Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Antíoc IV

Índex Antíoc IV

Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.

34 les relacions: Alexandria, Antíoc III, Antíoc V Eupàtor, Artaxes I d'Armènia, Àtal I de Pèrgam, Cònsol romà, Celesíria, Circa, Cleòpatra I, Commagena, Demetri I Soter, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Gai Popil·li Lenat (cònsol), Grec antic, Imperi Selèucida, Jerusalem, Judes Macabeu, Lísies (ministre), Llatí, Macabeus, Mataties, Modin, Palestina, Pèrgam, Perseu de Macedònia, Ptolemeu V Epífanes, Ptolemeu VI Filomètor, Ptolemeu VIII Evèrgetes II, Revolta dels Macabeus, Seleuc IV Filòpator, Temple de Jerusalem, Tractat d'Apamea, William Smith (lexicògraf), Xipre.

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Antíoc IV і Alexandria · Veure més »

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Nou!!: Antíoc IV і Antíoc III · Veure més »

Antíoc V Eupàtor

Antíoc V Eupàtor (en Antiochus Eupator; ~173 aC-162 aC) fou rei selèucida nominal del 163 aC al 162 aC.

Nou!!: Antíoc IV і Antíoc V Eupàtor · Veure més »

Artaxes I d'Armènia

Artaxes I o Artàxias - en armeni Artašēs - (? - ~159 aC) fou rei d'Armènia del 190/189 al 159 aC i abans estrateg-sàtrapa de vers el 210/201 aC al 189 aC.

Nou!!: Antíoc IV і Artaxes I d'Armènia · Veure més »

Àtal I de Pèrgam

Àttal I de Pèrgam (Attălus Soter) fou rei de Pèrgam del al.

Nou!!: Antíoc IV і Àtal I de Pèrgam · Veure més »

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Nou!!: Antíoc IV і Cònsol romà · Veure més »

Celesíria

Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.

Nou!!: Antíoc IV і Celesíria · Veure més »

Circa

Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.

Nou!!: Antíoc IV і Circa · Veure més »

Cleòpatra I

Cleòpatra I o Cleòpatra Sira (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα Σύρα), que va néixer circa el 215 aC i va morir circa el 176 aC, fou reina d'Egipte.

Nou!!: Antíoc IV і Cleòpatra I · Veure més »

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: Antíoc IV і Commagena · Veure més »

Demetri I Soter

Demetri I Soter (Δημήτριος Σωτήρ), inicialment conegut com a Demetri el Jove, fou un rei selèucida nominal durant uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC, i finalment rei de ple dret del 162 aC al 150 aC.

Nou!!: Antíoc IV і Demetri I Soter · Veure més »

Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology

El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.

Nou!!: Antíoc IV і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »

Gai Popil·li Lenat (cònsol)

Gai Popil·li Lenat (Gaius Popillius P. f. P. n. Laenas) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Antíoc IV і Gai Popil·li Lenat (cònsol) · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Antíoc IV і Grec antic · Veure més »

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Antíoc IV і Imperi Selèucida · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Antíoc IV і Jerusalem · Veure més »

Judes Macabeu

יהודה המכבי Judes Macabeu, també transcrit Judas Macabeu (en hebreu יהודה המכבי o המקבי 'Yehudah HaMakabi') va ser cap dels rebels jueus contra els selèucides a la mort del seu pare Mataties l'any 167 aC.

Nou!!: Antíoc IV і Judes Macabeu · Veure més »

Lísies (ministre)

Lísies (Lysias, Lysías) fou un ministre del rei selèucida Antíoc IV Epífanes.

Nou!!: Antíoc IV і Lísies (ministre) · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Antíoc IV і Llatí · Veure més »

Macabeus

Fresc a St. Pankratius de Wiggensbach, per Franz Joseph Hermann: ''Martiri dels Macabeus'', 1771 Macabeus (o Maccabeus, en llatí Maccabaei, en grec, Makkabaioi) era el nom amb què són generalment coneguts els governants jueus dels segles II i I aC, descendents de Judes Macabeu, que va obtenir aquest renom per les seves glorioses victòries (Macabeu vol dir 'Martell' en el sentit de ‘vencedor’, de l'hebreu makkab).

Nou!!: Antíoc IV і Macabeus · Veure més »

Mataties

Mataties o Matatias (en hebreu מַתִּתְיָהוּ בֶּן יוֹחָנָן הַכֹּהֵן, 'Matityahu ben Yoḥanan HaKohen') va ser el cap de la revolta religiosa jueva del 167 aC contra els selèucides i contra l'hel·lenització decretada pel rei Antíoc IV Epífanes.

Nou!!: Antíoc IV і Mataties · Veure més »

Modin

Modin (Μωδεΐμ) fou una ciutat de Palestina, residència de Mataties, besnet d'Asmoneu i pare de Judes Macabeu i els seus germans.

Nou!!: Antíoc IV і Modin · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Antíoc IV і Palestina · Veure més »

Pèrgam

Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).

Nou!!: Antíoc IV і Pèrgam · Veure més »

Perseu de Macedònia

Perseu de Macedònia (en Perseus; vers 212 aC-165 aC) fou el darrer rei de Macedònia, fill gran de Filip V de Macedònia.

Nou!!: Antíoc IV і Perseu de Macedònia · Veure més »

Ptolemeu V Epífanes

Ptolemeu V Epífanes Eucarist (Πτολεμαῖος Ἐπιφανής Εὐχάριστος - -) fou rei d'Egipte (204 aC-180 aC).

Nou!!: Antíoc IV і Ptolemeu V Epífanes · Veure més »

Ptolemeu VI Filomètor

Moneda de Ptolemeu VI Ptolemeu VI Filomètor(Πτολεμαῖος) (vers 185 aC-145 aC) fou rei d'Egipte del 180 aC al 145 aC.

Nou!!: Antíoc IV і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Ptolemeu VIII Evèrgetes II

Ptolemeu VIII Evèrgetes II (en grec antic Πτολεμαῖος Εὐεργέτης) conegut també com a Ptolemeu Fiscó (Πτολεμαῖος Φύσκων), circa 182 aC-116 aC, fou rei de la Dinastia ptolemaica d'Egipte proclamat a Alexandria el 170 aC i formalment corregent el 169 aC, rei únic del 164 aC al 163 aC, rei de Cirene del 163 aC al 144 aC i rei d'Egipte del 144 aC al 116 aC.

Nou!!: Antíoc IV і Ptolemeu VIII Evèrgetes II · Veure més »

Revolta dels Macabeus

La revolta dels macabeus (מרד החשמונאים;: Επανάσταση των Μακκαβαίων) va ser una rebel·lió per part dels jueus, que va tenir lloc de 167 a 160 a. C., dirigida pels macabeus contra l'Imperi selèucida i la influència hel·lenística en la vida jueva.

Nou!!: Antíoc IV і Revolta dels Macabeus · Veure més »

Seleuc IV Filòpator

Seleuc IV Filòpator (Seleucus IV Philopător) fou rei selèucida del 187 aC al 175 aC.

Nou!!: Antíoc IV і Seleuc IV Filòpator · Veure més »

Temple de Jerusalem

Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.

Nou!!: Antíoc IV і Temple de Jerusalem · Veure més »

Tractat d'Apamea

El Tractat d'Apamea del 188 aC, va ser un tractat de pau entre la República Romana i Antíoc III (el Gran), governant de l'Imperi Selèucida que va servir per tancar la Guerra Romano-Síria.

Nou!!: Antíoc IV і Tractat d'Apamea · Veure més »

William Smith (lexicògraf)

Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.

Nou!!: Antíoc IV і William Smith (lexicògraf) · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: Antíoc IV і Xipre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Antíoc IV Epifanes, Antíoc IV Epífanes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »