Accés més ràpid que el navegador!
157 les relacions: Agost, Albert Sánchez Piñol, Andreu apòstol, Anna de la Gran Bretanya, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Austriacistes, Barcelona, Batalla d'Almenar, Batalla de Denain, Batalla de Malplaquet, Batalla de Monte de Torrero, Batalla de Montjuïc, Batalla de Ramillies, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Botifler, Braç Militar de Catalunya, Calataiud, Carinyena, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cas dels catalans, Castell d'Hostalric, Castell de Cardona, Castell de Ciutat, Castell de Santa Bàrbara, Castell de Santo Antón, Catalunya, Ceuta, Consell de Cent, Conveni de l'Hospitalet, Conveni per a l'evacuació de Catalunya, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Coronela de Barcelona, Desembre, Diputació del General de Catalunya, Eixample de Barcelona, El Museo Universal, Ermengol Amill, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Expedició del diputat militar, Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip V d'Espanya, Francesc de Castellví i Obando, Gener, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, ..., Guido Starhemberg, Infanteria de línia, James Fitz-James Stuart, James Stanhope, Jean Orry, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan Francesc de Verneda, Jordi I de la Gran Bretanya, Jordi Mata i Viadiu, Joris Prosper Van Verboom, José Carrillo de Albornoz, José de Solís y Valderrábano, José Vallejo Iturrizarra, Josep Antoni Martí, Josep Bellver i Balaguer, Josep Llaurador i de Çatorra, Junta de Braços, La Corunya, La Haia, Lluçanès, Londres, Louis de Régnier de Guerchy, Madrid, Manuel Ferrer i Sitges, Manuel Flix i Ferreró, Manuel Murguía, Maresme, Marquesat del Poal, Martí Zuviria, Mataró, Miquelet, Miracle, Monarquia d'Espanya, Montjuïc (Barcelona), Octubre, Orde dels Predicadors, París, Pau de Thoar i Grec, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Potestas, Principat de Catalunya, Província de Ciudad Real, Rafael Casanova i Comes, Rafael de Nebot i Font, Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, Rastatt, Requena, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Salvador Feliu de la Penya, Sàpiens, Segòvia, Setge de Barcelona (1697), Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Lleida (1707), Setge de Tortosa (1708), Sometent, Toledo, Tractat d'Utrecht, Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Tres Comuns de Catalunya, Viena, Villanueva de los Infantes (Ciudad Real), 1 d'agost, 1 de juliol, 1 de setembre, 10 de desembre, 11 de setembre, 12 d'agost, 12 de juliol, 12 de setembre, 13 d'agost, 13 de juliol, 14 d'agost, 14 de febrer, 14 de març, 16 de maig, 1641, 1656, 1697, 1700, 1707, 1709, 1710, 1711, 1713, 1714, 1726, 1742, 19 de maig, 2009, 22 d'abril, 22 de febrer, 22 de juny, 23 de març, 25 de juliol, 26 de gener, 26 de juny, 27 de febrer, 28 de febrer, 30 de novembre, 4 de desembre, 6 de juliol, 6 de març, 9 de juliol. Ampliar l'índex (107 més) »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Agost · Veure més »
Albert Sánchez Piñol
Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 11 de juliol del 1965) és un antropòleg, africanista i escriptor català.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Albert Sánchez Piñol · Veure més »
Andreu apòstol
Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Andreu apòstol · Veure més »
Anna de la Gran Bretanya
Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Anna de la Gran Bretanya · Veure més »
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »
Antoni Desvalls i de Vergós
Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Antoni Desvalls i de Vergós · Veure més »
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Austriacistes · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Barcelona · Veure més »
Batalla d'Almenar
La Batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710 i les tropes del rei Carles III van vèncer les de Felip V.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 29; ed.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Batalla d'Almenar · Veure més »
Batalla de Denain
La batalla de Denain es va produir el 24 de juliol de 1712, durant la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Batalla de Denain · Veure més »
Batalla de Malplaquet
Representació pictòrica de la Batalla de Malplaquet La batalla de Malplaquet es va lliurar l'11 de setembre del 1709 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, al sud de Mons, Països Baixos espanyols (al territori de l'actual ciutat de Taisnières-sur-Hon a França).
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Batalla de Malplaquet · Veure més »
Batalla de Monte de Torrero
La batalla de Saragossa o batalla de la muntanya Torrero es va lluitar el 20 d'agost de 1710 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Batalla de Monte de Torrero · Veure més »
Batalla de Montjuïc
* Batalla de Montjuïc (1641), durant la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Batalla de Montjuïc · Veure més »
Batalla de Ramillies
La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 23 de maig de 1706 al poble de Ramillies, a uns 15 km al nord de Namur, en l'actual Bèlgica, durant la campanya de la Guerra de Successió Espanyola pel control dels anomenats Països Baixos Espanyols, popularment conegut com a Flandes.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Batalla de Ramillies · Veure més »
Batalla de Villaviciosa de Tajuña
La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Batalla de Villaviciosa de Tajuña · Veure més »
Botifler
''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Botifler · Veure més »
Braç Militar de Catalunya
L'Excel·lentíssim i Fidelíssim Braç Militar del Principat de Catalunya era aquell organisme polític del Principat de Catalunya que representava l'estament nobiliari català a les Corts o Parlaments de Catalunya durant les edats medieval i moderna.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Braç Militar de Catalunya · Veure més »
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Calataiud · Veure més »
Carinyena
La carinyena, també anomenada samsó, és una varietat de cep negra.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Carinyena · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Cas dels catalans
Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Cas dels catalans · Veure més »
Castell d'Hostalric
El Castell-Fortalesa d'Hostalric és una fortificació d'origen medieval del municipi d'Hostalric (Selva).
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Castell d'Hostalric · Veure més »
Castell de Cardona
El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Castell de Cardona · Veure més »
Castell de Ciutat
Castell des de la Ciutadella (2012) Lo Castell o Castell de Ciutat és una antiga fortalesa a la població de Castellciutat, al municipi de la Seu d'Urgell.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Castell de Ciutat · Veure més »
Castell de Santa Bàrbara
El castell de Santa Bàrbara està situat en el centre de la ciutat d'Alacant, sobre la muntanya del Benacantil, una mola rocosa de 166 m d'altitud a la vora del mar, el que li conferia un enorme valor estratègic atès que s'hi albira tota la badia d'Alacant i els seus envoltants terrestres.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Castell de Santa Bàrbara · Veure més »
Castell de Santo Antón
El castell de Santo Antón és un castell del que formava part, juntament amb els castells de Santa Cruz i San Diego, d'una xarxa estratègica de castells i bateries per a la defensa de la ciutat de la Corunya, a Galícia.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Castell de Santo Antón · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Catalunya · Veure més »
Ceuta
Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Ceuta · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Consell de Cent · Veure més »
Conveni de l'Hospitalet
El Conveni de l'Hospitalet fou un acord secret signat a l'Hospitalet de Llobregat el 22 de juny de 1713 entre el comte de Königsegg, representant del mariscal Guido Starhemberg, cap de l'exèrcit de l'arxiduc Carles d'Àustria, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, que finalitzava les hostilitats de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Conveni de l'Hospitalet · Veure més »
Conveni per a l'evacuació de Catalunya
date.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Conveni per a l'evacuació de Catalunya · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Coronela de Barcelona · Veure més »
Desembre
Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Desembre · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Eixample de Barcelona · Veure més »
El Museo Universal
El Museo Universal va ser una revista espanyola del, amb periodicitat quinzenal en un primer moment, per passar més tard a ser setmanal.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і El Museo Universal · Veure més »
Ermengol Amill
Ermengol Amill (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Ermengol Amill · Veure més »
Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Veure més »
Expedició del diputat militar
L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Expedició del diputat militar · Veure més »
Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas
Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas (-) militar al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola, cobrà un especial protagonisme en la darrera campanya militar del conflicte, la Guerra dels catalans (1713-1714).
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas · Veure més »
Felip d'Orleans, Regent de França
Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Felip d'Orleans, Regent de França · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Felip V d'Espanya · Veure més »
Francesc de Castellví i Obando
Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 15 de setembre de 1757) fou un militar i historiador austracista català.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Francesc de Castellví i Obando · Veure més »
Gener
Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Gener · Veure més »
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra dels Nou Anys · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guido Starhemberg
Guido Wald Rüdiger, comte de Starhemberg (Graz, 1657 - Viena, 7 de març, 1737) fou un militar austríac.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Guido Starhemberg · Veure més »
Infanteria de línia
prussiana a la batalla de Hohenfriedberg de 1745. La infanteria de línia és el tipus d'infanteria que va compondre la base dels exèrcits de terra europeus des de la meitat del segle XVII fins a mitjan.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Infanteria de línia · Veure més »
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і James Fitz-James Stuart · Veure més »
James Stanhope
James Stanhope PC (París, França, 1673 — Londres, Regne de la Gran Bretanya, 5 de febrer de 1721) va ser un militar i estadista anglès.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і James Stanhope · Veure més »
Jean Orry
Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Jean Orry · Veure més »
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »
Joan Francesc de Verneda
Joan Francesc de Verneda i Serarols fou un polític i notari que intervingué en la defensa de la Barcelona assetjada durant la Guerra dels catalans fins a l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Joan Francesc de Verneda · Veure més »
Jordi I de la Gran Bretanya
Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Jordi I de la Gran Bretanya · Veure més »
Jordi Mata i Viadiu
Jordi Mata i Viadiu (Barcelona, 27 de febrer de 1966) és un escriptor català.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Jordi Mata i Viadiu · Veure més »
Joris Prosper Van Verboom
Joris Prosper van Verboom (Brussel·les, Països Baixos espanyols, 9 de gener de 1665 - Barcelona, 19 de gener de 1744), primer marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume, fou un noble i enginyer militar flamenc a les ordres del rei de les Espanyes.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Joris Prosper Van Verboom · Veure més »
José Carrillo de Albornoz
José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і José Carrillo de Albornoz · Veure més »
José de Solís y Valderrábano
José de Solís y Valderrábano, I duc de Montellano (Salamanca, 15 d'abril de 1643 - 1713) va ser un noble i home d'estat castellà durant els regnats de Carles II de Castella i Felip V de Castella.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і José de Solís y Valderrábano · Veure més »
José Vallejo Iturrizarra
comte de Brihuega, fou un militar al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і José Vallejo Iturrizarra · Veure més »
Josep Antoni Martí
també conegut com a Josep Martí, va ser mestre de capella,compositor i pedagog català.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Josep Antoni Martí · Veure més »
Josep Bellver i Balaguer
Josep Bellver i Balaguer (Lleida 1630 - Viena 5 d'abril de 1732).
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Josep Bellver i Balaguer · Veure més »
Josep Llaurador i de Çatorra
fou un notari i conseller de Barcelona que el 1713, junt al conseller en Cap Rafael Casanova, fou un dels principals dirigents de la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Josep Llaurador i de Çatorra · Veure més »
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Junta de Braços · Veure més »
La Corunya
La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і La Corunya · Veure més »
La Haia
La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і La Haia · Veure més »
Lluçanès
Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Lluçanès · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Londres · Veure més »
Louis de Régnier de Guerchy
Louis de Régnier (18 de maig, 1663 - 13 de febrer, 1748) fou marquès de Guerchy i un militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Louis de Régnier de Guerchy · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Madrid · Veure més »
Manuel Ferrer i Sitges
Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Catalunya, nascut a finals del i que va morir durant el.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Manuel Ferrer i Sitges · Veure més »
Manuel Flix i Ferreró
Manuel Flix i Ferreró, doctor en dret, va tenir un paper destacat en la política barcelonina del.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Manuel Flix i Ferreró · Veure més »
Manuel Murguía
Manuel Martínez Murguía (O Froxel, Arteixo 1833 - la Corunya 1923) fou un escriptor i historiador gallec, i un dels teoritzadors del galleguisme polític.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Manuel Murguía · Veure més »
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Maresme · Veure més »
Marquesat del Poal
El marquesat del Poal és un títol nobiliari català atorgat el 1706 per l'arxiduc Carles, rei Carles III a favor d'Antoni Desvalls i de Vergós.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Marquesat del Poal · Veure més »
Martí Zuviria
Martín de Zubiría y Olano (conegut popularment com a Martí Zuviria)En la documentació de l'època la grafia del seu nom i cognom presenta una gran variabilitat en funció de la font, essent escrit tant en català com en castellà: Martín de Zubiría y Olano, Martín de Zubería y Olano, Martín Suviria, Martín Zubiría, Martí Subiries, Martí Zuviria, Martín Subiria, etc.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Martí Zuviria · Veure més »
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Mataró · Veure més »
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Miquelet · Veure més »
Miracle
Giotto. Un miracle (del llatí miraculum) és una intervenció sobrenatural en el món físic de manera que es produeix una acció perceptible pels sentits humans, no explicable per causes ordinàries.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Miracle · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Octubre · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Orde dels Predicadors · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і París · Veure més »
Pau de Thoar i Grec
Pau de Thoar i Grec (- Viena?) fou un militar català.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Pau de Thoar i Grec · Veure més »
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
fou un noble i erudit català.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Pau Ignasi de Dalmases i Ros · Veure més »
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Potestas · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Principat de Catalunya · Veure més »
Província de Ciudad Real
La província de Ciudad Real es troba a la Comunitat Autònoma de Castella - la Manxa, la capital de la qual és la ciutat homònima.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Província de Ciudad Real · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Rafael de Nebot i Font
Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Rafael de Nebot i Font · Veure més »
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Barcelona, 1663 - Viena, 5 de juny del 1741), Marquès de Rialb (1710-1741), fou un notari català i home d'estat de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa · Veure més »
Rastatt
Rastatt és una ciutat de l'estat de Baden-Württemberg, a Alemanya.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Rastatt · Veure més »
Requena
Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Requena · Veure més »
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »
Salvador Feliu de la Penya
Salvador Feliu de la Penya i Picart (Barcelona, 1674 — Vilassar de Dalt, 8 de novembre de 1733) fou un mercader i polític català.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Salvador Feliu de la Penya · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Sàpiens · Veure més »
Segòvia
Segòvia (en castellà, Segovia) és una ciutat castellana a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segòvia.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Segòvia · Veure més »
Setge de Barcelona (1697)
El Setge de Barcelona de 1697 fou un esdeveniment militar culminant de la Guerra dels Nou Anys.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Setge de Barcelona (1697) · Veure més »
Setge de Barcelona (1705)
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »
Setge de Lleida (1707)
El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Setge de Lleida (1707) · Veure més »
Setge de Tortosa (1708)
El Setge de Tortosa fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament Tortosa i com a conseqüència, Ares, acabant la conquesta del País Valencià.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Setge de Tortosa (1708) · Veure més »
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Sometent · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Toledo · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Tractat de Rastatt · Veure més »
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Tractat de Viena (1725) · Veure més »
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Viena · Veure més »
Villanueva de los Infantes (Ciudad Real)
Villanueva de los Infantes és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і Villanueva de los Infantes (Ciudad Real) · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 1 d'agost · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 1 de juliol · Veure més »
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 1 de setembre · Veure més »
10 de desembre
El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 10 de desembre · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 11 de setembre · Veure més »
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 12 d'agost · Veure més »
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 12 de juliol · Veure més »
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 12 de setembre · Veure més »
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 13 d'agost · Veure més »
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 13 de juliol · Veure més »
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 14 d'agost · Veure més »
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 14 de febrer · Veure més »
14 de març
El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 14 de març · Veure més »
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 16 de maig · Veure més »
1641
;Països Catalans.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 1641 · Veure més »
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 1656 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 1697 · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 1700 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 1707 · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 1709 · Veure més »
1710
;Països catalans.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 1710 · Veure més »
1711
;Països catalans.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 1711 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 1714 · Veure més »
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 1726 · Veure més »
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 1742 · Veure més »
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 19 de maig · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 2009 · Veure més »
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 22 d'abril · Veure més »
22 de febrer
El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 22 de febrer · Veure més »
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 22 de juny · Veure més »
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 23 de març · Veure més »
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 25 de juliol · Veure més »
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 26 de gener · Veure més »
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 26 de juny · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 27 de febrer · Veure més »
28 de febrer
El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 28 de febrer · Veure més »
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 30 de novembre · Veure més »
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 4 de desembre · Veure més »
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 6 de juliol · Veure més »
6 de març
El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 6 de març · Veure més »
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antoni de Villarroel i Peláez і 9 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Antoni Villarroel, Antoni de Villarroel, Antoni de Villarroel Peláez, Antonio de Villarroel, Antonio de Villarroel i Peláez, Antonio de Villarroel y Peláez, Villarroel, Villarroel i Peláez, Antoni de.
