Accés més ràpid que el navegador!
101 les relacions: Agost, Albert Salvadó i Miras, Alfabetisme, Alt Urgell, Andorra, Andosins, Antoni Fiter i Rossell, Antoni Morell i Mora, Arts plàstiques, Ateisme, Barcelona, Basílica Santuari de Nostra Senyora de Meritxell, Batalla de Poitiers (732), Carlemany, Carles Martell, Castellà, Catalans, Català, Catalunya, Catolicisme, Ciutadania, Ciutadania múltiple, Comerç, Comtat d'Urgell, Comtat de Cerdanya, Comtat de Foix, Consell General d'Andorra, Cultura d'Andorra, Departament del Segre, Dinastia carolíngia, El Pas de la Casa, Empordà, Encamp, Espanya, Esquí, Ester Fenoll Garcia, Esteve Albert i Corp, Filantropia, França, Francès, Francisco Franco Bahamonde, Girona, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Hanníbal Barca (247 aC), Ibers, Imperi Romà, Joan Peruga Guerrero, Jocs Olímpics d'Estiu de 1996, Josep Enric Dallerès, ..., La Seu d'Urgell, Laberint d'ombres, Literatura andorrana, Llengua materna, Llengua pròpia, Manel Gibert Vallès, Manual Digest, Marca Hispànica, Maria Dolors Maestre i Pal, Musulmà, Nacionalitat andorrana, Napoleó Bonaparte, Octubre, Parlament, Pena de mort a Andorra, Pere d'Urtx, Revolució Francesa, Roger Bernat III de Foix, Roma, Segona Guerra Mundial, Sergi Mas Balaguer, Servei de Política Lingüística d'Andorra, Surf de vela, Temps de silenci, Teresa Colom i Pich, Turisme, TV3, Ventdelplà, Visigots, 1278, 14 de març, 1419, 17 de juny, 1789, 18 d'octubre, 1806, 1812, 1814, 1914, 1928, 1933, 1935, 1939, 1943, 1968, 1970, 1976, 1980, 1993, 732, 8 de setembre. Ampliar l'índex (51 més) »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Andorrans і Agost · Veure més »
Albert Salvadó i Miras
Albert Salvadó i Miras (Andorra la Vella, 1 de febrer de 1951 - 3 de desembre de 2020).
Nou!!: Andorrans і Albert Salvadó i Miras · Veure més »
Alfabetisme
Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.
Nou!!: Andorrans і Alfabetisme · Veure més »
Alt Urgell
L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.
Nou!!: Andorrans і Alt Urgell · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Andorrans і Andorra · Veure més »
Andosins
Els andosins (en grec Ἀνδοσίνοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.
Nou!!: Andorrans і Andosins · Veure més »
Antoni Fiter i Rossell
fou un doctor en dret i advocat andorrà.
Nou!!: Andorrans і Antoni Fiter i Rossell · Veure més »
Antoni Morell i Mora
Antoni Morell i Mora (Barcelona, 14 de desembre de 1941 – Andorra la Vella, 5 de gener de 2020) va serun escriptor andorrà.
Nou!!: Andorrans і Antoni Morell i Mora · Veure més »
Arts plàstiques
Les arts plàstiques són les arts que permeten donar forma a una idea, fer-la visible o palpable, a partir d'un material i unes eines.
Nou!!: Andorrans і Arts plàstiques · Veure més »
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Nou!!: Andorrans і Ateisme · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Andorrans і Barcelona · Veure més »
Basílica Santuari de Nostra Senyora de Meritxell
La Mare de Déu de Meritxell és un santuari i una talla que es troben a la parròquia andorrana de Canillo, concretament al poble de Meritxell.
Nou!!: Andorrans і Basílica Santuari de Nostra Senyora de Meritxell · Veure més »
Batalla de Poitiers (732)
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
Nou!!: Andorrans і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Andorrans і Carlemany · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Andorrans і Carles Martell · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Andorrans і Castellà · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Andorrans і Catalans · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Andorrans і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Andorrans і Catalunya · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Andorrans і Catolicisme · Veure més »
Ciutadania
Tres membres d'una mateixa família reben la nacionalitat australiana, el 2 de setembre del 2010. Albert Einstein va obtenir la nacionalitat americana l'1 d'octubre del 1940. En aquesta imatge, rep el document que ho certifica de les mans del jutge Phillip Forman. La ciutadania és l'estatus reconegut pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat.
Nou!!: Andorrans і Ciutadania · Veure més »
Ciutadania múltiple
Els països en verd permeten la ciutadania múltiple i els que estan en vermell no. En gris estan els països dels quals no existeix informació. En molts països la situació és més complicada que un "Si" o un "No". La ciutadania múltiple és l'estatus d'una persona que és considerada ciutadana segons les lleis de més d'un estat independent.
Nou!!: Andorrans і Ciutadania múltiple · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Andorrans і Comerç · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Andorrans і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Andorrans і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Andorrans і Comtat de Foix · Veure més »
Consell General d'Andorra
El Consell General d'Andorra, històricament anomenat Consell General de les Valls, és el parlament unicameral d'Andorra.
Nou!!: Andorrans і Consell General d'Andorra · Veure més »
Cultura d'Andorra
Una bandera andorrana penja d'un balcó a Ordino. Biblioteca Pública del Govern d'Andorra Museu Casa Rull La cultura d'Andorra és essencialment catalana, car la població nadiua del país és de parla catalana.
Nou!!: Andorrans і Cultura d'Andorra · Veure més »
Departament del Segre
El Departament del Segre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Andorrans і Departament del Segre · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Andorrans і Dinastia carolíngia · Veure més »
El Pas de la Casa
El Pas de la Casa és un nucli de població situat a la parròquia d'Encamp, Andorra.
Nou!!: Andorrans і El Pas de la Casa · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Andorrans і Empordà · Veure més »
Encamp
Encamp és una parròquia andorrana amb 12.155 habitants al centre geogràfic del Principat, a 1.300 metres d'altitud, en la zona alta del país.
Nou!!: Andorrans і Encamp · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Andorrans і Espanya · Veure més »
Esquí
Esquiadors alpins tot girant. Lesquí és l'esport d'hivern i activitat humana que consisteix a lliscar sobre la neu, fent servir esquís (originàriament taules de fusta, ara sovint fetes de fibra de vidre o compostos semblants) o bé una única taula lligat/s als peus fent servir fixacions (snowboard).
Nou!!: Andorrans і Esquí · Veure més »
Ester Fenoll Garcia
Ester Fenoll Garcia (la Seu d'Urgell, 6 de juny del 1967) és una poetessa i escriptora urgellenca, resident a Andorra.
Nou!!: Andorrans і Ester Fenoll Garcia · Veure més »
Esteve Albert i Corp
Esteve Albert i Corp (Dosrius, Maresme, 4 de febrer de 1914 - Andorra la Vella, 10 d'octubre de 1995) fou un poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural.
Nou!!: Andorrans і Esteve Albert i Corp · Veure més »
Filantropia
En 2006, Polònia va celebrar el seu quart aniversari de ''Creative Commons'' com a part de l'esdeveniment "Processat": un mercat artístic amb reciclatge i el treball dels joves dissenyadors a la fàbrica de l'antiga fàbrica òptica estatal. A l'estand es distribueixen regals d'aniversari: els visitants del mercat podrien copiar un CD de música disponible sota les llicències de CC de franc i, a continuació, crear la seva pròpia portada. La filantropia és l'amor del gènere humà i tot el que a la humanitat respecta, particularment, en la seva forma positiva i constructiva, expressat en l'ajuda als altres sense que necessàriament es requereixi un bescanvi o cap interès en una resposta.
Nou!!: Andorrans і Filantropia · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Andorrans і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Andorrans і Francès · Veure més »
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Nou!!: Andorrans і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Andorrans і Girona · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Andorrans і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Andorrans і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Andorrans і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Andorrans і Ibers · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Andorrans і Imperi Romà · Veure més »
Joan Peruga Guerrero
Joan Peruga Guerrero va nàixer a Santalecina (Osca) l’any 1954.
Nou!!: Andorrans і Joan Peruga Guerrero · Veure més »
Jocs Olímpics d'Estiu de 1996
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996, oficialment Jocs de la XXVI Olimpíada, es van celebrar a la ciutat d'Atlanta (Estats Units d'Amèrica), entre el 19 de juliol i el 9 d'agost de 1996.
Nou!!: Andorrans і Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 · Veure més »
Josep Enric Dallerès
Josep Enric Dallerès Codina (Vilafranca del Penedès, Catalunya, 1949) és un escriptor andorrà.
Nou!!: Andorrans і Josep Enric Dallerès · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: Andorrans і La Seu d'Urgell · Veure més »
Laberint d'ombres
Laberint d'ombres fou una sèrie de Televisió de Catalunya emesa entre l'any 1998 i el 2000.
Nou!!: Andorrans і Laberint d'ombres · Veure més »
Literatura andorrana
La literatura andorrana forma part de la literatura catalana o sigui de la llengua catalana.
Nou!!: Andorrans і Literatura andorrana · Veure més »
Llengua materna
Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.
Nou!!: Andorrans і Llengua materna · Veure més »
Llengua pròpia
Andorra Llengua pròpia és un terme jurídic que al·ludeix, en diferents Estatuts d'autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials d'aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà, d'acord amb el que estableix l'article tercer de la Constitució espanyola.
Nou!!: Andorrans і Llengua pròpia · Veure més »
Manel Gibert Vallès
Manel Gibert Vallès (Reus, Camp de Tarragona, 16 de gener de 1966) és un poeta andorrà, llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, professor de llengua i literatura catalanes.
Nou!!: Andorrans і Manel Gibert Vallès · Veure més »
Manual Digest
Manual Digest de les Valls neutres d'Andorra és una recopilació oficial dels usos i costums d'Andorra, manuscrita en català i llatí el 1748 per l'advocat andorrà Antoni Fiter i Rossell.
Nou!!: Andorrans і Manual Digest · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Andorrans і Marca Hispànica · Veure més »
Maria Dolors Maestre i Pal
Maria Dolors Maestre i Pal (1929-2010) de Cal Molines, era una filantropa andorrana i urgellenca coneguda a Andorra i a l'Alt Urgell pels actes benèfics que va fer al llarg de la seva vida.
Nou!!: Andorrans і Maria Dolors Maestre i Pal · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Andorrans і Musulmà · Veure més »
Nacionalitat andorrana
Escut d'Andorra La nacionalitat andorrana es basa en el principi del ius sanguinis.
Nou!!: Andorrans і Nacionalitat andorrana · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Andorrans і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Andorrans і Octubre · Veure més »
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Nou!!: Andorrans і Parlament · Veure més »
Pena de mort a Andorra
La pena de mort a Andorra és prohibida per la Constitució de 1993.
Nou!!: Andorrans і Pena de mort a Andorra · Veure més »
Pere d'Urtx
Pere d'Urtx, nom complet: Pere d'Urtx i de Mataplana (Urtx, ? — La Seu d'Urgell, 12 de gener de 1293) fou bisbe d'Urgell (1269-1293) i el primer copríncep d'Andorra (1278-1293).
Nou!!: Andorrans і Pere d'Urtx · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Andorrans і Revolució Francesa · Veure més »
Roger Bernat III de Foix
Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).
Nou!!: Andorrans і Roger Bernat III de Foix · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Andorrans і Roma · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Andorrans і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Sergi Mas Balaguer
Sergi Mas amb la seva escultura "Arnaldeta de Caboet", Prat del Roure, Escaldes Engordany 2005 Sergi Mas amb les autoritats andorranes en ocasió de la inauguració de l'exposició al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany el febrer de 2015 Sergi Mas Balaguer (Barcelona, 30 d'octubre de 1930) és un escultor, ceramista, pintor, gravador i escriptor d'origen català, establert al Principat d'Andorra.
Nou!!: Andorrans і Sergi Mas Balaguer · Veure més »
Servei de Política Lingüística d'Andorra
El Servei de Política Lingüística és una organització del Govern d'Andorra que té com a objectiu fer millorar el grau de coneixement del català de la població andorrana i augmentar-ne l'ús.
Nou!!: Andorrans і Servei de Política Lingüística d'Andorra · Veure més »
Surf de vela
Dos windsurfistes en plena competició. El surf de vela (també conegut per l'anglès windsurf) és un esport de vela que consisteix a fer anar una taula amb una botavara per l'aigua.
Nou!!: Andorrans і Surf de vela · Veure més »
Temps de silenci
Temps de silenci és una sèrie de televisió catalana estrenada per TV3 el gener de 2001 que té com a eix central la vida d'una família acomodada de Barcelona, els Dalmau, des de poc abans de la Guerra Civil fins a quasi acabat el.
Nou!!: Andorrans і Temps de silenci · Veure més »
Teresa Colom i Pich
Teresa Colom i Pich (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 12 de desembre del 1973) és una poeta i escriptora andorrana d'origen urgellenc.
Nou!!: Andorrans і Teresa Colom i Pich · Veure més »
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Nou!!: Andorrans і Turisme · Veure més »
TV3
TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Nou!!: Andorrans і TV3 · Veure més »
Ventdelplà
Ventdelplà és una sèrie dramàtica creada per Josep Maria Benet i Jornet i produïda per Diagonal TV que es va emetre per Televisió de Catalunya durant set temporades entre el 14 de febrer de 2005 i el 17 d'octubre de 2010.
Nou!!: Andorrans і Ventdelplà · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Andorrans і Visigots · Veure més »
1278
Sense descripció.
Nou!!: Andorrans і 1278 · Veure més »
14 de març
El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.
Nou!!: Andorrans і 14 de març · Veure més »
1419
;Països Catalans.
Nou!!: Andorrans і 1419 · Veure més »
17 de juny
El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Andorrans і 17 de juny · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Andorrans і 1789 · Veure més »
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Andorrans і 18 d'octubre · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Andorrans і 1806 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Andorrans і 1812 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Andorrans і 1814 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Andorrans і 1914 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Andorrans і 1928 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Andorrans і 1933 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Andorrans і 1935 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Andorrans і 1939 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Andorrans і 1943 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Andorrans і 1968 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Andorrans і 1970 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Andorrans і 1976 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Andorrans і 1980 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Andorrans і 1993 · Veure més »
732
Sense descripció.
Nou!!: Andorrans і 732 · Veure més »
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Andorrans і 8 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Andorrana, Andorranes, Andorrà.
