Accés més ràpid que el navegador!
22 les relacions: Ammià Marcel·lí, Annals (Tàcit), Armini, Brúcters, Cats (Germània), Caucs, Ems, Estrabó, Francs, Fundació Bernat Metge, Germànic Cèsar, Germànics, IJssel, Julià l'Apòstata, Llatí, Queruscs, Rin, Tèncters, Tubants, Usípetes, 16, 59.
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Nou!!: Ampsivaris і Ammià Marcel·lí · Veure més »
Annals (Tàcit)
''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.
Nou!!: Ampsivaris і Annals (Tàcit) · Veure més »
Armini
Estàtua d'Armini Armini (Arminius o, de vegades, Armenius; 18 aC- 19 dC), conegut en la tradició germànica com a Hermann el Querusc, fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz.
Nou!!: Ampsivaris і Armini · Veure més »
Brúcters
Els brúcters (en llatí Bructeri, en grec antic Βρούκτεροι; Brúkteroi) eren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que Drus el Vell va sotmetre.
Nou!!: Ampsivaris і Brúcters · Veure més »
Cats (Germània)
Els cats o cates (en llatí Chatti o també Catti, en grec antic Χάττοι) eren una de les grans tribus de Germània, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs, quan aquests van decaure en la seva influència.
Nou!!: Ampsivaris і Cats (Germània) · Veure més »
Caucs
Els caucs o xaucs (en llatí chauci o cauchi, o també cauci, en grec antic Καῦχοι, Καῦκοι), coneguts també com a curs (cursi), eren una tribu germànica que vivia a l'est dels frisis o frisons entre els rius Ems i Elba, limitant a l'orient amb els saxons, al nord-oest amb els longobards i al nord amb els angrivaris, i ocupaven el país d'Oldenburg i Hannover.
Nou!!: Ampsivaris і Caucs · Veure més »
Ems
L'Ems (en alemany: Ems, en baix alemany: Eems o Iems, en neerlandès: Eems i en llatí: Amisia) és un riu a l'extrem nord-occidental d'Alemanya.
Nou!!: Ampsivaris і Ems · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Ampsivaris і Estrabó · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Ampsivaris і Francs · Veure més »
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Nou!!: Ampsivaris і Fundació Bernat Metge · Veure més »
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Nou!!: Ampsivaris і Germànic Cèsar · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Ampsivaris і Germànics · Veure més »
IJssel
El riu IJssel (també anomenat Geldersche IJssel) és un distributari del Rin als Països Baixos que comença a Westervoort a l'est d'Arnhem i que desemboca al Ketelmeer i després a l'IJsselmeer.
Nou!!: Ampsivaris і IJssel · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Ampsivaris і Julià l'Apòstata · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Ampsivaris і Llatí · Veure més »
Queruscs
Els queruscs (cherusci en llatí, Χέρουσκοι en grec antic) eren un poble germànic, veïns dels quades, que habitaven el territori entre el Weser (Visurgis) i l'Elba (Albis).
Nou!!: Ampsivaris і Queruscs · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Ampsivaris і Rin · Veure més »
Tèncters
Els tèncters o tèuters (Tencteri o Teuteri, Τέγκτεροι) eren un poble germànic esmentat per primer cop per Juli Cèsar.
Nou!!: Ampsivaris і Tèncters · Veure més »
Tubants
Els tubants (llatí: Tubantes) foren una tribu germànica, aliada als queruscs, que vivia entre el Rin i l'IJssel, i més tard (al començament de l'Imperi) al sud del riu Lippe, en un districte prèviament ocupat pels sigambris.
Nou!!: Ampsivaris і Tubants · Veure més »
Usípetes
Els usípetes ((Ūsīpĕtes), usipes o usips (en Ūsīpi), eren una tribu germànica emparentada amb els tèncters, amb els quals van viure un temps, fins que van travessar junts el Rin, on Juli Cèsar els va atacar a traïció i els va derrotar. Després del desastre, els usípetes supervivents es van retirar a l'altre costat del riu, i els sigambris els van acollir i els van cedir un districte al nord del riu Lúpia, on abans havien viscut els camavis i tubants, i on vivien encara en temps de Tàcit a la segona meitat del. Abans s'havien enfrontat a Germànic Cèsar quan tornava del país dels marsignes. Estrabó els anomena usips, i Claudi Ptolemeu uisps o visps, que alguns creuen que era el mateix poble que els vispi, i si els relats de Ptolemeu fossin certs, semblaria que els usípetes van emigrar cap al sud, a la zona de l'alt Rin. L'any 70 van participar al setge de Magúncia, diu Tàcit, i l'any 83 un contingent d'aquest poble prestava servei en l'exèrcit romà a Britània. A partir del ja no tornen a ser esmentats.
Nou!!: Ampsivaris і Usípetes · Veure més »
16
Sense descripció.
Nou!!: Ampsivaris і 16 · Veure més »
59
Sense descripció.
Nou!!: Ampsivaris і 59 · Veure més »
