Taula de continguts
54 les relacions: Aèdon, Alcmena, Antos, Arceofont, Ascàlab, Àspalis, Batos (mitologia), Biblis, Botres, Britomartis, Cicne (fill d'Apol·lo), Clinis, Cova d'Ida, Cragaleu, Ctesil·la, Doris (grup humà), Driope, Egipi, Galantis, Gerana, Guilielmus Xylander, Guineu teumèsia, Híerax, Heidelberg, Hilas, Ifigenia, Làmia (mitologia), Leto, Leucip (mitologia), Llop de Psàmate, Mèropis, Múnicos, Meleàgrides, Messapis, Metíoque i Menipa, Miníades, Mirra (filla de Cínires), Mitografia, Napoleó Bonaparte, Pandàreu, París, Perifant, Pièrides, Polifonte (mitologia), Roma, Segle II, Segle III, Terambo, Tifó (mitologia), Tractat de Tolentino, ... Ampliar l'índex (4 més) »
Aèdon
Segons la mitologia grega, en un episodi recollit per Homer a lOdissea, Aèdon (grec antic: ἡ Ἀηδών -όνος) era filla de Pandàreu, heroi cretenc, i de la seva dona Harmòtoe (grec antic: Ἁρμοθόη).
Veure Antoní Liberal і Aèdon
Alcmena
En la mitologia grega Alcmena (en grec antic Άλκμήνη) era l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Hèracles.
Veure Antoní Liberal і Alcmena
Antos
Antos (en grec antic Ἄνθος "flor") era fill d'Autònous i d'Hipodàmia.
Veure Antoní Liberal і Antos
Arceofont
Arceofont (en grec antic Άρκεοφών) va ser, segons la mitologia grega, un home molt ric, fill de Minníridas, nascut a Salamina, a Xipre.
Veure Antoní Liberal і Arceofont
Ascàlab
Segons la mitologia grega, Ascàlab (en grec antic Άσκάλαβος), va ser un nen que va riure's de la deessa Demèter mentre aquesta prenia un got de licor dolç cobert amb farina torrada, ofert per Misme, la mare del nen, quan la dea, exhausta per la cerca constant de la seva filla Persèfone, necessitava refrescar els seus llavis.
Veure Antoní Liberal і Ascàlab
Àspalis
Àspalis (en grec antic Άσπαλίς), va ser, segons la mitologia grega, una noia de la ciutat de Melitea filla d'Argeu.
Veure Antoní Liberal і Àspalis
Batos (mitologia)
Batos (en grec antic Βάττος) va ser, segons la mitologia grega, un vell pastor que vivia a la Serra de Menalos.
Veure Antoní Liberal і Batos (mitologia)
Biblis
Segons la mitologia grega, Biblis (en Βυβλίς) va ser filla de Milet i de Ciànea.
Veure Antoní Liberal і Biblis
Botres
Botres (en Βότρης) va ser un tebà fill d'Eumel.
Veure Antoní Liberal і Botres
Britomartis
'''''L'ofegament de Britomartis''''', tapís dissenyat, probablement, per '''Jean Cousin el Vell'''. D'acord amb la mitologia grega, BritomartisTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Βριτόμαρτις.
Veure Antoní Liberal і Britomartis
Cicne (fill d'Apol·lo)
Representació de Cicne i Erie de Wilhelm Janson i Antonio Tempesta (1606) D'acord amb la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος) va ser un heroi, fill d'Apol·lo i de Tíria, filla d'Amfínom.
Veure Antoní Liberal і Cicne (fill d'Apol·lo)
Clinis
Clinis (en grec antic Κλεῖνις) va ser, segons la mitologia grega, un babiloni pietós i ric estimat per Apol·lo i Àrtemis.
Veure Antoní Liberal і Clinis
Cova d'Ida
L'entrada a la cova d'Ida La Cova d'Ida (Ideon Andron) és un sistema de coves a les faldes del Mont Ida a l'illa de Creta.
Veure Antoní Liberal і Cova d'Ida
Cragaleu
Cragaleu (en grec antic Κραγαλεύς), va ser, segons la mitologia grega, un heroi tessali fill de Dríops.
Veure Antoní Liberal і Cragaleu
Ctesil·la
Ctesil·la (Κτήσυλλα), filla d'Alcidamant, va ser, segons la mitologia grega, una noia que vivia a Iulis, una ciutat de l'illa de Ceos.
Veure Antoní Liberal і Ctesil·la
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Veure Antoní Liberal і Doris (grup humà)
Driope
Driope transformada arbre. Johann Wilhelm Baur (1600-1640) Driope (en grec antic Δρυόπη, Dryope), era la filla única del rei Driops, o segons altres tradicions, d'Euritos.
Veure Antoní Liberal і Driope
Egipi
Egipi (en grec antic Αἰγυπιός) va ser segons la mitologia grega un fill d'Anteu i Bulis.
Veure Antoní Liberal і Egipi
Galantis
En la mitologia grega Galantis (en grec antic Γαλανθίς) (o Galintias Γαλινθιάς), filla del tebà Pretos, era una serventa pèl-roja d'Alcmena que la va assistir durant el naixement d'Hèracles.
Veure Antoní Liberal і Galantis
Gerana
Gerana (en grec antic Γεράνα, Gerana, de γεράνος / gerános, grua), també anomenada Ènoe (Οἰνόη) va ser, segons la mitologia grega, una dona de la raça dels pigmeus.
Veure Antoní Liberal і Gerana
Guilielmus Xylander
Guilielmus Xylander (traducció al llatí del seu nom, Wilhelm Holtzman, literalment «Guillem l'home de fusta») (26 de desembre de 1532 - 10 de febrer de 1576) fou un filòleg clàssic alemany. Nascut a Augsburg, va estudiar a Tubinga, i el 1558, en un moment en què passava dificultats econòmiques (degudes, segons alguns, als seus hàbits immoderats) fou escollit per succeir Micyllus en el departament de Grec de la Universitat de Heidelberg.
Veure Antoní Liberal і Guilielmus Xylander
Guineu teumèsia
La Guineu teumèsia (en grec antic Αλωπεξ Τευμησιος) va ser, segons la mitologia grega, una criatura fantàstica relacionada amb el Cicle tebà.
Veure Antoní Liberal і Guineu teumèsia
Híerax
Segons la mitologia grega, Híerax (en Ἱέραξ, 'el falcó') va ser un ric propietari del país dels mariandins, a la regió de Bitínia, al nord de l'Àsia Menor.
Veure Antoní Liberal і Híerax
Heidelberg
Heidelberg és una ciutat d'Alemanya situada a la vall del Neckar, al nord-oest del land (estat federat) de Baden-Württemberg.
Veure Antoní Liberal і Heidelberg
Hilas
s. Hilas (en grec antic Ὕλας), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tiodamant, rei dels driops, i de Menòdice.
Veure Antoní Liberal і Hilas
Ifigenia
Gravat que representa el salvament d'Ifigenia i el sacrifici del boc En la mitologia grega, IfigeniaTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris d'alguns hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català, Ἰφιγένεια.
Veure Antoní Liberal і Ifigenia
Làmia (mitologia)
En la mitologia grega, Làmia (Λάμια) era un monstre femení que raptava nens per xuclar-los la sang.
Veure Antoní Liberal і Làmia (mitologia)
Leto
Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.
Veure Antoní Liberal і Leto
Leucip (mitologia)
Leucip (en grec antic Λεύκιππος) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Galatea, filla d'Eurici, i Lampros, fill de Pandíon.
Veure Antoní Liberal і Leucip (mitologia)
Llop de Psàmate
Segons la mitologia grega, Psàmate, filla de Nereu, va enviar un Llop (λύκος) ferotge a delmar els ramats de Peleu, perquè aquest havia mort el seu fill Focos.
Veure Antoní Liberal і Llop de Psàmate
Mèropis
Mèropis (en grec antic Μεροπίς) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Eumel, un fill de Mèrops.
Veure Antoní Liberal і Mèropis
Múnicos
Múnicos (en grec antic Μούνιχος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Driant.
Veure Antoní Liberal і Múnicos
Meleàgrides
Les Meleàgrides (en grec antic Μελεαγρίδες), van ser, segons la mitologia grega, unes donzelles que van ser transformades en pintades, o en perdius.
Veure Antoní Liberal і Meleàgrides
Messapis
Els messapis (Messapii, també Calabri; Messápioi— foren un poble que habità la regió de l'Apúlia, i constituïen una branca dels iapigis. El seu nom podria derivar de la ciutat de Messàpia, situada entre Oria i Brundísium, encara que la seva existència no és segura.
Veure Antoní Liberal і Messapis
Metíoque i Menipa
Metíoque (en grec antic Μητιόχη) i Menipa (Μενίππη) van ser, segons la mitologia grega, dues filles del gegant Orió.
Veure Antoní Liberal і Metíoque i Menipa
Miníades
Segons la mitologia grega, les Miníades (en grec antic Μινυάδες), van ser les tres filles de Mínias, rei d'Orcomen, anomenades Alcàtoe (o Alcítoe), Leucipe i Leucònoe.
Veure Antoní Liberal і Miníades
Mirra (filla de Cínires)
Segons la mitologia grega, Mirra (en grec antic Μύρρα), va ser una heroïna, filla de Cínires, rei de Xipre, i de Cencreis.
Veure Antoní Liberal і Mirra (filla de Cínires)
Mitografia
La mitografia és la recopilació i estudi dels mites, és a dir l'anàlisi posterior d'una mitologia.
Veure Antoní Liberal і Mitografia
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Antoní Liberal і Napoleó Bonaparte
Pandàreu
''Les filles de '''Pandàreu''''' (obra de Johann Heinrich Füssli, ca. 1795). Pandàreu (en grec antic Πανδάρεως), va ser, segons la mitologia grega, un personatge relacionat amb mites obscurs que semblen procedents de Creta o de l'Àsia Menor.
Veure Antoní Liberal і Pandàreu
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Antoní Liberal і París
Perifant
Perifant (en grec antic Περίφας), va ser, segons la mitologia grega, un rei molt antic de l'Àtica, anterior a Cècrops, i conegut per la seva pietat i la seva justícia.
Veure Antoní Liberal і Perifant
Pièrides
Les Pièrides (en grec antic Πιερίδες), eren les filles de Píer, fill de Macèdon.
Veure Antoní Liberal і Pièrides
Polifonte (mitologia)
Polifonte (en grec antic Πολυφόντη), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Hipònou, un traci que s'havia casat amb Trassa, filla d'Ares i de Terenia, la filla del déu-riu Estrímon.
Veure Antoní Liberal і Polifonte (mitologia)
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Antoní Liberal і Roma
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Veure Antoní Liberal і Segle II
Segle III
El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.
Veure Antoní Liberal і Segle III
Terambo
Terambo (en grec antic Τέραμβος) va ser un cèlebre músic segons la mitologia grega.
Veure Antoní Liberal і Terambo
Tifó (mitologia)
Tifó en un mural etrusc. En la mitologia grega, Tifó, Tifeu o Tifoeu (en grec antic Τυφών, Τυφεύς o Τυφωεύς) era un monstre engendrat per Gea després d'haver-se unit amb el Tàrtar.
Veure Antoní Liberal і Tifó (mitologia)
Tractat de Tolentino
Larmistici de Bolonya de 1796 i el tractat de Tolentino de 1797 van ser dos acords signats entre França i la Santa Seu en el context de les guerres napoleòniques.
Veure Antoní Liberal і Tractat de Tolentino
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Antoní Liberal і 1437
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Antoní Liberal і 1623
1798
;Països Catalans.
Veure Antoní Liberal і 1798
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Antoní Liberal і 1816
També conegut com Antoninus Liberalis, Antonius Liberalis.