, era fill d'un noble idumeu també anomenat Antípatre o Antipas, que havia rebut el govern d'Idumea d'Alexandre Janeu i de la seva dona Alexandra. Antípatre es va criar a la cort d'Alexandre Janeu. No hi ha cap prova d'això; el que se sap és que era mig àrab i fou fet general en cap de l'exèrcit jueu per Alexandre Janeu més per les seves relacions amb els àrabs que per la noblesa del seu origen que probablement també existia. Estava casat amb Cipros, una dona de la noblesa nabatea. El 65 aC va convèncer el rei Hircà II de Judea, deposat pel seu germà Aristobul II de Judea, de refugiar-se a la cort d'Aretes, rei dels nabateus. Es va fer client de Gneu Pompeu i probablement va fer un intent diplomàtic de col·locar al tron a Aretes, intent que no va reeixir (64 aC). El 63 aC Pompeu va ocupar Jerusalem i Aristobul II fou deposat. Antípatre va ser fidel llavors a Hircà II i va treballar per les seves bones relacions amb els romans. Els seus serveis contra Alexandre Asmoneu (fill d'Aristòbul II) i contra Arquelau a Egipte (57 aC i 56 aC) foren agraïts per Escaure i Gabini lloctinents de Pompeu a Síria. El 48 aC hom li va concedir la ciutadania romana i el 47 aC Juli Cèsar va confirmar Hircà II com a gran sacerdot tot i les queixes d'Antígon de Judea (l'altre fill d'Aristòbul II) i Antípatre fou nomenat procurador de Judea. Quan Cèsar va deixar Síria per marxar contra Farnaces, Antípatre va garantir la tranquil·litat a Judea i va nomenar als seus fills Fasael i Herodes governadors de Jerusalem i de Galilea, respectivament. El 46 aC es va oposar a la idea del fill Herodes d'eliminar a Hircà II; el 43 aC, un any després de la mort de Cèsar va regular els impostos que havia imposat a Judea el republicà Cassi com a suport a les seves tropes. Va morir el 43 aC enverinat per l'àrab Màlic (a qui havia salvat la vida dues vegades) que va subornar el coper d'Hircà II per administrar-li el verí. De la seva dona Cipros va tenir quatre fills: Fasael, Herodes, Josep i Ferores; i una filla, Salomé.

17 les relacions: Alexandre II de Judea, Alexandre Janeu, Antígon de Judea, Aristobul II de Judea, Arquelau (general), Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Egipte, Galilea, Gneu Pompeu Magne, Herodes el Gran, Hircà II, Jerusalem, Judea, Nabateus, Província romana de Síria, Salomé I, William Smith (lexicògraf).

Alexandre II de Judea

Alexandre II de Judea fou el fill gran d'Aristòbul II de Judea.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і Alexandre II de Judea · Veure més »

Alexandre Janeu

Alexandre Janeu fou rei de Judea del 104 aC al 78 aC.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і Alexandre Janeu · Veure més »

Antígon de Judea

Antígon de Judea (en llatí Antigonus, en grec Ἀντίγονος) fou rei de Judea, fill d'Aristòbul II i el darrer dels reis macabeus.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і Antígon de Judea · Veure més »

Aristobul II de Judea

Aristobul II de Judea (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») va ser el fill més jove d'Alexandre Janeu i de Salomé Alexandra.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і Aristobul II de Judea · Veure més »

Arquelau (general)

Arquelau (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou un general de Mitridates VI Eupator, rei del Pont que el 88 aC va dirigir les campanyes contra els romans a l'Àsia Menor.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і Arquelau (general) · Veure més »

Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology

El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і Egipte · Veure més »

Galilea

Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і Galilea · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Herodes el Gran

La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і Herodes el Gran · Veure més »

Hircà II

Hircà II (en llatí Hyrcanus, en grec antic Ὑρκανός) (s.II aC - 30 aC) va ser gran sacerdot, rei dels jueus i etnarca.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і Hircà II · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і Jerusalem · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і Judea · Veure més »

Nabateus

Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і Nabateus · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і Província romana de Síria · Veure més »

Salomé I

Salomé (Salome) fou la filla d'Antípater l'idumeu i de la seva dona Cipros, i germana d'Herodes el Gran.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і Salomé I · Veure més »

William Smith (lexicògraf)

Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.

Nou!!: Antípatre d'Idumea і William Smith (lexicògraf) · Veure més »

Redirigeix aquí:

Antípater d'Idumea, Antípater l'idumeu, Antípater l’idumeu.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat