Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Anatòlia

Índex Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

97 les relacions: Alexandre el Gran, Altiplà, Antiga Grècia, Antiga Roma, Armènia, Armenis, Assiris, Çatalhöyük, Çayönü, Àsia, Batalla de Manazkert, Bòsfor, Büyük Menderes, Beyliks Turcs d'Anatòlia, Bodrum, Caiguda de Filadèlfia, Capadòcia, Català, Caucas, Cària, Celtes, Cilícia, Cimmeris, Circassians, Cultura Hacilar, Edat del bronze, Filadèlfia (Lídia), Filosofia, Frigis, Galàcia, Gàlates, Göbekli Tepe, Gediz, Genocidi armeni, Genocidi grec pòntic, Gots, Grècia, Grècia hel·lenística, Grec antic, Grecs, Guerra de Troia, Guerra grecoturca (1919-1922), Halicarnàs, Hattusa, Hittites, Hurrita, Il-khanat, Imperi accadi, Imperi Aquemènida, Imperi Bizantí, ..., Imperi Hittita, Imperi mongol, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Rus, Imperi Seljúcida, Jònia, Kizil, Lícia, Licaònia, Llatí, Mar Càspia, Mar de Màrmara, Mar Egea, Mar Mediterrània, Mar Negra, Massís, Mersin, Mesopotàmia, Metre, Misia, Muntanyes del Taure, Neolític, Nevali Çori, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Osman I, Península, Perses, Pisídia, Polis, Prehistòria, Presocràtics, Primera Guerra Mundial, Protoindoeuropeu, Ramon Muntaner, Regió de Bitínia, Regió de Frígia, Regne de Lídia, República Àrab Siriana, Revolució neolítica, Soldanat Seljúcida de Rūm, Tàtars, Troia, Turc, Turquia, Tuz Gölü, Txetxens. Ampliar l'índex (47 més) »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Anatòlia і Alexandre el Gran · Veure més »

Altiplà

Vista des de l'espai de l'altiplà del Tibet, situat entre l'Himàlaia i el desert de Takla Makan. Un altiplà és una superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.

Nou!!: Anatòlia і Altiplà · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Anatòlia і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Anatòlia і Antiga Roma · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Anatòlia і Armènia · Veure més »

Armenis

Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia.

Nou!!: Anatòlia і Armenis · Veure més »

Assiris

El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.

Nou!!: Anatòlia і Assiris · Veure més »

Çatalhöyük

Mapa del Creixent Fèrtil asiàtic, amb els principals centres de desenvolupament cultural coneguts, entre els quals es troba Çatalhöyük. Xàtal Khúic, Çatalhöyük, Çatal Höyük, Çatalhüyük o Çatal Hüyük (del turc çatal per a ‘forca’ i höyük per a ‘turó’, literalment el Turó de la Forca), és un antic assentament humà del període neolític i de l'edat de bronze, el més gran exemple d'urbanisme neolític de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Anatòlia і Çatalhöyük · Veure més »

Çayönü

Mapa del Creixent Fèrtil asiàtic, amb els principals centres de desenvolupament cultural coneguts, entre els quals es troba Çayönü. Çayönü (també anomenat Çayönü Tepesi) és un jaciment neolític del sud de Turquia, que ocupa una àrea d'aproximadament 4 ha; es troba a 830 msnm i a 40 km al nord-oest de Diyarbakir, al peu de les muntanyes Taurus.

Nou!!: Anatòlia і Çayönü · Veure més »

Àsia

LÀsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i la part més extensa del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Anatòlia і Àsia · Veure més »

Batalla de Manazkert

La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'imperi Bizantí i l'Imperi seljúcida.

Nou!!: Anatòlia і Batalla de Manazkert · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment "l'Estret" o "l'Estret d'Istanbul") és un estret que separa la part europea de Turquia (la Rumèlia) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Anatòlia і Bòsfor · Veure més »

Büyük Menderes

El Büyük Menderes ('Gran Menderes'), clàssic.

Nou!!: Anatòlia і Büyük Menderes · Veure més »

Beyliks Turcs d'Anatòlia

Mapa de les '''Gabelles turques''' ('''beyliks''') vers el segle XV Els beyliks turcs d'Anatòlia o gabelles turques, en català medieval, (en turc: Anadolu beylikleri, en turc otomà: Tevâif-i mülûk) foren els petits emirats turcs governats per un bei tot al llarg d'Anatòlia.

Nou!!: Anatòlia і Beyliks Turcs d'Anatòlia · Veure més »

Bodrum

Bodrum Bodrum és una ciutat de Turquia a la província de Muğla a la regió de la Mar Egea.

Nou!!: Anatòlia і Bodrum · Veure més »

Caiguda de Filadèlfia

La caiguda de Filadèlfia.

Nou!!: Anatòlia і Caiguda de Filadèlfia · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Anatòlia і Capadòcia · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Anatòlia і Català · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Anatòlia і Caucas · Veure més »

Cària

Situació de Cària Cària fou un país del sud-oest de l'Àsia Menor, habitat pels caris.

Nou!!: Anatòlia і Cària · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Anatòlia і Celtes · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Anatòlia і Cilícia · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris foren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tauric) fins al segle VII aC quan va envair l'Àsia Menor. Eren molts propers als escites ètnicament i arqueològicament idèntics. Segurament els escites van expulsar els cimmeris dels seus hàbitats originals i llavors van iniciar la invasió de l'Àsia Menor. Els cimmeris van donar el nom a Crimea. Els assiris els anomenen Ga-mir o Gi-mir-a-a (Gimirri), que voldria dir poble que va i ve. Els arqueòlegs els identifiquen amb la cultura de Novočerkass a les planes d'herba entre el Pruth i el Don, cultura que va florir entre el 900 i el 650 aC. Vers el final del segle VIII aC els cimmeris es van començar a desplaçar cap al Caucas, van passar per Còlquida i fins al riu Halys envaint l'Àsia Menor a l'oest d'aquest riu, i van atacar Urartu i Assíria. Abans del 675 aC van destruir el regne dels mushki (frigis) on regnava Mides IV. Mentre a la part occidental del regne sorgia el regne de Lídia, a les planes de Frígia es van establir el cimmeris. En els següents anys van atacar Urartu i Assíria. Van atacar també Lídia però foren rebutjats pel rei Giges. Un segon atac devastador es va produir vers el 644 en el que la capital Sardes fou saquejada. Encara durant uns anys van atacar el regne així com Urartu i Assíria, estenent-se cap a Paflagònia (on van ocupar Sinope i van destruir moltes colònies gregues de la costa nord de l'Euxí) però el progressiu assentament els va fer menys actius i progressivament els lidis van ocupar part del seu territori sota el rei Aliates II; en canvi Urartu va desaparèixer al començament del segle VI aC a mans d'una branca dels cimmeris i després es van aliar als medes. Foren aturats a les portes cilícies pel rei assiri Assurbanipal. Quasi al mateix temps que desapareixia Urartu els cimmeris també van desaparèixer de la historia. El romans van identificar als cimmeris amb els cimbres però això fou un error originat per la similitud dels noms. Categoria:Grups sàrmates.

Nou!!: Anatòlia і Cimmeris · Veure més »

Circassians

Mapa de la situació dels circassians abans de la seva expulsió del Càucas Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas que per diversos conflictes (notablement amb Rússia) s'ha vist obligat a migrar a Turquia, Israel i altres zones del Llevant.

Nou!!: Anatòlia і Circassians · Veure més »

Cultura Hacilar

Jaciments neolítics de l'Orient Pròxim. Hacilar hi és situat com ''Hagilar'' (denominació italiana) Figuretes femenines d'Hacilar. Museum für Vor-und Frühgeschichte (Berlín) Got antropomorf d'Hacilar. 5250-5000 aC. Museu Arqueològic de Florència Cultura Hacilar o cultura d'Hacilar és una cultura prehistòrica que es va desenvolupar a Hacılar, Turquia.

Nou!!: Anatòlia і Cultura Hacilar · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Anatòlia і Edat del bronze · Veure més »

Filadèlfia (Lídia)

Filadèlfia (Philadelphia; actualment: Alaşehir) fou una ciutat de l'antiguitat clàssica que formava part de la Lídia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes.

Nou!!: Anatòlia і Filadèlfia (Lídia) · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Anatòlia і Filosofia · Veure més »

Frigis

Els frigis foren el poble que va viure a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC.

Nou!!: Anatòlia і Frigis · Veure més »

Galàcia

Galàcia fou el nom donat als territoris d'actuació dels gals (gàlates) a Anatòlia, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, i que fou una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Anatòlia і Galàcia · Veure més »

Gàlates

Els gàlates (llatí Galatae, també dits Gallograeci) foren un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.

Nou!!: Anatòlia і Gàlates · Veure més »

Göbekli Tepe

Mapa amb la situació de Göbekli Tepe al sud-est de Turquia. Göbekli Tepe (en català "Pujol panxut") és un antic santuari que es troba al punt més alt d'una extensa cadena muntanyosa situada a uns 15 km al nord-est de la ciutat de Şanlıurfa (antiga Urfa/Edessa), al sud-est de Turquia, prop de la frontera amb Síria.

Nou!!: Anatòlia і Göbekli Tepe · Veure més »

Gediz

El Gediz —Gediz Nehri o Gediz Çayi— és el segon riu d'Anatòlia de la conca de la mar Egea (després del Menderes) a Turquia.

Nou!!: Anatòlia і Gediz · Veure més »

Genocidi armeni

Mapa del genocidi armeni (1915) El genocidi armeni, (en armeni: Հայոց Ցեղասպանություն Hayoċ Ċełaspanuṫun; en turc: Ermeni Soykırımı o Ermeni Tehciri), també nomenat holocaust armeni, o Gran Crim (armeni: Մեծ Եղեռն Mec Yełeṙn), va ser un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre 1915 i 1923, especialment durant el règim dels Joves Turcs.

Nou!!: Anatòlia і Genocidi armeni · Veure més »

Genocidi grec pòntic

Regió històrica del Pont. Grups ètnics en els Balcans i Àsia Menor a inicis del segle XX (William R. Shepherd, ''Historical Atlas'', 1911). El genocidi grec (també anomenat genocidi dels grecs pòntics) és un terme controvertit usat per referir-se als esdeveniments als quals es van veure enfrontats els grecs pòntics abans i durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Anatòlia і Genocidi grec pòntic · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mitja Europa amenaçant el poder de l'imperi Romà.

Nou!!: Anatòlia і Gots · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Anatòlia і Grècia · Veure més »

Grècia hel·lenística

La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.

Nou!!: Anatòlia і Grècia hel·lenística · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Anatòlia і Grec antic · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Anatòlia і Grecs · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia va ser, d'acord amb la llegenda, una guerra dels exèrcits aqueus, és a dir grecs, contra la ciutat de Troia a l'Àsia Menor, seguint el rapte (o seducció) d'Helena d'Esparta per part de Paris de Troia.

Nou!!: Anatòlia і Guerra de Troia · Veure més »

Guerra grecoturca (1919-1922)

La Guerra grecoturca de 1919-1922, també coneguda com a Guerra de l'Àsia Menor, representa una sèrie de conflictes armats entre Grècia i els revolucionaris del Moviment Nacional Turc, nascut com aspiració nacionalista després de la Primera Guerra Mundial dins del decadent imperi Otomà, que varen tenir lloc entre maig de 1919 i octubre de 1922.

Nou!!: Anatòlia і Guerra grecoturca (1919-1922) · Veure més »

Halicarnàs

Mausoleu de Maussollos''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (llatí Halicarnassus, grec Ἁλικαρνασσός) fou una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea).

Nou!!: Anatòlia і Halicarnàs · Veure més »

Hattusa

Hattusa (o Hattuša) fou l'antiga capital de l'Imperi hittita des del regnat d'Hattusil I. Estava situada al centre d'Anatòlia.

Nou!!: Anatòlia і Hattusa · Veure més »

Hittites

Els hittites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Nou!!: Anatòlia і Hittites · Veure més »

Hurrita

Escriptura cuneïforme hurrita La llengua hurrita o hurrià era una de les llengües hurro-urartianes.

Nou!!: Anatòlia і Hurrita · Veure més »

Il-khanat

L’il-khanat va ser un khanat mongol establert a Pèrsia al segle XIII, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Anatòlia і Il-khanat · Veure més »

Imperi accadi

LImperi accadi va ser un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon.

Nou!!: Anatòlia і Imperi accadi · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Anatòlia і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Anatòlia і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Hittita

Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hittita o Hitita fou l'estat dels hittites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.

Nou!!: Anatòlia і Imperi Hittita · Veure més »

Imperi mongol

L'Imperi mongol, fundat per Genguis Khan al segle XIII, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Nou!!: Anatòlia і Imperi mongol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Anatòlia і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Anatòlia і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Rus

Limperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Anatòlia і Imperi Rus · Veure més »

Imperi Seljúcida

L'imperi seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l’Àsia menor entre els segles XI i XIII.

Nou!!: Anatòlia і Imperi Seljúcida · Veure més »

Jònia

267x267px 269x269px Jònia (Ionia) és el nom assignat als territoris poblats pels jònics grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud).

Nou!!: Anatòlia і Jònia · Veure més »

Kizil

Kizil (tuvinià i rus Кызы́л) és una ciutat de Rússia, capital de la República de Tuvà.

Nou!!: Anatòlia і Kizil · Veure més »

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (Lycia, Λυκία) fou una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Nou!!: Anatòlia і Lícia · Veure més »

Licaònia

Licaònia (llatí Lycaonia, grec Λυκαονία) fou una regió d’Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.

Nou!!: Anatòlia і Licaònia · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Anatòlia і Llatí · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana (i mar Caspi) és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que forma part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Anatòlia і Mar Càspia · Veure més »

Mar de Màrmara

Bakirkoy, petit port a la mar de Màrmara, prop d'Istanbul La mar de Màrmara (en turc Marmara Denizi, en grec: Μαρμαρα̃ Θάλασσα, transcrit Marmarà Thàlassa, o Προποντίδα, Propontida) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Nou!!: Anatòlia і Mar de Màrmara · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Anatòlia і Mar Egea · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Anatòlia і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Anatòlia і Mar Negra · Veure més »

Massís

En geologia, un massís és una secció de l'escorça terrestre, que està demarcada per falles o fissures, en àrees rocoses, o en materials sòlids.

Nou!!: Anatòlia і Massís · Veure més »

Mersin

Mersin (armeni Մերսին, grec antic, Zephyrion) és una ciutat de Turquia a la costa sud mediterrània, capital de la província de Mersin.

Nou!!: Anatòlia і Mersin · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Anatòlia і Mesopotàmia · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Anatòlia і Metre · Veure més »

Misia

, escrit moltes vegades com a MISIA, és el nom artístic de Misaki Ito, una cantant japonesa, cantautora i productora musical.

Nou!!: Anatòlia і Misia · Veure més »

Muntanyes del Taure

El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure (en turc, Toros Dağları) és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altura amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.

Nou!!: Anatòlia і Muntanyes del Taure · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.

Nou!!: Anatòlia і Neolític · Veure més »

Nevali Çori

Mapa del Creixent Fèrtil asiàtic, amb els principals centres de desenvolupament cultural coneguts, entre els quals es troba Nevali Çori. Nevali Çori va ser un assentament del neolític preceràmic B, situat al curs mitjà del riu Eufrates a la província de Şanlıurfa, a l'est de Turquia.

Nou!!: Anatòlia і Nevali Çori · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

LOrde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lOrde dels Germans Hospitalers, Orde dels Cavallers Hospitalers, Orde Hospitaler o Orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santal segle XI.

Nou!!: Anatòlia і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Osman I

Osman I (turc otomà: عثمان بن أرطغرل, turc:Osman Gazi, Osman Bey, I.Osman o Osman Sayed II) (1258–1326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kayı i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'imperi Otomà.

Nou!!: Anatòlia і Osman I · Veure més »

Península

La península de Florida, als Estats Units Una península (del llatí paeninsula) és una extensió de terra voltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom distme.

Nou!!: Anatòlia і Península · Veure més »

Perses

Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Nou!!: Anatòlia і Perses · Veure més »

Pisídia

Pisídia o Psídia (llatí Psidia o Pisidia, grec Pisidike) fou una regió de l'Àsia Menor vers el sud-sud-oest.

Nou!!: Anatòlia і Pisídia · Veure més »

Polis

A la Grècia clàssica, la polis és la ciutat-estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.

Nou!!: Anatòlia і Polis · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Anatòlia і Prehistòria · Veure més »

Presocràtics

Se sol anomenar presocràtics els pensadors grecs anteriors a Sòcrates, tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis seus i no anteriors (com és el cas dels pluralistes Demòcrit i Leucip).

Nou!!: Anatòlia і Presocràtics · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Anatòlia і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Protoindoeuropeu

El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees, reconstruïda mitjançant el mètode comparatiu, sobretot a partir de les semblances entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí i, posteriorment, a més, amb les reconstruccions de les altres llengües del grup, com l'antic germànic, o llengües força arcaiques que encara es parlen, com el lituà.

Nou!!: Anatòlia і Protoindoeuropeu · Veure més »

Ramon Muntaner

Biblioteca d'el Escorial. Se pressuposa que l'escriba de la il·luminació és Muntaner redactant la crònica Ramon Muntaner (Peralada, 1265- Eivissa, 1336) va ser un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: Anatòlia і Ramon Muntaner · Veure més »

Regió de Bitínia

La regió de Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Anatòlia і Regió de Bitínia · Veure més »

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (Phrygia) fou una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges).

Nou!!: Anatòlia і Regió de Frígia · Veure més »

Regne de Lídia

Lídia (llatí Lydia, grec Λυδία), el país dels lidis, fou un regne hel·lenitzat de l'oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Anatòlia і Regne de Lídia · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Anatòlia і República Àrab Siriana · Veure més »

Revolució neolítica

La revolució neolítica foren un conjunt de canvis i transformacions que van tenir lloc durant el neolític, en la prehistòria, i que van suposar el pas d'una vida nòmada a una vida sedentària.

Nou!!: Anatòlia і Revolució neolítica · Veure més »

Soldanat Seljúcida de Rūm

El Soldanat Seljúcida de Rūm (en turc Anadolu Selçuklu Devleti) fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Anatòlia і Soldanat Seljúcida de Rūm · Veure més »

Tàtars

Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.

Nou!!: Anatòlia і Tàtars · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hittita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ilium, en grec Ίλιον o Ίλιος i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Anatòlia і Troia · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Anatòlia і Turc · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Anatòlia і Turquia · Veure més »

Tuz Gölü

El llac. Tuz Gölü (Llac de la Sal) és un llac salat de l'interior d'Anatòlia amb una superfície d'uns 1.500 km2, a una altitud de 905 metres.

Nou!!: Anatòlia і Tuz Gölü · Veure més »

Txetxens

Els txetxens (txetxè:, singular) són el grup ètnic nadiu més gran originari del Caucas del Nord.

Nou!!: Anatòlia і Txetxens · Veure més »

Redirigeix aquí:

Anadolu, Asia Minor, Natolí, Península d'Anatòlia, Sud-oest d'Àsia, Àsia Menor, Àsia menor.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »