Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Anatomia

Índex Anatomia

''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.

167 les relacions: Aiurveda, Aliment, Anatomia humana, Andreas Vesal, Animals, Antropologia forense, Anus, Aorta, Aponeurosi, Arquitectura, Art, Art etrusc, Art romà, Artèria, Úter, Atleta, Índia, Àfrica, Basilea, Biologia, Boca, Botànica, Bronqui, Bronze, Budell gruixut, Bufeta urinària, Capil·lar sanguini, Carp, Cànon de la Medicina, Clavícula, Clítoris, Coll uterí, Columna vertebral, Constantí Africà, Cor, Costella, Crani, Curos, Derma, Diòxid de carboni, Dissecció, Duodè, Edat antiga, Edat de pedra, Edat del bronze, Edat del ferro, Edat mitjana, Edat moderna, Epidídim, Epidermis, ..., Epiteli, Equins, Erasístrat, Esòfag, Escàpula, Escola Mèdica Salernitana, Estómac, Estern, Estil arcaic, Falange (os), Fàscia, Fèmur, Fídies, Fetge, Fisiologia, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gabriele Falloppio, Galè, Glàndula, Glàndula lacrimal, Glàndula mamària, Glàndula sebàcia, Glàndula sudorípara, Glàndula suprarenal, Glòbul vermell, Grècia, Gust, Húmer, Heròfil de Calcedònia, Hetera, Hipòcrates, Hipòfisi, Hipodermis, Història de la medicina, Home de Cromanyó, Home de Vitruvi, Horitzontal, Imperi Romà, Intestí prim, Laringe, Leonardo da Vinci, Leucòcit, Lligament, Mamífers, Mamut, Marcello Malpighi, Mànec de l'estern, Medicina, Medul·la òssia, Melsa, Metacarp, Michelangelo Buonarroti, Microscopi, Miquel Servet, Mondino de Luzzi, Neuroanatomia, Nomina Anatomica, Notocordi, Nutrient, Oïda, Olfacte, Orient Mitjà, Ovari, Oxigen, Paleontologia, Paquiderms, Paracels, Pàdua, Pàncrees, Pèl, Pelvis, Penis, Peroné, Peu, Pintura rupestre, Pla frontal, Pla sagital, Plantes, Plasma sanguini, Praxíteles, Pròstata, Pulmó, Radi (os), Ròtula (os), Renaixement, René Descartes, Ronyó, Sang, Simetria planar, Sistema circulatori, Sistema endocrí, Sistema vestibular, Tacte, Tàlem, Tíbia, Teixit cartilaginós, TERMCAT, Terracota, Testicle, Tiroide, Traqueotomia, Tràquea, Trompa de Fal·lopi, Ulna, Ungla, Urèter, Uretra, Vagina, Vas limfàtic, Vas sanguini, Vena, Vesícula biliar, Veterinària, Vista, William Harvey, Xina, 1489. Ampliar l'índex (117 més) »

Aiurveda

Nim ''(Azadirachta indica)'', fulles molt importants en la medicina aiurvèdica Amla ''(Phyllanthus emblica)'', fruit molt utilitzat en l'aiurveda Dhanvantari, avatar del déu Visnú, metge mític i divinitat associada a l'Aiurveda en l'Hinduisme. Laiurveda (en sànscrit आयुर्वेद āyurveda, "ciència de la vida"), també conegut com a medicina aiurvèdica, és un sistema de medicina tradicional originari del subcontinent indi.

Nou!!: Anatomia і Aiurveda · Veure més »

Aliment

Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.

Nou!!: Anatomia і Aliment · Veure més »

Anatomia humana

L'anatomia humana o antropotomia és un camp dins l'anatomia que estudia les estructures i sistemes del cos humà, excepte l'estudi dels teixits, ja que correspon a la histologia.

Nou!!: Anatomia і Anatomia humana · Veure més »

Andreas Vesal

Andreas Vesal o Andreas Vesalius (Brussel·les, Bèlgica, 31 de desembre de 1514 - illa de Zacint, República de Venècia, 15 d'octubre de 1564) fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI.

Nou!!: Anatomia і Andreas Vesal · Veure més »

Animals

Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.

Nou!!: Anatomia і Animals · Veure més »

Antropologia forense

Osteofitosi i perforació de la fossa olecraniana en el còndil de l'epífisi distal d'un húmer del SXVIII. L'antropologia forense és la disciplina que serveix per poder esbrinar l'edat, el sexe, l'ascendència, la identitat i fins i tot algunes circumstàncies de la mort de persones a partir de les seves restes i funciona sobretot com a branca auxiliar de la investigació en crims, desaparicions o cadàvers de fosses comunes.

Nou!!: Anatomia і Antropologia forense · Veure més »

Anus

L'anus o ses és l'extrem terminal del tub digestiu, localitzat a la regió perineal.

Nou!!: Anatomia і Anus · Veure més »

Aorta

Lartèria aorta, o simplement aorta, és l'artèria més llarga del cos humà.

Nou!!: Anatomia і Aorta · Veure més »

Aponeurosi

Les aponeurosis (que deriva del grec απο, "lluny" i νευρον, "tendó") són capes de tendons plans i amples.

Nou!!: Anatomia і Aponeurosi · Veure més »

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Nou!!: Anatomia і Arquitectura · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Anatomia і Art · Veure més »

Art etrusc

Caront), amb un martell Amb l'expressió art etrusc es fa referència a les manifestacions artístiques dels etruscs en els diversos camps, que es van produir en un període entre el i el.

Nou!!: Anatomia і Art etrusc · Veure més »

Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.

Nou!!: Anatomia і Art romà · Veure més »

Artèria

Les principals artèries del cos humà Una artèria és qualsevol dels vasos tubulars que condueixen la sang des del cor als teixits de l'organisme.

Nou!!: Anatomia і Artèria · Veure més »

Úter

Lúter o matriu és l'òrgan encarregat de la gestació de l'aparell reproductor femení en els mamífers.

Nou!!: Anatomia і Úter · Veure més »

Atleta

Jim Thorpe als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 Un atleta (del grec antic, αθλος, athlos, que significa «competició») és una persona que té una capacitat física, força, agilitat, o resistència superior a la mitjana i, en conseqüència, és apte per a activitats físiques, especialment per a les competitives.

Nou!!: Anatomia і Atleta · Veure més »

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Anatomia і Índia · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Anatomia і Àfrica · Veure més »

Basilea

Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.

Nou!!: Anatomia і Basilea · Veure més »

Biologia

La biologia estudia la varietat de formes de vida.

Nou!!: Anatomia і Biologia · Veure més »

Boca

La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.

Nou!!: Anatomia і Boca · Veure més »

Botànica

Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.

Nou!!: Anatomia і Botànica · Veure més »

Bronqui

En l'aparell respiratori dels mamífers, els bronquis són els conductes respiratoris en què es divideix la tràquea.

Nou!!: Anatomia і Bronqui · Veure més »

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Nou!!: Anatomia і Bronze · Veure més »

Budell gruixut

El budell gruixut, intestí gruixut, intestí cras (del llatí intestinum crassum) és el darrer tros de l'aparell digestiu en els vertebrats.

Nou!!: Anatomia і Budell gruixut · Veure més »

Bufeta urinària

La bufeta urinària dita bufeta, bufa o veixiga és un òrgan buit múscul-membranós que forma part del tracte urinari i que rep l'orina dels urèters i l'expulsa a través de la uretra a l'exterior del cos durant la micció.

Nou!!: Anatomia і Bufeta urinària · Veure més »

Capil·lar sanguini

Estructures de la microcirculació Els capil·lars són els vasos sanguinis de menor diàmetre, la seva paret està formada només per l'endoteli amb el seu suport, cosa que permet l'intercanvi de substàncies entre la sang i les substàncies que es troben al voltant d'aquesta.

Nou!!: Anatomia і Capil·lar sanguini · Veure més »

Carp

En tetràpodes, el carp (del llatí carpus, i aquest de l'idioma grec καρπός, 'fruit') és el conjunt de vuit ossos (ossos carpians) que formen l'esquelet del puny.

Nou!!: Anatomia і Carp · Veure més »

Cànon de la Medicina

Primera plana del primer llibre del ''Kitāb al-Qānūn fī al-ṭibb'' (''Llibre del cànon de la medicina'') d'Avicenna El Cànon de la medicina o, en àrab, Al-qanun fi-t-tibb (en àrab: القانون في الطب, Al-qānūn fī aṭ-ṭibb) és una enciclopèdia mèdica en cinc volums escrita pel científic i filòsof musulmà persa Ibn Sina (Avicenna), acabada de redactar l'any 1020.

Nou!!: Anatomia і Cànon de la Medicina · Veure més »

Clavícula

La clavícula o ansa del coll és un os pertanyent a l'extremitat superior, que se situa en la cintura escapular (Cingulum membri superioris), entre l'acròmion de l'escàpula lateral i l'estèrnum medial.

Nou!!: Anatomia і Clavícula · Veure més »

Clítoris

El clítoris és un òrgan erèctil femení localitzat en la part superior de la vulva.

Nou!!: Anatomia і Clítoris · Veure més »

Coll uterí

El coll uterí o la cèrvix uterina és la porció fibromuscular inferior de l'úter que es projecta dins de la vagina, i és un component anatòmic exclusiu de la femella dels mamífers.

Nou!!: Anatomia і Coll uterí · Veure més »

Columna vertebral

La columna vertebral o raquis, també coneguda com a espinada, espina, rosari de l'esquena, és part de l'esquelet axial.

Nou!!: Anatomia і Columna vertebral · Veure més »

Constantí Africà

, conegut també com a Constantí l'Africà, en Constantinus Africanus, fou un escriptor en llatí nadiu que va viure al, un dels introductors de la medicina àrab a Europa.

Nou!!: Anatomia і Constantí Africà · Veure més »

Cor

El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.

Nou!!: Anatomia і Cor · Veure més »

Costella

En anatomia, les costelles (llat. costae) són ossos llargs i corbs que s'articulen amb la columna vertebral i amb l'estèrnum formant la caixa toràcica.

Nou!!: Anatomia і Costella · Veure més »

Crani

El crani és una estructura òssia que es pot trobar en molts animals que se serveixen d'un bastiment per protegir l'encèfal.

Nou!!: Anatomia і Crani · Veure més »

Curos

El gran ''curos'' de Samos, el més gran que es conserva a Grècia (Museu Arqueològic de Samos). Un curos (plural curos del grec antic κοῦρος) és una estàtua d'un home jove, datada a partir del període arcaic de l'art grec (650-500 aC).

Nou!!: Anatomia і Curos · Veure més »

Derma

Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El derma o la dermis és la capa de pell situada sota l'epidermis i fermament connectat a ella.

Nou!!: Anatomia і Derma · Veure més »

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.

Nou!!: Anatomia і Diòxid de carboni · Veure més »

Dissecció

La dissecció (del llatí dissecare, 'tallar en parts') és una pràctica medical o veterinària que consisteix a dissecar un ésser viu o mort, per tal de poder estudiar la seva anatomia, les transformacions a causa d'una malaltia o particularment en la medicina legal i forense, la causa exacta de la mort.

Nou!!: Anatomia і Dissecció · Veure més »

Duodè

En anatomia del sistema digestiu, el duodè o duodé (del llatí duodeni, 'de dotze dits de longitud') o budell primer és un tub articulat buit que connecta l'estómac amb el jejú.

Nou!!: Anatomia і Duodè · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Anatomia і Edat antiga · Veure més »

Edat de pedra

L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.

Nou!!: Anatomia і Edat de pedra · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Anatomia і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Anatomia і Edat del ferro · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Anatomia і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Anatomia і Edat moderna · Veure més »

Epidídim

L'epidídim és un conducte que forma part de l'aparell reproductor masculí.

Nou!!: Anatomia і Epidídim · Veure més »

Epidermis

Esquema representant les capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia Preparació d'un tall histològic on s'aprecien els diversos estrats d'una epidermis sana Excoriació epidèrmica (dreta: detall). L'epidermis és la capa de teixit més externa de la pell.

Nou!!: Anatomia і Epidermis · Veure més »

Epiteli

L'epiteli dels bronquis és una mena d'epiteli especialitzat en l'intercanvi de gasos i protecció mecànica envers els agents externs. Imatge de microscòpia electrònica. L'epiteli o teixit epitelial és un teixit histològic format per cèl·lules juxtaposades, una a continuació de l'altra sense espai entre elles, que recobreixen la superfície, cavitats i òrgans del cos (epitelis de revestiment) i formen part de les glàndules (epitelis glandulars).

Nou!!: Anatomia і Epiteli · Veure més »

Equins

Els equins (Equinae) són una subfamília d'èquids amb una presència abundant en el registre fòssil, encara que actualment només tenen un gènere vivent.

Nou!!: Anatomia і Equins · Veure més »

Erasístrat

Erasístrat (Erasistratus) fou un famós metge i anatomista grec, probablement nascut a Iulis, a l'illa de Ceos, vers el 304 aC.

Nou!!: Anatomia і Erasístrat · Veure més »

Esòfag

Lesòfag és un tub muscular, a través del qual el bol alimentari (menjar) passa de la boca a l'estómac.

Nou!!: Anatomia і Esòfag · Veure més »

Escàpula

L'escàpula o l'omòplat és un os de l'espatlla, parell, pla i compacte, de forma triangular, amb dues cares, anterior i posterior; tres vores, superior, interna i externa, i tres angles, superior, anterior i inferior.

Nou!!: Anatomia і Escàpula · Veure més »

Escola Mèdica Salernitana

L'Escola Mèdica Salernitana (en italià: Scuola Medica Salernitana) va ser la primera escola mèdica medieval i estava situada a la ciutat de Salern, regió de Campània, Itàlia, essent la major font de coneixement mèdic d'Europa en el seu temps.

Nou!!: Anatomia і Escola Mèdica Salernitana · Veure més »

Estómac

Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.

Nou!!: Anatomia і Estómac · Veure més »

Estern

Lestern o estèrnum és un os del tòrax, pla, imparell, central i simètric, compost per diverses peces soldades (les esternebres).

Nou!!: Anatomia і Estern · Veure més »

Estil arcaic

Moscòfor Dama d'Auxerre. El període arcaic o estil arcaic és l'estil predominant a l'art de l'antiga Grècia des del, a la fi del període de formació, fins a la meitat del, quan és substituït per l'estil sever.

Nou!!: Anatomia і Estil arcaic · Veure més »

Falange (os)

Les falanges són els ossos situats a la punta de les extremitats i constitueixen les estructures òssies dels dits.

Nou!!: Anatomia і Falange (os) · Veure més »

Fàscia

La fàscia és una estructura de teixit connectiu molt resistent que s'estén per tot el cos com una xarxa tridimensional.

Nou!!: Anatomia і Fàscia · Veure més »

Fèmur

El fèmur és un os del membre inferior, recte, llarg, asimètric, format per un cos o diàfisi prismàtica triangular, amb tres cares, anterior i laterals; tres marges, posterior, intern i externs i dos extrems o epífisi articulars.

Nou!!: Anatomia і Fèmur · Veure més »

Fídies

II, de l'Atena del Partenó, atribuïda a Fídias Fídies o Fídias (del grec Pheidías), fill de Càrmides, (490 aC - 432 aC) va ser un escultor grec, considerat universalment com el millor escultor clàssic i probablement el millor de tots els temps.

Nou!!: Anatomia і Fídies · Veure més »

Fetge

El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.

Nou!!: Anatomia і Fetge · Veure més »

Fisiologia

La fisiologia (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques (nutrició, relació, reproducció).

Nou!!: Anatomia і Fisiologia · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Anatomia і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gabriele Falloppio

Gabriele Falloppio (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1523 - 9 d'octubre de 1562) va ser un metge italià més conegut pel seu cognom en llatí Fallopius.

Nou!!: Anatomia і Gabriele Falloppio · Veure més »

Galè

Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.

Nou!!: Anatomia і Galè · Veure més »

Glàndula

Una glàndula és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que sintetitzen substàncies que es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal.

Nou!!: Anatomia і Glàndula · Veure més »

Glàndula lacrimal

Les glàndules lacrimals (una de principal, allotjada en la fossa lacrimal, que està situada en la part superior lateral externa de cada òrbita, i diverses d'accessòries molt petites, situades a l'epiteli conjuntival) tenen com a funció produir les llàgrimes, que estan formades per aigua, clorur de sodi (sal comuna) i albúmina.

Nou!!: Anatomia і Glàndula lacrimal · Veure més »

Glàndula mamària

Les glàndules mamàries són els òrgans que, en tots els mamífers, produeixen llet per alimentar les cries o fills durant els primers mesos o setmanes de vida.

Nou!!: Anatomia і Glàndula mamària · Veure més »

Glàndula sebàcia

Les glàndules sebàcies són situades a la dermis i estan formades per cèl·lules plenes de lípids que es desenvolupen embriològicament durant el quart mes de gestació, com una gemmació epitelial del fol·licle pilós.

Nou!!: Anatomia і Glàndula sebàcia · Veure més »

Glàndula sudorípara

Una glàndula sudorípara és una glàndula tubular simple que està situada a la dermis i consta de llargs i prims tubs, tancats per l'extrem inferior.

Nou!!: Anatomia і Glàndula sudorípara · Veure més »

Glàndula suprarenal

Les glàndules suprarenals, glàndules adrenals o càpsules suprarenals són unes glàndules endocrines amb forma de triangle que estan situades sobre els ronyons; la seva funció és la de regular les respostes a l'estrès, a través de la síntesi de corticoesteroides i catecolamines, que són el cortisol i l'adrenalina, principalment.

Nou!!: Anatomia і Glàndula suprarenal · Veure més »

Glòbul vermell

Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, 'vermell' i kytos, 'clot', actualment traduït com a 'cèl·lula') són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.

Nou!!: Anatomia і Glòbul vermell · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Anatomia і Grècia · Veure més »

Gust

El sistema gustatori o sentit del gust (en plural gustos o gusts) és el sistema sensorial responsable de detectar substàncies químiques en forma sòlida i líquida a través dels receptors o cèl·lules gustatives.

Nou!!: Anatomia і Gust · Veure més »

Húmer

L'húmer (del llatí, humerus) és un os llarg que forma part de l'esquelet apendicular superior i que està ubicat exactament a la regió del braç.

Nou!!: Anatomia і Húmer · Veure més »

Heròfil de Calcedònia

Heròfil de Calcedònia (Ἡρόφιλος, Heróphilos) va ser un metge grec de l'Escola d'Alexandria.

Nou!!: Anatomia і Heròfil de Calcedònia · Veure més »

Hetera

L'hetaira Taís d'Atenes A l'antiga Grècia una hetera o hetaira (en grec ἑταίρα hetaíra, literalment ‘companya’) era una dona que oferia companyia intel·lectual i sexual a canvi de diners.

Nou!!: Anatomia і Hetera · Veure més »

Hipòcrates

Hipòcrates (Hipokrates; nascut cap al 460 aC i mort cap al 370 aC) fou un metge grec del segle de Pèricles (Grècia clàssica).

Nou!!: Anatomia і Hipòcrates · Veure més »

Hipòfisi

La hipòfisi o glàndula pituïtària (o cos pituïtari), encara que és més coneguda de la primera forma -terme encunyat per l'anatomista alemany Samuel Thomas von Sömmerring (1755-1830) l'any 1758-, és una glàndula complexa de morfologia ovoide que s'allotja en un espai ossi anomenat sella turca de l'os esfenoide, situada a la base del crani, en la fossa cerebral mitjana, que connecta l'hipotàlem pel tronc pituïtari o tronc hipofisiari.

Nou!!: Anatomia і Hipòfisi · Veure més »

Hipodermis

Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia La hipodermis o hipoderma, també anomenat teixit subcutani, és la capa més profunda del sistema integumentari dels vertebrats, situada per sota de la derma.

Nou!!: Anatomia і Hipodermis · Veure més »

Història de la medicina

El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp'' de Rembrandt. La història de la medicina és la branca de la història dedicada a l'estudi dels coneixements i pràctiques mèdiques al llarg del temps.

Nou!!: Anatomia і Història de la medicina · Veure més »

Home de Cromanyó

Els homes de Cromanyó o homes moderns més antics d'Europa foren les primeres poblacions europees dHomo sapiens que van desenvolupar-se des d'aproximadament fa uns 50.000 anys i que podrien descendir d'individus migrats des de l'Àfrica fa uns 100.000 anys.

Nou!!: Anatomia і Home de Cromanyó · Veure més »

Home de Vitruvi

LHome de Vitruvi és un famós dibuix acompanyat de notes anatòmiques de Leonardo da Vinci realitzat prop de l'any 1492 en un dels seus diaris.

Nou!!: Anatomia і Home de Vitruvi · Veure més »

Horitzontal

Horitzontal és allò paral·lel al pla de l'horitzó.

Nou!!: Anatomia і Horitzontal · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Anatomia і Imperi Romà · Veure més »

Intestí prim

L'intestí prim és la porció del tub digestiu que s'inicia després de l'estómac (amb el pílor) i acaba a l'intestí gros (amb la vàlvula ileocecal), amb qui constitueix les subdivisions de l'intestí en els mamífers.

Nou!!: Anatomia і Intestí prim · Veure més »

Laringe

La laringe o garganxó és un òrgan de la fonació, un conducte aeri i un mecanisme esfinterià que s'estén des de la base de la llengua fins a la tràquea.

Nou!!: Anatomia і Laringe · Veure més »

Leonardo da Vinci

fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Nou!!: Anatomia і Leonardo da Vinci · Veure més »

Leucòcit

Imatge de cèl·lules sanguínies (la cel·lula esfèrica central en la imatge amb petites protuberàncies és un leucòcit) presa per un microscopi electrònic de rastreig. Els leucòcits o glòbuls blancs són un conjunt de cèl·lules sanguínies que s'encarreguen de la resposta immunitària, encarregades de defensar l'organisme contra substàncies estranyes o agents infecciosos (antígens).

Nou!!: Anatomia і Leucòcit · Veure més »

Lligament

Un lligament és una estructura anatòmica en forma de banda, composta per fibres resistents que uneixen diferents estructures.

Nou!!: Anatomia і Lligament · Veure més »

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.

Nou!!: Anatomia і Mamífers · Veure més »

Mamut

Els mamuts (Mammuthus) són un gènere de proboscidis extints que es caracteritzaven per tenir llargs ullals corbs i, en les espècies septentrionals, un espès pelatge.

Nou!!: Anatomia і Mamut · Veure més »

Marcello Malpighi

Marcello Malpighi (Crevalcore, prop de Bolonya, 10 de març de 1628 - Roma, 29 o 30 de novembre de 1694) va ser un metge, anatomista i fisiòleg italià que va donar nom a diverses estructures biològiques com el sistema de tubs de Malpighi, el corpuscle de Malpighi o la piràmide de Malpighi.

Nou!!: Anatomia і Marcello Malpighi · Veure més »

Mànec de l'estern

El mànec de l'estern (del llatí manubrĭum, 'mànec') o manubrium sterni és la part superior eixamplada de l'estèrnum.

Nou!!: Anatomia і Mànec de l'estern · Veure més »

Medicina

Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.

Nou!!: Anatomia і Medicina · Veure més »

Medul·la òssia

Representació simplificada de la medul·la òssiaLa medul·la òssia o moll de l'os és un tipus de teixit esponjós que es troba a l'interior dels grans ossos, com el crani, les vèrtebres (que són ossos irregulars), les costelles, l'estèrnum, la cintura escapular i la cintura pelviana.

Nou!!: Anatomia і Medul·la òssia · Veure més »

Melsa

La melsa és un òrgan de l'abdomen, la funció del qual és la destrucció d'eritròcits vells i servir de reservori de sang.

Nou!!: Anatomia і Melsa · Veure més »

Metacarp

El metacarp és la part intermèdia de l'esquelet de la mà que està localitzada entre les falanges (ossos dels dits) distalment i el carp, que fa de connexió amb el braç.

Nou!!: Anatomia і Metacarp · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Nou!!: Anatomia і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Microscopi

El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Nou!!: Anatomia і Microscopi · Veure més »

Miquel Servet

Miguele Serveto Conesa (Vilanova de Sixena, Regne d'Aragó, potser el 29 de setembre de 1511 - Ginebra, 27 d'octubre de 1553), àlies Revés i conegut tradicionalment en català com a Miquel Servet, fou un humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal.

Nou!!: Anatomia і Miquel Servet · Veure més »

Mondino de Luzzi

Mondino de Luzzi, o de Liuzzi o de Lucci, (ca. 1270 – 1326), també conegut com a Mundinus, fou un metge, anatomista, i professor de cirurgia italià que va viure i va treballar a Bolonya.

Nou!!: Anatomia і Mondino de Luzzi · Veure més »

Neuroanatomia

La neuroanatomia és l'estudi de l'estructura i l'organització del sistema nerviós.

Nou!!: Anatomia і Neuroanatomia · Veure més »

Nomina Anatomica

La Nomina Anatomica és la nomenclatura sobre termes anatòmics que va ser redactada pel International Anatomical Nomenclature Committee, grup format en el 5è Congrés Internacional d'Anatomistes, reunit a Oxford el 1950.

Nou!!: Anatomia і Nomina Anatomica · Veure més »

Notocordi

El notocordi és un cordó fi que es desenvolupa a partir de la paret dorsal de l'intestí durant la fase embrionària i que s'estén en sentit longitudinal al llarg de tot el cos, paral·lel al sistema nerviós central.

Nou!!: Anatomia і Notocordi · Veure més »

Nutrient

Un nutrient és una substància utilitzada per un organisme per sobreviure, créixer i reproduir-se.

Nou!!: Anatomia і Nutrient · Veure més »

Oïda

L'oïda és el sentit pel qual hom percep els sons.

Nou!!: Anatomia і Oïda · Veure més »

Olfacte

El sistema olfactiu humà: 1: Bulb olfactori 2: Cèl·lules mitrals 3: Os 4: Epiteli nasal 5: Glomèruls 6: Cèl·lules receptores olfactives. L'olfacte (del llatí olfactus), és el sentit encarregat de detectar i processar les olors.

Nou!!: Anatomia і Olfacte · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Anatomia і Orient Mitjà · Veure més »

Ovari

Lovari és una part interna dels organismes sexuals femenins tant en animals com en els vegetals.

Nou!!: Anatomia і Ovari · Veure més »

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Nou!!: Anatomia і Oxigen · Veure més »

Paleontologia

La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils.

Nou!!: Anatomia і Paleontologia · Veure més »

Paquiderms

L'elefant africà de sabana és un exemple de paquiderm Els paquiderms (Pachydermata, del grec antic παχύς pachys, 'gruixut', i δερμα derma, 'pell') són un ordre obsolet de mamífers descrit per Gottlieb Storr, Georges Cuvier i altres, que antany fou reconegut per molts sistemàtics.

Nou!!: Anatomia і Paquiderms · Veure més »

Paracels

Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròleg suís.

Nou!!: Anatomia і Paracels · Veure més »

Pàdua

La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.

Nou!!: Anatomia і Pàdua · Veure més »

Pàncrees

El pàncrees és un òrgan del sistema digestiu i del sistema endocrí dels vertebrats.

Nou!!: Anatomia і Pàncrees · Veure més »

Pèl

Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El pèl (també dit cabell pres individualment, i cabells quan cobreix el cap dels humans) és una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamífers.

Nou!!: Anatomia і Pèl · Veure més »

Pelvis

La pelvis és la regió anatòmica inferior del tronc.

Nou!!: Anatomia і Pelvis · Veure més »

Penis

El penis és un òrgan genital que tenen els exemplars mascles d'alguns animals, que s'ocupa de la copulació, a més de servir per a l'excreció urinària. La paraula prové del llatí 'penis', i al seu torn del protoindoeuropeu pes-.

Nou!!: Anatomia і Penis · Veure més »

Peroné

La fíbula o el peroné és un os situat al costat de la tíbia, amb la qual queda connectada per dalt i per baix.

Nou!!: Anatomia і Peroné · Veure més »

Peu

Un peu és una estructura biològica i la part final de les extremitats inferior, emprada per a la locomoció que es troba en molts animals.

Nou!!: Anatomia і Peu · Veure més »

Pintura rupestre

Escena de caça pintada pels boiximans a Swazilàndia La pintura rupestre és la pintura prehistòrica, és especialment la que es pinta sobre les parets o el sostre de les coves, els humans dibuixaven o pintaven.

Nou!!: Anatomia і Pintura rupestre · Veure més »

Pla frontal

Plans anatòmics en un home Un pla frontal o pla coronal és qualsevol pla vertical, paral·lel a l'eix major del cos, perpendicular al pla sagital i que divideix el cos en una part frontal i una dorsal.

Nou!!: Anatomia і Pla frontal · Veure més »

Pla sagital

Plans anatòmics en un home Un pla sagital és qualsevol dels plans verticals que passen pel cos o per un membre o òrgan i el divideixen en una part esquerra i una part dreta.

Nou!!: Anatomia і Pla sagital · Veure més »

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Nou!!: Anatomia і Plantes · Veure més »

Plasma sanguini

El plasma sanguini és el component líquid de la sang (per tant extracel·lular a les cèl·lules sanguínies), és de color groc.

Nou!!: Anatomia і Plasma sanguini · Veure més »

Praxíteles

Morira dema Reconegut en la seva època i també posteriorment, els romans eren coneixedors i admiradors de la seva obra.

Nou!!: Anatomia і Praxíteles · Veure més »

Pròstata

La pròstata (del grec προστάτης prostates, literalment 'protector', 'guardià') és una glàndula exocrina tubuloalveolar de l'aparell reproductor masculí, exclusiva dels mamífers.

Nou!!: Anatomia і Pròstata · Veure més »

Pulmó

Imatge dels pulmons obtinguda amb una tomografia axial computeritzada (TAC) El pulmó (del llatí pulmo) és l'òrgan essencial de l'aparell respiratori en molts animals que respiren aire, incloent la majoria dels tetràpodes, uns pocs peixos i alguns caragols.

Nou!!: Anatomia і Pulmó · Veure més »

Radi (os)

El radi és un os situat a la part externa de les extremitats superiors dels vertebrats.

Nou!!: Anatomia і Radi (os) · Veure més »

Ròtula (os)

La ròtula, popularment cassoleta (del genoll), copa, copella, copina o coquilla del genoll i també anomenada patel·la (del llatí patella) en la nomenclatura tècnica, és un os sesamoïdal de l'articulació del genoll que es troba intercalat en el trajecte del tendó del múscul quàdriceps femoral, anomenat lligament rotular, entre la ròtula i la tíbia.

Nou!!: Anatomia і Ròtula (os) · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Anatomia і Renaixement · Veure més »

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Nou!!: Anatomia і René Descartes · Veure més »

Ronyó

Els ronyons o renyons són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant un sistema funcional complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.

Nou!!: Anatomia і Ronyó · Veure més »

Sang

Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.

Nou!!: Anatomia і Sang · Veure més »

Simetria planar

ésser humà. La simetria planar (també coneguda com a simetria bilateral) es defineix per l'existència d'un únic pla, anomenat pla sagital, que divideix el cos d'un organisme en aproximadament dues meitats especularment idèntiques, anomenades meitat esquerra i meitat dreta si l'eix corporal pertany al pla de simetria.

Nou!!: Anatomia і Simetria planar · Veure més »

Sistema circulatori

Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos.

Nou!!: Anatomia і Sistema circulatori · Veure més »

Sistema endocrí

El sistema endocrí o sistema hormonal és un conjunt d'òrgans i teixits de l'organisme que alliberen un tipus de substàncies anomenades hormones i està constituït a més d'aquestes, per cèl·lules especialitzades i glàndules endocrines.

Nou!!: Anatomia і Sistema endocrí · Veure més »

Sistema vestibular

Sistema vestibular. El sistema vestibular està situat dins l'orella interna junt amb la còclea, formant el laberint que conté els canals semicirculars i els sacs vestibulars: l'utricle i el sàcul.

Nou!!: Anatomia і Sistema vestibular · Veure més »

Tacte

El sentit del tacte o sentit tàctil permet percebre qualitats dels objectes i medis com la pressió, temperatura, textura, duresa, etc.

Nou!!: Anatomia і Tacte · Veure més »

Tàlem

El tàlem és un nucli gris de la base del cervell, situat per fora del tercer ventricle, davant i fora dels tubercles quadrigeminats, darrere i per dins del nucli caudat en el trajecte dels peduncles cerebrals.

Nou!!: Anatomia і Tàlem · Veure més »

Tíbia

La tíbia és, després del fèmur, l'os més gran del cos humà.

Nou!!: Anatomia і Tíbia · Veure més »

Teixit cartilaginós

El cartílag o teixit cartilaginós (dit popularment «tendrum») és una varietat del teixit conjuntiu, que està format per cèl·lules i matriu extracel·lular.

Nou!!: Anatomia і Teixit cartilaginós · Veure més »

TERMCAT

El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.

Nou!!: Anatomia і TERMCAT · Veure més »

Terracota

El Sarcòfag dels esposos, elaborat en terracota pintada. La terracota (de l'italià terra cotta "terra cuita") és l'argila modelada i endurida al forn.

Nou!!: Anatomia і Terracota · Veure més »

Testicle

Els testicles són cadascuna de les gònades masculines, productores d'espermatozous i d'hormones sexuals masculines (androgens), principalment testosterona.

Nou!!: Anatomia і Testicle · Veure més »

Tiroide

La glàndula tiroide o, senzillament, tiroide és una de les glàndules endocrines més grans en el cos i la primera d'elles que es desenvolupa durant l'embriogènesi, a partir de les cèl·lules de l'endoderma anterior.

Nou!!: Anatomia і Tiroide · Veure més »

Traqueotomia

La traqueotomia és un procediment quirúrgic mitjançant el qual es fa una incisió a la tràquea per a extreure'n cossos estranys, tractar lesions locals o obtenir mostres per a biòpsies i, a diferència d'altres procediments similars, suposa el tancament immediat de la incisió traqueal.

Nou!!: Anatomia і Traqueotomia · Veure més »

Tràquea

La tràquea o popularment anomenada canya del pulmó, (del grec trakhys, "aspre, rugós") és un òrgan tubular de l'aparell respiratori de caràcter cartilaginós i membranós que va des de la laringe als bronquis.

Nou!!: Anatomia і Tràquea · Veure més »

Trompa de Fal·lopi

Les trompes de Fal·lopi o trompes uterines són un parell de tubs membranosos disposats simètricament.

Nou!!: Anatomia і Trompa de Fal·lopi · Veure més »

Ulna

L'ulna o el cúbit és l'os més llarg i medial de l'avantbraç.

Nou!!: Anatomia і Ulna · Veure més »

Ungla

En anatomia, l'ungla és el revestiment de naturalesa còrnia que té la funció de protegir i revestir la part terminal dels dits de molts vertebrats terrestres.

Nou!!: Anatomia і Ungla · Veure més »

Urèter

En l'anatomia humana, els urèters són tubs musculars que impulsen l'orina des dels ronyons fins a la bufeta urinària.

Nou!!: Anatomia і Urèter · Veure més »

Uretra

La uretra (del llatí urethra) és el conducte pel qual discorre l'orina des de la bufeta urinària fins a l'exterior del cos durant la micció.

Nou!!: Anatomia і Uretra · Veure més »

Vagina

La vagina és un òrgan de l'aparell reproductor femení en els mamífers.

Nou!!: Anatomia і Vagina · Veure més »

Vas limfàtic

Els vasos limfàtics condueixen la limfa a les venes.

Nou!!: Anatomia і Vas limfàtic · Veure més »

Vas sanguini

Els vasos sanguinis són part del sistema circulatori i transporten la sang pel cos.

Nou!!: Anatomia і Vas sanguini · Veure més »

Vena

Les principals venes del cos humà Una vena és un vas sanguini que, naixent de la unió dels capil·lars dels distints òrgans i teixits del cos, porta la sang cap al cor.

Nou!!: Anatomia і Vena · Veure més »

Vesícula biliar

La vesícula biliar, bufeta biliar, bufeta de la bilis, vesícula cística, o popularment bufeta del fel (o de la fel) és un òrgan no-vital que ajuda a la digestió i emmagatzema el fel (la bilis) produït al fetge.

Nou!!: Anatomia і Vesícula biliar · Veure més »

Veterinària

Cirurgià veterinari La veterinària és una branca de la ciència mèdica que s'ocupa de prevenir, guarir o pal·liar les malalties i lesions dels animals, especialment dels domèstics i dels animals d'abast; comprèn les disciplines d'histologia, anatomia, microbiologia, parasitologia, patologia, farmacologia i fisiologia dels animals.

Nou!!: Anatomia і Veterinària · Veure més »

Vista

Moviment dels ulls durant els dos primers segons de percebre una imatge La vista és el sentit que permet percebre la llum de l'exterior i interpretar-la per a obtenir informació sobre la mida, la forma, el color, la distància, la posició i el moviment del que es trobi en el camp de visió.

Nou!!: Anatomia і Vista · Veure més »

William Harvey

William Harvey (Folkestone, 1 d'abril de 1578 – Roehampton, 3 de juny de 1657), va ser un metge anglès que va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor.

Nou!!: Anatomia і William Harvey · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Anatomia і Xina · Veure més »

1489

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Anatomia і 1489 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Anatomista, Anatòmic, Anatòmica, Anatòmics, Anatòmiques, Bantologia, Condrologia, Sindesmologia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »